El dietari (activitat d’expressió escrita)

EXPRESSIÓ ESCRITA

Segons el DIEC, el dietari és un llibre en què algú escriu observacions i reflexions dia rere dia.

Avui dia molts de blogs poden convertir-se en dietaris en línia, tot i que sovint el dietari tradicional té un component més personal. Alguns dietaristes famosos en llengua catalana són Josep Pla, Pere Rovira, Guillem Simó, Ferran Sáez-Mateu, Enric Sòria, etc. Fins i tot, n’hi ha d’actuals relacionats amb l’epidèmia del COVID com el de Toni Sala.

Tot seguit, teniu un exemple del començament d’El quadern gris de Josep Pla:

1918

Divendres, 8 de març

Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. Veig el meu germà purament a les hores de repàs de l’escola. Ell fa la seva vida. Jo vaig tirant. No enyoro Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m’agrada.

Avui compleixo vint-i-un anys. Dono una ullada circular. El meu pare menja en silenci, en un estat de perfecta normalitat. La meva mare no sembla pas estar tan nerviosa com sol habitualment. Com que en aquest país només se celebren els sants, la presència del pa de pessic i de la crema em fan malfiar. Em pregunto si han estat elaborats per celebrar realment el meu aniversari.

A mitja tarda es posa a ploure –una pluja fina, densa, menuda, pausada. No fa gens d’aire. El cel és gris i baix. Sento caure la pluja sobre la terra i els arbres del jardí. Fa una fressa sorda i llunyana –com la del mar a l’hivern. Pluja de març, freda, glacial. Decideixo de començar aquest dietari.

El quadern gris, Josep Pla (text adaptat)

Escriu un text de 100 paraules explicant què fas en un dia. El text ha d’incloure:

  • Dia i any al principi, per exemple: Dissabte, 23 de maig de 2020
  • Heu d’escriure, en general, en present (el meu germà i jo vivim a casa) o perfet per indicar el passat recent (jo he dinat al migdia) o l’imperfet per accions en progrés en el passat (Caminava pel carrer quan ha arribat na Margalida). Pots cercar formes verbals conjugades a optimot (verbs conjugats):

present_perfet

  • Utilitza frases curtes i clares: M’he despert a les set del matí. M’he dutxat i llavors he berenat d’un cafè amb llet.
  • Segueix un ordre: subjecte (jo/ell/ella/nosaltres) + verbs (camín/caminam/vaig/ anam/ball/descans/vaig a) + complements (per la platja, pel carrer, a la botiga, cap al mercat, al sofà, al llit, etc.).
  • Distribueix el text per parts del dia: el dematí (=el matí) he fet/ he berenat/ he comprat… el migdia he dinat/ he descansat / he treballat el capvespre camín pel carrer/ he caminat pel carrer…
  • Quan acabis corregeix el text:

https://www.softcatala.org/corrector/

  • Cerca paraules o tradueix-les amb el google traductor d’un altre idioma al català:

https://translate.google.es/?hl=es

dietari_exemple (PDF)

Cotxe autopilotat (expressió oral/escrita)

QUÈ FARÍEU EN CADA CAS?

A. PRIMER SUPÒSIT DEL COTXE AUTOPILOTAT

Suposem que dos nins corren darrere d’una pilota i boten just davant d’un cotxe autopilotat. Basant-se en els càlculs llampec, l’algoritme que condueix el cotxe conclou que l’única manera d’evitar l’atropellament dels dos nins és girar cap al carril contrari, i arriscar-se a tenir una col·lisió amb un camió que circula en direcció contrària. L’algoritme calcula que en aquest cas hi ha una possibilitat del 70% que el propietari del cotxe – que dorm plàcidament al seient de darrere – resulti mort. Què hauria de fer l’algoritme?

B. SEGON SUPÒSIT

Imaginau que la companyia Tesla fabrica dos models de cotxes autopilotats: l’altruista i l’egoista. En una emergència, l’Altruista sacrificarà el seu propietari en pro del bé comú, mentre que l’Egoista farà tot el que estigui en el seu poder per salvar el seu propietari, encara que hagi de matar els dos nins. Quin model compraríeu?

C. TERCER SUPÒSIT

En cas que el cotxe autopilotat atropellàs un ciclista que ha caigut sobtadament just davant, per així evitar la possible mort del propietari en un canvi de carril o moviment brusc, qui seria el culpable de l’accident: la companyia Tesla o el propietari del cotxe?

COMENTARIS:

1. En molts moments de crisi els éssers humans molt sovint obliden la seva visió filosòfica de les coses i fan cas de les seves emocions i instints viscerals. Però si el vostre cotxe autopilotat està programat per girar cap al carril contrari per salvar els dos nins, és exactament el que farà.

2. La filosofia utilitarista basada en John Stuart Mill jutja les accions per les conseqüències i s’oposa a la visió d’Immanuel Kant que jutja les accions per normes absolutes.

Referència: 21 lliçons per al segle XXI, Yuval Noah Harari.

Exercici apostrofació

Col·loca aqueixes paraules o expressions amb l’article inclòs en l’apartat que correspongui:

na Isabel, l’indi,  la universitat,  l’11,  la ela,  l’hostessa,  la UEFA,   l’XI,  la indústria, n’Antoni,  la o,   n’Úrsula,  n’Aina,  la una,   la història,   d’ara,  el hobby,   l’IVA,  la ema, de hooligans,   l’IEC,  títol d’ATS,  l’1,  el iogurt,  l’«antiguitat»,  la història d’El Álamo,  la ira, l’statu quo,  la humanitat,  el ioga,  la indiferència,   l’hora

S’APOSTROFA

NO S’APOSTROFA

  • Les xifres començades en vocal.

  • Les esses líquides amb l’article «el».

  • De + article en majúscula.

La/na + i/u àtona:

La inquietud

Davant una i/u consonàntica:

el ian-qui

La hac aspirada:

de Hitler

Noms de lletra: 

la efa

En alguns mots

apostrofacioexercici (SOLUCIONS AMB PDF)

Examen UIB 2018: emoticones

emoticones

Llegiu atentament el text i responeu les qüestions plantejades.

Formo part d’aquesta escassa minoria que no utilitza emojis per comunicar-se, encara que no els menyspreo en absolut. El seu abast és gegantí, arriben a empetitir l’hegemonia de l’anglès. Per alguns, venen a representar el llenguatge corporal a l’era digital: ninotets hiperexpressius capaços d’inferir matisos emocionals a l’escriptura precipitada, desproveïda de la inflexió necessària per interpretar una cosa tan bàsica com simpatia o antipatia. Però, per molt que m’enviïn el morret arrugat amb un cor, jo només em sento besada virtualment si llegeixo «un petó». Què podria dir del vigorós bíceps inflat que, lluny de reconeixement, sona a befa, perquè els esforços als quals sol referir-se no tenen res a veure amb la suor? O d’aquests aplaudiments amb vibracions blaves que ni de molt no supliran el gaudi de llegir «bravo!», paraula ampla i universal com poques.

Les atropellades relacions socials avui no només s’aguanten sinó que s’estructuren a través d’una pantalla de telèfon. Entre els qui m’envien emojis, destaquen una professora d’universitat, un metge, una senyora de 76 anys, un poeta, una antropòloga, un agricultor i gairebé tots els menors de 40 anys amb qui em relaciono. Cal reconèixer que algunes emoticones contenen un camp semàntic ben atractiu, com en Travolta o la flamenca, que porta l’alegria del vestit de llunes i les castanyoles a tot arreu, però, en general, són una forma trivial i alhora asèptica de comunicar emocions. És curiós recordar-ne l’origen: segons explicava Fred Benenson a la revista Slate, van ser afegits al sistema operatiu IOS 5 amb la intenció que els usuaris poguessin tenir converses més llargues. Però, en un efecte bumerang, es va aconseguir tot el contrari: excusar la mandra mental que molts senten per cercar la paraula exacta.

Pels més papistes, la seva expansió és alarmant, un greuge al llenguatge normalitzat just quan l’analfabetisme semblava gairebé erradicat. Ara acaba l’any i la RAE informa que la paraula més cercada al seu diccionari ha estat haber. L’explicació no és existencial sinó tristament ortogràfica. Malgrat que un grapat de ridículs resistents ens oposem als moderns pictogrames, alguns investigadors, com el lingüista Vyvyan Evans, ens recorden que el 70 per cent de les nostres interaccions diàries tenen a veure amb el llenguatge no verbal. Ens expressem a través de gestos i senyals que, lluny de ser sostinguts per la paraula, la completen. I pot ser que en temps de postveritat estigui més devaluada que mai, però aquí hi ha una dada imbatible: les cares felices representen gairebé la meitat de l’ús d’emojis, mentre que els gestos tristois i enfadats no arriben al 15 per cent. La contrarietat sí que té qui li escrigui. Joana Bonet (La Vanguardia, 20-12-17)

Qüestions:

1. Posau un títol al text que n’expressi la idea principal i justificau l’elecció (màxim 5 línies). (1,5 punts)

2. Feu un resum del contingut del text (màxim 5 línies). (2 punts)

3. Identificau-ne les idees principals i les idees secundàries. (1,5 punts)

4. Responeu les qüestions següents relacionant-les amb els continguts del text i argumentant les respostes: (3 punts) a) Explicau el significat d’aquesta frase: «Ens expressem a través de gestos i senyals que, lluny de ser sostinguts per la paraula, la completen». b) Quins considerau que són els avantatges i els inconvenients de l’ús dels emojis?

5. Feu una valoració crítica del text. (2 punts)

PROPOSTA DE SOLUCIONS A LES TRES PRIMERES PREGUNTES

LECTURA REFLEXIVA

LECTURA ANALÍTICA

Introducció

Formo part d’aquesta escassa minoria que no utilitza emojis per comunicar-se, encara que no els menyspreo en absolut. El seu abast és gegantí, arriben a empetitir l’hegemonia de l’anglès. Per alguns, venen a representar el llenguatge corporal a l’era digital: ninotets hiperexpressius capaços d’inferir matisos emocionals a l’escriptura precipitada, desproveïda de la inflexió necessària per interpretar una cosa tan bàsica com simpatia o antipatia. Però, per molt que m’enviïn el morret arrugat amb un cor, jo només em sento besada virtualment si llegeixo «un petó». Què podria dir del vigorós bíceps inflat que, lluny de reconeixement, sona a befa, perquè els esforços als quals sol referir-se no tenen res a veure amb la suor? O d’aquests aplaudiments amb vibracions blaves que ni de molt no supliran el gaudi de llegir «bravo!», paraula ampla i universal com poques.

Només una petita part dels usuaris opten per no usar emoticones.

L’ús d’aquests pictogrames és molt abundant en l’era digital.

Les emoticones serveixen per expressar els gestos del cos.

Els emojis aporten matisos emocionals a l’escriptura.*

Desenvolupament

Les atropellades relacions socials avui no només s’aguanten sinó que s’estructuren a través d’una pantalla de telèfon. Entre els qui m’envien emojis, destaquen una professora d’universitat, un metge, una senyora de 76 anys, un poeta, una antropòloga, un agricultor i gairebé tots els menors de 40 anys amb qui em relaciono. Cal reconèixer que algunes emoticones contenen un camp semàntic ben atractiu, com en Travolta o la flamenca, que porta l’alegria del vestit de llunes i les castanyoles a tot arreu, però, en general, són una forma trivial i alhora asèptica de comunicar emocions. És curiós recordar-ne l’origen: segons explicava Fred Benenson a la revista Slate, van ser afegits al sistema operatiu IOS 5 amb la intenció que els usuaris poguessin tenir converses més llargues. Però, en un efecte bumerang, es va aconseguir tot el contrari: excusar la mandra mental que molts senten per cercar la paraula exacta.

Importància de les relacions socials a través dels telèfons intel·ligents avui en dia.

Excepte en alguns casos, les emoticones són una forma trivial de comunicar-se.

És una manera de comunicar emocions pot sentida.

L’ús d’emoticones substitueix l’exercici mental de trobar la paraula justa.

La intenció original era la contrària.

Conclusió

Pels més papistes, la seva expansió és alarmant, un greuge al llenguatge normalitzat just quan l’analfabetisme semblava gairebé erradicat. Ara acaba l’any i la RAE informa que la paraula més cercada al seu diccionari ha estat haber. L’explicació no és existencial sinó tristament ortogràfica. Malgrat que un grapat de ridículs resistents ens oposem als moderns pictogrames, alguns investigadors, com el lingüista Vyvyan Evans, ens recorden que el 70 per cent de les nostres interaccions diàries tenen a veure amb el llenguatge no verbal. Ens expressem a través de gestos i senyals que, lluny de ser sostinguts per la paraula, la completen. I pot ser que en temps de postveritat estigui més devaluada que mai, però aquí hi ha una dada imbatible: les cares felices representen gairebé la meitat de l’ús d’emojis, mentre que els gestos tristois i enfadats no arriben al 15 per cent. La contrarietat sí que té qui li escrigui.

La seva propagació preocupa als partidaris de l’escriptura normalitzada perquè creuen que tendrà conseqüències ortogràfiques.

Són una minoria els qui s’oposen a aquests pictogrames.

Alguns investigadors relacionen les emoticones amb la importància del llenguatge no verbal en l’acte comunicatiu.*

Les emoticones completen la informació dels missatges escrits.

Preferència pels emojis somrients.

Se’n pot deduir que l’animadversió s’expressa amb paraules.

3. Identificau-ne les idees principals i les idees secundàries. (1,5 punts)

1. Les emoticones aporten matisos emocionals a l’escriptura.

1.1 Només una petita part dels usuaris opten per no utilitzar-les.

1.2 El seu ús és molt abundant en l’era digital a través dels telèfons intel·ligents.

1.3 Els emojis serveixen per expressar els gestos del cos.

2. Excepte en alguns casos, les emoticones són una forma trivial de comunicar-se.

2.1 És una manera d’expressar emocions pot sentida.

3. La seva propagació preocupa als partidaris de l’escriptura normalitzada perquè creuen que tendrà conseqüències ortogràfiques.

3.1 Són una minoria els qui s’oposen a aquests pictogrames.

3.2 L’ús d’emoticones substitueix l’exercici mental de trobar la paraula justa.

3.3 La intenció original era la contrària.

4. Alguns investigadors relacionen les emoticones amb la importància del llenguatge no verbal en l’acte comunicatiu.

4.1 Les emoticones completen la informació dels missatges escrits.

5. Preferència pels emojis somrients.

5.1 Se’n pot deduir que l’animadversió s’expressa amb paraules.

2. Feu un resum del contingut del text (màxim 5 línies). (2 punts)

Avui dia, la majoria de gent utilitza moltes d’emoticones en els missatges dels telèfons intel·ligents. Aquests pictogrames, segons alguns investigadors, complementen el significat dels missatges escrits. No obstant això, hi ha persones que pensen que el seu ús tendrà conseqüències negatives en l’expressió escrita dels usuaris. Així i tot, és possible que certes emocions només es comuniquin a través de paraules.

1. Posau un títol al text que n’expressi la idea principal i justificau l’elecció (màxim 5 línies). (1,5 punts)

Emoticones: l’escriptura dels gestos

Les aportacions de les emoticones en els missatges.

Emoticones: un ús controvertit

Els missatges d’avui: combinació d’emoticones i paraules

Emoticones contra paraules

Avantatges i inconvenients de les emoticones