Comentari d’un text sobre la crisi

Llegiu atentament el text i responeu les qüestions plantejades.
No sé si la crisi ens ha ensenyat quelcom d’economia, emperò ens està fent experts en
canonades. Abans crèiem que els diners es movien per on els donava la gana, com
l’aire, i resulta que no, que circulaven per uns conductes molt semblants als emprats per
distribuir l’aigua. De vegades, aquests circuits degotaven per una junta, i els diners
arribaven on no tocava, i de vegades hi havia circuits paral·lels i clandestins, pels quals
corrien els diners negres. Emperò fins i tot els circuits il·legals estaven sotmesos a certa
regulació (la delinqüència és un Estat paral·lel). El que ha passat és que aquests circuits
s’han buidat de sobte. Copeges les canonades i sonen a buit. Si les obres, apareixen
plenes de teranyines. No és que hi hagi un tap, més aviat els diners disponibles estan
quiets, ignoram on.
Les injeccions de capital, per part dels governs, a les canonades no tenen altre objecte
que animar els diners perquè surtin d’on es troben i s’incorporin al torrent circulatori.
Malgrat que la instal·lació és molt complexa, hi ha dos punts d’aquesta xarxa de
conduccions essencials per al bon funcionament del sistema: el del consumidor i el del
productor de béns (els anomenam així, béns, per estalviar pensament). Si el consumidor
no gasta, el fabricant de cotxes es menja la seva producció, a més de no arribar-li els
diners per seguir fabricant. Entre el consumidor i el productor de «béns» hi ha multitud
de circuits menors, de colzes i recolzes on els diners fan de les seves. Emperò també
aquests colzes i recolzes s’han quedat eixuts. Bufes a l’aixeta i sona a instrument de
vent. El que no sabem és si el buf arriba a Bilbao o a Wisconsin, ja que la globalitat
consisteix en el fet que totes les canonades de l’univers món estan interconnectades.
Quan hom llegeix les quantitats que el govern dels Estats Units està injectant a les
canonades, se li posen els pèls de punta, ja que no sap ni pronunciar-les. Els resultats,
així i tot, no s’aprecien. Uns pensen que la solució és abaixar els imposts, i altres, donar
diners directament al consumidor, a veure si s’anima. Ambdues solucions són
bàsicament la mateixa cosa. Emperò obres l’aixeta i segueix sense caure’n cap gota.
Que curiós.
(Juan José Millás)

Qüestions:
1. Posau un títol al text que n’expressi la idea principal. Després argumentau la
resposta (màxim 5 línies). (1,5 punts)

Canonades desconegudes: perquè l’autor, a partir d’una comparació amb una xarxa de canonades, fa referència al descontrol que s’està vivint a causa de la crisi. No hi ha sistemes o entitats que regulin l’intercanvi de diners i es desconeixen els conductes a través dels quals s’han extraviat.

2.Feu un resum del contingut (màxim 5 línies). (2 punts)

Amb la crisi actual, ens hem adonat que han desparescut molts de diners i que els mecanismes per controlar-ne els moviments són ineficaços. És difícil, també, conèixer l’abast real de la crisi, ja que no és una qüestió local. A més, l’escepticisme respecte a les solucions proposades pels governs és gran, perquè no donen bon resultats.

3.Identificau les idees principals i les idees secundàries. (1,5 punts)
Idees principals:

  • Els sistemes per controlar el tràfic de diners són ineficaços.
  • Manca de recursos per part dels governs per solucionar la crisi.
  • Abast de la crisi actual.

Idees secundàries:

  • Manera de funcionar d’abans de la crisi.
  • Oferta i demanda (productor i consumidor)
  • Injecció de diners públics per part dels Estats Units a l’economia.

4. Responeu les qüestions següents relacionant-ho amb els continguts del text: (3
punts)
a. Explicau i comentau la frase del text «De vegades, aquests circuits
degotaven per una junta i els diners arribaven on no tocava, i de vegades
hi havia circuits paral·lels i clandestins, pels quals corrien els diners
negres».
Fa referència al fet que hi ha gent que de manera il·lícita s’apropiava de diners a través de la corrupció o, simplement, no declarant feina remunerada (frau fiscal). També pot ser una referència als paradisos fiscals, que són territoris on certs impostos són molt baixos o no existeixen. Això anima les empreses i els individus adinerats a establir-se en aquestes àrees, així aquestes empreses aconsegueixen evadir impostos de manera legal.

b. Pensau, com assegura l’autor, que totes les «canonades» del món estan
interconnectades? Per què?

Sí, per dos motius.

El primer està relacionat amb el sistema neoliberal en què vivim:el terme neoliberalisme es refereix a la filosofia político-econòmica que propugna la mínima intervenció d’organismes estatals sobre l’economia i la política. Així doncs, el paper de l’estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l’establiment dels drets de propietat. Per tant, proposa l’obertura comercial per qualsevol mètode possible.

El segon motiu és perquè les hipoteques subprime (en què no es valorava la probabilitat de si el client podria tornar el préstec) es van escampar per tot el món. Aquesta incertesa sobre el valor real d’aquests actius es va transformar en una crisi de confiança que es va difondre per tots els mercats financers.

Segons Lepoldo Abadia, exprofessor de política d’empresa a Navarra, la crisi la provocaren els bancs dels EUA, que donaren hipoteques a persones sense ingressos, ni propietats, ni feina (els NINJA, acrònim tret de les seves sigles en anglès) i després aquests crèdits els van vendre en el mercat interbancari. De manera que aquests préstecs dubtosos “ja no se sap on són” i “la porqueria es troba als bancs de tot el món”.

5. Realitzau una valoració crítica del text. (2 punts)

És un article d’opinió, però també explicatiu, en què Millàs, a partir de la imatge d’un circuit de canonades, explica la crisi actual i quina és la seva problemàtica. És un text adequat al nivell formal que requereix un article de diari.

El tema és la crisi sorgida a finals de la primera dècada del 2000.  La intenció de l’autor és informar i alhora orientar l’opinió del lector. El text està dividit en tres paràgrafs: el primer, que serveix d’introducció, tracta de la crisi i la desaparició dels diners; el segon fa referència a les injeccions de capital per part dels governs, l’oferta i la demanda i l’abast de la crisi; i, finalment, en el tercer, expressa els dubtes respecte a les solucions.

Pel que fa a la propietat textual d’adequació, el text està escrit en estàndard. L’autor intenta crear empatia amb el lector i es nota amb l’ús de formes verbals en primera persona plural (ens, crèiem, anomenam, sabem) i de la segona persona singular (copeges, bufes). També fa referència a dos llocs (Bilbao i Wisconsin), la llunyania dels quals vendrà marcada pels coneixements enciclopèdics del lector. D’altra banda, la temàtica del text pot resultar un poc àrdua si no es tenen uns coneixements bàsics d’economia.

En general el text és cohesionat, tot i que de vegades hi ha repeticions com al primer paràgraf: a la quarta i a la cinquena línia s’esmenta dues vegades <<circuits>> i <<de vegades>>. Des d’un punt de vista visual, hagués resultat millor separar cada paràgraf amb una línia en blanc. El temps verbal que domina en el text és el present d’indicatiu perquè fa referència a un fet actual en el moment d’escriure l’article: la crisi.

La frase del text <<Que curiós>> serveix de recurs modalitzador (grau de subjectivitat del text) perquè usa la ironia i l’opinió es fa present. Tot i això, m’agradaria que Millàs fos més explícit i ens explicàs clarament qui són els causants de la crisi i on creu que paren els diners.

Pel que fa a la crisi, hagués pogut explicar el paper dels bancs i si creu que és responsabilitat del govern salvar totes aquestes empreses que han fet fallida a causa de la mala gestió, o si caldria nacionalitzar-les.

D’altra banda, des de fa un temps es proposa aplicar la taxa Tobin per tal de regular el mercat internacional. És una proposta de l’economista nord-americà i premi Nobel James Tobin que consisteix a carregar totes les operacions especultatives amb un 0.1%. Segons l’economista Arcadi Oliveres,  s’ha calculat que es podrien arribar a recaptar uns 200.000 milions de dòlars l’any. Arran de la crisi actual s’està plantejant la seva implantació, com a mínim per part de França.

Per un altre costat, les mesures dels governs semblen infructososes. Primer, el mecanisme d’injectar líquid a les entitats financeres ha fallat perquè aquestes entitats s’han dedicat a solucionar el seu deute i a invertir rendiblement els diners en deute públic. A més, alguns d’aquests diners han anat a parar a plans de pensions o sous sobredimensionats o indemnitzacions exagerades de la plantilla dels bancs o caixes. Segon, les retallades a causa de l’endeutament públic afecten sobretot a la classe mitjana i, en definitiva, és una passa enrere respecte la societat del benestar.

També és criticable l’actuació d’alguns governs com l’espanyol que va tudar molts de doblers tot fent aeroports sense gairebé usuaris, TGV per a dinou persones, etc.

Fins i tot, actualment, es posa en dubte la utilitat de l’euro. S’ha plantejat de tornar a les antigues monedes de cada país o crear dos euros diferents, un per als països amb més problemes econòmics i l’altre per als més solvents. La Unió Europea pot estar en perill segons l’economista Xavier Sala i Martin: <<Catàstrofe. Tot Europa se’n va en orris. El Banc Central Europeu és una solució sempre que Alemanya l’apuntali. Amb xifres: Espanya i Itàlia han d’emetre un deute d’1,4 bilions d’euros en tres anys. Si aquest deute acaba essent insolvent, és a dir, que Espanya i Itàlia acabin essent insolvents, aquest deute farà un forat al Banc Central enorme. El capital del Banc Central Europeu són 70 milions d’euros. Si una empresa de 70 milions té un forat de deutes impagats d’1,4 bilions és evident que s’ha de recapitalitzar. I qui ho haurà de fer? Tothom confia en Alemanya. Però, i si Alemanya no pot pagar? >>.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s