Els mitjans de comunicació

La televisió és cultura? (Quim Monzó)

Escolta els cinc minuts primers de la presentació del llibre Aicnàlubma de Josep Maria Puyal i respon aquestes preguntes:

  • Quina diferència hi ha entre cridar l’atenció i interès? Com s’empobreix el missatge?
  • La televisió, és un servei – actualment – segons la llei nova?
  • Quines són les lluites d’interessos que encotillen els periodistes?
  • Com es manté la confiança del receptor?
  • Quin són els drets del receptor? A què han d’estar lligats?

Entrevista de Carles Capdevila a David Leigh, periodista de The Guardian. (Ara.cat)

Al Regne Unit hi ha dos tipus de periodistes. Els dels diaris comercials, els tabloides, que venen sensacionalisme i safareig i contracten detectius privats; i els dels diaris seriosos. La gent ens posa a tots al mateix sac.

En quin estat de forma està el periodisme?

___Està en plena transició revolucionària. Vivim uns canvis increïbles. El periodisme de masses fa poc més de cent anys que es va inventar, va ser una conseqüència de la industrialització del segle XIX, amb la invenció de les rotatives, del ferrocarril, l’alfabetització universal… Totes aquestes coses van portar l’explosió del periodisme de masses. Ara tot això està acabat, i gràcies a internet hi ha un canvi tecnològic increïble. Els diaris en paper estan obsolets, i és un procés dolorós.

¿Hi ha d’haver ideologia darrere del periodisme d’investigació?

___El periodisme d’investigació ha de jugar un paper crucial dins de la societat democràtica, perquè és un contrapoder del poder polític, econòmic, de tot tipus d’autoritat. I així és com funciona la democràcia, tenint contrapoders. La teva feina és publicar el que un determinat poder no vol que publiquis. És una ideologia professional.

_¿No creu que Wikileaks hagi ajudat el periodisme?

___Hi ha gent que suggereix que Wikileaks és el futur i que el tipus de periodisme que jo faig és el passat. I el que en realitat jo he estat dient des del principi és que la història de Wikileaks no era sobre Julian Assange, era sobre un canvi tecnològic. La tecnologia ha permès la creació de grans bases de dades que abans no existien. I el següent pas és la seva filtració: ja ho vam veure amb el cas Snowden. Nosaltres, al grup International Consortium of Investigative Jornalism, l’ICIJ, vam publicar cables sobre empreses deslocalitzades a les illes Verges, vam identificar polítics d’arreu del món que tenien empreses secretes deslocalitzades. Aquestes són coses que la tecnologia ens permet fer.

Entrevista a Jaume Barberà, director del programa Singulars, sobre la funció dels mitjans de comunicació, el periodisme i les xarxes socials. (Vilaweb)

Pàgina web per construir ciutadans crítics:

Una ciutadania crítica (segons el vidre amb què es miri, qui decideix les notícies?, són reals les imatges que veim?…)

 

Documental: Manufacturing consent: Noam Chomsky i els mitjans de comunicació.

Primera part

Segona part

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s