Consumisme i obsolescència programada

Llegiu atentament el text i responeu les qüestions plantejades

Fa uns dies vaig arreglar l’obrellaunes elèctric de casa. Amb un tornavís, un soldador i el fil elèctric rescatat d’un llum de peu que es va trencar fa mesos, en un quart d’hora vaig deixar l’aparell a punt perquè continuï funcionant uns quants anys més. Tot un motiu de satisfacció, cada cop menys freqüent. La majoria dels electrodomèstics que fem servir ja no estan dissenyats per ser reparats. Quan m’hi dedicava, fa 30 anys, podies obrir els aparells amb la confiança de trobar el component espatllat, canviar-lo per un de nou i tornar-li l’equip al client gairebé com si fos nou. Ara és impossible. La diferència és que els aparells actuals són més petits, lleugers, potents i barats: el Walkman Sony original del 1979 costava 200 dòlars, pesava 400 grams i només podia reproduir ¾no gravar¾ la dotzena de cançons que cabien en una cinta de casset. El model actual de l’iPod Shuffle d’Apple costa 50 euros, pesa 12 grams i admet 500 cançons. El mateix passa amb les videocàmeres i els equips de música. Fins i tot els televisors d’ara, amb pantalles més grans, pesen i ocupen menys.

Gràcies a les millores en els materials i els processos de producció, fa 40 anys que en la indústria electrònica regeix la llei de Moore, un dels fundadors d’Intel: la quantitat de transistors que caben en un xip es duplica cada dos anys. Això afecta la velocitat dels processadors, la capacitat de les memòries i la resolució de les càmeres digitals. La millora de les prestacions no sempre es té present quan es lamenta la suposada obsolescència programada. És possible que alguns equips tinguin limitada artificialment la vida útil, però en la majoria dels casos som els consumidors els que no arribem a exhaurir-la. Que aixequi el dit qui hagi esperat que s’espatlli la tele de tub abans de canviar-la per un TFT-LED-Full HD.

Practiquem el consumisme compulsiu. Als anys 90, Microsoft oferia una versió simplificada del seu Word, que costava una cinquena part que el programa complet, però no la va comprar ningú. És hipòcrita queixar-nos que els aparells ja no són eterns. No volem que ho siguin. El millor que podem fer és consumir de manera responsable i assumir que desfer-nos de productes té un cost, sigui econòmic, en reciclar-los, o bé ecològic, en llençar-los en abocadors del Tercer Món.

[ALBERT CUESTA, diari Ara, Barcelona, 23/01/2011]

Qüestions:

1. Posau un títol al text que n’expressi la idea principal i justificau l’elecció.

Caducitat tecnològica preparada versus consumisme forassenyat

Progrés tecnològic, obsolescència programada

2. Feu un resum del contingut.

Els aparells electrònics d’avui dia no estan preparats perquè els reparin. De cada vegada, són models més econòmics, eficients i amb més qualitat, però també duren més poc. A més, ens deixam endur pel desig forassenyat d’adquirir els models nous sense tenir-ne en compte les conseqüències econòmiques i mediambientals.

3. Identificau les idees principals i les idees secundàries. (1,5 punts)

1.Les millores dels nous dispositius electrònics. 

1.1 De cada vegada són més eficients.

1.1.1 Tenen millores, respecte als models anteriors, tant en les seves prestacions com en la rapidesa.

2. Inconvenients dels electrodomèstics actuals.

2.1 No estan preparats per ser reparats.

2.2 Són models més econòmics i de més qualitat, però duren menys.

3. A l’hora de valorar els electrodomèstics es critica la seva obsolescència, però no es té en compte la millora de les prestacions. 

4. Els consumidors no exhaureixen la vida útil de l’aparell.

4.1 Es fa un consumisme irresponsable d’aquests ginys.

4.2 Desfer-se dels productes té costos econòmics i ecològics.

4.3 Hipocresia: es critica la seva poca durabilitat, mentre se n’adquireixen de nous abans que s’espenyin.

4. Responeu les qüestions següents relacionant-les amb els continguts del text i

argumentant les respostes:

a. Considerau i indicau els possibles avantatges i inconvenients associats a la

idea d’obsolescència programada.

Hi veig més inconvenients que avantatges. Primer de tot, perquè l’aparell antic queda passat de moda al cap de poc temps. Per tant, si es vol estar al dia, s’ha de consumir per tal d’obtenir els models amb les aplicacions noves, perquè, si no, el nostre giny quedarà obsolet i incomplet.

Per un altre costat, també pot provocar la sensació de por – des del meu punt de vista, inútil – a la gent de quedar enrere respecte als avenços. Fins i tot, l’esnobisme de tenir la novetat o no en dispositius electrònics pot constituir una marca d’estatus social.

També em sembla molt criticable l’abús econòmic dels venedors d’aquests estris perquè, sovint, al cap de poc temps d’oferir-nos un producte ja tenen preparada una versió nova amb més aplicacions que la que es ven.

Els possibles avantatges són que, normalment, els models antics duren més i són més barats. A més a més, fan just el que han de fer i no tenen opcions o dispositius innecessaris.

b. Com creieu que es pot afavorir el consum responsable a la nostra societat?

Crec que es pot afavorir sobretot a través de l’educació dels desitjos per tal que siguin saludables i harmoniosos i, d’aquesta manera, podrem evitar addiccions. Segons el filòsof José Antonio Marina, els desitjos dirigeixen el nostre comportament i això ens pot dur a actuar (consumir) sense pensar amb serenitat.

La societat hauria d’adquirir consciència dels costos econòmics i ecològics del consum desmesurat i tenir en compte que el progrés real seria aconseguir una situació econòmica i tècnica que asseguri la supervivència de la població salvant-la de la fam, epidèmies i plagues; i d’una situació sanitària que faci minvar la mortalitat infantil, i que allargui la vida en condicions saludables.

5. Feu una valoració crítica del text.

(Algunes idees per desenvolupar)

  • La societat de consum no està dirigida a satisfer les necessitats existents. Hi ha un excés de producció i està mal repartida. A través de la publicitat creen desitjos que ens produeixen necessitats que només se satisfan de manera efímera. A més, es dóna la impressió que tothom té dret a gaudir d’aquest producte, cosa que produeix una frustració contínua. És una moda de desitjos efímers, intensos i urgents.

  • Confusió entre felicitat i desig acomplert.

  • La nova tecnologia no hauria de ser una simple distracció que allunyàs l’home de la cultura i el pensament, caldria que ajudàs a humanitzar l’home.

Programa de TV3, Sense ficció: Comprar, llençar, comprar.

Digues si són vertaderes o falses aquestes afirmacions:

  1. Un article que no es fa malbé és un bon negoci.
  2. Les bombetes duraven per sempre.
  3. Al final dels anys 60, els consumidors es comencen a fer preguntes sobre l’obsolescència programada.
  4. A internet hi ha moltes llegendes sobre aquest tema.
  5. El projecte començà a partir de casos específics.
  6. L’obsolescència pot afectar les relacions humanes i el mercat laboral.
  7. La directora està satisfeta del documental perquè ha fet reflexionar l’espectador.
  8. La gent no acaba de ser conscient de l’obsolescència programada.

Obsolescència planificada a la viquipèdia.

Programa de TV3,  Amb filosofia: <<El desig>>.

http://www.tv3.cat/videos/4325890/El-desig

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s