Proposta de comentari de text

Introducció

  1. Autor. Títol i situació del text dins l’obra en cas que no sigui complet.
    Tema (idea principal, significat global). Temàtica (científica, social, filosòfica, històrica)
    Àmbit d’ús del text: periodístic, publicitari, personal, familiar, acadèmic, laboral, social i literari.
  1. Gènere (article d’opinió, conte…) i tipologia textual (argumentativa, expositiva, etc.), estructura i finalitat del text (informar, orientar l’opinió, regular la conducta, divertir).
  2. Coneixements sobre l’autor (si tenen especial significació per a la comprensió del text) i elements contextuals (moviment literari, època).

Desenvolupament

  1. Adequació (relació del text amb el context):
    1. Participants: unilateral1 o bilateral (separats pel text i per l’espai, text diferit) i unidireccional o multidireccional (multitud de receptors anònims).
    2. Tractament personal: 1a pers. sing. o plural…(mecanismes de l’autor per fer-se present en el text o caràcter neutre).
    3. Veus del discurs (emissor i receptor). Polifonia enunciativa: encara que hi hagi un sol locutor, aquest individu posa en joc diversos interlocutors o personatges i es va mostrant a favor o en contra de les idees que van afirmant. Intertextualitat (citació d’un altre text).Principi de cooperació (implicadura conversional: donar sentit malgrat la transgressió). Narrador/locutor/jo poètic/al·locutari/Discurs reportat: dins d’una enunciació se n’integra una altra. Tipus de narrador: directe, indirecte i indirecte lliure, monòleg interior.
    4. Nivell de formalitat i grau d’especificitat.
    5. Variació lingüística: estàndard, diacrònic, diatòpic, diastràtic, diafàsic.
    6. Relació entre la comunicació verbal i no verbal (suport gràfic, fotografies).
    7. Modalització: fenòmens amb què l’emissor remarca la seva presència en el missatge: en la meva opinió, oi que sí…).
    8. Marc de referència (coneixement i interpretació que es faci del món o art compartit per una comunitat. Això ens permet entendre la temàtica tractada): occidental, oriental, europeu, islàmic, intercultural, urbà, rural, suburbà, marginal, actual, històric…
  1. Coherència (significat global del text i estructura):
    1. Tema extret de les informacions del text.
    2. Quantitat i qualitat de la informació (selecció i rellevància).
    3. Coneixements enciclopèdics i marc (remet al nostre coneixement convencional d’alguna situació més o menys definida: bar > taules, cambrers, tassons…).
    4. Estructura: macroestructura (contingut semàntic global del sentit del text – tema o assumpte –, com es jerarquitzen les idees) i superestructura (estructura formal: introducció…) o gènere literari.
    5. Progressió temàtica (desenvolupar un tema de manera que progressivament es vagi afegint informació nova, informació remàtica). Pot ser constant, lineal o derivats2.
  1. Cohesió (mecanismes sintacticosemàntics per lligar les diferents parts del text):
    1. Lèxica: sinonímia, hiperonímia o hiponímia.
    2. Sintàctica: anàfora (pronominalització, pronoms lexicals, el·lipsi…) deïxi (context: persona, aquí/ací, abans/ara), connectors, entonació, puntuació.
    3. Connectors: conjuncions (ja que, i, però…), parentètics (en canvi, en contra, d’una banda, no obstant això, en resum, és a dir).
    4. Estil segmentat (+clar i + monòton): oracions breus, sintaxi simplificada i redundància. Estil cohesionat (+fatigós +densitat d’informació): oracions llargues, sintaxi complexa i amb poques paraules es transmet molta d’informació.

 

  1. Recursos literaris: recursos tècnics, ironia, figures literàries, trops, recursos fònics, sintaxi, gràfics…
  2. Conclusió. (Resumir els aspectes més rellevants i oferir una visió contextualitzada del text i valorar la forma com s’expressa el text).Valoració de les característiques principals del text. Crítica personal (evitar m’agrada/no m’agrada. Val més usar: en conclusió, en resum).

1Comunicació unilateral: acte en què un emissor emet un missatge que el receptor percep. Comunicació bilateral: acte en què un emissor emet un missatge que el receptor percep i, posteriorment, aquest receptor es converteix en emissor d’un nou missatge que captarà l’antic emissor.

2Progressió temàtica: pot ser de tres tipus.

  1. Lineal: T > R1 > T1 > R.

  2. Constant: presenten el mateix tema en oracions successives: T1 > R1, T1 > R2, T1 > R3

  3. Temes derivats: T hipertema > T1 > R1, T2 > R2, T3 > R3

M. J. Cuenca. Comentari de texts.

J. Camps i altres autors. Llengua catalana i literatura, 2n de Batxillerat, Santillana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s