Precisió lèxica 2

delfí: Príncep hereu d’altres regnes.
m. [LC] Persona que és considerada hereva del poder, de la riquesa, de la situació o del prestigi d’una altra persona.

dofí: Mamífer cetaci del grup dels odontocets, de cos fusiforme i musell allargat.

afamat -ada
adj Que té fam, famolenc.

famós -osa
adj 1 1 Que té una gran fama. Un metge famós.
2 p ext Una pintura famosa.
2 Remarcable en alt grau. Un famós xerrai

abans
1 adv 1 Denota prioritat en el temps, anterioritat. Ell va arribar abans. Tres hores abans.

3 com més aviat millor loc adv Tan aviat com sigui possible, al més aviat possible.

Òrgan:
2 1 Instrument o mitjà que serveix per a acomplir una acció. Els òrgans del govern.

orgue
[ pl orgues o, ant i dial, òrguens ] m 1 MÚS 1 Instrument musical amb jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per ventilador elèctric.

assecar
v1 tr1 Fer tornar sec, llevar la humitat (d’una cosa). Assecar les figues a l’assecador.
2 Deixar sense aigua (un riu, etc.). Assecar un pou.
3 Fer perdre el suc, la saba (a una planta, a un òrgan). La sequedat de l’estiu ha assecat els lliris.
4 INDÚST Separar un líquid del sòlid que el reté físicament per procediments no mecànics.

eixugar
v1 1 tr Assecar (una cosa molla) passant-hi quelcom que se n’emporti la humitat. Eixugar els plats amb un drap.
2 pronEixugar-se els llavis amb el tovalló. Eixugar-se els peus a l’estora. Eixuga’t els ulls i no ploris més.
3 trp ext Emportar-se la humitat, el líquid que cobreix una cosa. Amb una baieta, eixugar l’aigua que ha caigut a terra.
4 pronp extEixugar-se la suor, les llàgrimes, amb un mocador.
5 trp analEixugar la pols d’un moble passant-hi un drap.
2 1 tr Assecar (una cosa molla) fent que s’evapori l’aigua que la recobreix o amara. El sol eixuga les plantes molles de rosada. Aquest vent sec ho eixugarà tot!
2 pronAmb aquest vent la roba s’eixugarà de seguida!
3 1 tr Buidar un recipient del líquid que conté. Eixugar un safareig.
2 trfig Exhaurir. Eixugar l’edició d’un llibre.
3 tr Escórrer totalment la llet a una vaca, ovella, etc. Quan muny les cabres les eixuga.
4 tr Fer que (una vaca, ovella, etc.) deixi de donar llet.
5 pron Perdre totalment la llet una vaca, ovella, etc.
6 pron Assecar-se un riu, una font, etc.
7 eixugar la butxaca (a algú) Deixar-lo sense diners.
4 tr COMPT Liquidar, pagar totalment, un deute, un dèficit, etc.

esgarrapar
v tr 1 Esquinçar lleugerament la pell (d’una part del cos) amb les ungles, les urpes. Em va esgarrapar tota la cara. Els gats esgarrapen.

esgarrinxar
v 1 1 tr Esquinçar lleugerament la pell d’una part del cos amb una agulla, amb una punxa qualsevol. Sense voler vaig esgarrinxar-lo a la mà. Aquest clau li esgarrinxarà la cara.

alè
m 1 1 Aire que s’escapa dels pulmons en l’expiració.

ànim
m 1 1 L’ànima en tant que vol, en tant que és principi d’activitat. Aixecar l’ànim.
2 Volença.
2 1 Intenció, coratge, esperit, de fer una cosa. Donar ànim.

condol
m 1 Dolor per la pena d’un altre.
2 Expressió de dolor que hom sent per la pena d’un altre, especialment quan aquesta és motivada per la mort d’algun familiar. Una carta de condol. Donar, rebre, el condol.

dol
m 1 1 Aflicció causada per la mort d’una persona estimada o, en general, per una gran desgràcia. Mai no havíem vist un dol com el d’aquells xicots en morir llur germà. Les freqüents inundacions són causa de gran dol. Planys de dol.
2 ant Compassió, pena. De tan perduts, feia dol de veure els sembrats.

embut
m 1 Estri de metall, vidre o material plàstic que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex, el qual serveix, posant-lo al forat o al coll d’una bóta, ampolla, etc., per a abocar-hi o trafegar-hi un líquid, gra, etc.
2 p ext Objecte o detall d’un objecte la forma del qual s’assembla a la d’un embut.
3 pl fig 1 Circumloquis, ambigüitats, etc., emprats per a no dir clarament una cosa.

embús
[ pl -ussos ] m 1 Obstacle que embussa un conducte. Al canó hi ha un embús i l’aigua no passa.
2 Embussament 1.

dispar
adj Mancat de paritat.

tret
[s. XIII; del ll. tractus, part. de trahĕre ‘arrossegar, estirar’]
m 1 1 ARM Descàrrega d’una arma de foc o altra que llança projectils; tir. Vaig sentir un tret d’escopeta.

asseure v 1 tr Posar (algú) sobre un suport qualsevol de manera que resti descansant sobre l’extremitat inferoposterior del tronc. Assegueren el malalt prop de la finestra.

Seure: Estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l’extremitat inferior del tronc, estar assegut. Seure en un banc. Seure un infant a la falda de la mare. No podreu seure: s’han acabat les cadires. Seure a terra.

mànega
f 1 Màniga.
2 1 Nom donat a diversos objectes en forma de mànega.

màniga
f 1 1 INDUM Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braç.

buc
m 1 1 Objecte que forma una cavitat.
2 Ventre d’un home o d’un animal.
3 AERON Cos estructural principal d’un aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega.
4 APIC Rusc.
5 AUT Carrosseria.
6 CONSTR Conjunt de les parets i la teulada que limiten l’espai que ocupa una casa.
7 CONSTR Caixa o conjunt de parets que limiten una escala i li fan de suport.
8 CONSTR NAV Cos d’un vaixell, sense màquines ni superestructures.

vaixell
m 1 1 Atuell, vas, de qualsevol mena.
2 esp EMBAL FUST Bóta grossa, especialment destinada a contenir vi. Un vaixell cercolat de ferro de cent trenta càntirs.
2 1 CONSTR NAV Embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques d’importància.

navili
m 1 MAR 1 ant Conjunt de vaixells.
2 Vaixell, especialment el de grans dimensions.
2 ant MAR GUER Vaixell de vela, de guerra, generalment de tres pals, que era aparellat de fragata, amb dues bateries o més per banda, i portava 60 canons o més.

retall
m 1 Tros sobrant de paper, de roba, de pell, de planxa metàl·lica, etc., resultant de retallar una cosa, que resta com a rebuig en l’execució d’un treball. Quan tallis aquesta peça per fer el vestit, no llencis els retalls.

retallada
f 1 Acció de retallar;
2 l’efecte.

defugir
v 1 tr Esquivar, eludir. Defugir una pregunta, una promesa, una visita.

Fugir
intr
1 1 Allunyar-se corrent per tal d’evitar un dany, un perill, etc. Fuig; si no, t’agafaran. Els lladres van fugir encalçats pels guàrdies.
2 fig Allunyar-se, alguna cosa, ràpidament. El barret, amb el vent, li va fugir del cap.

plegat -ada
1 adj 1 pl Junts, l’un amb l’altre. Mai no se separen: sempre van plegats.
2 m 1 Manera d’estar plegada o enrotllada una cosa.

creuat -ada
adj HERÀLD Dit del moble, principalment el món i l’asta d’una bandera, somats d’una creu.
desprendre v 1 1 tr Separar (alguna cosa) d’una altra a la qual és agafada. No ho podràs desprendre: és massa arrapat.

caure
v* intr 1 1 Moure’s, una cosa, pel seu propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Caure un cos en el buit. Caure pedra, neu.

passi
m DR 1 Document que serveix per a poder entrar en un indret, espectacle o local, sense restriccions, o per a circular d’un lloc a un altre.

pas m 1 1 Acció de passar. El pas de la mar Roja pels israelites. Érem allí al pas de la processó. Un ocell de pas. El pas de les guatlles. El pas del Sol pel meridià. El pas de l’aigua per una canonada. El pas d’un to a un altre. El pas del dia a la nit. El pas de l’estat líquid a l’estat sòlid.

ficar
v1 1 tr Posar, fer entrar, una cosa dins una altra. Fica-ho ben endins. No poder ficar la clau al pany. Ficar diners a la guardiola.
2 pronFicar-se en una escletxa. Ficar-se al llit. No et fiquis el dit al nas! Ficar-se la mà a la butxaca. Ficar-se de peus en un bassal.

posar
v 1 tr 1 Fer que una cosa sigui o estigui en un lloc determinat on no era. Posar un llibre a l’armari.
2 Fer estar una cosa en una nova posició, en un nou estat o d’una nova manera. Posar dreta l’escombra. Posa bé les cadires.

adormir
1 tr Fer dormir. Adormir un infant gronxant-lo.
2 pron Començar a dormir. No poder-se adormir fins a la matinada.

dormir
v*intr1 1 Estar, una persona o un animal, en l’estat de repòs caracteritzat per la suspensió de la sensibilitat i d’altres funcions vitals, durant un cert temps, generalment a la nit. Ara dorm. Dormir profundament.

manilla
f 1 Anell de ferro que es posa al voltant d’un puny i és unit ordinàriament per una cadena o barreta amb un altre de posat a l’altre puny.

busca
f 1 1 Porció menuda, subtil, d’alguna cosa, engruna, volva, bri, etc.
2 pl dial Escaig. Són les set i busques. N’he pagat deu euros i busques.

mentrestant
adv Durant el temps en què s’esdevé alguna cosa. Tots treballàvem; i tu, què feies, mentrestant?

mentre
[1211; reducció del cat. ant. dementre (v. aquest mot); l’existència de parelles de mots de sentit semblant amb de- i sense de-, com fora/defora, sota/dessota, sobre/dessobre, avall/davall, etc., acabà per fer preferir mentre a dementre]
conj 1 Durant el temps en què. Mentre tu plomes el pollastre, jo encendré el foc.
2 Suposant que, posat cas que, si. Mentre això sigui així, pots comptar amb nosaltres.

aparat
m 1 Allò que fa pompós un acte, una cerimònia.
2 1 p ext Conjunt de fets o d’aspectes vistosos o impressionants que acompanyen un fenomen o un esdeveniment. Una tempesta amb molt aparat de llamps i trons.

aparell
m 1 Preparatius, aparellament.
2 Ostentació de preparatius, de mitjans. Un gran aparell de forces. Un sopar de gran aparell.
3 1 TECNOL Sistema o conjunt de sistemes mecànics i eventualment elèctrics o electrònics constituït en general a la manera d’unitat substancialment independent d’altres i d’una certa complexitat constructiva o de funcionament, que serveix per a executar alguna operació o que duu a terme determinades funcions. Aparell de ràdio. Aparell ortopèdic.
2 p ext Dit de certs ginys (com els avions).
3 GIMN En gimnàstica artística, qualsevol dels instruments que hom utilitza per a realitzar els exercicis, com ara les paral·leles, el cavall amb arcs, les anelles, etc.
4 aparell manual GIMN En gimnàstica rítmica, qualsevol dels aparells lleugers i mòbils, manipulats amb les mans, que hom fa servir en els exercicis, com ara la cinta, la corda, el cèrcol, etc.
4 Arreus per a muntar o carregar les bèsties de bast.
5 1 BIOL Conjunt d’òrgans, d’origen embrionari generalment comú, especialitzats a dur a terme una funció determinada. Aparell respiratori. Aparell digestiu.

Ensarronada
f El fet d’ensarronar algú, de fer-li creure una falsedat.
emboscar
v
1 1 tr Ficar, fer entrar, en l’espessor d’un bosc.
2 pron Ficar-se en l’espessor d’un bosc.
2 tr TÀCT Posar tropes a l’aguait en un lloc amagat per sorprendre l’enemic.

tauler -a
1 m i f 1 Persona que té (a mercat, en una fira, etc.) una taula de vendre carn, peix, llet, etc.
2 HIST Administrador d’una taula de canvi i de dipòsits o de pagaments i cobraments.
2 m 1 Post o conjunt de posts unides pel cantell, que presenta una superfície plana i llisa, reforçada de manera que no es guerxi, sovint amb un o més travessers a la seva cara oposada a aquella, com l’emprada en dibuix o en pintura per a fixar-hi, amb xinxetes, amb cinta adhesiva, etc., el paper o la tela. Un tauler de delineant. Tauler d’anuncis.

taulell
m 1 1 Taula més o menys estreta i llarga.
2 esp Taula llarga i alta que hi ha a les botigues per a mostrar els gèneres als compradors, als bars i cafès per a servir-hi les begudes, etc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s