Proposta de solucions del Comentari de text de 2010

Llegiu atentament el text i responeu les qüestions plantejades.

Quan   un   infant   europeu   surt   fotografiat   al   periòdic,   li codificam   el   rostre,   per  salvaguardar   el   seu   dret   a   la intimitat.   Tenim   un   defensor   del   menor   que,  en   cas contrari,   ens   cridaria   l’atenció.   Els   pares,   per   la   seva banda,   podrien   dur-nos   davant   la   justícia   i   obtenir   una indemnització   que   compensàs   la   criatura   per   l’exposició mediàtica.   La   foto   que   veuen   es   va   publicar   el   27   de
juliol.   El  rostre   de   la   criatura   estava   descodificat   perquè es   tractava   d’un   nen   africà,   de   Níger,   crec,   tant   és.   Per atemptar   contra   un   dret   individual,   primer   necessitam tenir   un   individu,   un   subjecte   amb   identitat,   un   ésser humà  amb nom  i   cognoms.  Aquest  petit  no  en  tenia.   Era un   dels   cinc   milions   de   persones   afectades   per   la   fam. Una formigueta, vaja. Potser quan aparegui aquest article hagi mort. Li deu importar, a ell, que el codifiquem o que el deixem de codificar…

Observin  bé  la   foto.   La  criatura   té   la   mà  dreta  sobre   un  regle   en  què  acaben   d’amidar  els seus  centímetres,  perquè  tot,  en  el  seu  món, s’amida  en  centímetres.  La línia   que  separa la vida   de   la   mort,  en   la   major   part   d’Àfrica,   és   centesimal.   Sobreviuen   amb   tres   o   quatre centímetres de llavors diàries i amb cinc centilitres d’aigua. Quan moren, més que morir en tal  i en  tal  altre, han mort uns centímetres  de  mascle, o de femella,  o d’ancià,  o de persona madura. Hi ha en el món excedents agrícoles per donar i per vendre, però no hem trobat la manera de  distribuir-los,  per  l’amor de  Déu. Deuen  haver  observat que  el nen  descodificat té el cap deformat i molt gros en relació amb el cos. És un dels símptomes del raquitisme,a més   de   les   cames   arquejades,   i   el   denominat   «pit   de   colom»,  i   les   protuberàncies   de   la caixa   toràcica,   també   anomenades   «rosari   raquític»   per   raons   evidents.   Si   no   es   talla   a temps,   el   raquitisme   produeix   en   la   columna   vertebral   deformacions   que   inclouen l’escoliosi   o la   cifosi.  Altres símptomes  són  enrampades musculars,  creixement  deficient  i baixa   estatura.   Atès   que   es   tracta   d’una   malaltia   dels   ossos   ocasionada   per   la   falta   de vitamina D,   del  calci  i  del fosfat, es  pot  combatre a força  d’ingerir  peix, fetge  i  llet, a més de l’exposició moderada al sol. Sabem pràcticament tot el que cal saber sobre e lraquitisme, inclosa la manera de prevenir-lo i de curar-lo, però la lluita contra el terrorisme, contra l’eix del mal, tot just ens deixa forces per a aquestes menudeses.

Una  altra   cosa   que   ens   lleva   moltes   energies   és   el   combat   contra   l’obesitat,   que   podríem qualificar   de   raquitisme   invers.   Afortunadament,   el   mateix   dia   en   què   va   aparèixer   el negret   descodificat,   vàrem   veure   al   periòdic   una   notícia   segons   la   qual   uns   científics catalans   havien  aconseguit   un  20  per  cent  de  pèrdua  de  pes  en  rates  gràcies  a  un  compost inicialment   pensat   per  combatre   la   diabetis.  Si  la   fórmula   produís  els  mateixos   efectes  en
els   éssers   humans   que   en   les   rates   (fet   que   és   molt   probable,   ateses   les   semblances   entre ambdues   espècies),   aviat   disposaríem  d’un   fàrmac   que   ens   deixaria   esculturals.   Quan   es resolgui   el  problema  de  l’obesitat   en  el  primer  món,  potser  afrontem  el   de  la   primor  en  el tercer. Cada cosa al seu temps.

Juan José Millás   Enllaç amb l’examen i les preguntes

1. Posau un títol al text que n’expressi la idea principal. Després argumentau la resposta (màxim 5 línies). (1,5 punts)

2. Feu un resum del contingut (màxim 5 línies). (2 punts)

3. Identificau les idees principals i les idees secundàries. (1,5 punts)

4. Responeu les qüestions següents relacionant-les amb els continguts del text i argumentant les respostes: (3 punts)

a. A què es refereix l’autor quan indica «La criatura té la mà dreta sobre un regle en què acaben d’amidar els seus centímetres, perquè tot, en el seu món, s’amida en centímetres».

b. Són els mateixos els drets de la infància als països pobres que als països rics?

5. Feu una valoració crítica del text. (2 punts)


PROPOSTA DE SOLUCIONS

1. La fam un problema de segona: el tema principal és la poca consciència que hi ha al primer món respecte a la fam en el tercer, encara que l’autor també fa referència a altres temes com: la poca consideració que es té a l’hora de publicar fotos de nins que pateixen fam a l’Àfrica o també al raquitisme.

2. Resum: La vida d’un infant no té la mateixa importància depenent d’on visqui. Al Tercer Món, la fam s’ha convertit en una simple qüestió de dades i no s’afronta a causa de la poca consciència que se’n té al Primer Món, que viu immers en temes menys importants com l’obesitat.

3. Idees principals i secundàries:

1. La diferent importància que es dóna a un infant depenent d’on viu.

1.1 Desigualtat a l’hora de respectar els drets depenent del lloc de naixement.

1.1.1 La foto publicada del nen africà sense codificar.

2. La fam al Tercer Món.

2.1 La fam convertida en una estadística que deshumanitza el problema.

2.2 La vida s’aguanta d’un fil en la major part d’Àfrica.

2.3 Els excedents agrícoles no es distribueixen correctament.

2.4 El raquitisme com a malaltia associada a la fam i les seves conseqüències.

3. La manca de conscienciació al Primer Món respecte a fam.

3.1 Problemes del Primer Món: el terrorisme, l’eix del mal, l’obesitat.

3.2 Crítica a l’actitud humana per la seva manca de solidaritat.

3.3 Ironia respecte a la voluntat de solucionar el problema de la fam al tercer món.

3.3.1 L’obesitat és un problema prioritari.

4. A: El marge entre la vida i la mort, a Àfrica, és molt petit perquè les racions diàries de menjar i aigua són molt esquifides i la mort de qualcú té una valoració estadística més que personal.

B: Haurien de ser els mateixos, però, als països pobres, la precarietat de la vida i les limitacions sanitàries, educatives, polítiques, etc., fan que els infants es vegin molt més desemparats, fins i tot davant problemes que, als països rics, semblarien ínfims. Per això, no es poden dura a terme drets bàsics com una escolarització general, una alimentació que els garantesqui la salut...

5. És un article d’opinió i, per tant, un text argumentatiu en què l’autor expressa la seva opinió respecte el tema de la fam i intenta convèncer el lector de la seva tesi. Està dividit en tres paràgrafs que equivalen a la introducció, desenvolupament i conclusió. A partir d’una foto d’un nin de Níger (suport no verbal) que pateix raquitisme, Juan José Millás desenvolupa temes com la fam al tercer món i la manca de conscienciació dels països rics.

En el segon paràgraf, posa l’exemple del regle, que li serveix per desenvolupar el tema de la vida a Àfrica comparada amb l’Europea.

Alguns dels seus arguments es basen en la comparació de la situació entre el primer món i el tercer per tal de commoure el receptor:

  • Codificació del rostre de l’infant per salvaguardar el dret del menor, però si es tracta d’un nen de Níger no.
  • Raquitisme (3r) i obesitat, excedents agrícoles per donar i per vendre (1r).
  • S’inverteix en la lluita contra el terrorisme i es menysprea la fam al món.

En frases com: <<però no hem trobat la manera de distribuir-los, per l’amor de Déu>> es nota clarament el lèxic subjectiu de tipus avaluatiu respecte al tema. O el recurs de la ironia al final del text: <<Quan es resolgui el problema de l’obesitat en el Primer Món, potser afrontem el de la primor en el Tercer>>. Fins i tot, la ironia arriba a convertir-se en una frase molt directa, tot jugant amb la connotació de la paraula “rates”, que ens pot semblar excessiva: <<Si la fórmula produís els mateixos efectes en els éssers humans que en les rates (fet que és molt probable, ateses les semblances entre ambdues espècies)>>.

Així mateix, crec que dóna massa informació sobre el raquitisme per ser un article d’opinió.Des del meu punt de vista, estic d’acord que no es té prou en compte el problema de la fam. Segons el famós economista A. Oliveres, moren prop de 60 mil persones de fam cada dia. Per tal de solucionar aquest tema es podria condonar el deute extern d’aquests països, dedicar el 0’7 per cent del PIB a la cooperació o ajut al tercer món (…)

D’altra banda, tracta els països rics d’insolidaris en general i no fa referència a les empreses que se n’aprofiten, de la pobresa, o dels defectes del neoliberalisme o als governs corruptes d’alguns països africans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s