Comentari d’un text argumentatiu

Article d’opinió: Assange, els secrets i els antiestatalistes, Pere Antoni Pons

CARACTERÍSTIQUES EXEMPLES

Estructura: la introducció (on es planteja el tema, la tesi que hom pretén defensar o rebatre), el desenvolupament (on es presenten de manera coherent els arguments, els subarguments, els contraarguments) i la conclusió (que funciona com a síntesi del que s’ha dit i com a reforçament del punt de vista exposat).

Introducció: 1r paràgraf. Desenvolupament: del 2n paràgraf fins al darrer. Conclusió: Les 9 línies darreres.Tesi inductiva (la tesi s’anuncia al final). Anticipació de la tesi: “L’acceptació sense matisos que els secrets d’estat mai no poden ser revelats és perillosíssima”.
Tesi: proposició que hom enuncia i es proposa mantenir. Sostenir una tesi. Els secrets d’estat només haurien de ser inviolables en una situació límit.
Tipus d’arguments:

  • d’exemples,
  • d’analogia,
  • d’autoritat,
  • deductiu,
  • del benefici,
  • de quantitat (dades o estadístiques),
  • emotius,
  • valors compartits.

Exemples sobre tipus d’arguments (Argumenta)

1r argument liberal: el secretisme dels estats és necessari per al seu bon funcionament (i per a la seguretat i el benestar de la ciutadania). 2N paràgraf.1r contraargument: concedeix un poder total i absolut sobre les informacions de què disposam els ciutadans rasos (argument de perjudici). És, per tant, una desactivació de l’autonomia individual, i una mutilació de la nostra capacitat crítica com a ciutadans informats i vigilats. (argument de valors compartits).Argument de valors compartits: És lògic que els ciutadans (sobretot intel·lectuals i periodistes no permetem que els estats funcionin en la foscor i que exercim de contrapès. És el que dóna vigor a la llibertat i la democràcia de les societats obertes.

2n argument liberal: les filtracions només serveixen per constatar obvietats.

2n contraargument: per la mateixa regla de tres, no caldria tornar a parlar mai més de polítics corruptes. (Argument d’analogia).

3r contraargument: saber les coses no basta, també convé recordar-les de tant en tant.

Argument d’exemple: l’Aglaterra de Churchill defensant tota sola la democràcia europea contra els nazis, no els EUA de Bush combatent a l’Iraq i a l’Afganistan.

Connectors que estableixen relacions de tipus lògic (adversatius, consecutius, causals, finals, concessius, distributius, continuatius…) i també els que marquen ordre (en primer/segon…lloc, d’una banda… de l’altra…, per acabar, etc.)

Perquè, per tant (3r paràgraf) Però també (4t paràgraf)A més (5è paràgraf)
Dixi personal: marques lingüístiques que denoten la presència de l’emissor i del receptor o receptors (pronoms personals, fórmules de tractament…). Vull dir (4t paràgraf)permetéssim, exercíssim (4t paràgraf)– diuen – (5è paràgraf)ja sabem (5è paràgraf)

La subjectivitat s’expressa també amb elements lèxics de caràcter valoratiu: (adjectius:) magnífic, interessant, deplorable, discutible ; (substantius:) admiració, lleialtat, llàstima ; (verbs:) merèixer, lamentar, desprestigiar, felicitar ; (adverbis:) , malament, feliçment

Nom de caràcter valoratiu: sacralització. Adverbis de manera: religiosament. Adjectiu: obscurantista. (1r paràgraf) Adjectius: perillosíssima, total i absolut. Nom: mutilació (metàfora) (3r paràgraf)

Hi abunden els verbs de dicció (relacionats amb el paper de l’emissor i amb l’operació argumentativa): dir, declarar, afirmar, pensar, opinar, considerar, creure, suposar, assegurar, deduir, concloure, causar, motivar, produir, resultar…

Vull dir, haurien d’exposar (paràgraf 4). Diuen, tornar a parlar (paràgraf 5)

Recursos que serveixen per atreure l’atenció del receptor, cercar la identificació del lector i per fer l’argumentació més convincent: cites, referències i comentaris d’altres textos, interrogacions retòriques3, contraposició d’idees, ironia, paral·lelismes, repeticions (insistència), mots amb un sentit especial (marcat amb les cometes), relats il·lustradors, exemples, hipèrbole, etc.

Ironia: qualsevol diria que el virus del comunisme s’ha propagat entre els intel·lectuals liberals d’Occident.Ús de la primera persona plural: permetéssim, exercíssim.Repetició; És lògic… però també és lògic… (paràgraf 4).

El dialogisme es manifesta a través de la polifonia textual, explícita (diverses veus que defensen la tesi i l’antítesi) o implícita (una única veu que incorpora la veu que defensa l’antítesi per refutar-la). La polifonia va associada a la intertextualitat (citacions, referències i comentaris d’altres texts o seqüències).

Els arguments dels liberals. La pregunta: vull dir amb això que els estats haurien de ser sempre transparents, i que haurien d’exposar a la llum pública tot el que fan?“les guerres són brutes i la diplomàcia és cínica” (5è paràgraf)

Bibliografia: Programa d’ensenyament de llengua catalana (caib), Comentari de textos (Cuenca, Maria J.)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s