Resum: Ser dolent en matemàtiques

ÉS QUE JO SÓC DOLENT EN MATEMÀTIQUES…

GREGORIO LURI 09/11/2013  Ara Balears

Sovint sentim expressions que donen per fet que hi ha alguna cosa així com una intel·ligència matemàtica, que seria la responsable última de l’èxit o el fracàs d’un nen en matemàtiques. Expressen un mite que és més perillós com més gent hi creu, perquè fa l’alumne irresponsable del seu fracàs i, en conseqüència, li permet creure en la irrellevància de qualsevol esforç. (Introducció)

Pensar que no s’és bo en una matèria pot induir a la manca d’esforç.

Creure que estam predisposats a ser més bons o no en una matèria a causa del nostre tipus d’intel·ligència pot induir a la manca d’esforç.

  • Quina frase és més útil per al resum? Per què?

Possiblement és cert que no tots estem capacitats intel·lectualment per ser uns genis matemàtics, però és evident que per tenir una cultura matemàtica decent no cal ser un geni, sinó estar interessat a entendre el món. Com fomentar aquest interès? Doncs, senzillament, ajudant el nen a créixer en un ambient que no sigui matemàticament inhòspit, sinó en un clima on números i operacions matemàtiques formin part del llenguatge habitual. Els àmbits intel·lectualment pobres fomenten expectatives intel·lectualment pobres entre els que hi pertanyen, però avui sabem que les expectatives de cadascú sobre el seu propi rendiment es converteixen fàcilment en profecies, que, per la seva pròpia naturalesa, tendeixen a complir-se. (Desenvolupament)

Si fomentam l’interès a través d’un context propici podem assolir un domini digne de la matèria.

En anglès parlen de self-fulfilling prophecy , que és el terme encunyat el 1948 per Robert Merton per referir-se a “una definició falsa d’una situació però que té la capacitat d’estimular un nou comportament que fa veritable la concepció originalment falsa”. Les expectatives que uns pares o un mestre projecten sobre una criatura són sovint profecies d’aquest tipus. Alguns nens fracassen perquè ningú no els ha ajudat a creure en ells mateixos. Tenim una àmplia literatura pedagògica al nostre abast.

Les expectatives falses fan canviar també el comportament fins a convertir-les en reals.

Al meu parer, Richard Nisbett ha demostrat de manera fefaent (vegeu el seu llibre Intelligence and how to get it ) que la intel·ligència és mal·leable, és a dir, la fe que amb el nostre esforç (atent, intens i prolongat) podem millorar la nostra pròpia intel·ligència pot ser vista també com una self-fulfilling prophecy . No cal insistir en la relació que té aquesta idea amb l’aprenentatge de les matemàtiques i, en general, amb qualsevol aprenentatge, però donada la nostra baixa cultura matemàtica, l’ensenyament matemàtic hauria de començar per desmuntar falsos mites deterministes sobre la intel·ligència. ¿Cal afegir que això no depèn de cap llei educativa… encara que la signi el ministre Wert? (Conclusió)

De la mateixa manera, creure en el nostre esforç pot millorar la nostra intel·ligència.

RESUM

Pensar que no s’és bo en una assignatura pot induir a la manca d’esforç. En canvi, fomentar l’interès gràcies a un context favorable pot ajudar a assolir un domini digne de la matèria. D’altra banda, les expectatives falses, com que ens fan canviar la conducta,es tornen reals. Per això mateix, creure en l’esforç ens pot estimular i ajudar a polir la intel·ligència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s