Comentari d’un poema de Vinyoli

EL PRIMER ESTEL

Al fons de tot es dreça una muntanya
prometedora, el dia ja finit.
És bo no tenir sempre el que volem
i bastir una cabana d’esperances:
així, per l’entrellum, el primer estel
fulgura net, silenciós incita,
sense fer mal, a un goig que no turmenta
que sigui breu; sabem que en esvanir-se
serà tot lluminària el firmament.
No em puc, doncs, plànyer de la meva sort;
aquí m’estic ple de pressentiment
d’una vida auroral sempre futura
que és ara sols nit clara sense vent.

Joan Vinyoli

Vocabulari:

  • Dreçar: posar dret allò que està inclinat.
  • Entrellum: mitja llum.
  • Fulgurar: llançar rajos de llum.
  • Esvanir-se: fer desaparèixer completament.
  • Plànyer: compadir.
  • Auroral: relacionat amb aurora (claror que precedeix la sortida del sol).

Reflexionau a partir de les següents preguntes:

  • Per què la veu poètica no es pot plànyer?
  • Feis una relació entre paraules i adjectius del poema associats al present i d’altres relacionats amb el futur? Quina conclusió se’n pot treure?

ALGUNES IDEES ORIENTATIVES:

D’una banda, el missatge positiu del poema (prometedora, esperances, vida auroral) és molt reconfortat i, d’altra, el contrast del present (un estel, entrellum = mitja llum, brevetat) i el futur (lluminària, vida auroral, aurora = claror que precedeix la sortida del sol) és constant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s