Nadal, Doctor Honoris Causa (text argumentatiu)

Un debat interessant ple d’arguments viscerals
ANTONI TARABINI | 25/03/2014   ARABALEARS

(Introducció)
És democràtic i altament recomanable que els ciutadans ens posicionem a favor o en contra davant qualsevol proposta, idea o iniciativa, i especialment si aquesta prové de les institucions públiques. La de reconèixer els mèrits innegables de Rafel Nadal per part de la Universitat de les Illes Balears pot agradar més o menys, i benvinguda sigui la crítica. Però crec sincerament que algunes motivacions per posar en qüestió l’Honoris Causa només es poden qualificar com a “pintoresques”.(tesi)

(Desenvolupament)
Rafel Nadal no és digne de ser Doctor Honoris Causa (DHC) de la nostra UIB perquè aquest honor només s’hauria de concedir a persones que hagin fet mèrits en l’àmbit acadèmic universitari”,(1r argument) s’ha dit. Sense pretendre ofendre ningú, aquesta argumentació és una absoluta ximpleria. Mirin vostès com les més prestigioses universitats del “món mundial” nomenen DHC multitud d’homes i dones rellevants en diferents i diversos camps de l’activitat humana.
El motiu és molt clar: la universitat no pot limitar-se a ser una “tasseta de plata” aliena als seus entorns culturals, socials, econòmics… i fins i tot esportius. Ans al contrari, ha d’“integrar” i reconèixer els seus mèrits des de la seva universitat. (1r contraargument)
Una altra afirmació que hem llegit durant aquests dies fa referència que “Rafel Nadal no és digne de ser DHC de la nostra UIB perquè ni tan sols ha acabat el Batxillerat” (2n argument). Aquest argument és fins i tot més estúpid que l’anterior. Només són dignes d’aquest reconeixement persones amb estudis? (2n contraargument)
També ha estat present en el debat l’aspecte econòmic. “Rafel Nadal no és digne de ser DHC perquè es dedica a una activitat lucrativa, molt lucrativa”.(3r argument) El problema, en la meva opinió, no és, o no hauria de ser, aquesta realitat, sinó altres arguments com ara quines són les seves actituds i comportaments en la seva carrera d’èxits, que no són precisament pocs. (3r contraargument)
Quart argument que, com els anteriors, consider més basat en la visceralitat que no en la reflexió. “Rafel Nadal no és digne de ser DHC perquè el seu compromís cultural amb la nostra comunitat és inexistent”. Què s’entén per compromís cultural? Deix l’interrogant obert. (4t contraargument)

(Conclusió)
Els arguments del consell de direcció de la UIB per proposar Rafel Nadal com a Doctor Honoris Causa eren els seus èxits esportius, els valors que transmet precisament a través de la seva carrera esportiva i el seu esperit de superació. Aquests arguments poden ser discutibles, pot haver-hi fins i tot altres persones més dignes que ell i no hauria de ser un problema debatre-ho. El que em sembla poc rigorós és que es facin servir arguments que semblen fruit d’una encalentida i no d’una anàlisi en profunditat.(tesi)
En cap moment, no neg la necessària crítica a les iniciatives de la UIB, perquè precisament són els debats i la confrontació d’idees el que ens farà créixer com a societat, però crec que tot plegat s’ha desencadenat de manera precipitada i que hi ha mancat un debat serè a la proposta. Ara mateix ja no hi cap, perquè Nadal ha volgut evitar la polèmica.

  • Recursos de modalització (negreta i subratllat)
  • Arguments del consell de la UIB (gris)
  • Arguments en contra del DHC a Nadal (blau)
  • Contraarguments de l’autor (blau i negreta)

ARGUMENTS CONTRARIS EXTRETS D’UN ARTICLE D’OPINIÓ DE SEBASTIÀ ALZAMORA (Arabalears, Rafa Nadal, o com tenir seny per qui no en té).

Rafael Nadal no pot ser doctor honoris causa perquè la seva activitat no té relació directa amb la ciència, les arts, les humanitats ni el coneixement, que són les àrees a les quals tradicionalment s’atorguen els doctorats honoris causa. Nadal no es dedica a res d’això, sinó a l’esport. Que és una activitat tan honorable com les mencionades, però que té el seu propi sistema de guardons i reconeixements.

Concedir un doctorat honoris causa a un tenista seria tan fora de lloc com premiar-lo amb un Oscar, en la mesura que la seva labor, per admirable que sigui, no té res a veure amb el cinema. Resultaria igualment inadequat, i surrealista, que un científic o un artista fos reconegut amb un trofeu Roland Garros.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s