La caducitat de les notícies (comprensió lectora)

Llegiu aquest text i, llavors, contestau les preguntes.

Fa molts anys, en un temps que escrivia sobre successos, m’adonava que et trobaves amb un crim, t’hi enviaven i et donaven dues pàgines just quan (7) en sabies ben poc, te’n (8) donaven una quan començaves a saber-ne més (9) i a vegades, quan ja tenies més claus, ja no tenies espai per explicar-ho. El cas havia caducat a l’espera de la solució. Aquest ritme s’ha accelerat molt més, i no cal que digui que, com que ara prenc decisions sobre l’espai que dediquem a cada cosa, ho dic de forma autocrítica. La regla s’amplifica per l’impuls de la intensitat digital. El consum d’una notícia, la seva omnipresència (10), farà que caduqui abans, per esgotament. És (11) una regla que la televisió controla fa temps, o almenys la gestiona, cremant cares a base de la sobreexposició i creant fàbriques de nous famosos per substituir els que s’han cremat. El fet té la seva lògica interna, i té (9) conseqüències. Es (11) pot veure en tota mena d’exemples. Joves promeses del futbol que si reben massa pressió en forma d’expectatives acaben caient del pedestal abans fins i tot d’haver-hi arribat. On ho trobo més preocupant és, esclar, en l’actualitat més transcendent, la que afecta la nostra posició davant la vida. El procés intern pel qual la primera decapitació d’un periodista impacta més que la segona, aquesta acomodació a cada realitat nova per dura que sigui, aquest mètode pel qual les paraules que cliquem molts cops acaben perdent el seu sentit original, les noves alarmes sanitàries que substitueixen les de fa un mes (9). La renovació permanent de les pors. I, sobretot, i ara torno a quan escrivia sobre successos, el fet que parlem molt quan sabem poc i que ja ens hàgim cansat del tema quan en sabem més.  CARLES CAPDEVILA. Ara Balears. 04/09/2014

COMPRENSIÓ LECTORA

1. Posa un títol al text i justifica’l.

2. Fes-ne un esquema numèric a partir de les idees principals i secundàries

3. Elabora’n un resum. (50-60 paraules)

COMENTARI CRÍTIC

4. Què en penses de la relació entre espai (pàgines) i actualitat a què fa referència Carles Capdevila  

5. Quines creus que són les causes de la caducitat de les notícies?

6. Quin tipus de caducitat preocupa més l’autor? Per què?

REFLEXIONS GRAMATICALS

7. Per què <<quan>> no acaba amb –t? Quan hi ha d’acabar?

8. A quins complements substitueix la combinació pronominal <<te’n>>?

9. Quan és que s’accentua la paraula <<més>> i <<>>?

10. Per quin motiu du accent la paraula <<omnipresència>>?

11. Quina diferència gramatical hi ha entre <<es>> i <<és>>?

EXPRESSIÓ ESCRITA

12. Llegeix aquests fragments d’un article d’opinió i fes una redacció (170-200 paraules) a partir d’alguns dels temes exposats.

Quan informar és un perill NICHOLAS D. KRISTOF

Durant els últims vint anys tots hem vist com es produïa una banalització de la informació, un gir cap a les notícies sobre famosos, els escàndols i les informacions escabroses. Segons l’Informe Tyndall (que analitza les emissions informatives de les principals cadenes nord-americanes anualment), els informatius del vespre de les cadenes ABC, CBS i NBC han ofert en total una cobertura de 3 minuts sobre la guerra civil i la fam que afecta el Sudan del Sud, i de 9 minuts sobre les atrocitats comeses a la República Centreafricana. En canvi, s’han dedicat 304 minuts a informar sobre l’avió de Malaysia Airlines desaparegut (gairebé cinc vegades el temps que s’ha dedicat a la guerra civil siriana). Aquesta és la raó per la qual ara és un bon moment per recordar i honorar Sotloff (i James Foley, l’altre periodista nord-americà executat, i tants altres que no han sortit als titulars): no tan sols pel seu coratge en el sentit físic, sinó també per la seva valentia moral a l’hora d’intentar atreure l’atenció sobre històries que acostumen a quedar oblidades. Sotloff va portar una mica de llum a alguns dels llocs més obscurs del món, amb la voluntat de redefinir l’agenda informativa global. Per a ell va ser una veritable lluita. “He estat aquí durant una setmana i ningú vol periodistes freelance per por dels segrestos. Aquí la situació és molt difícil. He estat dormint al front, amagant-me dels tancs de nit, bevent aigua de la pluja”, va escriure Sotloff en un correu electrònic enviat a un col·lega mentre era a Síria, poc abans que el segrestessin, segons afirma l’agència Reuters. Un dels canvis més importants que he percebut en la meva professió és que periodistes i cooperants s’han convertit en objectius.

SOLUCIONS

COMPRENSIÓ LECTORA

1. Posa un títol al text i justifica’l.

La intensitat i caducitat de les notícies. Les notícies duren de cada vegada més poc, caduquen independentment de la seva transcendència o intensitat. La gent se’n cansa aviat i demana informació nova.

2. Fes-ne un esquema numèric a partir de les idees principals i secundàries

1. La informació als mitjans caduca.

1.1 A l’era digital aquesta caducitat s’ha intensificat.

1.2 L’actualitat més important també passa a un segon terme amb el temps i això és preocupant.

2. La gent es cansa aviat d’un tema, justament quan se’n té més informació.

2.1 La necessitat de renovar les pors.

3. Elabora’n un resum. (50-60 paraules)

Les notícies als mitjans de comunicació duren poc, independentment de les novetats que es puguin aportar posteriorment. A l’era digital, aquesta caducitat s’ha incrementat més, encara que es tracti de fets importants. La gent es cansa quan un tema es repeteix i tendeix a substituir-lo per altres que renovin les seves pors. (52 paraules)

COMENTARI CRÍTIC

4. Què en penses de la relació entre espai (pàgines) i actualitat a què fa referència Carles Capdevila?

Resposta oberta. Idees: 1) El culte a la informació i la seva immediatesa, que porta associada una determinada substitució de la memòria i de la producció de sentit que neix del diàleg amb el passat (Laura Borràs, Clàssics moderns). 2) Informació com si fos fast food. 3) En un món en acceleració constant, amb mecanismes poderosos de comunicació que propaguen i multipliquen, sense discriminar gaire, novetats importants, idees, etiquetes i mites de consum ràpid, gadgets perfectament prescindibles; en un moment en què el ritme de les coses i el mite del rendiment fan que es passi incessantment d’un lloc a l’altre gairebé per inèrcia, es necessita una perspectiva que se situï en la distància, que marqui el contrapunt del temps lent, que doni una mirada reposada, per discriminar el que val i el que no, per recuperar el criteri que la velocitat elimina perquè fa nosa. I això només ho poden donar les humanitats. Les que avui es menystenen perquè incomoden, perquè vénen a espatllar la festa del no hi ha límits i tot és possible. No és creïble una reforma educativa que no doni un paper central a les humanitats. (Josep Ramoneda, article <<El retorn de les humanitats>>.

5. Quines creus que són les causes de la caducitat de les notícies? Resposta oberta.

6. Quin tipus de caducitat preocupa més l’autor? Per què? Resposta oberta.

REFLEXIONS GRAMATICALS

7. Per què <<quan>> no acaba amb -t? Quan hi ha d’acabar?

El mot quan indica temps i quant indica quantitat. Pots substituir quan per una expressió temporal com “a quina hora”, “quin dia”, “el moment en què”, etc. i quant per una expressió com “en quina quantitat/nombre”, “quants n’hi ha”, “quants han arribat”, etc. Per exemple: Quan vinguis escoltarem el CD. El dia que vinguis escoltarem el CD Quant val aquest xandall? Quants diners val aquest xandall? http://www.edu365.cat/eso/faqs/catala/quan_tan.htm

8. A quins complements substitueix la combinació pronominal <<te’n>>? (…) i et donaven dues pàgines just quan en sabies ben poc, te’n (a tu = te + pàgina = en) donaven una (…) La forma <<te’n>> és una combinació de dos pronoms febles: <<te>>, equivalent a <<a tu>>; i <<en>>, que substitueix <<una pàgina>>.

9. Quan és que s’accentua la paraula <<més>> i <<té>>? Més: s’accentua quan és un adverbi de quantitat. Exemple: Mon cor estima un arbre més vell que l’olivera. M’agrada més aquest mes. : du accent si és la 3a persona singular del present d’indicatiu del verb tenir. Exemple: El cambrer té una tassa a posta per al te.

10. Per quin motiu du accent la paraula <<omnipresència>>? Perquè és una paraula esdrúixola (om-ni-pre-sèn-ci-a) i aquest tipus de paraules sempre s’accentuen.

11. Quina diferència gramatical hi ha entre <<es>> i <<és>>? Quan no du accent és un pronom personal de tercera persona, equivalent a la forma <<se>> (es va cansar aviat = se va cansar aviat); en canvi, quan du accent es tracta del verb ésser (Ella és una alumna del CEPA sa Pobla.)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s