Comentari de Les vides negres també conten

CHIP SOMODEVILLA

BRUTALITAT

29 d’abril. Una setmana després de ser detingut per la policia de Baltimore, Freddie Gray moria a causa de les ferides provocades durant la detenció. L’enèsim cas de brutalitat policial als Estats Units va reobrir el debat sobre el racisme. Els aldarulls no es van fer esperar.

Les vides negres.png

Black lives matter’ / Les vides negres també compten (Ara Balears)

El de la caputxa negra a sobre el capó sóc jo, i el de l’anorac vermell és el meu germà petit. Va ser quan hi havia l’Obama, a la foto tinc catorze anys però és com si fos ara mateix, el moment va quedar-me gravat com quan marquen amb foc el bestiar. Pensava: què deu valdre, aquest cotxe? Un cotxe blanc que era dels blancs, encara que el portessin policies negres. Jo mai tindré un cotxe així, pensava, i em petava de riure, de fet encara em fa riure. Vam quedar ben retratats. Uns micos saltant sobre el cotxe patrulla, com quan a la guerra agafen un tanc enemic. El problema és quan l’enemic és el teu propi país i el teu país són els Estats Units, amb president negre i tot, la terra de les oportunitats, com l’oportunitat dels meus quan van embarcar-los de Kènia al Nou Món, cap als camps de cotó, cap als primers camps nazis de la història 1. Fixeu-vos en el nano de darrere, amb el dit aixecat, agafant-se el paquet i ballant. El cotxe és el seu cacauet, el seu plàtan 3. La policia havia matat un tal Freddie Gray, no el coneixia, és igual, en coneixia altres. El meu germà mateix, el de la foto, va acabar paralític en una topada amb cinc policies, després. Ja estàvem enganxats a l’heroïna. La policia entrava al barri amb els collons com pinyols, era la selva, el domini dels negres, la meitat de les cases estaven buides, no hi havia cap feina, al barri, eren cases comprades amb hipoteques escombraria, desclavaves les planxes de fusta de finestres i portes i ja tenies casa, i quan no hi cabies de merda te n’anaves a una altra i avall. Sortíem de nit i no ens veien, negres amb roba negra, com vaig a la foto. Érem sis germans i el meu nebot, que tenia mesos. Segons la meva mare, el meu pare era a la presó, però ni sabia el nom d’aquell home, i la cosa estranya seria que no fos a la presó, les presons són plenes de negres, com el barri, ja està, i qualsevol torna amb una dona hipopòtam que té sis fills i un nét. En fi. Les corredisses, l’estat d’excepció, tot aquell món dels còmics que el meu germà petit robava a la biblioteca, va arribar a Baltimore. El barri assetjat per la policia i l’exèrcit, toc de queda, helicòpters, furgonetes blindades, un merder de sirenes, i nosaltres tirant ampolles i pedres, enfilats al cotxe patrulla, robant a les botigues i cremant-ho tot. Una mica de justícia social. Encara que això de justícia social ho dic ara, llavors ni havia sentit *Strange fruit, la cançó que no canta Sinatra, jo només sabia que abans linxaven els negres i que ara ho feia la policia, sovint policies negres, en això estàvem pitjor, i que ara ens deien afroamericans 4 perquè érem mig americans, nascuts al costat fosc d’Amèrica, i que teníem números perquè un policia cagat de por o amb un mal dia ens fotés un tret. Però mireu com reia, aquell dia, amb una felicitat que no he sentit mai més. Cadascú té el seu moment de felicitat, això també és una fruita estranya, no la tries pas, per a un blanc pot ser el dia que es tira la Mila Kunis o l’Emma Stone, per a mi van ser els salts a sobre el capó, encara sento com s’abonyegava sota nostre, poc abans que al meu germà li trenquessin l’esquena.

Toni Sala

*Strange fruit és una cançó de la cantant Billie Holiday de l’any 1939 que tracta del cos d’un negre penjat a un arbre en contrast amb la imatge bucòlica del estats del sud d’EE.UU. La cançó fa referència als linxaments d’afroamericans que es produïen en aquests estats a final del segle XIX i principis del XX.

https://es.wikipedia.org/wiki/Strange_Fruit

https://www.youtube.com/watch?v=-_R8xxeMFEU

Enllaç: La música negra

1. Per què l’autor defineix els camps de cotó a on treballaven els seus padrins com els «primers camps nazis»?

2. A quin tipus de conflicte (o conflictes) fa referència aquesta història de Toni Sala?

3. En el text, hi apareix la frase: «El cotxe és el seu cacauet, el seu plàtan». Què deu voler expressar?

4. A quina figura literària es refereix el narrador quan explica que actualment s’empra «afroamericà» en lloc de «negre»?

5. Explica perquè duen accent aquestes paraules:

Kènia, món, érem, teníem, més.

6. Llegeix aquesta notícia i relaciona-la amb el relat anterior.

La policia de Chicago mata un estudiant i una dona negres, la segona “per accident”

La ciutat ha registrat nombroses protestes en els últims dies contra l’abús de poder de la policia amb la població afroamericana

ARA Barcelona 27/12/2015

La policia de Chicago ha matat aquest diumenge a la matinada dues persones de color, la segona d’elles “de forma accidental”, segons fonts oficials. Es tracta d’una dona de 55 anys, Bettie Jones, mare de cinc fills, que era veïna d’un jove de 19 anys al qual la policia també va donar mort, en aquest cas al·legant que es va comportar de manera agressiva.

Els agents de policia havien rebut una trucada de denúncia per violència domèstica. Un home assegurava que el seu fill, Quintonio LeGrier, de 19 anys i estudiant d’enginyeria, l’estava amenaçant. En arribar a l’habitatge, segons fonts oficials, es van trobar el noi colpejant la porta del pare amb un bat de beisbol.

Els agents asseguren que van haver d’enfrontar-se a “una persona combativa” i li van disparar, fet que li va causar la mort. En el tiroteig, a més, la veïna Bettie Jones va rebre un tret “de forma accidental i va morir tràgicament”, segons la nota policial. “Estenem el nostre més profund condol a la família i amics”, afegeix.

La cosina de la dona morta, Evelyn Glover Jennings, va reclamar una “investigació exhaustiva” sobre els fets. “Vull respostes”, va afirmar als mitjans locals. Segons la família del jove mort, LeGrier tenia problemes mentals però no era agressiu.

Aquestes noves morts de persones negres a mans de la policia es produeixen després d’uns dies de nombroses manifestacions a la ciutat de Chicago contra l’ abús de poder de la policia amb la població afroamericana.

Les protestes van esclatar en fer-se públic el vídeo de la mort d’un altre jove negre, de 17 anys, Lequan McDonald (ocorreguda feia un any), en què se’l veu caminant allunyant-se de la policia quan rep el primer dels 16 trets que li dispara un agent blanc.

En les protestes dels últims dies, els manifestants reclamaven la dimissió de l’alcalde, Rahm Emmanuel, el qual acusen d’haver encobert el policia blanc que va matar McDonald l’any 2014.

ENLLAÇ

http://www.ara.cat/internacional/policia-Chicago-estudiant-negres-accident_0_1493250838.html

SOLUCIONS

1. L’autor fa un símil entre la situació extrema i sense drets dels «camps de cotó» dels Estats Units a on es practicava l’esclavisme i el «camp de concentració» nazis, posteriors, en què empresonaren els dissidents o contraris al nazisme (alguns d’aquests es convertiren en camps d’extermini). D’altra banda, cal reparar que «camp» es pot referir tant a una ‘extensió de terreny’ com a ‘campament’.

En els estats del sud d’Estats Units durant gran part del segle XIX es practicà l’esclavisme. La majoria del esclaus eren de raça negra i molts d’ells havien de fer feina en plantacions de cotó. En les eleccions presidencials de 1860, el Partit Republicà dels Estats Units, dirigit per Abraham Lincoln havia fet campanya en contra de l’expansió de l’esclavitud més enllà dels estats en els quals ja existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sud declaressin la secessió de la Unió.

L’esclavitud és considerada avui en dia il·legal a tots els països del món i és una activitat criminal condemnada per les convencions de les Nacions Unides. Malgrat això, en alguns països com Myanmar (Birmània) i Sudan encara existeix, així com l’explotació infantil, que inclou la prostitució infantil i l’explotació de la mà d’obra infantil també existeixen en algunes regions de l’Àsia de l’Est, l’Àfrica i l’Europa de l’Est. Aquestes persones podrien ser considerades esclaves, ja que no tenen dret a queixar-se ni a abandonar aquesta situació perquè podria perillar la seva integritat física. El tràfic de persones consisteix a transportar i vendre persones per a l’esclavitud, especialment sexual.

https://es.wikipedia.org/wiki/Esclavitud_en_los_Estados_Unidos

2. Tracta tant del racisme (Doctrina que propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc.) i també de la justícia social que propugna el reconeixement dels drets socials dels individus, atenent no solament a llur treball, sinó també a llurs necessitats.

3. Anteriorment, el protagonista, mentre contemplava la fotografia, s’ha definit com a mico (moneia) a causa dels bots que pegaven damunt el cotxe de policia. Segurament, per a ells, el vehicle era equivalent a un trofeu, com ho pot ser un plàtan o cacauets per a una moneia.

4. Es tracta de l’eufemisme, que és una figura que consisteix a emprar un mot o una expressió suau, inofensiu, en lloc d’un de dur, indelicat, desplaent, etc.

5. Kènia: és una paraula esdrúixola (la síl·laba tònica és l’antepenúltima) de tres síl·labes (Kè-ni-a) i aquest tipus de paraules sempre duen accent. Com que la e tònica es pronuncia oberta du accent greu o obert.

Món: és un accent diacrític que serveix per distingir aquest cas, que significa ‘la Terra’, del possessiu àton equivalent a ‘el meu’ utilitzat en expressions com «mon pare».

Érem: s’accentua perquè és una paraula plana (la síl·laba tònica és la penúltima) que no acaba en vocal, vocal més essa, -en o -in. La e es pronuncia tancada i, per això, du accent agut o tancat.

Teníem: és un cas similar a l’anterior. És una paraula de tres síl·labes (te-ní-em), que és plana i s’accentua perquè no acaba en vocal, vocal més essa, -en o -in. La i sempre du accent tancat.

Més: És un cas d’accent diacrític. S’accentua quan és un adverbi de quantitat per distingir-lo de part de l’any (mes de febrer), de la conjunció equivalent a ‘però’ (la idea és bona, mes no és nova), o del possessiu àton plural (mes amigues).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s