Accents diacrítics (normativa nova)

1. Quina conclusió pots treure d’aquesta taula?

Amb accent

Déu, són, té.

Vocals tancades

Sense accent

Deu, son, te.

Vocals obertes

2. Llegeix aquesta llista de paraules i estableix quina és la característica que tenen en comú des del punt de vista sil·làbic? Per què creus que s’accentuen?

1

(riquesa): L’examen està bé.

Be (anyell, nom de lletra)

2

Déu (divinitat)

Deu (10, 3a pers. Verb deure)

3

És (verb ser): En Joan és enginyer.

Es (pronom de 3a pers. Equivalent a se.)

4

Mà (part del cos): Li fa mal la mà.

Ma (possessiu àton): ma mare

5

Més (adverbi de quantitat)

Mes (part de l’any): Aquest mes plou molt.

6

Món (planeta): Cada casa és un món

Mon (possessiu àton): Mon pare.

7

Pèl (vellositat): Et caurà el pèl.

Pel (contracció): Pel que dius és vanitós.

8

Què (pronom interrogatiu o relatiu precedit de preposició): Què vols? El cotxe de què parles és car.

Que (conjunció o relatiu): La casa que veus és de son pare. Ja sé que no m’estimes gaire.

9

Sé (1a pers. verb saber): Jo sé la resposta.

Se (pronom reflexiu): Se dutxa.

10

Sí (afirmació)

Si (condicional): Si vens, ho deixaré tot.

11

Sòl (paviment, el terra): aquest sol és argilós.

Sol (astre, solitud): Quin sol més radiant.

12

Són (3a pers. verb ser): Ells són alcudiencs.

Son (dormida, possessiu): quina son que tenc! Digues-ho a son pare.

13

Té (3a pers. Verb tenir): Ell té 25 anys.

Te (pronom): Te va dir la solució.

14

Ús (utilització): N’ha fet un mal ús.

Us (pronom): Us vaig enganyar!

15

Vós (tractament): Tracta’l de vós.

Vos (pronom): Va contar-vos a tots.

!

Conserven l’accent en plural els mots següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans, mons).

3. Series capaç de fer una oració o un diàleg que inclogués totes les paraules accentuades de la llista anterior?

Per exemple: Què sé més de Vós, Déu? Idò sí!, les vostres lleis són que el bé és el pèl del món i que la mà té l’ús del sòl.

4. Accentua quan calgui els mots de les oracions següents:

    • Ha tret un deu a l’examen. Deu n’hi do!

    • Mon germa veu el mon per un forat.

    • Es pensa que es ell qui ho ha de fer.

    • Vols mores? Si, si es que son madures.

    • A aquell, no se li veu mai el pel.

    • Que t’han dit? – Que si.

    • Ja es prou neta? –Neteja-la mes be.

    • En aquesta foto, s’hi veu molt be l’assassi

    • Es un jersei fet a ma.

5. Accentua, si cal:

    • En Ramon i en Lluis estudien Ciencies, i la Maria , Historia.

    • Vols te? –No, cafe, que tenc molta de son.

    • Vols sucre? –Si, gracies. Dona-me’n un terros.

    • Que diuen? –Que ja son les deu. –Deu n’hi do; que es de tard!

    • Aquella dona gran ja es avia. Te dos nets.

    • Sortireu d’excursio per Pasqua? –No se que farem.

    • A l’examen m’he posat molt nervios. No m’agraden els examens.

    • Vens la moto? –Si, i em comprare un cotxe de segona ma.

6. Tenint en compte que s’escriuen sense accent diacrític els compostos i els derivats. Series capaç d’escriure un text amb aqueixes expressions: adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel (cerca-les al diec si és necessari).

7. Després d’haver contestat les qüestions anteriors, com definiries accent diacrític?

8. Quina conclusió pots treure d’aquests grups de mots amb accent: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc.

SOLUCIONS

1. Preferentment, duen accent les paraules que tenen vocal tancada.

2. Són paraules d’una síl·laba només (mots monosíl·labs). Duen un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d’altres mots que s’escriuen igual, però significat diferent, amb els quals es podrien confondre.

3. Resposta oberta.

4. Accentua quan calgui els mots de les paraules següents:

  • Ha tret un deu a l’examen. Déu n’hi do! Ves qui ho havia de dir.

  • Mon germà veu el món per un forat.

  • Es pensa que és ell qui ho ha de fer.

  • Vols mores? Sí, si és que són madures.

  • A aquell, no se li veu mai el pèl.

  • Què t’han dit? – Que sí.

  • Ja és prou neta? –Neteja-la més bé.

  • En aquesta foto, s’hi veu molt bé l’assassí.

  • És un jersei fet a mà.

5. Accentua els mots que hagin de dur accent:

    • En Ramon i en Lluís estudien Ciències, i la Maria , Història.

    • Vols te? –No, cafè, que tenc molta de son.

    • Vols sucre? –Sí, gràcies. Dona-me’n un terròs.

    • Què diuen? –Que ja són les deu. –Déu n’hi do; que és de tard!

    • Aquella dona gran ja és àvia. Té dos néts.

    • Sortireu d’excursió per Pasqua? –No sé què farem.

    • A l’examen m’he posat molt nerviós. No m’agraden els exàmens.

    • Vens la moto? –Sí, i em compraré un cotxe de segona mà.

7. A més de marcar gràficament la síl·laba tònica, l’accent també s’aplica a un curt nombre de mots monosíl·labs d’ús freqüent els quals, d’acord amb les regles generals d’accentuació, no s’haurien d’accentuar. Aquest accent s’anomena diacrític (o sia, distintiu), perquè serveix per a establir una distinció entre aquests mots i uns altres que tenen la mateixa forma gràfica però un significat diferent, i amb els quals tenen una certa possibilitat de confondre’s perquè podrien convenir en un mateix enunciat. Entre aquests mots, s’accentuen els que són tònics i, entre els tònics, els que tenen la vocal accentuada tancada. En el cas de sòl i sol, s’accentua el mot menys freqüent. (IEC)

8. L’accent diacrític també es fa servir en mots amb guionet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s