Examen UIB 2018: emoticones

emoticones

Llegiu atentament el text i responeu les qüestions plantejades.

Formo part d’aquesta escassa minoria que no utilitza emojis per comunicar-se, encara que no els menyspreo en absolut. El seu abast és gegantí, arriben a empetitir l’hegemonia de l’anglès. Per alguns, venen a representar el llenguatge corporal a l’era digital: ninotets hiperexpressius capaços d’inferir matisos emocionals a l’escriptura precipitada, desproveïda de la inflexió necessària per interpretar una cosa tan bàsica com simpatia o antipatia. Però, per molt que m’enviïn el morret arrugat amb un cor, jo només em sento besada virtualment si llegeixo «un petó». Què podria dir del vigorós bíceps inflat que, lluny de reconeixement, sona a befa, perquè els esforços als quals sol referir-se no tenen res a veure amb la suor? O d’aquests aplaudiments amb vibracions blaves que ni de molt no supliran el gaudi de llegir «bravo!», paraula ampla i universal com poques.

Les atropellades relacions socials avui no només s’aguanten sinó que s’estructuren a través d’una pantalla de telèfon. Entre els qui m’envien emojis, destaquen una professora d’universitat, un metge, una senyora de 76 anys, un poeta, una antropòloga, un agricultor i gairebé tots els menors de 40 anys amb qui em relaciono. Cal reconèixer que algunes emoticones contenen un camp semàntic ben atractiu, com en Travolta o la flamenca, que porta l’alegria del vestit de llunes i les castanyoles a tot arreu, però, en general, són una forma trivial i alhora asèptica de comunicar emocions. És curiós recordar-ne l’origen: segons explicava Fred Benenson a la revista Slate, van ser afegits al sistema operatiu IOS 5 amb la intenció que els usuaris poguessin tenir converses més llargues. Però, en un efecte bumerang, es va aconseguir tot el contrari: excusar la mandra mental que molts senten per cercar la paraula exacta.

Pels més papistes, la seva expansió és alarmant, un greuge al llenguatge normalitzat just quan l’analfabetisme semblava gairebé erradicat. Ara acaba l’any i la RAE informa que la paraula més cercada al seu diccionari ha estat haber. L’explicació no és existencial sinó tristament ortogràfica. Malgrat que un grapat de ridículs resistents ens oposem als moderns pictogrames, alguns investigadors, com el lingüista Vyvyan Evans, ens recorden que el 70 per cent de les nostres interaccions diàries tenen a veure amb el llenguatge no verbal. Ens expressem a través de gestos i senyals que, lluny de ser sostinguts per la paraula, la completen. I pot ser que en temps de postveritat estigui més devaluada que mai, però aquí hi ha una dada imbatible: les cares felices representen gairebé la meitat de l’ús d’emojis, mentre que els gestos tristois i enfadats no arriben al 15 per cent. La contrarietat sí que té qui li escrigui. Joana Bonet (La Vanguardia, 20-12-17)

Qüestions:

1. Posau un títol al text que n’expressi la idea principal i justificau l’elecció (màxim 5 línies). (1,5 punts)

2. Feu un resum del contingut del text (màxim 5 línies). (2 punts)

3. Identificau-ne les idees principals i les idees secundàries. (1,5 punts)

4. Responeu les qüestions següents relacionant-les amb els continguts del text i argumentant les respostes: (3 punts) a) Explicau el significat d’aquesta frase: «Ens expressem a través de gestos i senyals que, lluny de ser sostinguts per la paraula, la completen». b) Quins considerau que són els avantatges i els inconvenients de l’ús dels emojis?

5. Feu una valoració crítica del text. (2 punts)

PROPOSTA DE SOLUCIONS A LES TRES PRIMERES PREGUNTES

LECTURA REFLEXIVA

LECTURA ANALÍTICA

Introducció

Formo part d’aquesta escassa minoria que no utilitza emojis per comunicar-se, encara que no els menyspreo en absolut. El seu abast és gegantí, arriben a empetitir l’hegemonia de l’anglès. Per alguns, venen a representar el llenguatge corporal a l’era digital: ninotets hiperexpressius capaços d’inferir matisos emocionals a l’escriptura precipitada, desproveïda de la inflexió necessària per interpretar una cosa tan bàsica com simpatia o antipatia. Però, per molt que m’enviïn el morret arrugat amb un cor, jo només em sento besada virtualment si llegeixo «un petó». Què podria dir del vigorós bíceps inflat que, lluny de reconeixement, sona a befa, perquè els esforços als quals sol referir-se no tenen res a veure amb la suor? O d’aquests aplaudiments amb vibracions blaves que ni de molt no supliran el gaudi de llegir «bravo!», paraula ampla i universal com poques.

Només una petita part dels usuaris opten per no usar emoticones.

L’ús d’aquests pictogrames és molt abundant en l’era digital.

Les emoticones serveixen per expressar els gestos del cos.

Els emojis aporten matisos emocionals a l’escriptura.*

Desenvolupament

Les atropellades relacions socials avui no només s’aguanten sinó que s’estructuren a través d’una pantalla de telèfon. Entre els qui m’envien emojis, destaquen una professora d’universitat, un metge, una senyora de 76 anys, un poeta, una antropòloga, un agricultor i gairebé tots els menors de 40 anys amb qui em relaciono. Cal reconèixer que algunes emoticones contenen un camp semàntic ben atractiu, com en Travolta o la flamenca, que porta l’alegria del vestit de llunes i les castanyoles a tot arreu, però, en general, són una forma trivial i alhora asèptica de comunicar emocions. És curiós recordar-ne l’origen: segons explicava Fred Benenson a la revista Slate, van ser afegits al sistema operatiu IOS 5 amb la intenció que els usuaris poguessin tenir converses més llargues. Però, en un efecte bumerang, es va aconseguir tot el contrari: excusar la mandra mental que molts senten per cercar la paraula exacta.

Importància de les relacions socials a través dels telèfons intel·ligents avui en dia.

Excepte en alguns casos, les emoticones són una forma trivial de comunicar-se.

És una manera de comunicar emocions pot sentida.

L’ús d’emoticones substitueix l’exercici mental de trobar la paraula justa.

La intenció original era la contrària.

Conclusió

Pels més papistes, la seva expansió és alarmant, un greuge al llenguatge normalitzat just quan l’analfabetisme semblava gairebé erradicat. Ara acaba l’any i la RAE informa que la paraula més cercada al seu diccionari ha estat haber. L’explicació no és existencial sinó tristament ortogràfica. Malgrat que un grapat de ridículs resistents ens oposem als moderns pictogrames, alguns investigadors, com el lingüista Vyvyan Evans, ens recorden que el 70 per cent de les nostres interaccions diàries tenen a veure amb el llenguatge no verbal. Ens expressem a través de gestos i senyals que, lluny de ser sostinguts per la paraula, la completen. I pot ser que en temps de postveritat estigui més devaluada que mai, però aquí hi ha una dada imbatible: les cares felices representen gairebé la meitat de l’ús d’emojis, mentre que els gestos tristois i enfadats no arriben al 15 per cent. La contrarietat sí que té qui li escrigui.

La seva propagació preocupa als partidaris de l’escriptura normalitzada perquè creuen que tendrà conseqüències ortogràfiques.

Són una minoria els qui s’oposen a aquests pictogrames.

Alguns investigadors relacionen les emoticones amb la importància del llenguatge no verbal en l’acte comunicatiu.*

Les emoticones completen la informació dels missatges escrits.

Preferència pels emojis somrients.

Se’n pot deduir que l’animadversió s’expressa amb paraules.

3. Identificau-ne les idees principals i les idees secundàries. (1,5 punts)

1. Les emoticones aporten matisos emocionals a l’escriptura.

1.1 Només una petita part dels usuaris opten per no utilitzar-les.

1.2 El seu ús és molt abundant en l’era digital a través dels telèfons intel·ligents.

1.3 Els emojis serveixen per expressar els gestos del cos.

2. Excepte en alguns casos, les emoticones són una forma trivial de comunicar-se.

2.1 És una manera d’expressar emocions pot sentida.

3. La seva propagació preocupa als partidaris de l’escriptura normalitzada perquè creuen que tendrà conseqüències ortogràfiques.

3.1 Són una minoria els qui s’oposen a aquests pictogrames.

3.2 L’ús d’emoticones substitueix l’exercici mental de trobar la paraula justa.

3.3 La intenció original era la contrària.

4. Alguns investigadors relacionen les emoticones amb la importància del llenguatge no verbal en l’acte comunicatiu.

4.1 Les emoticones completen la informació dels missatges escrits.

5. Preferència pels emojis somrients.

5.1 Se’n pot deduir que l’animadversió s’expressa amb paraules.

2. Feu un resum del contingut del text (màxim 5 línies). (2 punts)

Avui dia, la majoria de gent utilitza moltes d’emoticones en els missatges dels telèfons intel·ligents. Aquests pictogrames, segons alguns investigadors, complementen el significat dels missatges escrits. No obstant això, hi ha persones que pensen que el seu ús tendrà conseqüències negatives en l’expressió escrita dels usuaris. Així i tot, és possible que certes emocions només es comuniquin a través de paraules.

1. Posau un títol al text que n’expressi la idea principal i justificau l’elecció (màxim 5 línies). (1,5 punts)

Emoticones: l’escriptura dels gestos

Les aportacions de les emoticones en els missatges.

Emoticones: un ús controvertit

Els missatges d’avui: combinació d’emoticones i paraules

Emoticones contra paraules

Avantatges i inconvenients de les emoticones

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s