Menors i Facebook (comprensió oral)

Llegiu els enunciats que teniu tot seguit i, d’acord amb la informació que escoltareu, responeu si les afirmacions següents són vertaderes (a) o falses (b).

Extret de: «Menors a Facebook» — Info K, TV3. Proves IEB, maig 2013

6. Si Facebook fos un país seria el més habitat del món abans de la Xina i l’Índia.

a) Vertader

b) Fals

7. En general, arreu del món, l’edat mínima per a inscriure’s a Facebook és de 14 anys.

a) Vertader

b) Fals

8. Menys de 7,5 milions d’usuaris són menors de 13 anys.

a) Vertader

b) Fals

9. Facebook no és un bon lloc per a compartir fotos, s’ha de demanar permís a la gent que hi surt.

a) Vertader

b) Fals

10. Podem fer una contrasenya segura amb les lletres inicials d’una oració.

a) Vertader

b) Fals

Encerts 5 4 3 2 1 0
Punts 6 4,5 3 2 1 0

 

SOLUCIONS

6. Si Facebook fos un país seria el més habitat del món abans de la Xina i l’Índia.

a) Vertader

b) Fals (després de la Xina i l’Índia)

7. En general, arreu del món, l’edat mínima per a inscriure’s a Facebook és de 14 anys.

a) Vertader

b) Fals (s’ha de tenir 13 anys, tot i que a l’Estat espanyol s’ha apujat fins a 14).

8. Menys de 7,5 milions d’usuaris són menors de 13 anys.

a) Vertader

b) Fals (7’5 milions d’usuaris són menors de 13 anys i no «menys»).

9. Facebook no és un bon lloc per a compartir fotos, s’ha de demanar permís a la gent que hi surt. a) Vertader

b) Fals (s’ha de demanar permís a la gent de la qual penjam fotos).

10. Podem fer una contrasenya segura amb les lletres inicials d’una oració.

a) Vertader

b) Fals

 

Les abelles i els mòbils (comprensió oral)

MÒBILS I ABELLES – INFO K (enllaç) Proves IEB maig 2013

 

1. La gent…

a)  té por de les abelles quan passa la primavera.

b)  espera l’aparició de les abelles a la primavera.

c)  tem les picades dels insectes.

d)  tem les abelles, encara que són elles les que tenen una situació difícil.

 

2. En els darrers anys…

a)  les abelles es reprodueixen menys que abans.

b)  poques abelles han desaparegut.

c)  moltes abelles se n’han anat sense deixar cap pista.

d)  centenars de milions d’abelles no han pogut fugir del seu rusc.

 

3. Els especialistes…

a)  estan intranquils pel problema de les abelles.

b)  estan preocupats de l’aparició dels insectes.

c)  han posat un nom al problema: «Col·lapse de les abelles».

d)  estan tranquils amb un problema que no saben resoldre.

 

4. Si no hi hagués abelles…

a)  les plantes es podrien pol·linitzar.

b)  podrien desaparèixer uns altres animals.

c)  els humans menjaríem la meitat de coses.

d)  tan sols ens quedaríem sense mel.

 

5. L’explicació possible d’aquest problema…

a)  és la gran quantitat de renou.

b)  és el soroll que fan les abelles amb les ales.

c)  l’han trobada uns experts suïssos.

d)  és el mal ús dels telèfons mòbils.

 

Encerts 5 4 3 2 1 0
Punts 14 10’5 7 4’67 2’33 0

SOLUCIONS

1d – 2c – 3a – 4b – 5c

 

El text descriptiu

CONEIXEMENTS PREVIS: Escolta l’àudio <<La vida opaca>> de Les hores, Josep Pla:

  1. Quines paraules t’han cridat més l’atenció? A quina categoria gramatical pertanyen? Hi ha enumeracions?
  2. En quin sentit humà es basa l’escrit?
  3. Quin tipus de text diries que és?
  4. Què és el text descriptiu?
  5. Es pot descriure la música?
  6. Que és un retrat?
  7. Una descripció pot estar inclosa dins un altre tipus de text?

LLEGEIX AQUEST TEXT I CLASSIFICA’N LES CARACTERÍSTIQUES

Des de l’exterior, des de l’escullera del moll de Palma, per exemple, el castell sembla una cosa antiga sense, però, crispació, una silueta plena i dolça com les edificacions filigranades i lineals, voltades d’un hàlit daurat que pintava el vell Lucas Cranach.

Quan hom, però, s’acosta al castell, les pedres produeixen una impressió de superba masculinitat. La seva elegància és a més a més inoblidable. La torre de l’homenatge, sobretot, és d’una finor i d’una distinció que no solen pas tenir gaires coses en aquest món, i encara molt de tant en tant. Entre la torre i el castell hi ha un arc apuntat, una ametlla d’aire d’una dolçor i d’una noblesa impertorbables. Dintre de l’ametlla hi ha enquadrada la catedral i tot l’urbanisme que la circumda, i la visió és meravellosa.

El castell és rodó i , en els quatre punts cardinals, torres emmerletades que són una filigrana. Hi ha un pati central. El castell és a peu pla. Sobre el pati, la galeria de la planta baixa està porticada amb arcs rodons; la del primer pis, amb arcs de mig punt d’un gòtic humaníssim, d’un gòtic per a viure-hi sense gairebé adonar-se’n.

La combinació d’aquestes dues sèries d’arcs superposats produeix una impressió, una emoció, inesborrable. Davant del Bassin des Miroirs del jardí de Versalles hom sent el xoc de la bellesa –que és un xoc que si, en el moment de rebre’l, hom portava a l’interior alguna cosa descentrada i fora de lloc, es produeix amb una rapidesa instantània el retorn al seu encaix de la cosa descentrada. Aquest xoc se sent també contemplant el pati i les galeries porticades del castell de Bellver, sobretot mirant el panorama petri des de dalt, des del teulat.

El castell està voltat de pinedes seculars i frondoses que fan, amb el vent del sud, una olor intensa –i sembla una joia posada dins d’un estoig somniat.

(Josep Pla: El castell de Bellver)

CARACTERÍSITQUES DEL TEXT DESCRIPTIU: representar alguna cosa amb paraules RESPOSTES I EXEMPLES
1 Fa veure al lector un objecte, un paisatge, una persona?

O fa sentir una experiència, una emoció, un sentiments de qui descriu?

El castell de Bellver i el paisatge dels seus voltants.

4t paràgraf: emoció de l’escriptor

2 És una descripció objectiva o subjectiva? Subjectiva
3 Gèneres: inventari, guia turística, text literari (retrat), fragments en texts narratius etc. Text literari
4 És una estructura espacial?

  • De més general a més concret
  • De dalt a baix
  • D’esquerra a dreta
Visió més general des de fora cap a l’interior. En el darrer paràgraf s’observa el paisatge dels voltants des de dins del castell.
5 Frases atributives (ser, estar, parèixer, semblar)

el castell sembla una cosa antiga

6 Verbs de percepció sensorial

Aquest xoc se sent també contemplant el pati.

7 Altres verbs: tenir, haver-hi, portar, dur, esdevenir-se, tornar-se, etc.

El castell és rodó i , en els quatre punts cardinals, torres emmerletades.

Hi ha un pati central

8 Abundància de noms

les galeries porticades del castell de Bellver, sobretot mirant el panorama petri

9 Adjectius i complements del nom

les galeries porticades del castell de Bellver, sobretot mirant el panorama petri

10 Situacionals i adverbis de lloc

Dintre de l’ametlla, des de dalt, des de l’exterior, des del teulat.

11 Verbs en present i imperfets

El castell és rodó i , en els quatre punts cardinals, torres emmerletades que són una filigrana. Hi ha un pati central.

12 Comparacions

Comparació amb les pintures del vell Lucas Cranach. (1r paràgraf)

Comparació amb el Bassin des Miroirs del jardí de Versalles. (4t paràgraf)

13 Metàfores

Hi ha un arc apuntat, una ametlla d’aire d’una dolçor i d’una noblesa impertorbables

14 Hipèrboles i lèxic valoratiu

Una impressió de superba masculinitat, una ametlla d’aire d’una dolçor i d’una noblesa impertorbables

15 Puntuació: comes en les enumeracions per indicar sèries, punt i coma per enllaçar sèries. En el primer paràgraf hi ha una oració composta amb incisos i enumeracions.

REFERÈNCIES:

PELC: Programa d’Ensenyament de la Llengua Catalana

Cuenca, Maria J., Comentari de texts. Edicions Bullent

Ortografia i redacció

Comprensió oral

  1. Què li preocupa més que l’ortografia, a Daniel Cassany?
  2. Com han de ser capaços els alumnes de formular els seus pensaments?
  3. Què ha sorgit gràcies a internet?
  4. Què haurien d’avaluar tots els professors?
  5. Com ho han de fer?
  6. Per què Daniel Cassany no es pren seriosament la proposta que li envien?
  7. Per què no és senzilla l’ortografia?
  8. Es poden relacionar les faltes d’ortografia de qualcú amb el seu nivell intel·lectual?

Decàleg de la redacció

  1. No tenguis pressa
  2. Utilitza el paper com a suport (fer llistes, esquemes…)
  3. Esborranya
  4. Pensa en la teva audiència
  5. Deixa la gramàtica per al final.
  6. Dirigeix la teva feina.
  7. Fixa’t en els paràgrafs.
  8. Repassa la prosa frase per frase.
  9. Ajuda el lector a llegir.
  10. Deixa reposar el teu escrit.

Text extret de La cuina de l’escriptura de Daniel Cassany

Sobre la lectura

1. Què és llegir?

  • Llegir: consisteix a oralitzar la grafia, tornar la veu a la lletra callada.

  • Llegir és comprendre.

  • Llegir és descobrir les intencions en què s’usa cada discurs, les estratagemes que amaga, les ideologies o tergiversacions que manega. (Daniel Cassany)

  • Consisteix en el fet que, si a qualcú li donen improvisadament un text imprès, el pugui llegir en veu alta, sabent què diu i fent-ho saber als altres. (José M. Valverde)

2. Quins són els mecanismes de comprensió d’un text?

La comprensió o la interpretació del text és l’aportació dels receptors a la construcció del significat textual: un text significa en la mesura que uns receptors el poden entendre. I aquest “treball” d’interpretació és un procés estratègic, en què els receptors utilitzen tot tipus d’informació (la que sorgeix del text mateix, la dels coneixements emmagatzemats en la memòria, la d’experiències prèvies o del context de la comunicació, etc.) i posen en fucionament els mateixos mecanismes cognitius amb la finalitat d’arribar a una determinada interpretació i dotar així el text d’un sentit complet. (Conca i altres, 1998).

3. Llegir com un escriptor

L’únic model per escriure una carta és una carta ja escrita. Un escriptor competent ha llegit i llegeix textos escrits exactament com un nen escolta. Podem aprendre incidentalment,  quan a mesura que llegim el text l’estam escrivint com un lector.

Per exemple: estam llegint una revista i, de cop i volta, ens aturam per fixar-nos atentament en l’ortografia de la paraula xou: no és una paraula nova, el que ens sorprén és l’adaptació catalana de la grafia anglesa show, hem après la nova grafia incidentalment, perquè no llegíem la revista amb la intenció d’aprendre-la.

En canvi, llegim com un receptor quan ens interessa comprendre només la informació que porta el text (per això hi ha bon lectors que són escriptors imcompetents). Daniel Cassany, Descriure escriure.

4. Què ens impel·leix a llegir?

Entendre el que es llegeix és la base de tota formació. I no és, com a vegades sembla, una simple qüestió de tècnica lectora. Requereix, per sobre de tot, curiositat -que en el fons és el motor del progrés humà-, receptivitat, empatia. Tenir bona comprensió lectora és fer teu el que llegeixes. I d’alguna manera ficar-t’hi dintre, obrir-hi escletxes que et permetin primer entendre-ho i després anar més enllà. Això és incompatible amb una idea de l’ensenyament que va desterrant la filosofia i les humanitats i que sembla tenir un objectiu primordial: modelar l’ Homo economicus , és a dir, avançar en el procés ideològic de construir humans d’una sola dimensió.

Josep Ramoneda (Diari Ara Balears, 9-10-2013)

Inscripció per a les proves de gener de 2013

Proves per obtenir els certificats oficials de coneixements de la llengua catalana.

  • Termini d’inscripció: del 26 de novembre al 10 de desembre de 2012.
  • Dates de les proves escrites:
    • 26 de gener: certificats B1, C1 i LA
    • 2 de febrer: certificats A2, B2 i C2

Enllaç amb l’Institut d’Estudis Baleàrics (calendari de les proves, punts d’informació i full d’informació per a formalitzar la matrícula).

La notícia

Dos policies de Cerdanyola, suspesos de sou i feina pel vídeo que els mostra fent temeritats amb el cotxe patrulla 

La gravació ha aparegut a YouTube, se suposa que publicada per una tercera persona que els hauria volgut delatar.

ACN Cerdanyola del Vallès | Actualitzada el 03/10/2012 15:34 (Enllaç)

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès ha decidit suspendre de sou i feina els dos agents que protagonitzen el vídeo penjat dilluns a YouTube i en què se’ls veu ballant dins el cotxe i conduint de manera temerària. El govern municipal ha obert un expedient disciplinari als agents, que s’afronten a una possible expulsió del cos. També ha decidit que mentre aquest expedient no estigui resolt, els dos agents estaran temporalment apartats de la Policia Local. La tinent d’alcalde de Recursos Humans de l’Ajuntament de Cerdanyola, Montserrat Montiel, assegura que aquest és un fet “aïllat” que no mostra la realitat de plantilla de l’Ajuntament i qualifica la situació de “greu i desgraciada”.

Els dos agents protagonistes de les imatges s’havien gravat en vídeo mentre conduïen el cotxe patrulla de manera temerària en hores de feina: ballant dins el cotxe, traient el cos per la finestra o tapant-se la cara bo i conduint. Segons es pot apreciar al vídeo aparegut a YouTube, una tercera persona hauria capturat les imatges i les hauria gravat directament de la pantalla de l’ordinador on els agents haurien emmagatzemat el vídeo original.

El vídeo, de tres minuts i mig de durada, comença amb l’agent que va de copilot ballant al ritme de la música de la ràdio. Aviat, però, l’agent que condueix el cotxe deixa de prestar també atenció a la carretera i comença a fer mirades a la càmera. Tot seguit, el mateix agent que porta el volant continua conduint amb mig cos fora de la finestra o tapant-se els ulls i deixant anar les dues mans del volant.

El govern municipal de Cerdanyola informa que va tenir coneixement de l’existència d’aquest vídeo dilluns a la tarda, el mateix dia que va aparèixer penjat a la xarxa. Després de dos dies, el vídeo ja té més de 30.000 visites. Amb un to irònic i escrit en castellà, les imatges apareixen definides així a YouTube: “Com que vivim al país de la pandereta, tenim aquesta feina on podem fer el que vulguem”.

(Notícia adaptada i extreta del diari Ara.)

  1. Qui? Protagonistes: Dos policies.
  2. Què? Esdeveniment: han estat suspesos de sou i feina.
  3. Quan? El temps: No diu exactament quan, suposam que és devers dilluns a la tarda quan l’Ajuntament se n’assabenta, el mateix dia que va aparèixer penjat a la xarxa un vídeo.
  4. Per què? Motiu: ballen dins el cotxe i condueixen de manera temerària.
  5. On? El lloc on ha passat: Cerdanyola del Vallès.
  6. Com? La manera: a través d’un expedient disciplinari de l’Ajuntament de Cerdanyola i, mentre no estigui resolt, els dos agents estaran temporalment apartats de la Policia Local.

Sobre el reportatge (edu365.cat)

Sobre els mitjans de comunicació (edu365.cat)

Activitat de comprensió oral

Preguntes de comprensió oral

  1. Hi ha gent que consumeix cànnabis amb finalitats terapèutiques.
  2. El consum de cànnabis pot ajudar a curar malalties com l’esclerosi múltiple i problemes de medul·la espinal.
  3. El cànnabis, a diferència dels opiacis, no té efectes secundaris.
  4. Tant fumant com a través de la infusió es pot controlar la dosi de cànnabis.
  5. L’autor creu que no se’n legalitza el consum perquè és fàcil de cultivar i no donaria beneficis a grans corporacions.
  6. L’autor està d’acord a legalitzar-ne el consum amb qualsevol finalitat.
  7. El control mèdic facilitaria que se’n fes un consum més responsable.
  8. La hipocresia dels farmacèutics és notòria perquè promocionen l’ús del cànnabis, però alhora estan en contra de la seva legalització.

Situació actual de la llengua catalana a les Illes Balears

L’Ajuntament de Maó ordena als treballadors que canviïn el nom per Maó/Mahón.

Bauzá respon als manifestants que no canviarà de política lingüística.

Manifestació de diumenge 25/3/2012 en contra de la política lingüística del Govern.

El Govern aprova la llei que degradarà el català a l’Administració. (El projecte no entrarà en vigor fins que l’avali el parlament. L’únic idioma que s’exigirà als futurs servidors públics serà el castellà. El català només serà necessari en l’àmbit docent i en l’atenció al públic. Els documents oficials en queden afectats.)

Sobre els llaços

Educació obliga a retirar els llaços pel català. Diari de Balears

Els llaços quadribarrats i el govern. Diari de Balears

El català a l’escola

Educació enllesteix l’ordre de lliure elecció de llengua. (La petició d’una tercera part dels pares serà suficient perquè els nins estudiïn en català o castellà.)

Els professors de català s’organitzen contra Bauzà. Diari de Balears

Opinions

Jaume Bonet: seria fotut deixar-se morir sense dir res.

Antoni Pastor: <<El conflicte de la llengua dividirà el PP de les Illes>>.

Rosa Calafat: <<L’ofensiva contra el català a les Illes fracassarà>>.

Gabriel Bibiloni: <<El govern balear vol destruir la bona convivència i la pervivència de la identitat del país>>.

Diversitat lingüística i prejudicis lingüístics

Entrevistador: Per què la diversitat lingüística és valuosa i mereix ser protegida?

Chomsky: Per la mateixa raó per la qual estic a favor de protegir la ciutat de Venècia de la seua destrucció per les inundacions.

(Entrevista a Chomsky, revista Mètode)

(Article de Joan F. Mira sobre el tema.)

Les llengües del món (Lingua Món)

Les llengües del món (Gabriel Bibiloni)

Article a Vilaweb sobre la cooficialitat de dues llengües en el mateix territori.

El temps dels Amondawa (Joan F. Mira) sobre una tribu sense el concepte abstracte del temps en la seva llengua.

Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to), Jesús Tuson

Que, potser, fóra possible la confluència dels set mil milions d’humans en la mateixa llengua? La resposta, doble, és aquesta: si mai parlem tots una llengua, aquesta o bé serà d’una monstruositat inabastable, o bé d’una simplicitat esgarrifosa (i, totes dues coses, radicalment inhumanes i, per sort, impossibles). Anem a considerar la primera possibilitat d’aquesta il·lusió forassenyada. És un fet incontestable que els sapiens ocupem ecosistemes ben diferents, als quals sembla que ens hem adaptat amb èxit. Això vol dir que la llengua única hauria de tenir un lèxic monumental que acolliria els noms de totes les realitats minerals, vegetals i animals (les comunes i les específiques) sense excepció. (…) A més, la mateixa llengua hauria d’integrar el vocabulari riquíssim de totes les formes i manifestacions culturals: les religioses, les pròpies de les festes i cerimònies, les de els relacions de parentiu i moltíssimes més. (…) I a la pràctica la gent es veuria obligada a fer la seva selecció particular de la macrollengua, amb la qual cosa parlarien seccions diverses del mateix sistema: al capdavall, llengües diferents a efectes pràctics i de comprensió.

Tal vegada seria més assenyat acceptar que els humans ens hem configurat com a espècie variada (també pel que fa a les llengües); i que aquesta flexibilitat, que ha fet possible la nostra supervivència, podria ser la garantia màxima de la nostra continuïtat: de la natural i de la cultural. Com va dir aquell: <<No volem tornar, mai, a cap Paradís>>.

La declaració universal dels drets lingüístics: selecció de textos.

L’ensenyament ha d’estar sempre al servei de la diversitat lingüística i cultural, i de les relacions harmonioses entre diferents comunitats lingüístiques arreu del món.

L’ensenyament ha de contribuir a fomentar la capacitat d’autoexpressió lingüística i cultural de la comunitat lingüística del territori on es impartit.

Contra l’imperialisme lingüístic, Pere Comelles.

Més enllà (…) del valor patrimonial, del paper ecològic de les llengües, de les virtutts estètiques de les seves peculiaritats, dels coneixements que contenen o de la necessitats de manterir alternatives de pensament vives – que són aspectes que afecten tota la humanitat en conjunt – , sempre hi haurà el dret de qualsevol comunitat a permetre que els seus descendents s’entenguin amb els seus avantpassats.

Una imatge no val més que mil paraules, Jesús Tuson.

<<Per exemple, si un altre comença a resseguir el mapa a partir del búlgar: trobarà més “fàcil” el rus i més “difícil” l’anglès o l’italià. Dit d’una manera més clara: cal entendre que les dificultats que podem tenir per aprendre el xinès són exactament les mateixes que pot tenir un xinès quan aprèn la nostra llengua, la “llengua fàcil”. Tot és qüestió de perspectiva>>.

<<I és que hi ha una època en la vida en què, sense saber-ho, som especialistes en l’adquisició de codis, si els trobem en el nostre camí i el seu aprenentatge està inclòs en les nostres previsions biològiques, o en les direccions del nostre desenvolupament: aprenem una llengua com a prenem a caminar o a veure en tres dimensions i en color, de manera natural, perquè així ho ha establert la nostra condició humana>>.

<<En un país concret, la llengua més parlada (i la més útil i pràctica) és la llengua concreta d’aquell país concret. En aquesta situació, doncs, no té cap sentit apel·lar a les grans magnituds de la llista anterior perquè, si volem passar bones estones a Florència, és evident que un domini fluent de l’italià ens traurà l’esperit de pena, més que no pas el control del xinès, de l’espanyol, de l’anglès o el bengalí>>.

<<És absurda l’expressió “el basc és una llengua molt antiga”; perquè és del tot evident que el basc és una llengua d’aquest mateix any en què vivim, una llengua que, com totes, té una evolució en el temps (testimoniada o no en documents, això és del tot secundari) i s’ha de remuntar als orígens de la parla humana. Com totes les llengües que es transmeten d’una llengua a l’altra, sense discontinuïtats>>.

<<Queda, doncs, ben clar que l’extensió d’una llengua es produeix per factors aliens a la llengua mateixa: no hi ha res en l’estructura de cap llengua que la predestini a empreses imperials>>.

<<Una part de la humanitat hauria de poder viure còmodament (i hi té tot el dret) sense sortir de la seva llengua “local”: una situació perfectament natural i absolutament respectable. Excepte, potser, per a alguns espavilats que s’autoproclamen “ciutadans del món” i que, en el fons, no són res més que provincians d’una altra província i parlants d’una altra llengua local>>.

Situació actual de la llengua catalana a les Illes Balears

Educació enllesteix l’ordre de lliure elecció de llengua (la petició d’una tercera part dels pares serà suficient perquè els nins estudiïn en català o castellà). DBalears, 21-2-2012.

L’administració podrà estar un any a exigir el català als llocs on es preveu. DBalears 21-2-20012.

Notícia de vilaweb que fa referència a les mobilitzacions en contra de la política del govern Bauzá: Manacor diu sí al català.

Aquesta és una notícia del 27 de desembre de 2011 en què s’explica que el govern actual de les Illes Balears vol que el català passi a ser un mèrit en lloc d’un requisit en l’administració pública: Primer pas perquè el català deixi de ser requisit a les Illes.

Segons Gabriel Bibiloni, professor de la UIB, l’avantprojecte de derogació de la Llei de funció pública de les Illes Balears afectarà també altres decrets importants per a la llengua catalana. Podeu llegir-ho aquí.

Notícia relacionada de dia 12 de gener de 2002: Sa Pobla també rebutja la llei que arracona el català (Diari de Balears).

Recordau que hi ha una entrada anterior sobre la situació lingüística general de la llengua catalana. Podeu consultar-la en aquest enllaç.