Categoria: Català C1

Cotxe autopilotat (expressió oral/escrita)

QUÈ FARÍEU EN CADA CAS?

A. PRIMER SUPÒSIT DEL COTXE AUTOPILOTAT

Suposem que dos nins corren darrere d’una pilota i boten just davant d’un cotxe autopilotat. Basant-se en els càlculs llampec, l’algoritme que condueix el cotxe conclou que l’única manera d’evitar l’atropellament dels dos nins és girar cap al carril contrari, i arriscar-se a tenir una col·lisió amb un camió que circula en direcció contrària. L’algoritme calcula que en aquest cas hi ha una possibilitat del 70% que el propietari del cotxe – que dorm plàcidament al seient de darrere – resulti mort. Què hauria de fer l’algoritme?

B. SEGON SUPÒSIT

Imaginau que la companyia Tesla fabrica dos models de cotxes autopilotats: l’altruista i l’egoista. En una emergència, l’Altruista sacrificarà el seu propietari en pro del bé comú, mentre que l’Egoista farà tot el que estigui en el seu poder per salvar el seu propietari, encara que hagi de matar els dos nins. Quin model compraríeu?

C. TERCER SUPÒSIT

En cas que el cotxe autopilotat atropellàs un ciclista que ha caigut sobtadament just davant, per així evitar la possible mort del propietari en un canvi de carril o moviment brusc, qui seria el culpable de l’accident: la companyia Tesla o el propietari del cotxe?

COMENTARIS:

1. En molts moments de crisi els éssers humans molt sovint obliden la seva visió filosòfica de les coses i fan cas de les seves emocions i instints viscerals. Però si el vostre cotxe autopilotat està programat per girar cap al carril contrari per salvar els dos nins, és exactament el que farà.

2. La filosofia utilitarista basada en John Stuart Mill jutja les accions per les conseqüències i s’oposa a la visió d’Immanuel Kant que jutja les accions per normes absolutes.

Referència: 21 lliçons per al segle XXI, Yuval Noah Harari.

Exercici del guionet

Completa aqueixa taula amb les paraules següents:
sud-americana, nord-oest, no-violència, trenta-tresena, un sensepapers, Sud-àfrica, seixanta-dos, ciència-ficció, quatre-cents,mà-llarg, cara-rodó, despús-ahir, para-xocs, poca-solta, abans-d’ahir, adeu-siau, despús-ahir, art no-figuratiu, a correcuita, a cuitacorrents, exlibris.

guionet exper

guionet exercici (teoria i solucions en PDF)

Article d’opinió sobre la fragilitat digital

1. Llegeix aquest text i diques de quin gènere periodístic es tracta.

2. Tot seguit divideix-lo en introducció, desenvolupament i conclusió. Et pots guiar amb aquestes definicions:

Introducció: Allò que s’escriu o diu al començament d’un text abans d’entrar a fons en la matèria tractada. És una secció inicial el propòsit principal de la qual és contextualitzar el text

Desenvolupament: exposició dels temes, arguments, exemples, etc.

Conclusió: proposició final.

3. Quina és la seva tesi? I els arguments?

Visca la llibreta i el boli

Abans d’ahir vaig perdre el mòbil. Per sort -i perquè hi ha molt bona gent- el vaig recuperar al cap d’unes hores. En el moment que vaig adonar-me que no el duia em va caure el món a sobre. Justament va ser quan volia consultar a l’agenda l’adreça on anava. Vaig pensar a pidolar un telèfon a alguna bona persona i trucar a algú que me la pogués donar, però no em sé de memòria cap número on em poguessin donar aquella informació.

A casa tinc un munt de cintes de casset, discos de vinil, cederoms, cintes de vídeo domèstiques i pel·lícules en VHS sense cap aparell per reproduir-los. I una muntanya de cedés que ja no troben cap forat en el meu portàtil.

En el ciberatac de divendres el sistema sanitari de Londres no podia ni fer proves als pacients ni consultar els seus historials mèdics.

Ens estem abocant de cap i amb una entrega absoluta a un món connectat fabulós tot i tenir un munt de proves diàries de la seva immensa fragilitat.

I les solucions que ens ofereixen són també virtuals: actualitzacions de sistemes. Em sembla tan vulnerable el remei com la malaltia. Quan vaig perdre el mòbil anava a fer una conferència, i vaig celebrar que la duia preparada en una llibreta escrita a mà i no a l’apartat de notes del telèfon. Cada cop que trobo un àlbum antic de fotos impreses m’emociona girar full i saber que aquelles imatges són allà, no les he de buscar en cap disc dur ni he de lamentar que cap virus se les hagi endut.

Crec que el meu món de seguretat no el construiré amb còpies de seguretat virtual sinó amb artefactes reals, invulnerables a virus i a possibles caigudes de la llum o del wifi. Un món ple de llibres a les prestatgeries, en què un actiu molt important el té la meva memòria, no la de cap disc dur. En el meravellós i hiperfràgil món connectat, el més segur de cada casa serà el que no necessiti endoll ni cap connexió, els objectes i els afectes amb total autonomia. Com una llibreta i un boli.

CARLES CAPDEVILA 13/05/2017   Ara Balears

PROPOSTA DE SOLUCIONS

1. Llegeix aquest text i digues de quin gènere periodístic es tracta.

Article d’opinió: Un article d’opinió és un gènere periodístic argumental d’una certa extensió i importància en el qual s’expressen idees, opinions i judicis sobre temes d’actualitat o d’interès humà (viquipèdia).

2. Tot seguit divideix-lo en introducció, desenvolupament i conclusió.

Introducció: primer paràgraf

Desenvolupament: del segon al quart paràgraf

Conclusió: darrer paràgraf

3. Quina és la seva tesi? No preservarà les dades importants en format digital a causa de la seva inseguretat. I els arguments? (subratllat)

Visca la llibreta i el boli

Abans d’ahir vaig perdre el mòbil. Per sort -i perquè hi ha molt bona gent- el vaig recuperar al cap d’unes hores. En el moment que vaig adonar-me que no el duia em va caure el món a sobre. Justament va ser quan volia consultar a l’agenda l’adreça on anava. Vaig pensar a pidolar un telèfon a alguna bona persona i trucar a algú que me la pogués donar, però no em sé de memòria cap número on em poguessin donar aquella informació.

INTRODUCCIÓ

A casa tinc un munt de cintes de casset, discos de vinil, cederoms, cintes de vídeo domèstiques i pel·lícules en VHS sense cap aparell per reproduir-los. I una muntanya de cedés que ja no troben cap forat en el meu portàtil.

En el ciberatac de divendres el sistema sanitari de Londres no podia ni fer proves als pacients ni consultar els seus historials mèdics. 1R argument Ens estem abocant de cap i amb una entrega absoluta a un món connectat fabulós tot i tenir un munt de proves diàries de la seva immensa fragilitat.

I les solucions que ens ofereixen són també virtuals: actualitzacions de sistemes. 2N argument Em sembla tan vulnerable el remei com la malaltia. 3R argument Quan vaig perdre el mòbil anava a fer una conferència, i vaig celebrar que la duia preparada en una llibreta escrita a mà i no a l’apartat de notes del telèfon. 4T argument Cada cop que trobo un àlbum antic de fotos impreses m’emociona girar full i saber que aquelles imatges són allà, no les he de buscar en cap disc dur ni he de lamentar que cap virus se les hagi endut.

DESENVO-LUPAMENT

Tesi: Crec que el meu món de seguretat no el construiré amb còpies de seguretat virtual sinó amb artefactes reals, invulnerables a virus i a possibles caigudes de la llum o del wifi. Un món ple de llibres a les prestatgeries, en què un actiu molt important el té la meva memòria, no la de cap disc dur. En el meravellós i hiperfràgil món connectat, el més segur de cada casa serà el que no necessiti endoll ni cap connexió, els objectes i els afectes amb total autonomia. Com una llibreta i un boli.

CONCLUSIÓ

Tipus test sobre gènere

1. Quina de les frases següents és del tot correcta?

a. Vivia a les afores de la ciutat però hi estava bé.

b. Va fer un anàlisi literari molt interessant.

c. En Pere té el costum de prendre un te cada dia.

d. Mentres bullia les llegums pensava amb els postres que havia de preparar.

2. Quina oracióés correcta?

a. He deixat a casa la fiambrera amb el dinar.

b. Té la costum de comprar la fruita directament al pagès.

c. A ca la veïna s’hi sentia una aroma molt agradablede cafè acabat de fer.

d. L’edat mitgeval és encara molt idealitzada

3. Quina d’aquestes formes de plural és correcta?

a. Tòraxs

b. Índexos

c. Annexs

d. Crucifixs

4. Quina és la forma incorrecta?

a. Crisis econòmica

b. Tesi doctoral

c. Hipòtesi vàlida

d. Anàlisi literària

5. Quina de les frases següents és del tot correcta?

a. Vivia a les afores de la ciutat però hi estava bé.

b. N’Antònia és al·lèrgica al xocolate.

c. En Pere té el costum de prendre un te cada dia.

d. Mentres bullia les llegums pensava en els postres que havia de preparar.

6. Quina de les frases següents és correcta?

a. Té la costum de comprar espinaques congelades i llegums cuites

b. Hi ha moltes avantatges en aquesta manera de fer la feina.

c. Aquesta muntanya té una pendent molt pronunciada.

d. Aquesta anàlisi sintàctica és molt complicada.

Són masculins els mots següents: afores, anell, avantatge (i desavantatge), bacteri, batent (d’una porta, per exemple), compte, corrent, costum, deute, dot, dubte, escafandre, espinacs, estratagema, fel, front, full(diferent de fulla), llegum, narius, orde (religiós, per exemple), pendent, senyal, tèrmit (insecte), titella.

Són femenins els mots següents: allau, anàlisi (i els mots amb aquesta terminació: crisi, psicosi, tesi, etc.), aroma, calor (i tot d’altres mots amb aquest sufix blancor, resplendor, olor, suor, verdor) cercavila, dent, grip, icona, gla, marató, postres, remor, resta, síncope, síndrome (i, doncs, sida).

Referència: servei lingüístic UOC

SOLUCIONS

1. Quina de les frases següents és del tot correcta?

a. Vivia a les afores de la ciutat però hi estava bé. ALS AFORES

b. Va fer un anàlisi literari molt interessant. UNA ANÀLISI

c. En Pere té el costum de prendre un te cada dia.

d. Mentres bullia les llegums pensava amb els postres que havia de preparar. MENTRE, ELS LLEGUMS, LES POSTRES

2. Quina oracióés correcta?

a. He deixat a casa la fiambrera amb el dinar. CARMANYOLA

b. Té la costum de comprar la fruita directament al pagès. EL COSTUM

c. A ca la veïna s’hi sentia una aroma molt agradablede cafè acabat de fer.

d. L’edat mitgeval és encara molt idealitzada. EDAT MEDIEVAL

3. Quina d’aquestes formes de plural és correcta?

a. Tòraxs

b. Índexos ÍNDEXS

c. Annexs ANNEXOS

d. Crucifixs CRUCIFIXOS

4. Quina és la forma incorrecta?

a. Crisis econòmica CRISI (-ASI, -ESI, -ISI, -OSI: PSORIASI, TESI, CRISI, OSMOSI)

b. Tesi doctoral

c. Hipòtesi vàlida

d. Anàlisi literària

5. Quina de les frases següents és del tot correcta?

a. Vivia a les afores de la ciutat però hi estava bé. ALS AFORES

b. N’Antònia és al·lèrgica al xocolate. XOCOLATA

c. En Pere té el costum de prendre un te cada dia.

d. Mentres bullia les llegums pensava en els postres que havia de preparar. ELS LLEGUMS, LES POSTRES

6. Quina de les frases següents és correcta?

a. Té el costum de comprar espinacs congelats i llegums cuits [i no la costum ni espinaques congelades i llegums cuites].

b. Hi ha molts avantatges en aquesta manera de fer la feina [i no moltes avantatges].

c. Aquesta muntanya té un pendent molt pronunciat [i no una pendent molt pronunciada].

d. Aquesta anàlisi sintàctica és molt complicada.

 

 

Comprensió oral: Entrevista a Joan Margarit

Escolta aquest fragment de l’entrevista a Joan Margarit i digues si són vertaderes o falses aquestes afirmacions:

https://www.youtube.com/watch?v=JGae5FPg9p8 (a partir del 3:40)

1. Convé treure profit dels desavantatges.

2. Els defectes dels catalans són l’autocomplaença, la visió curta de la història i la manca d’estètica.

3. El més interessant de les notícies, segons Margarit, són els horaris comercials.

4. La formació són els coneixements sobre una obra d’art.

5. El poema serveix per enfrontar-se davant les dificultats i pors personals.

6. La cultura es divideix en ciències i Belles Arts.

7. La ciència resol la intempèrie moral.

8. Les Belles Arts requereixen d’un temps de dedicació.

9. Joan Margarit pensa que els adolescents l’entenen més bé que el ministre d’Educació.

SOLUCIONS

1. Convé treure profit dels desavantatges. V

2. Els defectes dels catalans són l’autocomplaença, la visió curta de la història i la manca d’estètica. V

3. El més interessant de les notícies, segons Margarit, són els horaris comercials. F (Ell no creu que sigui així).

4. La formació són els coneixements sobre una obra d’art. F (les experiències personals)

5. El poema serveix per enfrontar-se davant les dificultats i pors personals. V

6. La cultura es divideix en ciències i Belles Arts. V

7. La ciència resol la intempèrie moral. F (física)

8. Les Belles Arts requereixen d’un temps de dedicació. V

9. Joan Margarit pensa que els adolescents l’entenen més bé que el ministre d’Educació. V

El text descriptiu

CONEIXEMENTS PREVIS: Escolta l’àudio <<La vida opaca>> de Les hores, Josep Pla:

  1. Quines paraules t’han cridat més l’atenció? A quina categoria gramatical pertanyen? Hi ha enumeracions?
  2. En quin sentit humà es basa l’escrit?
  3. Quin tipus de text diries que és?
  4. Què és el text descriptiu?
  5. Es pot descriure la música?
  6. Que és un retrat?
  7. Una descripció pot estar inclosa dins un altre tipus de text?

LLEGEIX AQUEST TEXT I CLASSIFICA’N LES CARACTERÍSTIQUES

Des de l’exterior, des de l’escullera del moll de Palma, per exemple, el castell sembla una cosa antiga sense, però, crispació, una silueta plena i dolça com les edificacions filigranades i lineals, voltades d’un hàlit daurat que pintava el vell Lucas Cranach.

Quan hom, però, s’acosta al castell, les pedres produeixen una impressió de superba masculinitat. La seva elegància és a més a més inoblidable. La torre de l’homenatge, sobretot, és d’una finor i d’una distinció que no solen pas tenir gaires coses en aquest món, i encara molt de tant en tant. Entre la torre i el castell hi ha un arc apuntat, una ametlla d’aire d’una dolçor i d’una noblesa impertorbables. Dintre de l’ametlla hi ha enquadrada la catedral i tot l’urbanisme que la circumda, i la visió és meravellosa.

El castell és rodó i té, en els quatre punts cardinals, torres emmerletades que són una filigrana. Hi ha un pati central. El castell és a peu pla. Sobre el pati, la galeria de la planta baixa està porticada amb arcs rodons; la del primer pis, amb arcs de mig punt d’un gòtic humaníssim, d’un gòtic per a viure-hi sense gairebé adonar-se’n.

La combinació d’aquestes dues sèries d’arcs superposats produeix una impressió, una emoció, inesborrable. Davant del Bassin des Miroirs del jardí de Versalles hom sent el xoc de la bellesa –que és un xoc que si, en el moment de rebre’l, hom portava a l’interior alguna cosa descentrada i fora de lloc, es produeix amb una rapidesa instantània el retorn al seu encaix de la cosa descentrada. Aquest xoc se sent també contemplant el pati i les galeries porticades del castell de Bellver, sobretot mirant el panorama petri des de dalt, des del teulat.

El castell està voltat de pinedes seculars i frondoses que fan, amb el vent del sud, una olor intensa –i sembla una joia posada dins d’un estoig somniat.

(Josep Pla: El castell de Bellver)

CARACTERÍSITQUES DEL TEXT DESCRIPTIU: representar alguna cosa amb paraules RESPOSTES I EXEMPLES
1 Fa veure al lector un objecte, un paisatge, una persona?

O fa sentir una experiència, una emoció, un sentiments de qui descriu?

 El castell de Bellver i el paisatge dels seus voltants.

4t paràgraf: emoció de l’escriptor
2 És una descripció objectiva o subjectiva? Subjectiva
3 Gèneres: inventari, guia turística, text literari (retrat), fragments en texts narratius etc. Text literari
4 És una estructura espacial?

  • De més general a més concret
  • De dalt a baix
  • D’esquerra a dreta
 Visió més general des de fora cap a l’interior. En el darrer paràgraf s’observa el paisatge dels voltants des de dins del castell.
5 Frases atributives (ser, estar, parèixer, semblar)

el castell sembla una cosa antiga
6 Verbs de percepció sensorial

Aquest xoc se sent també contemplant el pati.
7 Altres verbs: tenir, haver-hi, portar, dur, esdevenir-se, tornar-se, etc.

El castell és rodó i té, en els quatre punts cardinals, torres emmerletades.

Hi ha un pati central
8 Abundància de noms

les galeries porticades del castell de Bellver, sobretot mirant el panorama petri

9 Adjectius i complements del nom

les galeries porticades del castell de Bellver, sobretot mirant el panorama petri

10 Situacionals i adverbis de lloc

Dintre de l’ametlla, des de dalt, des de l’exterior, des del teulat.
11 Verbs en present i imperfets

El castell és rodó i té, en els quatre punts cardinals, torres emmerletades que són una filigrana. Hi ha un pati central.

12 Comparacions

Comparació amb les pintures del vell Lucas Cranach. (1r paràgraf)

Comparació amb el Bassin des Miroirs del jardí de Versalles. (4t paràgraf)
13 Metàfores

Hi ha un arc apuntat, una ametlla d’aire d’una dolçor i d’una noblesa impertorbables
14 Hipèrboles i lèxic valoratiu

Una impressió de superba masculinitat, una ametlla d’aire d’una dolçor i d’una noblesa impertorbables
15 Puntuació: comes en les enumeracions per indicar sèries, punt i coma per enllaçar sèries. En el primer paràgraf hi ha una oració composta amb incisos i enumeracions.

REFERÈNCIES:

PELC: Programa d’Ensenyament de la Llengua Catalana

Cuenca, Maria J., Comentari de texts. Edicions Bullent

Al·lèrgies (comprensió lectora IEB maig 2015)

Tot seguit escoltareu dues vegades el reportatge «Càpsules de ciència». Llegiu els enunciats i , segons el que heu escoltat, indicau-ne l’opció correcta.

6. El sistema immunològic...

a) actua ràpidament davant qualsevol estímul que provengui d’un problema gàstric.

b) respon de manera immediata sempre que menjam qualsevol aliment.

c) reacciona sempre que la persona sigui susceptible davant un agent determinat.

7. S’ha de saber que…

a) més d’un 90 % d‟aliments pot causar algun tipus d‟al·lèrgia.

b) a Catalunya, hi ha devers 170 persones que són al·lèrgiques a la llet.

c) malgrat la confiança que puguem tenir en certs aliments, tots poden causar una

reacció al·lèrgica.

8. L’origen d’una al·lèrgia…

a) es troba sobretot en factors ambientals.

b) en general, depèn dels hàbits de cada persona.

c) és determinat per diferents factors, però no hi ha una causa concreta.

9. Es pot afirmar que…

a) el cacauet i l’ou són la causa més freqüent d‟al·lèrgia a escala mundial.

b) en el món rural el percentatge d’al·lèrgies és més baix.

c) a tot Europa un 6 % de la gent té al·lèrgia al melicotó.

10. Els experts en al·lergologia…

a) confirmen que els aliments no manipulats són els que provoquen més al·lèrgia.

b) no comparteixen la tendència a creure que els aliments d‟elaboració industrial

porten additius que contribueixen a desenvolupar algun tipus d‟al·lèrgia.

c) Tant una resposta com l‟altra són vertaderes.

SOLUCIONS

6. C (interpreta un aliment com a nociu).

7. C (El 90 per cent de les al·lèrgies les cusen els aliments identificats)

8. C (A és només un dels factors)

9. B (A a on?, C un 6%?)

10 C