Al·lèrgies (comprensió lectora IEB maig 2015)

Tot seguit escoltareu dues vegades el reportatge «Càpsules de ciència». Llegiu els enunciats i , segons el que heu escoltat, indicau-ne l’opció correcta.

6. El sistema immunològic...

a) actua ràpidament davant qualsevol estímul que provengui d’un problema gàstric.

b) respon de manera immediata sempre que menjam qualsevol aliment.

c) reacciona sempre que la persona sigui susceptible davant un agent determinat.

7. S’ha de saber que…

a) més d’un 90 % d‟aliments pot causar algun tipus d‟al·lèrgia.

b) a Catalunya, hi ha devers 170 persones que són al·lèrgiques a la llet.

c) malgrat la confiança que puguem tenir en certs aliments, tots poden causar una

reacció al·lèrgica.

8. L’origen d’una al·lèrgia…

a) es troba sobretot en factors ambientals.

b) en general, depèn dels hàbits de cada persona.

c) és determinat per diferents factors, però no hi ha una causa concreta.

9. Es pot afirmar que…

a) el cacauet i l’ou són la causa més freqüent d‟al·lèrgia a escala mundial.

b) en el món rural el percentatge d’al·lèrgies és més baix.

c) a tot Europa un 6 % de la gent té al·lèrgia al melicotó.

10. Els experts en al·lergologia…

a) confirmen que els aliments no manipulats són els que provoquen més al·lèrgia.

b) no comparteixen la tendència a creure que els aliments d‟elaboració industrial

porten additius que contribueixen a desenvolupar algun tipus d‟al·lèrgia.

c) Tant una resposta com l‟altra són vertaderes.

SOLUCIONS

6. C (interpreta un aliment com a nociu).

7. C (El 90 per cent de les al·lèrgies les cusen els aliments identificats)

8. C (A és només un dels factors)

9. B (A a on?, C un 6%?)

10 C

WhatsApp: efectes lingüístics col·laterals (comprensió lectora IEB 2015)

Llegiu el text següent i, a continuació, segons el que heu llegit, indicau la resposta correcta per als enunciats que figuren al final.

WhasApp: efectes lingüístics col·laterals

Quan més s’han allunyat els sistemes de comunicació del control individual, més dificultats han tengut les comunitats lingüístiques menys potents de ser competitives amb les de l’entorn. La invenció de nous sistemes de comunicació ha afavorit l’expansió de les “grans” llengües a l’interior de les comunitats de mides més reduïdes o en situacions polítiques de dependència.

Podríem remuntar-nos a la “invenció” de l’escriptura, però n’hi ha prou de recordar que la impremta va suposar un important filtre i hi ha llengües que mai no han arribat a accedir a aquest mitjà de reproducció o no ho han fet fins molt tard. És ver que, a més de facilitar l’expansió de les llengües poderoses en espais que fins aleshores havien estat patrimoni de les llengües pròpies de la comunitat, també facilità (i exigí) la normativització gramatical dels models “literaris” (els estàndards, diríem avui).

Posteriorment, altres mitjans contribuïren també a aquesta intromissió. Quan, als anys 60, la televisió s’estén a totes les llars, en aquelles que la llengua habitual no era el castellà, va ser com si un membre castellanoparlant s’hi incorporàs; un “familiar” molt xerrador i tan absorbent que sovint feia callar la resta.

Tant el control de la impremta com el de la televisió estava en poques mans i, a més de molt vinculat al poder, necessitat de grans inversions. En canvi, i de moment, els darrers invents comunicatius vinculats a la informàtica i a la comunicació telefònica, han introduït un canvi considerable en aquest sentit. Qualsevol individu és potencialment capaç de produir “texts” que assoleixin tant d’abast, o més, que els que produeixen empreses periodístiques. Internet ha pluralitzat les possibilitats de producció i consum de comunicació i d’informació. Els poders establerts ara tenen més dificultats per fer sòlides les versions oficials de molts de fets que ocorren; alguns fenòmens socials produïts els darrers anys no haurien estat possibles sense la cobertura d’Internet i dels altres recursos associats.

Avui, un text produït amb pocs recursos pot tenir el mateix abast territorial que qualsevol altre (tot el planeta, de fet). Una notícia escrita a Formentera per una sola persona pot arribar a tenir els mateixos lectors que una altra escrita a Barcelona per una organització complexa.

La irrupció del WhatsApp és una mostra evident d’aquests canvis. Aquesta aplicació va ser creada fa sols poc més de cinc anys i s’ha convertit en un recurs de comunicació obsessivament constant per a molts de ciutadans. Com tot, té avantatges i inconvenients. I, evidentment, detractors i entusiastes defensors.

Deixant a part l’al·lèrgia compulsiva que un amic grecocatalà té a la telefonia mòbil i els seus derivats, a causa de la dependència que crea i per la quantitat d’informació baldera que genera (necessitat de confirmar, rectificar, recordar… trobades i cites que abans bastava fixar un cop, per exemple), és ver que la comunicació per WhatsApp de vegades és lentíssima; pots necessitar hores per aconseguir un objectiu que amb una telefonada es resol amb menys d’un minut.

Però crec que el WhatsApp (o “Jahosap!”, que n’hi ha que diuen) ha tengut un efecte col·lateral molt important a favor de l’ús del català: ha incrementat moltíssim el nombre de persones que hi escriuen. Persones que diuen que mai no escriuen en català (perquè no en saben, mai n’han estudiat o tenen por de fer faltes), quan els demanes com escriuen els whatsapps, diuen que ho fan en català. Potser és perquè la missatgeria immediata trenca l’ortodòxia que atribuïm al text escrit. És una forma molt pròxima a l’oral espontani i, per tant, l’aproximació a les formes locals i personals, juntament amb els errors de teclat fruit de la rapidesa i la immediatesa, les formes abreujades, els símbols, la transgressió volguda en molts d’aspectes… que s’hi usen, relaxen el grau d’acompliment de la normativa gramatical.

I en situacions d’anormalitat lingüística, potser, fa falta aquest espai d’alliberament de la rigidesa de la norma per a usuaris primmirats, rovellats o inicials. Potser n’hi ha que s’estressen en veure aquesta despreocupació normativa, però fa falta. Ara, també és un error, ben intencionat o no (es pot veure quan només es pregona per a unes llengües i no per a altres), voler aplicar aquest model a qualsevol situació. La durabilitat, l’espontaneïtat, el tenor interpersonal, el canal, etc. són els factors que determinen l’adequació del model de llengua. No cal inventar res.     Joan Melià (Ara.cat)

1. Amb el naixement de la impremta…

a) totes les llengües del món aconsegueixen expandir-se i arribar a tots els àmbits.

b) només es normativitzaren les llegües pròpies de cada país.

c) va sorgir la necessitat de fixar un model estàndard de llengua.

2. La televisió…

a) va ser el mitjà propagandístic d‟aquelles llengües parlades en l‟àmbit familiar.

b) fins ara controlada, perd el protagonisme amb l’arribada d’Internet i tots els recursos comunicatius que hi estan vinculats.
c) passa a un segon pla, ja que les grans empreses només aposten per la telefonia mòbil.

3. Actualment…

a) la informació que s‟emet per televisió continua arribant a un major nombre de públic.

b) les relacions de comunicació han canviat negativament i de manera considerable amb la revolució d‟Internet.

c) emetre qualsevol informació no dependrà de la qualitat del mitjà que es faci servir, sinó del canal que s‟utilitzi per promocionar-la.

4. El WhatsApp

a) a banda de la dependència que en tenen alguns usuaris, aconsegueix informar d’un fet i comunicar-lo de manera immediata i instantània.

b) sempre és més eficient que no una telefonada.

c) ha estat el mitjà amb el qual molts usuaris s’han atrevit a escriure en la seva llengua pròpia.

5. L’autor defensa que aquesta aplicació per a telèfons mòbils en comunitats on existeix conflicte lingüístic…

a) ha contribuït a l’ús de la llengua catalana i a l’increment d’usuaris i de qualitat lingüística.

b) és una equivocació que contribueix a desnormativitzar la llengua.

c) ha contribuït a l’ús de la llengua catalana, perquè tenir llicència per a l’error pot ser positiu sempre que ho permeti el registre lingüístic.

SOLUCIONS

6. C La A és falsa (expansió de les gran llengües). La B és falsa (llengües pròpies amb país contra les «grans»).

7. B La A és falsa (parlades fora de l’àmbit familiar). De la C, no diu res.

8. C (A/B no ho diu.)

9. C

10. C

Granada d’albergínia (comprensió lectora IEB 2015)

Llegiu el text següent i indicau si els enunciats que figuren al final són vertaders (a) o falsos (b), segons el que heu llegit.

GRANADA D’ALBERGÍNIA

No fa gaire us oferíem la recepta de la granada de carabassó. Ara toca la d‟albergínia, per ventura més coneguda. N‟hi ha que hi posen ceba, carn picada i altres ingredients. Aquesta és la versió que sempre hem fet a ca nostra, una mica diferent. Els vegetarians, si us fa gràcia el plat, podeu suprimir el pernil sense passar gens de pena.

Per als que no coneguin el plat convé explicar que es tracta d‟un pastís a base d‟albergínies que es menja fred (vull dir a temperatura ambient) i s‟acompanya de maionesa o de salsa de tomàtiga. Es pot guardar d‟un dia per l‟altre sense haver d‟estar dins la gelera. En qualsevol cas, si la conservau en fred, treis-la de la gelera com a mínim una hora abans de consumir-la.

Ingredients per a 6 persones:

  • 4 albergínies mitjanes
  • 70 g de pernil tallat en daus petits
  • 3 pebres vermells torrats, pelats i sense llavors
  • 30 g de pa blanc sense crosta
  • 120 g de llet tèbia
  • 2 ous
  • oli d‟oliva per fregir
  • saïm per untar el motlle
  • sal
  • pebre bo
  • nou moscada ratllada
  • galeta picada

Preparació:

Primer de tot netejau les albergínies. Eliminau-ne els capolls i tallau-les en daus petits. Salau-les i posau-les a degotar dins un colador gran. Remenau-les bé amb les mans per tal que la sal quedi ben repartida. Deixau-les amb un plat davall el colador perquè degotin durant mitja hora com a mínim. Amollaran un suc marronós. De tant en tant premeu-les amb les mans perquè deixin anar tota l‟amargor.

Posau la llet dins una tassa i esmicolau-hi el pa amb les mans. Assegurau-vos que queda tot submergit dins la llet. Tallau els pebres en daus, però reservau-ne unes quantes tires per a la decoració.

Posau una paella gran i fonda al foc amb oli d‟oliva abundant. En ser calent, abocau-hi les albergínies. Condimentau amb pebre bo (alerta, no hi poseu sal, que les albergínies ja en tenien!). Fregiu-les a foc mitjà fins que siguin blanes però no excessivament cuites. Traieu-les del foc. Tornau-les a posar dins el colador i premeu-les un poc per eliminar l‟excés d‟oli. Deixau-les refredar una estona.

Espremeu el pa remullat en la llet amb les mans. Posau les albergínies i els pebres dins un recipient fondo. Mesclau-hi el pa. Bateu els ous com si féssiu una truita. Afegiu-los a la preparació. Ratllau nou moscada i mesclau el conjunt amb una cullera de fusta. Incorporau-hi els daus de pernil. Tastau-ho i, si cal, afegiu-hi un poc de sal, però ha de resultar un poc fat, perquè llavors, en coure al forn, el cuixot ja hi dóna un punt de sal.

Untau un motlle amb saïm i empolvorau-lo amb galeta picada abundant per tot el fons i les parets. Abocau-hi la preparació. Allisau la superfície i premeu un poc per assegurar-vos que no quedin espais buits. Empolvorau la superfície amb molta galeta picada.

Enceneu el forn a 200 oC i coeu-hi la granada fins que sigui ben daurada (aproximadament 45 minuts, però comprovau el punt de cocció punxant el centre amb un escuradents, que n‟ha de sortir eixut).

Deixau-la refredar una estona abans de desemmotllar-la. Un cop desemmotllada, decorau-la amb tires de pebre vermell.

Nota:

Queda més estètic si, després de desemmotllar-la, la tornau a girar dins una altra safata. Podeu servir-la com a aperitiu damunt unes torrades o galetes d‟Inca, o com a plat principal.

http://www.bojosperlacuina.com (adaptació)

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ 

1. És una recepta apta per a vegetarians, no porta carn i està feta a base d’albergínies o carabassó.

a) Vertader

b) Fals

2. Les instruccions indiquen que les albergínies, una vegada tallades i preparades, s’han de fregir amb oli, sal i pebre bo. És important tenir en compte que s’han de passar dues vegades pel colador.

a) Vertader

b) Fals

3. Perquè el plat sigui un èxit cal que, així com es vagi afegint un ingredient nou, la mescla de tots els elements sigui més aviat insípida.

a) Vertader

b) Fals

4. Havent batut els ous, dins una paella amb poc oli es fa com una mena de truita i després s’hi posen la resta d’ingredients trossejats.

a) Vertader

b) Fals

5. Si la granada no s’ha de menjar el mateix dia, cal conservar-la dins la gelera.

a) Vertader

b) Fals

SOLUCIONS

1b – 2b – 3a – 4b – 5b

1. B No és apta per a vegetarians perquè s’ha de suprimir el pernil si en volen.

2. B Una vegada preparades sense sal a la paella.

3. A S’ha d’anar en compte amb l’oli i la sal dels pebres i el pernil.

4. B Els ous s’afegeixen a la preparació. No parla d’oli ni de paella.

5. B Es pot guardar d’un dia per l’altra.

La caducitat de les notícies (comprensió lectora)

Llegiu aquest text i, llavors, contestau les preguntes.

Fa molts anys, en un temps que escrivia sobre successos, m’adonava que et trobaves amb un crim, t’hi enviaven i et donaven dues pàgines just quan (7) en sabies ben poc, te’n (8) donaven una quan començaves a saber-ne més (9) i a vegades, quan ja tenies més claus, ja no tenies espai per explicar-ho. El cas havia caducat a l’espera de la solució. Aquest ritme s’ha accelerat molt més, i no cal que digui que, com que ara prenc decisions sobre l’espai que dediquem a cada cosa, ho dic de forma autocrítica. La regla s’amplifica per l’impuls de la intensitat digital. El consum d’una notícia, la seva omnipresència (10), farà que caduqui abans, per esgotament. És (11) una regla que la televisió controla fa temps, o almenys la gestiona, cremant cares a base de la sobreexposició i creant fàbriques de nous famosos per substituir els que s’han cremat. El fet té la seva lògica interna, i té (9) conseqüències. Es (11) pot veure en tota mena d’exemples. Joves promeses del futbol que si reben massa pressió en forma d’expectatives acaben caient del pedestal abans fins i tot d’haver-hi arribat. On ho trobo més preocupant és, esclar, en l’actualitat més transcendent, la que afecta la nostra posició davant la vida. El procés intern pel qual la primera decapitació d’un periodista impacta més que la segona, aquesta acomodació a cada realitat nova per dura que sigui, aquest mètode pel qual les paraules que cliquem molts cops acaben perdent el seu sentit original, les noves alarmes sanitàries que substitueixen les de fa un mes (9). La renovació permanent de les pors. I, sobretot, i ara torno a quan escrivia sobre successos, el fet que parlem molt quan sabem poc i que ja ens hàgim cansat del tema quan en sabem més.  CARLES CAPDEVILA. Ara Balears. 04/09/2014

COMPRENSIÓ LECTORA

1. Posa un títol al text i justifica’l.

2. Fes-ne un esquema numèric a partir de les idees principals i secundàries

3. Elabora’n un resum. (50-60 paraules)

COMENTARI CRÍTIC

4. Què en penses de la relació entre espai (pàgines) i actualitat a què fa referència Carles Capdevila  

5. Quines creus que són les causes de la caducitat de les notícies?

6. Quin tipus de caducitat preocupa més l’autor? Per què?

REFLEXIONS GRAMATICALS

7. Per què <<quan>> no acaba amb –t? Quan hi ha d’acabar?

8. A quins complements substitueix la combinació pronominal <<te’n>>?

9. Quan és que s’accentua la paraula <<més>> i <<>>?

10. Per quin motiu du accent la paraula <<omnipresència>>?

11. Quina diferència gramatical hi ha entre <<es>> i <<és>>?

EXPRESSIÓ ESCRITA

12. Llegeix aquests fragments d’un article d’opinió i fes una redacció (170-200 paraules) a partir d’alguns dels temes exposats.

Quan informar és un perill NICHOLAS D. KRISTOF

Durant els últims vint anys tots hem vist com es produïa una banalització de la informació, un gir cap a les notícies sobre famosos, els escàndols i les informacions escabroses. Segons l’Informe Tyndall (que analitza les emissions informatives de les principals cadenes nord-americanes anualment), els informatius del vespre de les cadenes ABC, CBS i NBC han ofert en total una cobertura de 3 minuts sobre la guerra civil i la fam que afecta el Sudan del Sud, i de 9 minuts sobre les atrocitats comeses a la República Centreafricana. En canvi, s’han dedicat 304 minuts a informar sobre l’avió de Malaysia Airlines desaparegut (gairebé cinc vegades el temps que s’ha dedicat a la guerra civil siriana). Aquesta és la raó per la qual ara és un bon moment per recordar i honorar Sotloff (i James Foley, l’altre periodista nord-americà executat, i tants altres que no han sortit als titulars): no tan sols pel seu coratge en el sentit físic, sinó també per la seva valentia moral a l’hora d’intentar atreure l’atenció sobre històries que acostumen a quedar oblidades. Sotloff va portar una mica de llum a alguns dels llocs més obscurs del món, amb la voluntat de redefinir l’agenda informativa global. Per a ell va ser una veritable lluita. “He estat aquí durant una setmana i ningú vol periodistes freelance per por dels segrestos. Aquí la situació és molt difícil. He estat dormint al front, amagant-me dels tancs de nit, bevent aigua de la pluja”, va escriure Sotloff en un correu electrònic enviat a un col·lega mentre era a Síria, poc abans que el segrestessin, segons afirma l’agència Reuters. Un dels canvis més importants que he percebut en la meva professió és que periodistes i cooperants s’han convertit en objectius.

SOLUCIONS

COMPRENSIÓ LECTORA

1. Posa un títol al text i justifica’l.

La intensitat i caducitat de les notícies. Les notícies duren de cada vegada més poc, caduquen independentment de la seva transcendència o intensitat. La gent se’n cansa aviat i demana informació nova.

2. Fes-ne un esquema numèric a partir de les idees principals i secundàries

1. La informació als mitjans caduca.

1.1 A l’era digital aquesta caducitat s’ha intensificat.

1.2 L’actualitat més important també passa a un segon terme amb el temps i això és preocupant.

2. La gent es cansa aviat d’un tema, justament quan se’n té més informació.

2.1 La necessitat de renovar les pors.

3. Elabora’n un resum. (50-60 paraules)

Les notícies als mitjans de comunicació duren poc, independentment de les novetats que es puguin aportar posteriorment. A l’era digital, aquesta caducitat s’ha incrementat més, encara que es tracti de fets importants. La gent es cansa quan un tema es repeteix i tendeix a substituir-lo per altres que renovin les seves pors. (52 paraules)

COMENTARI CRÍTIC

4. Què en penses de la relació entre espai (pàgines) i actualitat a què fa referència Carles Capdevila?

Resposta oberta. Idees: 1) El culte a la informació i la seva immediatesa, que porta associada una determinada substitució de la memòria i de la producció de sentit que neix del diàleg amb el passat (Laura Borràs, Clàssics moderns). 2) Informació com si fos fast food. 3) En un món en acceleració constant, amb mecanismes poderosos de comunicació que propaguen i multipliquen, sense discriminar gaire, novetats importants, idees, etiquetes i mites de consum ràpid, gadgets perfectament prescindibles; en un moment en què el ritme de les coses i el mite del rendiment fan que es passi incessantment d’un lloc a l’altre gairebé per inèrcia, es necessita una perspectiva que se situï en la distància, que marqui el contrapunt del temps lent, que doni una mirada reposada, per discriminar el que val i el que no, per recuperar el criteri que la velocitat elimina perquè fa nosa. I això només ho poden donar les humanitats. Les que avui es menystenen perquè incomoden, perquè vénen a espatllar la festa del no hi ha límits i tot és possible. No és creïble una reforma educativa que no doni un paper central a les humanitats. (Josep Ramoneda, article <<El retorn de les humanitats>>.

5. Quines creus que són les causes de la caducitat de les notícies? Resposta oberta.

6. Quin tipus de caducitat preocupa més l’autor? Per què? Resposta oberta.

REFLEXIONS GRAMATICALS

7. Per què <<quan>> no acaba amb -t? Quan hi ha d’acabar?

El mot quan indica temps i quant indica quantitat. Pots substituir quan per una expressió temporal com “a quina hora”, “quin dia”, “el moment en què”, etc. i quant per una expressió com “en quina quantitat/nombre”, “quants n’hi ha”, “quants han arribat”, etc. Per exemple: Quan vinguis escoltarem el CD. El dia que vinguis escoltarem el CD Quant val aquest xandall? Quants diners val aquest xandall? http://www.edu365.cat/eso/faqs/catala/quan_tan.htm

8. A quins complements substitueix la combinació pronominal <<te’n>>? (…) i et donaven dues pàgines just quan en sabies ben poc, te’n (a tu = te + pàgina = en) donaven una (…) La forma <<te’n>> és una combinació de dos pronoms febles: <<te>>, equivalent a <<a tu>>; i <<en>>, que substitueix <<una pàgina>>.

9. Quan és que s’accentua la paraula <<més>> i <<té>>? Més: s’accentua quan és un adverbi de quantitat. Exemple: Mon cor estima un arbre més vell que l’olivera. M’agrada més aquest mes. : du accent si és la 3a persona singular del present d’indicatiu del verb tenir. Exemple: El cambrer té una tassa a posta per al te.

10. Per quin motiu du accent la paraula <<omnipresència>>? Perquè és una paraula esdrúixola (om-ni-pre-sèn-ci-a) i aquest tipus de paraules sempre s’accentuen.

11. Quina diferència gramatical hi ha entre <<es>> i <<és>>? Quan no du accent és un pronom personal de tercera persona, equivalent a la forma <<se>> (es va cansar aviat = se va cansar aviat); en canvi, quan du accent es tracta del verb ésser (Ella és una alumna del CEPA sa Pobla.)

Comprensió lectora i anàlisi d’un text sobre la lectura

LLEGEIX AQUEST TEXT I RESPON LES PREGUNTES SEGÜENTS.
HI HA UNA FORTA tendència a dictaminar què1 s’ha de llegir i què no s’ha de llegir. Aquesta tria l’acostumen2 a fer els qui tenen un criteri exigent, i sovint exclusivista, de la lectura.
És una actitud que es manifesta en molts camps, perquè3 sembla que ens agrada la disjuntiva: això o allò. I un cop hem optat per un criteri, la tendència a condemnar els qui no el comparteixen sembla, lamentablement, inevitable.
Potser4 perquè, ja d’adolescent, vaig ser un lector irregular, espontani, gens instruït sobre què estava bé i què estava malament llegir, em costa admetre que hi ha uns llibres indispensables. Em sembla que1 Oscar Wilde, sovint provocatiu però també lúcid, tenia raó quan deia: “És absurd tenir una norma sobre allò que s’ha de llegir i allò que no. Més de la meitat de la cultura intel·lectual moderna depèn d’allò que no s’havia de llegir”.
La llibertat de lectura és com la llibertat estètica. O com la d’escoltar una música entre totes les músiques. Al capdavall, els orígens de la paraula cultura són ben explicatius. En temps antics, llegir tenia el significat de collir, i més encara: equivalia a escollir. ¿Escollir pel gust propi o per identificar-se amb la tria que ha fet un altre?
Hi ha llibres que1 han aconseguit ser els preferits per uns entesos, que han aplicat a la lectura uns criteris perfectament vàlids de valoració. Però la lectura està a les mans de tothom, afortunadament, i ja no és el privilegi d’una minoria civil o eclesiàstica. El llibre pot ser4 un plaer o una medicina. O tot alhora.
Els llibres que agraden a tothom fan pudor, va dir Nietzsche. Aquests radicals són els antilectors.
JOSEP M. ESPINÀS, Arabalears.

1. Tria el títol que s’adeqüi més al contingut del text i justifica’n l’elecció.
a. Elogi de la lectura b. Llibertat per als llibres. c. Cap llibre sense lector
d. A favor dels llibres imprescindibles

2. Digues si són veritables o falses aquestes opinions:
a. Hi ha gent que decideix què s’ha de llegir.
b. Es tendeix a desaprovar l’opció descartada.
c. Segons Wilde, és contrari al sentit comú seguir una norma a l’hora de llegir.
d. Hem d’escollir les nostres lectures tenint en compte els entesos perquè saben aplicar uns criteris de lectura perfectament vàlids.

3. Quina és la tesi de Josep M. Espinàs? En quin paràgraf es troba? Quin són els seus arguments?

4. Analitza gramaticalment aquests casos:
Cas 1: quina diferència hi ha entre aquestes fomes?
Dictaminar què s’ha de llegir:
Em sembla que Oscar Wilde:
Hi ha llibres que han aconseguit:

Cas 2: quin sintagma substitueix el pronom apostrofat (l’):

Cas 3: Seria incorrecte escriure la forma “perquè” separada en aquest cas?

Cas 4: quan s’ha d’escriure junt i quan s’ha d’escriure separat?

 SOLUCIONS

1. Tria el títol que s’adeqüi més al contingut del text i justifica’n l’elecció.
a. Elogi de la lectura b. Llibertat per als llibres. c. Cap llibre sense lector
d. A favor dels llibres imprescindibles

2. Digues si són veritables o falses aquestes opinions:
a. Hi ha gent que decideix què s’ha de llegir. F (que vol marcar què s’ha de llegir, té la tendència, és partidària)
b. Es tendeix a desaprovar l’opció descartada. V
c. Segons Wilde, és contrari al sentit comú seguir una norma a l’hora de llegir. V
d. Hem d’escollir les nostres lectures tenint en compte els entesos perquè saben aplicar uns criteris de lectura perfectament vàlids. F

3. Quina és la tesi de Josep M. Espinàs? En quin paràgraf es troba? Quin són els seus arguments?
La seva tesi és que la tria del lector ha de ser lliure perquè les imposicions elitistes o dels entesos descoratgen els lectors.
1r argument: Ens agrada la disjuntiva i, per això, hi ha una tendència general a condemnar l’opció que no s’ha triat.
2n i 3r argument: L’exemple personal com a lector espontani i l’argument d’autoritat d’Oscar Wilde (“és absurd seguir una norma a l’hora de llegir”).
4t La lectura s’associa al gust propi* i llibertat.
5è L’accés general a la lectura fa que no sigui un privilegi d’un grup concret.
6è Es pot llegir només per plaer.
7è La imposició d’un criteri extern i elitista desencoratja els lectors*.

4. Analitza gramaticalment aquests casos:
Cas 1: quina diferència hi ha entre aquestes fomes:
Dictaminar què s’ha de llegir: és un pronom interrogatiu indirecte.
Em sembla que Oscar Wilde: és una conjunció que relaciona una oració principal “Em sembla que” amb una altra de subordinada “Oscar Wilde tenia raó…”.
Hi ha llibres que han aconseguit: és un pronom relatiu que substitueix “llibres”, que és l’antecedent, i relaciona la primera oració amb la segona: “que han aconseguit”.
Cas 2: quin sintagma substitueix el pronom apostrofat (l’):
Ordre neutre: Els qui tenen un criteri exigent (subjecte) acostumen a fer (verb) aquesta tria (CD = LA).
Cas 3: Seria incorrecta escriure la forma perquè separada en aquest cas?
Sí. Escrivim “perquè” quan és una resposta a la pregunta “per què“: Per què fas rubiols? Perquè és una tradició que se’n facin per Pasqua.
D’altra banda, cal tenir en compte que “per què” s’escriu tant en preguntes directes com indirectes: “Per què no vendràs?” i “No sé per què no vendrà”.
Finalment, “per què” també pot ser un pronom relatiu: “El pont per què (= pel qual) passa el tren és perillosíssim”.
Cas 4: quan s’ha d’escriure junt i quan s’ha d’escriure separat?
Potser = adverbi de dubte + verb en indicatiu
Pot ser que = perífrasi verbal + verb en subjuntiu
– Potser plourà [diferent de Pot ser que plogui].
– A hores d’ara potser ja han acabat [diferent d’ <<A hores d’ara pot ser que ja hagin acabat>>].
-El llibre pot ser un plaer. / Els llibres poden ser un plaer.

Deixeu-me ser una mica maleducat (comprensió lectora)

ALGUNA COSA es fa malament a les classes de català quan un jove brillant de la generació més ben formada se t’acosta i et diu: “Puc fer servir reimaginar?” “Sí, esclar, per què ho preguntes?” “És que el corrector automàtic m’ho subratlla i no és al diccionari”.
I és que el català s’ensenya massa com un camp ple de mines i massa poc com a font de joc i creació. I al final s’oblida que una llengua té regles, sí, però són productives, i això impedeix ficar-la en un diccionari, per gruixut que sigui.
Aquest biaix pobre d’esperit encara impregna molts manuals i treu el nas a l’Optimot, el portal institucional dedicat a resoldre dubtes lingüístics.
Imagineu que no sabeu si heu d’escriure mal educat o maleducat. L’Optimot us ho resol ràpidament. Diu que heu d’escriure mal educat, perquè en aquest cas, segons el diccionari, l’adverbi mal no s’ha convertit en prefix, com passa a malcriat.
En canvi, a la Gramàtica del català contemporani, la lingüista Lluïsa Gràcia ens desconcerta afirmant que encara que maleducar no sigui als diccionaris, “a diferència de maleducat ”, és una forma possible que el parlant pot crear espontàniament.
Gràcia s’equivoca: maleducat tampoc és als diccionaris. Però és un error disculpable. ¿Té sentit que hi hagi malcriats, malparits i no maleducats? Com ella diu molt bé, és una forma possible que sempre es pot crear. Com podem crear reimaginar afegint el prefix re- al verb imaginar. Són paraules formades aplicant correctament regles de la llengua i, per tant, correctes, siguin o no al diccionari.
De fet, hi ha raons per preferir maleducat a mal educat, perquè maleducat, com malcriat o malparit, no és la simple suma de l’adverbi mal i el participi d’un verb, com ho prova el DIEC2 entrant mal educat amb un sentit específic, i no, per exemple, mal vestit.

ALBERT PLA NUALART    12/04/2014

COMENTARIS
mettix
En aquesta fitxa es parla de mots prefixats amb re-: http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal

Sucarrat
A mi em sembla que aquesta font de joc i creació no l’explotem gaire. Penso que som poc agosarats a l’hora de crear. Per exemple transformar noms en verbs o en adjectius. O mirar de trobar aquella paraula que sovint se’ns “imposa” o ens imposem d’un altre idioma. Per exemple, no sé si el verb “becainar”, de becaina, podria arribar a ser admesa. O un “desvel”, de desvelar, una cosa que desvelem. O “bestret”, a partir d’una accepció de “bestreure”, de l’Alcover-Moll: “Contar o descobrir allò que caldria tenir secret”. Tant “desvel” com “bestret” no podrien substituir “spoiler”? Rieu, si voleu, no en sóc un especialista ni pretenc ser-ne, però jo veig que últimament en català no creem gran cosa, sinó que anem a remolc d’altres idiomes. On tenim el geni de la llengua que va crear tants refranys, frases festes i girs lingüístics a partir de la genuïnitat?

Mercurial
Molt d’acord, i moltes gràcies per “desvelar” una accepció de bestreure que desconeixia totalment. Així podríem tenir una homonímia nova (la del participi bestret o la dels substantiu bestreta, la que més ens agradi).

Pel que fa a això de convertir substantius en verbs i adjectius, l’anglès ho fa molt, i sense rubor. Del seu clàssic “gardening” per què no podem dir en català “jardinejar” en comptes d’arreglar les plantes o el jardí? I de treballar l’hort en podríem dir “hortejar”? De fet, ja ho fem, per exemple, amb discursejar a partir de fer discurs. Però potser al final és perillós i acabem conjugant el verb “malastrugançar”.

A Pla li vull comentar que jo sóc dels panolis (1) que quan el marcador de text li deia que maleducat no era correcte, el separava. Però està clar que junt, com a adjectiu, funciona millor, i no el tornaré a corregir.

1. Panoli: Beneit, curt d’enteniment, ignorant.

Text i comentaris extrets de l’Arabalears. Un tast de català, Albert Nualart: http://www.arabalears.cat/premium/Deixeu-me-mica-Maleducat_0_1118888127.html

DIGUES SI AQUESTES AFIRMACIONS SÓN VERITABLES O FALSES:

1. Reimaginar és una paraula incorrecta.
2. A través de l’entreteniment es pot fomentar la creació de paraules.
3. Lluïsa Gràcia s’equivoca inexcusablement quan diu que maleducat no surt al diccionari.
4. Segons l’autor, escriure mal educat separat és incoherent respecte d’altres paraules.
5. Sucarrat creu que “desvel” té el mateix significat que “spoiler”.
6. “Jardinejar” i “hortejar” podrien ser paraules noves.

 

SOLUCIONS

1. Reimaginar és una paraula incorrecta. F (Que no surti al diccionari no implica que ho sigui.)
2. A través de l’entreteniment es pot fomentar la creació de paraules. V
3. Lluïsa Gràcia s’equivoca inexcusablement quan diu que maleducat no surt al diccionari. F (És un error disculpable.)
4. Segons l’autor, escriure mal educat separat és incoherent respecte d’altres paraules. V
5. Sucarrat creu que “desvel” té el mateix significat que “spoiler”. F (Podria tenir el mateix significat).
6. “Jardinejar” i “hortejar” podrien ser paraules noves. V

Nadal, Doctor Honoris Causa (text argumentatiu)

Un debat interessant ple d’arguments viscerals
ANTONI TARABINI | 25/03/2014   ARABALEARS

(Introducció)
És democràtic i altament recomanable que els ciutadans ens posicionem a favor o en contra davant qualsevol proposta, idea o iniciativa, i especialment si aquesta prové de les institucions públiques. La de reconèixer els mèrits innegables de Rafel Nadal per part de la Universitat de les Illes Balears pot agradar més o menys, i benvinguda sigui la crítica. Però crec sincerament que algunes motivacions per posar en qüestió l’Honoris Causa només es poden qualificar com a “pintoresques”.(tesi)

(Desenvolupament)
Rafel Nadal no és digne de ser Doctor Honoris Causa (DHC) de la nostra UIB perquè aquest honor només s’hauria de concedir a persones que hagin fet mèrits en l’àmbit acadèmic universitari”,(1r argument) s’ha dit. Sense pretendre ofendre ningú, aquesta argumentació és una absoluta ximpleria. Mirin vostès com les més prestigioses universitats del “món mundial” nomenen DHC multitud d’homes i dones rellevants en diferents i diversos camps de l’activitat humana.
El motiu és molt clar: la universitat no pot limitar-se a ser una “tasseta de plata” aliena als seus entorns culturals, socials, econòmics… i fins i tot esportius. Ans al contrari, ha d’“integrar” i reconèixer els seus mèrits des de la seva universitat. (1r contraargument)
Una altra afirmació que hem llegit durant aquests dies fa referència que “Rafel Nadal no és digne de ser DHC de la nostra UIB perquè ni tan sols ha acabat el Batxillerat” (2n argument). Aquest argument és fins i tot més estúpid que l’anterior. Només són dignes d’aquest reconeixement persones amb estudis? (2n contraargument)
També ha estat present en el debat l’aspecte econòmic. “Rafel Nadal no és digne de ser DHC perquè es dedica a una activitat lucrativa, molt lucrativa”.(3r argument) El problema, en la meva opinió, no és, o no hauria de ser, aquesta realitat, sinó altres arguments com ara quines són les seves actituds i comportaments en la seva carrera d’èxits, que no són precisament pocs. (3r contraargument)
Quart argument que, com els anteriors, consider més basat en la visceralitat que no en la reflexió. “Rafel Nadal no és digne de ser DHC perquè el seu compromís cultural amb la nostra comunitat és inexistent”. Què s’entén per compromís cultural? Deix l’interrogant obert. (4t contraargument)

(Conclusió)
Els arguments del consell de direcció de la UIB per proposar Rafel Nadal com a Doctor Honoris Causa eren els seus èxits esportius, els valors que transmet precisament a través de la seva carrera esportiva i el seu esperit de superació. Aquests arguments poden ser discutibles, pot haver-hi fins i tot altres persones més dignes que ell i no hauria de ser un problema debatre-ho. El que em sembla poc rigorós és que es facin servir arguments que semblen fruit d’una encalentida i no d’una anàlisi en profunditat.(tesi)
En cap moment, no neg la necessària crítica a les iniciatives de la UIB, perquè precisament són els debats i la confrontació d’idees el que ens farà créixer com a societat, però crec que tot plegat s’ha desencadenat de manera precipitada i que hi ha mancat un debat serè a la proposta. Ara mateix ja no hi cap, perquè Nadal ha volgut evitar la polèmica.

  • Recursos de modalització (negreta i subratllat)
  • Arguments del consell de la UIB (gris)
  • Arguments en contra del DHC a Nadal (blau)
  • Contraarguments de l’autor (blau i negreta)

ARGUMENTS CONTRARIS EXTRETS D’UN ARTICLE D’OPINIÓ DE SEBASTIÀ ALZAMORA (Arabalears, Rafa Nadal, o com tenir seny per qui no en té).

Rafael Nadal no pot ser doctor honoris causa perquè la seva activitat no té relació directa amb la ciència, les arts, les humanitats ni el coneixement, que són les àrees a les quals tradicionalment s’atorguen els doctorats honoris causa. Nadal no es dedica a res d’això, sinó a l’esport. Que és una activitat tan honorable com les mencionades, però que té el seu propi sistema de guardons i reconeixements.

Concedir un doctorat honoris causa a un tenista seria tan fora de lloc com premiar-lo amb un Oscar, en la mesura que la seva labor, per admirable que sigui, no té res a veure amb el cinema. Resultaria igualment inadequat, i surrealista, que un científic o un artista fos reconegut amb un trofeu Roland Garros.

 

Comprensió oral C2 de l’Institut d’Estudis Baleàrics – gener 2014

Tot seguit escoltareu dues vegades un fragment del programa Solidaris, de Catalunya Ràdio. Heu de respondre si les afirmacions següents són vertaderes (a) o falses (b).

Enllaç

1. Les organitzacions humanitàries estan satisfetes per l’alliberament dels presos polítics a Rússia.

a) Vertader

b) Fals

2. Arran dels Jocs Olímpics de Sotxi, s’han aconseguit concessions en l’àmbit dels drets humans i del medi ambient, ja que són un projecte personal de Putin que donarà bona imatge a Rússia.

a) Vertader

b) Fals

3. Entre els presos polítics més coneguts de Rússia hi ha els centenars de detinguts a la plaça Bolotnaia.

a) Vertader

b) Fals

4. El Kremlin persegueix tres grans col·lectius: aquells que lluiten a favor dels drets humans, els homosexuals —en particular, els activistes LGBT—, i els immigrants.

a) Vertader

b) Fals

5. La representant de Human Rights Watch demana a la comunitat internacional i, en especial, a la Unió Europea, que vigili que es compleixi la legislació russa un cop acabats els Jocs Olímpics de Sotxi.

a) Vertader

b) Fals

 

SOLUCIONS

1. V (És impossible no alegrar-nos.)

2. F (No ha canviat res, volen impulsar una imatge positiva,)

3. F (Aquests no són els únics presoners polítics del país; els de la plaça Bolotnaia són menys coneguts.)

4. V (Referència literal)

5. F (Demana als socis europeus de Rússia que no els tregui els ulls de sobre quan acabin els jocs perquè s’endurirà altra volta la campanya de repressió.)

Comprensió oral C1 IEB gener 2014 – exercici 2

Llegiu els enunciats que teniu tot seguit i, d’acord amb la informació que escoltareu, indicau-ne l’opció correcta. EXTRET DE: Lletra petita, TV3

(A partir del minut 11:30)

6. Un dels avantatges dels nous telèfons mòbils és…
a) Que la bateria dura igual que en els telèfons mòbils clàssics.
b) que tots són de pantalla tàctil.
c) que la seva tecnologia és més avançada, tenen connexió a Internet i n’hi ha molts models.
7. Els hàbits han canviat en l’ús de la telefonia…
a) perquè, segons el que hem escoltat, ara només es fan servir els telèfons mòbils per fer fotos i enviar missatges de text.
b) perquè la possibilitat que ofereix aquesta nova tecnologia aplicada al sector supera l’ús que se’n fa.
c) Perquè els telèfons ja no s’utilitzen per telefonar, sinó únicament per a dades de text.
8. Si volem adquirir un smartphone…
a) s’ha de valorar que es puguin escriure missatges de manera ràpida.
b) segons el tècnic, és millor un telèfon que sigui operatiu en totes les companyies per poder elegir el tipus de permanència.
c) segons el tècnic, no perquè estigui vinculat a una companyia, ens sortirà més bé de preu.
9. Abans de canviar de tarifa…
a) és recomanable posar-se en mans d’experts.
b) és recomanable fer càlculs per elegir la tarifa.
c) és recomanable no contractar conjuntament el telèfon mòbil, el fix i Internet.

10. La moda de la telefonia mòbil ha arribat a tal punt que…
a) és com una selva, tothom hi diu la seva.
b) l’especialista la compara al desig de tenir un tot terreny per l’ús que se’n fa i perquè es desaprofiten moltes prestacions.
c) l’especialista insinua que tenir un tot terreny és com tenir un bon mòbil.

SOLUCIONS:

6c – 7b– 8c (La narradora explica que “lliure” significa que pot funcionar amb qualsevol companyia) – 9b (a: Hi ha empreses que donen aquests serveis.) – 10b (S’ha de ser conscients de l’ús que hi donarem; és la síndrome 4×4: quants surten de l’asfalt?)

Comprensió oral C1 IEB gener 2014 – exercici 1

Llegiu els enunciats que teniu tot seguit i, d’acord amb la informació que escoltareu, indicau-ne l’opció correcta. EXTRET DE: Ecomania. Canal Miraprim.

1. Es recomana fer servir envasos i embolcalls de plàstics que no provenguin del petroli perquè és un recurs no renovable.
a) Vertader
b) Fals
2. Al poliestirè de baixa densitat, li correspon el codi número tres del sistema de numeració que identifica el component de cada tipus de plàstic.
a) Vertader
b) Fals
3. L’avantatge de reciclar el plàstic és que no pateix un procés de gran complexitat, però sí que s’ha de destriar i separar segons l’additiu que porta.
a) Vertader
b) Fals
4. El plàstic reciclat que conté polietilè s’utilitza per fer roba d’abric.
a) Vertader
b) Fals
5. Malgrat que actualment es reciclin molts residus com el vidre, el paper i el plàstic, la millor manera de contribuir al reciclatge és no abusar dels residus del contenidor groc.
a) Vertader
b) Fals

SOLUCIONS:

1b (Només diu: ” Els plàstics sintètics tenen una cosa en comú la seva procedència del petroli”.)

2b (Li correspon el sis.)

3b (“La diversitat dels additius utilitzats dificulta el seu reciclatge, que requereix una selecció prèvia”.)

4a (A partir de botelles de PET = polietilè; minut 0:41.)

5a (“És important reduir-ne el seu ús”.)

Resum, esquema numèric i frases temàtiques del comentari de text de 2009

No sé si la crisi ens ha ensenyat quelcom d’economia, emperò ens està fent experts en canonades. Abans crèiem que els diners es movien per on els donava la gana, com l’aire, i resulta que no, que circulaven per uns conductes molt semblants als emprats per distribuir l’aigua. De vegades, aquests circuits degotaven per una junta, i els diners arribaven on no tocava, i de vegades hi havia circuits paral·lels i clandestins, pels quals corrien els diners negres. Emperò fins i tot els circuits il·legals estaven sotmesos a certa regulació (la delinqüència és un Estat paral·lel). El que ha passat és que aquests circuits s’han buidat de sobte. Copeges les canonades i sonen a buit. Si les obres, apareixen plenes de teranyines. No és que hi hagi un tap, més aviat els diners disponibles estan quiets, ignoram on.

Les injeccions de capital, per part dels governs, a les canonades no tenen altre objecte que animar els diners perquè surtin d’on es troben i s’incorporin al torrent circulatori. Malgrat que la instal·lació és molt complexa, hi ha dos punts d’aquesta xarxa de conduccions essencials per al bon funcionament del sistema: el del consumidor i el del productor de béns (els anomenam així, béns, per estalviar pensament). Si el consumidor no gasta, el fabricant de cotxes es menja la seva producció, a més de no arribar-li els diners per seguir fabricant. Entre el consumidor i el productor de «béns» hi ha multitud de circuits menors, de colzes i recolzes on els diners fan de les seves. Emperò també aquests colzes i recolzes s’han quedat eixuts. Bufes a l’aixeta i sona a instrument de vent. El que no sabem és si el buf arriba a Bilbao o a Wisconsin, ja que la globalitat consisteix en el fet que totes les canonades de l’univers món estan interconnectades.

Quan hom llegeix les quantitats que el govern dels Estats Units està injectant a les canonades, se li posen els pèls de punta, ja que no sap ni pronunciar-les. Els resultats, així i tot, no s’aprecien. Uns pensen que la solució és abaixar els imposts, i altres, donar diners directament al consumidor, a veure si s’anima. Ambdues solucions són bàsicament la mateixa cosa. Emperò obres l’aixeta i segueix sense caure’n cap gota. Que curiós.

(Juan José Millás)

TEXT SUBRATLLAT I FRASES TEMÀTIQUES

No sé si la crisi ens ha ensenyat quelcom d’economia, emperò ens està fent experts en canonades. Abans crèiem que els diners es movien per on els donava la gana, com l’aire, i resulta que no, que circulaven per uns conductes molt semblants als emprats per distribuir l’aigua. De vegades, aquests circuits degotaven per una junta, i els diners arribaven on no tocava, i de vegades hi havia circuits paral·lels i clandestins, pels quals corrien els diners negres. Emperò fins i tot els circuits il·legals estaven sotmesos a certa regulació (la delinqüència és un Estat paral·lel). El que ha passat és que aquests circuits s’han buidat de sobte. Copeges les canonades i sonen a buit. Si les obres, apareixen plenes de teranyines. No és que hi hagi un tap, més aviat els diners disponibles estan quiets, ignoram on.

Frase temàtica: Els diners han deixat de circular pels conductes de sempre.

Les injeccions de capital, per part dels governs, a les canonades no tenen altre objecte que animar els diners perquè surtin d’on es troben i s’incorporin al torrent circulatori.

Frase temàtica: els governs volen fer fluir els diners amb injeccions de capital.

Malgrat que la instal·lació és molt complexa, hi ha dos punts d’aquesta xarxa de conduccions essencials per al bon funcionament del sistema: el del consumidor i el del productor de béns (els anomenam així, béns, per estalviar pensament). Si el consumidor no gasta, el fabricant de cotxes es menja la seva producció, a més de no arribar-li els diners per seguir fabricant.

Frase temàtica: el consum és necessari perquè funcioni el sistema.

Entre el consumidor i el productor de «béns» hi ha multitud de circuits menors, de colzes i recolzes on els diners fan de les seves. Emperò també aquests colzes i recolzes s’han quedat eixuts. Bufes a l’aixeta i sona a instrument de vent. El que no sabem és si el buf arriba a Bilbao o a Wisconsin, ja que la globalitat consisteix en el fet que totes les canonades de l’univers món estan interconnectades.

Frase temàtica: és difícil conèixer l’abast de la crisi actual.

Quan hom llegeix les quantitats que el govern dels Estats Units està injectant a les canonades, se li posen els pèls de punta, ja que no sap ni pronunciar-les. Els resultats, així i tot, no s’aprecien. Uns pensen que la solució és abaixar els imposts, i altres, donar diners directament al consumidor, a veure si s’anima. Ambdues solucions són bàsicament la mateixa cosa. Emperò obres l’aixeta i segueix sense caure’n cap gota.

Frase temàtica: Incapacitat dels governs per solucionar la crisi.

Que curiós.

Frase temàtica: És sospitós que els diners hagin desaparescut de sobte.

 

ESQUEMA NUMÈRIC (les idees principals són de color blau)

1.Els sistemes per controlar el tràfic de diners són ineficaços.

1.2 Abans de la crisi, es coneixien els conductes per on circulaven els diners.

2.La manca de recursos per part dels governs per solucionar la crisi.

2.1 La injecció de diners públics en l’economia.

2.2 La relació entre oferta i demanda (productors i consumidors) és essencial perquè funcioni el sistema.

3.És difícil saber l’abast de la crisi actual.

4. No se sap on van a parar els diners.

4.1 Les diferents propostes per sortir de la crisi no són útils.

5. És sospitós que els diners hagin desaparescut de sobte.

 RESUM

Amb la crisi actual ens hem adonat que han desparescut molts de diners i que els mecanismes per controlar-ne els moviments són ineficaços. És difícil, també, conèixer l’abast real de la crisi, ja que no és una qüestió local. A més, l’escepticisme respecte a les solucions proposades pels governs és gran, perquè no donen bon resultats. És curiós que els diners, de cop i volta, s’hagin esfumat.