El dietari (activitat d’expressió escrita)

EXPRESSIÓ ESCRITA

Segons el DIEC, el dietari és un llibre en què algú escriu observacions i reflexions dia rere dia.

Avui dia molts de blogs poden convertir-se en dietaris en línia, tot i que sovint el dietari tradicional té un component més personal. Alguns dietaristes famosos en llengua catalana són Josep Pla, Pere Rovira, Guillem Simó, Ferran Sáez-Mateu, Enric Sòria, etc. Fins i tot, n’hi ha d’actuals relacionats amb l’epidèmia del COVID com el de Toni Sala.

Tot seguit, teniu un exemple del començament d’El quadern gris de Josep Pla:

1918

Divendres, 8 de març

Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. Veig el meu germà purament a les hores de repàs de l’escola. Ell fa la seva vida. Jo vaig tirant. No enyoro Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m’agrada.

Avui compleixo vint-i-un anys. Dono una ullada circular. El meu pare menja en silenci, en un estat de perfecta normalitat. La meva mare no sembla pas estar tan nerviosa com sol habitualment. Com que en aquest país només se celebren els sants, la presència del pa de pessic i de la crema em fan malfiar. Em pregunto si han estat elaborats per celebrar realment el meu aniversari.

A mitja tarda es posa a ploure –una pluja fina, densa, menuda, pausada. No fa gens d’aire. El cel és gris i baix. Sento caure la pluja sobre la terra i els arbres del jardí. Fa una fressa sorda i llunyana –com la del mar a l’hivern. Pluja de març, freda, glacial. Decideixo de començar aquest dietari.

El quadern gris, Josep Pla (text adaptat)

Escriu un text de 100 paraules explicant què fas en un dia. El text ha d’incloure:

  • Dia i any al principi, per exemple: Dissabte, 23 de maig de 2020
  • Heu d’escriure, en general, en present (el meu germà i jo vivim a casa) o perfet per indicar el passat recent (jo he dinat al migdia) o l’imperfet per accions en progrés en el passat (Caminava pel carrer quan ha arribat na Margalida). Pots cercar formes verbals conjugades a optimot (verbs conjugats):

present_perfet

  • Utilitza frases curtes i clares: M’he despert a les set del matí. M’he dutxat i llavors he berenat d’un cafè amb llet.
  • Segueix un ordre: subjecte (jo/ell/ella/nosaltres) + verbs (camín/caminam/vaig/ anam/ball/descans/vaig a) + complements (per la platja, pel carrer, a la botiga, cap al mercat, al sofà, al llit, etc.).
  • Distribueix el text per parts del dia: el dematí (=el matí) he fet/ he berenat/ he comprat… el migdia he dinat/ he descansat / he treballat el capvespre camín pel carrer/ he caminat pel carrer…
  • Quan acabis corregeix el text:

https://www.softcatala.org/corrector/

  • Cerca paraules o tradueix-les amb el google traductor d’un altre idioma al català:

https://translate.google.es/?hl=es

dietari_exemple (PDF)

Article d’opinió sobre la fragilitat digital

1. Llegeix aquest text i diques de quin gènere periodístic es tracta.

2. Tot seguit divideix-lo en introducció, desenvolupament i conclusió. Et pots guiar amb aquestes definicions:

Introducció: Allò que s’escriu o diu al començament d’un text abans d’entrar a fons en la matèria tractada. És una secció inicial el propòsit principal de la qual és contextualitzar el text

Desenvolupament: exposició dels temes, arguments, exemples, etc.

Conclusió: proposició final.

3. Quina és la seva tesi? I els arguments?

Visca la llibreta i el boli

Abans d’ahir vaig perdre el mòbil. Per sort -i perquè hi ha molt bona gent- el vaig recuperar al cap d’unes hores. En el moment que vaig adonar-me que no el duia em va caure el món a sobre. Justament va ser quan volia consultar a l’agenda l’adreça on anava. Vaig pensar a pidolar un telèfon a alguna bona persona i trucar a algú que me la pogués donar, però no em sé de memòria cap número on em poguessin donar aquella informació.

A casa tinc un munt de cintes de casset, discos de vinil, cederoms, cintes de vídeo domèstiques i pel·lícules en VHS sense cap aparell per reproduir-los. I una muntanya de cedés que ja no troben cap forat en el meu portàtil.

En el ciberatac de divendres el sistema sanitari de Londres no podia ni fer proves als pacients ni consultar els seus historials mèdics.

Ens estem abocant de cap i amb una entrega absoluta a un món connectat fabulós tot i tenir un munt de proves diàries de la seva immensa fragilitat.

I les solucions que ens ofereixen són també virtuals: actualitzacions de sistemes. Em sembla tan vulnerable el remei com la malaltia. Quan vaig perdre el mòbil anava a fer una conferència, i vaig celebrar que la duia preparada en una llibreta escrita a mà i no a l’apartat de notes del telèfon. Cada cop que trobo un àlbum antic de fotos impreses m’emociona girar full i saber que aquelles imatges són allà, no les he de buscar en cap disc dur ni he de lamentar que cap virus se les hagi endut.

Crec que el meu món de seguretat no el construiré amb còpies de seguretat virtual sinó amb artefactes reals, invulnerables a virus i a possibles caigudes de la llum o del wifi. Un món ple de llibres a les prestatgeries, en què un actiu molt important el té la meva memòria, no la de cap disc dur. En el meravellós i hiperfràgil món connectat, el més segur de cada casa serà el que no necessiti endoll ni cap connexió, els objectes i els afectes amb total autonomia. Com una llibreta i un boli.

CARLES CAPDEVILA 13/05/2017   Ara Balears

PROPOSTA DE SOLUCIONS

1. Llegeix aquest text i digues de quin gènere periodístic es tracta.

Article d’opinió: Un article d’opinió és un gènere periodístic argumental d’una certa extensió i importància en el qual s’expressen idees, opinions i judicis sobre temes d’actualitat o d’interès humà (viquipèdia).

2. Tot seguit divideix-lo en introducció, desenvolupament i conclusió.

Introducció: primer paràgraf

Desenvolupament: del segon al quart paràgraf

Conclusió: darrer paràgraf

3. Quina és la seva tesi? No preservarà les dades importants en format digital a causa de la seva inseguretat. I els arguments? (subratllat)

Visca la llibreta i el boli

Abans d’ahir vaig perdre el mòbil. Per sort -i perquè hi ha molt bona gent- el vaig recuperar al cap d’unes hores. En el moment que vaig adonar-me que no el duia em va caure el món a sobre. Justament va ser quan volia consultar a l’agenda l’adreça on anava. Vaig pensar a pidolar un telèfon a alguna bona persona i trucar a algú que me la pogués donar, però no em sé de memòria cap número on em poguessin donar aquella informació.

INTRODUCCIÓ

A casa tinc un munt de cintes de casset, discos de vinil, cederoms, cintes de vídeo domèstiques i pel·lícules en VHS sense cap aparell per reproduir-los. I una muntanya de cedés que ja no troben cap forat en el meu portàtil.

En el ciberatac de divendres el sistema sanitari de Londres no podia ni fer proves als pacients ni consultar els seus historials mèdics. 1R argument Ens estem abocant de cap i amb una entrega absoluta a un món connectat fabulós tot i tenir un munt de proves diàries de la seva immensa fragilitat.

I les solucions que ens ofereixen són també virtuals: actualitzacions de sistemes. 2N argument Em sembla tan vulnerable el remei com la malaltia. 3R argument Quan vaig perdre el mòbil anava a fer una conferència, i vaig celebrar que la duia preparada en una llibreta escrita a mà i no a l’apartat de notes del telèfon. 4T argument Cada cop que trobo un àlbum antic de fotos impreses m’emociona girar full i saber que aquelles imatges són allà, no les he de buscar en cap disc dur ni he de lamentar que cap virus se les hagi endut.

DESENVO-LUPAMENT

Tesi: Crec que el meu món de seguretat no el construiré amb còpies de seguretat virtual sinó amb artefactes reals, invulnerables a virus i a possibles caigudes de la llum o del wifi. Un món ple de llibres a les prestatgeries, en què un actiu molt important el té la meva memòria, no la de cap disc dur. En el meravellós i hiperfràgil món connectat, el més segur de cada casa serà el que no necessiti endoll ni cap connexió, els objectes i els afectes amb total autonomia. Com una llibreta i un boli.

CONCLUSIÓ

La caducitat de les notícies (comprensió lectora)

Llegiu aquest text i, llavors, contestau les preguntes.

Fa molts anys, en un temps que escrivia sobre successos, m’adonava que et trobaves amb un crim, t’hi enviaven i et donaven dues pàgines just quan (7) en sabies ben poc, te’n (8) donaven una quan començaves a saber-ne més (9) i a vegades, quan ja tenies més claus, ja no tenies espai per explicar-ho. El cas havia caducat a l’espera de la solució. Aquest ritme s’ha accelerat molt més, i no cal que digui que, com que ara prenc decisions sobre l’espai que dediquem a cada cosa, ho dic de forma autocrítica. La regla s’amplifica per l’impuls de la intensitat digital. El consum d’una notícia, la seva omnipresència (10), farà que caduqui abans, per esgotament. És (11) una regla que la televisió controla fa temps, o almenys la gestiona, cremant cares a base de la sobreexposició i creant fàbriques de nous famosos per substituir els que s’han cremat. El fet té la seva lògica interna, i té (9) conseqüències. Es (11) pot veure en tota mena d’exemples. Joves promeses del futbol que si reben massa pressió en forma d’expectatives acaben caient del pedestal abans fins i tot d’haver-hi arribat. On ho trobo més preocupant és, esclar, en l’actualitat més transcendent, la que afecta la nostra posició davant la vida. El procés intern pel qual la primera decapitació d’un periodista impacta més que la segona, aquesta acomodació a cada realitat nova per dura que sigui, aquest mètode pel qual les paraules que cliquem molts cops acaben perdent el seu sentit original, les noves alarmes sanitàries que substitueixen les de fa un mes (9). La renovació permanent de les pors. I, sobretot, i ara torno a quan escrivia sobre successos, el fet que parlem molt quan sabem poc i que ja ens hàgim cansat del tema quan en sabem més.  CARLES CAPDEVILA. Ara Balears. 04/09/2014

COMPRENSIÓ LECTORA

1. Posa un títol al text i justifica’l.

2. Fes-ne un esquema numèric a partir de les idees principals i secundàries

3. Elabora’n un resum. (50-60 paraules)

COMENTARI CRÍTIC

4. Què en penses de la relació entre espai (pàgines) i actualitat a què fa referència Carles Capdevila  

5. Quines creus que són les causes de la caducitat de les notícies?

6. Quin tipus de caducitat preocupa més l’autor? Per què?

REFLEXIONS GRAMATICALS

7. Per què <<quan>> no acaba amb –t? Quan hi ha d’acabar?

8. A quins complements substitueix la combinació pronominal <<te’n>>?

9. Quan és que s’accentua la paraula <<més>> i <<>>?

10. Per quin motiu du accent la paraula <<omnipresència>>?

11. Quina diferència gramatical hi ha entre <<es>> i <<és>>?

EXPRESSIÓ ESCRITA

12. Llegeix aquests fragments d’un article d’opinió i fes una redacció (170-200 paraules) a partir d’alguns dels temes exposats.

Quan informar és un perill NICHOLAS D. KRISTOF

Durant els últims vint anys tots hem vist com es produïa una banalització de la informació, un gir cap a les notícies sobre famosos, els escàndols i les informacions escabroses. Segons l’Informe Tyndall (que analitza les emissions informatives de les principals cadenes nord-americanes anualment), els informatius del vespre de les cadenes ABC, CBS i NBC han ofert en total una cobertura de 3 minuts sobre la guerra civil i la fam que afecta el Sudan del Sud, i de 9 minuts sobre les atrocitats comeses a la República Centreafricana. En canvi, s’han dedicat 304 minuts a informar sobre l’avió de Malaysia Airlines desaparegut (gairebé cinc vegades el temps que s’ha dedicat a la guerra civil siriana). Aquesta és la raó per la qual ara és un bon moment per recordar i honorar Sotloff (i James Foley, l’altre periodista nord-americà executat, i tants altres que no han sortit als titulars): no tan sols pel seu coratge en el sentit físic, sinó també per la seva valentia moral a l’hora d’intentar atreure l’atenció sobre històries que acostumen a quedar oblidades. Sotloff va portar una mica de llum a alguns dels llocs més obscurs del món, amb la voluntat de redefinir l’agenda informativa global. Per a ell va ser una veritable lluita. “He estat aquí durant una setmana i ningú vol periodistes freelance per por dels segrestos. Aquí la situació és molt difícil. He estat dormint al front, amagant-me dels tancs de nit, bevent aigua de la pluja”, va escriure Sotloff en un correu electrònic enviat a un col·lega mentre era a Síria, poc abans que el segrestessin, segons afirma l’agència Reuters. Un dels canvis més importants que he percebut en la meva professió és que periodistes i cooperants s’han convertit en objectius.

SOLUCIONS

COMPRENSIÓ LECTORA

1. Posa un títol al text i justifica’l.

La intensitat i caducitat de les notícies. Les notícies duren de cada vegada més poc, caduquen independentment de la seva transcendència o intensitat. La gent se’n cansa aviat i demana informació nova.

2. Fes-ne un esquema numèric a partir de les idees principals i secundàries

1. La informació als mitjans caduca.

1.1 A l’era digital aquesta caducitat s’ha intensificat.

1.2 L’actualitat més important també passa a un segon terme amb el temps i això és preocupant.

2. La gent es cansa aviat d’un tema, justament quan se’n té més informació.

2.1 La necessitat de renovar les pors.

3. Elabora’n un resum. (50-60 paraules)

Les notícies als mitjans de comunicació duren poc, independentment de les novetats que es puguin aportar posteriorment. A l’era digital, aquesta caducitat s’ha incrementat més, encara que es tracti de fets importants. La gent es cansa quan un tema es repeteix i tendeix a substituir-lo per altres que renovin les seves pors. (52 paraules)

COMENTARI CRÍTIC

4. Què en penses de la relació entre espai (pàgines) i actualitat a què fa referència Carles Capdevila?

Resposta oberta. Idees: 1) El culte a la informació i la seva immediatesa, que porta associada una determinada substitució de la memòria i de la producció de sentit que neix del diàleg amb el passat (Laura Borràs, Clàssics moderns). 2) Informació com si fos fast food. 3) En un món en acceleració constant, amb mecanismes poderosos de comunicació que propaguen i multipliquen, sense discriminar gaire, novetats importants, idees, etiquetes i mites de consum ràpid, gadgets perfectament prescindibles; en un moment en què el ritme de les coses i el mite del rendiment fan que es passi incessantment d’un lloc a l’altre gairebé per inèrcia, es necessita una perspectiva que se situï en la distància, que marqui el contrapunt del temps lent, que doni una mirada reposada, per discriminar el que val i el que no, per recuperar el criteri que la velocitat elimina perquè fa nosa. I això només ho poden donar les humanitats. Les que avui es menystenen perquè incomoden, perquè vénen a espatllar la festa del no hi ha límits i tot és possible. No és creïble una reforma educativa que no doni un paper central a les humanitats. (Josep Ramoneda, article <<El retorn de les humanitats>>.

5. Quines creus que són les causes de la caducitat de les notícies? Resposta oberta.

6. Quin tipus de caducitat preocupa més l’autor? Per què? Resposta oberta.

REFLEXIONS GRAMATICALS

7. Per què <<quan>> no acaba amb -t? Quan hi ha d’acabar?

El mot quan indica temps i quant indica quantitat. Pots substituir quan per una expressió temporal com “a quina hora”, “quin dia”, “el moment en què”, etc. i quant per una expressió com “en quina quantitat/nombre”, “quants n’hi ha”, “quants han arribat”, etc. Per exemple: Quan vinguis escoltarem el CD. El dia que vinguis escoltarem el CD Quant val aquest xandall? Quants diners val aquest xandall? http://www.edu365.cat/eso/faqs/catala/quan_tan.htm

8. A quins complements substitueix la combinació pronominal <<te’n>>? (…) i et donaven dues pàgines just quan en sabies ben poc, te’n (a tu = te + pàgina = en) donaven una (…) La forma <<te’n>> és una combinació de dos pronoms febles: <<te>>, equivalent a <<a tu>>; i <<en>>, que substitueix <<una pàgina>>.

9. Quan és que s’accentua la paraula <<més>> i <<té>>? Més: s’accentua quan és un adverbi de quantitat. Exemple: Mon cor estima un arbre més vell que l’olivera. M’agrada més aquest mes. : du accent si és la 3a persona singular del present d’indicatiu del verb tenir. Exemple: El cambrer té una tassa a posta per al te.

10. Per quin motiu du accent la paraula <<omnipresència>>? Perquè és una paraula esdrúixola (om-ni-pre-sèn-ci-a) i aquest tipus de paraules sempre s’accentuen.

11. Quina diferència gramatical hi ha entre <<es>> i <<és>>? Quan no du accent és un pronom personal de tercera persona, equivalent a la forma <<se>> (es va cansar aviat = se va cansar aviat); en canvi, quan du accent es tracta del verb ésser (Ella és una alumna del CEPA sa Pobla.)

Comprensió lectora i anàlisi d’un text sobre la lectura

LLEGEIX AQUEST TEXT I RESPON LES PREGUNTES SEGÜENTS.
HI HA UNA FORTA tendència a dictaminar què1 s’ha de llegir i què no s’ha de llegir. Aquesta tria l’acostumen2 a fer els qui tenen un criteri exigent, i sovint exclusivista, de la lectura.
És una actitud que es manifesta en molts camps, perquè3 sembla que ens agrada la disjuntiva: això o allò. I un cop hem optat per un criteri, la tendència a condemnar els qui no el comparteixen sembla, lamentablement, inevitable.
Potser4 perquè, ja d’adolescent, vaig ser un lector irregular, espontani, gens instruït sobre què estava bé i què estava malament llegir, em costa admetre que hi ha uns llibres indispensables. Em sembla que1 Oscar Wilde, sovint provocatiu però també lúcid, tenia raó quan deia: “És absurd tenir una norma sobre allò que s’ha de llegir i allò que no. Més de la meitat de la cultura intel·lectual moderna depèn d’allò que no s’havia de llegir”.
La llibertat de lectura és com la llibertat estètica. O com la d’escoltar una música entre totes les músiques. Al capdavall, els orígens de la paraula cultura són ben explicatius. En temps antics, llegir tenia el significat de collir, i més encara: equivalia a escollir. ¿Escollir pel gust propi o per identificar-se amb la tria que ha fet un altre?
Hi ha llibres que1 han aconseguit ser els preferits per uns entesos, que han aplicat a la lectura uns criteris perfectament vàlids de valoració. Però la lectura està a les mans de tothom, afortunadament, i ja no és el privilegi d’una minoria civil o eclesiàstica. El llibre pot ser4 un plaer o una medicina. O tot alhora.
Els llibres que agraden a tothom fan pudor, va dir Nietzsche. Aquests radicals són els antilectors.
JOSEP M. ESPINÀS, Arabalears.

1. Tria el títol que s’adeqüi més al contingut del text i justifica’n l’elecció.
a. Elogi de la lectura b. Llibertat per als llibres. c. Cap llibre sense lector
d. A favor dels llibres imprescindibles

2. Digues si són veritables o falses aquestes opinions:
a. Hi ha gent que decideix què s’ha de llegir.
b. Es tendeix a desaprovar l’opció descartada.
c. Segons Wilde, és contrari al sentit comú seguir una norma a l’hora de llegir.
d. Hem d’escollir les nostres lectures tenint en compte els entesos perquè saben aplicar uns criteris de lectura perfectament vàlids.

3. Quina és la tesi de Josep M. Espinàs? En quin paràgraf es troba? Quin són els seus arguments?

4. Analitza gramaticalment aquests casos:
Cas 1: quina diferència hi ha entre aquestes fomes?
Dictaminar què s’ha de llegir:
Em sembla que Oscar Wilde:
Hi ha llibres que han aconseguit:

Cas 2: quin sintagma substitueix el pronom apostrofat (l’):

Cas 3: Seria incorrecte escriure la forma “perquè” separada en aquest cas?

Cas 4: quan s’ha d’escriure junt i quan s’ha d’escriure separat?

 SOLUCIONS

1. Tria el títol que s’adeqüi més al contingut del text i justifica’n l’elecció.
a. Elogi de la lectura b. Llibertat per als llibres. c. Cap llibre sense lector
d. A favor dels llibres imprescindibles

2. Digues si són veritables o falses aquestes opinions:
a. Hi ha gent que decideix què s’ha de llegir. F (que vol marcar què s’ha de llegir, té la tendència, és partidària)
b. Es tendeix a desaprovar l’opció descartada. V
c. Segons Wilde, és contrari al sentit comú seguir una norma a l’hora de llegir. V
d. Hem d’escollir les nostres lectures tenint en compte els entesos perquè saben aplicar uns criteris de lectura perfectament vàlids. F

3. Quina és la tesi de Josep M. Espinàs? En quin paràgraf es troba? Quin són els seus arguments?
La seva tesi és que la tria del lector ha de ser lliure perquè les imposicions elitistes o dels entesos descoratgen els lectors.
1r argument: Ens agrada la disjuntiva i, per això, hi ha una tendència general a condemnar l’opció que no s’ha triat.
2n i 3r argument: L’exemple personal com a lector espontani i l’argument d’autoritat d’Oscar Wilde (“és absurd seguir una norma a l’hora de llegir”).
4t La lectura s’associa al gust propi* i llibertat.
5è L’accés general a la lectura fa que no sigui un privilegi d’un grup concret.
6è Es pot llegir només per plaer.
7è La imposició d’un criteri extern i elitista desencoratja els lectors*.

4. Analitza gramaticalment aquests casos:
Cas 1: quina diferència hi ha entre aquestes fomes:
Dictaminar què s’ha de llegir: és un pronom interrogatiu indirecte.
Em sembla que Oscar Wilde: és una conjunció que relaciona una oració principal “Em sembla que” amb una altra de subordinada “Oscar Wilde tenia raó…”.
Hi ha llibres que han aconseguit: és un pronom relatiu que substitueix “llibres”, que és l’antecedent, i relaciona la primera oració amb la segona: “que han aconseguit”.
Cas 2: quin sintagma substitueix el pronom apostrofat (l’):
Ordre neutre: Els qui tenen un criteri exigent (subjecte) acostumen a fer (verb) aquesta tria (CD = LA).
Cas 3: Seria incorrecta escriure la forma perquè separada en aquest cas?
Sí. Escrivim “perquè” quan és una resposta a la pregunta “per què“: Per què fas rubiols? Perquè és una tradició que se’n facin per Pasqua.
D’altra banda, cal tenir en compte que “per què” s’escriu tant en preguntes directes com indirectes: “Per què no vendràs?” i “No sé per què no vendrà”.
Finalment, “per què” també pot ser un pronom relatiu: “El pont per què (= pel qual) passa el tren és perillosíssim”.
Cas 4: quan s’ha d’escriure junt i quan s’ha d’escriure separat?
Potser = adverbi de dubte + verb en indicatiu
Pot ser que = perífrasi verbal + verb en subjuntiu
– Potser plourà [diferent de Pot ser que plogui].
– A hores d’ara potser ja han acabat [diferent d’ <<A hores d’ara pot ser que ja hagin acabat>>].
-El llibre pot ser un plaer. / Els llibres poden ser un plaer.

Comentari d’un poema de Vinyoli

EL PRIMER ESTEL

Al fons de tot es dreça una muntanya
prometedora, el dia ja finit.
És bo no tenir sempre el que volem
i bastir una cabana d’esperances:
així, per l’entrellum, el primer estel
fulgura net, silenciós incita,
sense fer mal, a un goig que no turmenta
que sigui breu; sabem que en esvanir-se
serà tot lluminària el firmament.
No em puc, doncs, plànyer de la meva sort;
aquí m’estic ple de pressentiment
d’una vida auroral sempre futura
que és ara sols nit clara sense vent.

Joan Vinyoli

Vocabulari:

  • Dreçar: posar dret allò que està inclinat.
  • Entrellum: mitja llum.
  • Fulgurar: llançar rajos de llum.
  • Esvanir-se: fer desaparèixer completament.
  • Plànyer: compadir.
  • Auroral: relacionat amb aurora (claror que precedeix la sortida del sol).

Reflexionau a partir de les següents preguntes:

  • Per què la veu poètica no es pot plànyer?
  • Feis una relació entre paraules i adjectius del poema associats al present i d’altres relacionats amb el futur? Quina conclusió se’n pot treure?

ALGUNES IDEES ORIENTATIVES:

D’una banda, el missatge positiu del poema (prometedora, esperances, vida auroral) és molt reconfortat i, d’altra, el contrast del present (un estel, entrellum = mitja llum, brevetat) i el futur (lluminària, vida auroral, aurora = claror que precedeix la sortida del sol) és constant.

Resum, esquema numèric i frases temàtiques del comentari de text de 2009

No sé si la crisi ens ha ensenyat quelcom d’economia, emperò ens està fent experts en canonades. Abans crèiem que els diners es movien per on els donava la gana, com l’aire, i resulta que no, que circulaven per uns conductes molt semblants als emprats per distribuir l’aigua. De vegades, aquests circuits degotaven per una junta, i els diners arribaven on no tocava, i de vegades hi havia circuits paral·lels i clandestins, pels quals corrien els diners negres. Emperò fins i tot els circuits il·legals estaven sotmesos a certa regulació (la delinqüència és un Estat paral·lel). El que ha passat és que aquests circuits s’han buidat de sobte. Copeges les canonades i sonen a buit. Si les obres, apareixen plenes de teranyines. No és que hi hagi un tap, més aviat els diners disponibles estan quiets, ignoram on.

Les injeccions de capital, per part dels governs, a les canonades no tenen altre objecte que animar els diners perquè surtin d’on es troben i s’incorporin al torrent circulatori. Malgrat que la instal·lació és molt complexa, hi ha dos punts d’aquesta xarxa de conduccions essencials per al bon funcionament del sistema: el del consumidor i el del productor de béns (els anomenam així, béns, per estalviar pensament). Si el consumidor no gasta, el fabricant de cotxes es menja la seva producció, a més de no arribar-li els diners per seguir fabricant. Entre el consumidor i el productor de «béns» hi ha multitud de circuits menors, de colzes i recolzes on els diners fan de les seves. Emperò també aquests colzes i recolzes s’han quedat eixuts. Bufes a l’aixeta i sona a instrument de vent. El que no sabem és si el buf arriba a Bilbao o a Wisconsin, ja que la globalitat consisteix en el fet que totes les canonades de l’univers món estan interconnectades.

Quan hom llegeix les quantitats que el govern dels Estats Units està injectant a les canonades, se li posen els pèls de punta, ja que no sap ni pronunciar-les. Els resultats, així i tot, no s’aprecien. Uns pensen que la solució és abaixar els imposts, i altres, donar diners directament al consumidor, a veure si s’anima. Ambdues solucions són bàsicament la mateixa cosa. Emperò obres l’aixeta i segueix sense caure’n cap gota. Que curiós.

(Juan José Millás)

TEXT SUBRATLLAT I FRASES TEMÀTIQUES

No sé si la crisi ens ha ensenyat quelcom d’economia, emperò ens està fent experts en canonades. Abans crèiem que els diners es movien per on els donava la gana, com l’aire, i resulta que no, que circulaven per uns conductes molt semblants als emprats per distribuir l’aigua. De vegades, aquests circuits degotaven per una junta, i els diners arribaven on no tocava, i de vegades hi havia circuits paral·lels i clandestins, pels quals corrien els diners negres. Emperò fins i tot els circuits il·legals estaven sotmesos a certa regulació (la delinqüència és un Estat paral·lel). El que ha passat és que aquests circuits s’han buidat de sobte. Copeges les canonades i sonen a buit. Si les obres, apareixen plenes de teranyines. No és que hi hagi un tap, més aviat els diners disponibles estan quiets, ignoram on.

Frase temàtica: Els diners han deixat de circular pels conductes de sempre.

Les injeccions de capital, per part dels governs, a les canonades no tenen altre objecte que animar els diners perquè surtin d’on es troben i s’incorporin al torrent circulatori.

Frase temàtica: els governs volen fer fluir els diners amb injeccions de capital.

Malgrat que la instal·lació és molt complexa, hi ha dos punts d’aquesta xarxa de conduccions essencials per al bon funcionament del sistema: el del consumidor i el del productor de béns (els anomenam així, béns, per estalviar pensament). Si el consumidor no gasta, el fabricant de cotxes es menja la seva producció, a més de no arribar-li els diners per seguir fabricant.

Frase temàtica: el consum és necessari perquè funcioni el sistema.

Entre el consumidor i el productor de «béns» hi ha multitud de circuits menors, de colzes i recolzes on els diners fan de les seves. Emperò també aquests colzes i recolzes s’han quedat eixuts. Bufes a l’aixeta i sona a instrument de vent. El que no sabem és si el buf arriba a Bilbao o a Wisconsin, ja que la globalitat consisteix en el fet que totes les canonades de l’univers món estan interconnectades.

Frase temàtica: és difícil conèixer l’abast de la crisi actual.

Quan hom llegeix les quantitats que el govern dels Estats Units està injectant a les canonades, se li posen els pèls de punta, ja que no sap ni pronunciar-les. Els resultats, així i tot, no s’aprecien. Uns pensen que la solució és abaixar els imposts, i altres, donar diners directament al consumidor, a veure si s’anima. Ambdues solucions són bàsicament la mateixa cosa. Emperò obres l’aixeta i segueix sense caure’n cap gota.

Frase temàtica: Incapacitat dels governs per solucionar la crisi.

Que curiós.

Frase temàtica: És sospitós que els diners hagin desaparescut de sobte.

 

ESQUEMA NUMÈRIC (les idees principals són de color blau)

1.Els sistemes per controlar el tràfic de diners són ineficaços.

1.2 Abans de la crisi, es coneixien els conductes per on circulaven els diners.

2.La manca de recursos per part dels governs per solucionar la crisi.

2.1 La injecció de diners públics en l’economia.

2.2 La relació entre oferta i demanda (productors i consumidors) és essencial perquè funcioni el sistema.

3.És difícil saber l’abast de la crisi actual.

4. No se sap on van a parar els diners.

4.1 Les diferents propostes per sortir de la crisi no són útils.

5. És sospitós que els diners hagin desaparescut de sobte.

 RESUM

Amb la crisi actual ens hem adonat que han desparescut molts de diners i que els mecanismes per controlar-ne els moviments són ineficaços. És difícil, també, conèixer l’abast real de la crisi, ja que no és una qüestió local. A més, l’escepticisme respecte a les solucions proposades pels governs és gran, perquè no donen bon resultats. És curiós que els diners, de cop i volta, s’hagin esfumat.

Resum: Ser dolent en matemàtiques

ÉS QUE JO SÓC DOLENT EN MATEMÀTIQUES…

GREGORIO LURI 09/11/2013  Ara Balears

Sovint sentim expressions que donen per fet que hi ha alguna cosa així com una intel·ligència matemàtica, que seria la responsable última de l’èxit o el fracàs d’un nen en matemàtiques. Expressen un mite que és més perillós com més gent hi creu, perquè fa l’alumne irresponsable del seu fracàs i, en conseqüència, li permet creure en la irrellevància de qualsevol esforç. (Introducció)

Pensar que no s’és bo en una matèria pot induir a la manca d’esforç.

Creure que estam predisposats a ser més bons o no en una matèria a causa del nostre tipus d’intel·ligència pot induir a la manca d’esforç.

  • Quina frase és més útil per al resum? Per què?

Possiblement és cert que no tots estem capacitats intel·lectualment per ser uns genis matemàtics, però és evident que per tenir una cultura matemàtica decent no cal ser un geni, sinó estar interessat a entendre el món. Com fomentar aquest interès? Doncs, senzillament, ajudant el nen a créixer en un ambient que no sigui matemàticament inhòspit, sinó en un clima on números i operacions matemàtiques formin part del llenguatge habitual. Els àmbits intel·lectualment pobres fomenten expectatives intel·lectualment pobres entre els que hi pertanyen, però avui sabem que les expectatives de cadascú sobre el seu propi rendiment es converteixen fàcilment en profecies, que, per la seva pròpia naturalesa, tendeixen a complir-se. (Desenvolupament)

Si fomentam l’interès a través d’un context propici podem assolir un domini digne de la matèria.

En anglès parlen de self-fulfilling prophecy , que és el terme encunyat el 1948 per Robert Merton per referir-se a “una definició falsa d’una situació però que té la capacitat d’estimular un nou comportament que fa veritable la concepció originalment falsa”. Les expectatives que uns pares o un mestre projecten sobre una criatura són sovint profecies d’aquest tipus. Alguns nens fracassen perquè ningú no els ha ajudat a creure en ells mateixos. Tenim una àmplia literatura pedagògica al nostre abast.

Les expectatives falses fan canviar també el comportament fins a convertir-les en reals.

Al meu parer, Richard Nisbett ha demostrat de manera fefaent (vegeu el seu llibre Intelligence and how to get it ) que la intel·ligència és mal·leable, és a dir, la fe que amb el nostre esforç (atent, intens i prolongat) podem millorar la nostra pròpia intel·ligència pot ser vista també com una self-fulfilling prophecy . No cal insistir en la relació que té aquesta idea amb l’aprenentatge de les matemàtiques i, en general, amb qualsevol aprenentatge, però donada la nostra baixa cultura matemàtica, l’ensenyament matemàtic hauria de començar per desmuntar falsos mites deterministes sobre la intel·ligència. ¿Cal afegir que això no depèn de cap llei educativa… encara que la signi el ministre Wert? (Conclusió)

De la mateixa manera, creure en el nostre esforç pot millorar la nostra intel·ligència.

RESUM

Pensar que no s’és bo en una assignatura pot induir a la manca d’esforç. En canvi, fomentar l’interès gràcies a un context favorable pot ajudar a assolir un domini digne de la matèria. D’altra banda, les expectatives falses, com que ens fan canviar la conducta,es tornen reals. Per això mateix, creure en l’esforç ens pot estimular i ajudar a polir la intel·ligència.