Ortografia i redacció

Comprensió oral

  1. Què li preocupa més que l’ortografia, a Daniel Cassany?
  2. Com han de ser capaços els alumnes de formular els seus pensaments?
  3. Què ha sorgit gràcies a internet?
  4. Què haurien d’avaluar tots els professors?
  5. Com ho han de fer?
  6. Per què Daniel Cassany no es pren seriosament la proposta que li envien?
  7. Per què no és senzilla l’ortografia?
  8. Es poden relacionar les faltes d’ortografia de qualcú amb el seu nivell intel·lectual?

Decàleg de la redacció

  1. No tenguis pressa
  2. Utilitza el paper com a suport (fer llistes, esquemes…)
  3. Esborranya
  4. Pensa en la teva audiència
  5. Deixa la gramàtica per al final.
  6. Dirigeix la teva feina.
  7. Fixa’t en els paràgrafs.
  8. Repassa la prosa frase per frase.
  9. Ajuda el lector a llegir.
  10. Deixa reposar el teu escrit.

Text extret de La cuina de l’escriptura de Daniel Cassany

Sobre la lectura

1. Què és llegir?

  • Llegir: consisteix a oralitzar la grafia, tornar la veu a la lletra callada.

  • Llegir és comprendre.

  • Llegir és descobrir les intencions en què s’usa cada discurs, les estratagemes que amaga, les ideologies o tergiversacions que manega. (Daniel Cassany)

  • Consisteix en el fet que, si a qualcú li donen improvisadament un text imprès, el pugui llegir en veu alta, sabent què diu i fent-ho saber als altres. (José M. Valverde)

2. Quins són els mecanismes de comprensió d’un text?

La comprensió o la interpretació del text és l’aportació dels receptors a la construcció del significat textual: un text significa en la mesura que uns receptors el poden entendre. I aquest “treball” d’interpretació és un procés estratègic, en què els receptors utilitzen tot tipus d’informació (la que sorgeix del text mateix, la dels coneixements emmagatzemats en la memòria, la d’experiències prèvies o del context de la comunicació, etc.) i posen en fucionament els mateixos mecanismes cognitius amb la finalitat d’arribar a una determinada interpretació i dotar així el text d’un sentit complet. (Conca i altres, 1998).

3. Llegir com un escriptor

L’únic model per escriure una carta és una carta ja escrita. Un escriptor competent ha llegit i llegeix textos escrits exactament com un nen escolta. Podem aprendre incidentalment,  quan a mesura que llegim el text l’estam escrivint com un lector.

Per exemple: estam llegint una revista i, de cop i volta, ens aturam per fixar-nos atentament en l’ortografia de la paraula xou: no és una paraula nova, el que ens sorprén és l’adaptació catalana de la grafia anglesa show, hem après la nova grafia incidentalment, perquè no llegíem la revista amb la intenció d’aprendre-la.

En canvi, llegim com un receptor quan ens interessa comprendre només la informació que porta el text (per això hi ha bon lectors que són escriptors imcompetents). Daniel Cassany, Descriure escriure.

4. Què ens impel·leix a llegir?

Entendre el que es llegeix és la base de tota formació. I no és, com a vegades sembla, una simple qüestió de tècnica lectora. Requereix, per sobre de tot, curiositat -que en el fons és el motor del progrés humà-, receptivitat, empatia. Tenir bona comprensió lectora és fer teu el que llegeixes. I d’alguna manera ficar-t’hi dintre, obrir-hi escletxes que et permetin primer entendre-ho i després anar més enllà. Això és incompatible amb una idea de l’ensenyament que va desterrant la filosofia i les humanitats i que sembla tenir un objectiu primordial: modelar l’ Homo economicus , és a dir, avançar en el procés ideològic de construir humans d’una sola dimensió.

Josep Ramoneda (Diari Ara Balears, 9-10-2013)

Els mitjans de comunicació (II)

Contesta aqueixes preguntes: (reproduïu el vídeo a partir del minut 7)

  1. Hi ha programes d’entreteniment?
  2. Què és una condició per a la TV?
  3. Per què l’entreteniment no pot ser un objectiu?
  4. Té res a veure l’audiència i l’interès?
  5. Hi ha una visió pervertida de la realitat?
  6. De què s’obliden els negociants de la TV privada?
  7. Quina funció fa TV3 a Catalunya?
  8. Què fa falta per tenir audiència?

Mitjans de comunicació (I)

Poesia musicada del segle XV (Raimon)

 Lo jorn ha por de perdre sa claror: (AUSIÀS MARC)

Lo jorn ha por de perdre sa claror:
quan ve la nit que expandeix ses tenebres,
pocs animals no cloen les palpebres
e los malalts creixen de llur dolor.
Los malfactors volgren tot l’any duràs,
perquè llurs mals haguessen cobriment.
Mas jo, qui visc menys de par, en turment
e sens mal fer, volgra que tost passàs.

E, d’altra part, faç pus que si matàs
mil hòmens justs menys d’alguna mercé,
car tots mos ginys jo solt per trair me.  (perquè disposo tots els artificis per trair-me)
E no cuideu que el jorn me n’excusàs,          (i no us penseu que el dia me n’excusi)
ans en la nit treball rompent ma pensa
perquè en lo jorn lo traïment cometa:
por de morir ne de fer vida estreta                      (… ni de fer vida privada de llibertat)
no em tol esforç per donar-me ofensa.    (no em resten esforç per ofendre’m  a mi mateix)

Plena de seny, mon enteniment pensa
com aptament lo llaç d’amor se meta. (com posar-se adequadament el dogal de…)
Sens aturar, pas tenint via dreta,          (Sense aturar-me, camino fent via dreta,)
vaig a la fi, si mercé no em defensa.

UOC – Música de poetes: Lo jorn ha por de perdre sa claror / Veles e vents

JOAN ROÍS DE CORELLA

JAUME ROIG

Sobre l’entrevista

entrevista

Esquema de l’entrevista

Entrevista a Vicent Navarro

Contestau aquestes preguntes referides a l’entrevista anterior

  • Es presenta i s’acomiada l’entrevistat?
  • De quin tipus d’entrevista es tracta?
  • Està preparada i segueix un guió?
  • Es manté una actitud d’interès i respecte? Es ridiculitza?

Entrevista Terribas: entrevistadora Mònica Terribas a Marta Vallverdú.

 

Exemple d’entrevista de diari

ENTREVISTA DE TELEVISIÓ

 

 

QÜESTIONARI PROUST
A: Quina característica destacaries de la teva manera de ser?
B: Quina qualitat prefereixes en una persona?
C: Què valores més dels amics?
D: Quin és el teu defecte principal?
E: En què prefereixes passar el temps?
F: Quina seria la teva pitjor desgràcia?
G: Què voldries ser?
H: Quins dons naturals t’agradaria tenir?
I: On voldries viure?
J: Quin color prefereixes?
K: Quina flor prefereixes?
L: Quin ocell t’estimes més?
M: Quin nom (d’al·lot o al·lota ) t’agrada més?
N: Quin és el teu autor preferit?
O: Quin és el teu músic preferit?
P: Quin és el teu artista ( pintor, escultor…) preferit?
Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit?
R: Quin personatge històric valores més?
S: Què detestes per sobre de tot?
T: Com t’agradaria morir?
U: Quin és el teu lema?

14 respostes (exemple d’entrevista de fórmules preestablertes)

La notícia

Dos policies de Cerdanyola, suspesos de sou i feina pel vídeo que els mostra fent temeritats amb el cotxe patrulla 

La gravació ha aparegut a YouTube, se suposa que publicada per una tercera persona que els hauria volgut delatar.

ACN Cerdanyola del Vallès | Actualitzada el 03/10/2012 15:34 (Enllaç)

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès ha decidit suspendre de sou i feina els dos agents que protagonitzen el vídeo penjat dilluns a YouTube i en què se’ls veu ballant dins el cotxe i conduint de manera temerària. El govern municipal ha obert un expedient disciplinari als agents, que s’afronten a una possible expulsió del cos. També ha decidit que mentre aquest expedient no estigui resolt, els dos agents estaran temporalment apartats de la Policia Local. La tinent d’alcalde de Recursos Humans de l’Ajuntament de Cerdanyola, Montserrat Montiel, assegura que aquest és un fet “aïllat” que no mostra la realitat de plantilla de l’Ajuntament i qualifica la situació de “greu i desgraciada”.

Els dos agents protagonistes de les imatges s’havien gravat en vídeo mentre conduïen el cotxe patrulla de manera temerària en hores de feina: ballant dins el cotxe, traient el cos per la finestra o tapant-se la cara bo i conduint. Segons es pot apreciar al vídeo aparegut a YouTube, una tercera persona hauria capturat les imatges i les hauria gravat directament de la pantalla de l’ordinador on els agents haurien emmagatzemat el vídeo original.

El vídeo, de tres minuts i mig de durada, comença amb l’agent que va de copilot ballant al ritme de la música de la ràdio. Aviat, però, l’agent que condueix el cotxe deixa de prestar també atenció a la carretera i comença a fer mirades a la càmera. Tot seguit, el mateix agent que porta el volant continua conduint amb mig cos fora de la finestra o tapant-se els ulls i deixant anar les dues mans del volant.

El govern municipal de Cerdanyola informa que va tenir coneixement de l’existència d’aquest vídeo dilluns a la tarda, el mateix dia que va aparèixer penjat a la xarxa. Després de dos dies, el vídeo ja té més de 30.000 visites. Amb un to irònic i escrit en castellà, les imatges apareixen definides així a YouTube: “Com que vivim al país de la pandereta, tenim aquesta feina on podem fer el que vulguem”.

(Notícia adaptada i extreta del diari Ara.)

  1. Qui? Protagonistes: Dos policies.
  2. Què? Esdeveniment: han estat suspesos de sou i feina.
  3. Quan? El temps: No diu exactament quan, suposam que és devers dilluns a la tarda quan l’Ajuntament se n’assabenta, el mateix dia que va aparèixer penjat a la xarxa un vídeo.
  4. Per què? Motiu: ballen dins el cotxe i condueixen de manera temerària.
  5. On? El lloc on ha passat: Cerdanyola del Vallès.
  6. Com? La manera: a través d’un expedient disciplinari de l’Ajuntament de Cerdanyola i, mentre no estigui resolt, els dos agents estaran temporalment apartats de la Policia Local.

Sobre el reportatge (edu365.cat)

Sobre els mitjans de comunicació (edu365.cat)

Llista de lectures

CONTES

Quim Monzó, Mil cretins. Quaderns Crema.

<<Mil cretins inclou dinou contes, en el que l’autor considera que segurament és el seu treball mésautobiogràfic. Aquest llibre és un gran tast del millor Monzó, on l’autor barceloní s’endinsa, commai ho havi afet i a partir de l’experiència personal de la malatia i la mort dels seus pares, en el móndel dolor, la vellesa i la mort, sense oblidar, però , la ironi i l’humor que l’han caracteritzat.>>

Per què Quim Monzó no val al teatre

Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes. Quaderns Crema.

<<L’amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l’excés de solitud o de companyiasón alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant icontinguda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d’uns personatges vulnerables, esclaus d’unescircumstàncies que, com ñes llimones, combinen l’acidesa amb les propietats refrescants.

http://www.vilaweb.tv/?video=5362

James Finn Garner, Contes per a nens i nenes políticament correctes. Quaderns Crema.

Fa molt de temps, en una època llunyana, els homes (perdó: les persones masculines) de mitjana edat es reunien en els seus clubs elitistes, fumant sense parar puros pudents, i s’explicaven, els uns als altres, les aventures de la nit abans, exagerant-les una mica, si calia. Algunes d’aquestes aventures s’han perpetuat al llarg dels segles en forma de contes infantils. El problema és que aquelles aventures eren i són sexistes i racistes, i mostren un menyspreu cultural constant pels valors culturals que, com a persones, mereixen les bruixes, les fades, els animals…

http://www.upf.edu/materials/fhuma/oller/lab/caputxeta/index.htm

Salvador Espriu, Narracions. Empúries

Narracions és una tria molt representativa de la prosa de Salvador Espriu i una de les mostres méssignificatives i brillants de la narrativa catalana de qualsevol època. La selecció comprèn set prosesd´Ariadna al laberint grotesc, la narració Letizia i cinc procedents de Les ombres.

http://www.tv3.cat/videos/2725310

Mercè Rodoreda, Semblava de seda i altres contes. Educació 62

Els contes utilitzen tècniques diferents, des de l’objectiva, posada en circulació per la novel·la nordamericana,fins a la més intimista i fins i tot fantàstica, ben present al conte que dóna títol al recull.L’autora demostra que, bona lectora atenta a les novetats literàries, és alhora una escriptora de fortapersonalitat i gran categoria. Aquests contes, de fet, han estat traduïts a diverses llengües i elstrobem, també, en antologies del gènere.

http://www.youtube.com/watch?v=H40PIwf3GRY

NOVEL·LA

Philip Roth, Nèmesi. La Magrana.

Bucky Cantor, un jove llançador de javelina frustrat perquè la mala vista l’ha exclòs de lluitar a la guerra, s’ha de conformar a fer de monitor en un esplai. Cantor, que es desviu pels xavals, és testimoni de com la pòlio comença a fer estratlls.

http://oficidelector.blogspot.com/2011/09/epistola-moral-philiph-roth.html

Charles Dickens, Conte de Nadal. Ed. Vicens Vives.

Ebenezer Scrooge és un vell avar que té esclavitzat el seu treballador, un jove pobre i de bon cor. La nit de Nadal rep la visita de tres fantasmes: el fantasma del passat el porta cap a la seva infància,perquè recordi el que va sentir llavors i s’entendreixi el seu cor; el fantasma del present l’apropa acasa del seu treballador, on malgrat la pobresa regna l’amor i l’esperit familiar (i on veu un nenmalalt); i el fantasma del futur el porta a la seva mort, sol. Espantat per les visions, Scrooge decideix canviar de caràcter, ajuda la família del treballador i recupera amb aixó l’esperit del Nadal.

http://www.youtube.com/watch?v=YGGohTPuOeQ

Anton Txèkhov, Una història avorrida. Minúscula.

Nikolai Stepanòvitx, un vell professor de la facultat de medicina, veu acostar-se els seus últims diesenmig d’un procés d’estranyament però també de sorprenent indiferència per part seua. Li agradariapensar que s’ha convertit en més savi amb la suma dels anys, però ha de constatar que no és així.Les classes a la facultat –abans tan estimulants- li suposen una tortura. I aquell “consell excel·lent” que el reptava des del fons de les edats (Coneix-te a tu mateix) no li ha servit de res, puix que veniasense instruccions d’ús.

http://oficidelector.blogspot.com/2011/02/sense-guerassim.html

Llorenç Villalonga, Mort de dama. Editorial Moll

Mort de dama, avui un clàssic contemporani de les lletres catalanes. Villalonga elabora l’acta notarial de l’enfonsament d’una Mallorca que mor amb ella. I basteix aquest fresc d’època a través d’uns personatges paradigmàtics, veritables arquetips. Així, l’ambivalència de l’autor envers el món dels botifarres mallorquins se’ns presenta a partir del dualisme representat per dona Obdúlia Montcada i dona Maria Antònia, la baronessa de Bearn.

http://www.youtube.com/watch?v=3XQA6tAC3dg

Albert Sánchez Piñol, La pell freda. La Campana.

<<Quan el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l’únic habitant de l’illano sortís a rebre’l. Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos iamenaçadors.>>

http://www.vilaweb.tv/?video=5365

Tom Sharpe, Wilt. Columna.

Henry Wilt, professor auxiliar, segon grau, a l’Escola Tècnica d’Arts i Oficis, ha tornat a veure rebutjada la seva proposta d’ascens a professor titular. Deu anys intentant entaforar literatura als cervells d’aprenents de guixaire, carnisser i altres… A casa seva les coses no li van millor. Eva, la seva desmesurada i dominant esposa, no para de turmentar-lo dia i nit per la seva manca d’esperit agressiu…

http://www.youtube.com/watch?v=ltDJ1C25njc

Stefan Zweig, Carta d’una desconeguda. Quaderns Crema

<<Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns cladreds tan forts sigui realment la fi.>>

Blai Bonet, El mar. Club Editor.

El mar, en publicar-se, va esclatar com un astre escandalós. En són protagonistes uns quants nois de vint anys que viuen en un sanatori per a tuberculosos, devorats interiorment per una mort segura i un desig de viure imperiós.

http://www.youtube.com/watch?v=NxRyvgDwi-k

PROSA AUTOBIOGRÀFICA

Josep M. Espinàs, A peu per Mallorca. La Campana

«Aquest és el viatge d’una sorpresa. La sorpresa davant un interior de Mallorca per on no ha passat el temps invasor, que ha naufragat a les platges.El lector potser no s’ho creurà. La famosa “Mallorca venuda al turisme” conserva els antics murets de pedra dels camins, no hi ha cases adossades ni hi pengen grans rètols comercials. He arribat a un forn seguint, carrer amunt, la flaire de pa. I he vist com es muntava a la plaça la fira de les herbes.>> http://www.tv3.cat/videos/1109539

Josep M. Espinàs, El meu ofici. La Campana.

<<El lector trobarà en aquestes pàgines un autoretrat indirecte però també una clara visió del que l’escriptor pensa sobre la importància de les idees i les emocions, de l’èxit i del fracàs, de l’ambició, de la quantitat i qualitat de l’escriptura, de l’admiració…>>

http://www.vilaweb.tv/?video=5351

http://www.youtube.com/watch?v=JqiNIjwE9FQ&feature=related

Joan Daniel Bezsonoff, Un país de butxaca. Empúries.

<<A ‘Un país de butxaca’ explora les seves arrels catalanes. A partir de la figura de l’avi matern, provinent de l’Empordà, recupera una llengua que va perdent pes social després de la segona guerra mundial. Bezsonoff, amb una prosa mordaç, repassa el procés endegat als 10 anys que el porta primer a sentir-se català i, més endavant, a assolir un sentiment de pertinença a una cultura els tentacles de la qual van des del Principat fins al País Valencià, les Illes o l’Alguer. Llegir Bezsonoff és una autèntica delicia perquè té una prosa rica i un sentit de l’humor no exempt de mala baba.>>

http://www.youtube.com/watch?v=7xuV_7RcSwo

POESIA

Omar Khayam, Els <<Robayat>>. Quaderns Crema

L’ésser humà es fa lliure després de sofrir;/ la gota presa en l’ostra en perla es convertí./ Si no conserves els teus béns, conserva el cap;/ la copa buida una altre cop es torna a omplir.

Aquell que avança en la felicitat/ cent vegades al dia t’ha expressat:/ <<Recull cada moment de temps; no ets /com l’herba que reneix quan s’ha tallat.

Jordi Sarsanedas, Cor meu, el món. Proa

<<(…) El teu somriure, l’instant feliç,/ almoina potser, de tu a mi,/ però gloriosa./ Jo teu, tu meva, tan poc meva,/ plorant en l’abraçada./ I he de trobar la força de dir gràcies. (…)>>

http://www.vilaweb.tv/?video=4331

Joan Margarit, Casa de Misericòrdia. Proa

<<(…) La vertadera caritat fa por/ És com la poesia: un bon poema,/ per bell que sigui, ha de ser cruel./ No hi ha res més. La poesia és ara/ l’última casa de misericòrdia.>>

http://www.youtube.com/watch?v=msme0n22T_w

http://www.youtube.com/watch?v=LFt7H0F7E-Y&feature=related

ASSAIG

Joan F. Mira, Una biblioteca en el desert. Bromera.

Recull d’assajos entorn dels viatges, nacions, llibres, llengua, els clàssics, la gent, la memòria i els valencians. Llegir un text de Joan F. Mira és un acte de cultura que ens proporciona un plaer doble. D’una banda, el d’accedir a un estil d’escriptura pensat per comunicar idees d’una manera entenedora i, alhora, bella. I, de l’altra banda, el d’entrar en contacte amb una manera irreductiblement lliure de pensar el temps I el país que ens ha tocat de viure.

http://www.vilaweb.tv/?video=5359

Joan Fuster, Diccionari per a ociosos. Edicions 62

<<Encara que els escriptors professionals afirmin que la literatura té unes finalitats excelses i transcendents, no hi ha dubte que també en té una altra de vulgar I efectiva: la d’omplir els ocis d’uns hipotètics lectors. (…) Jo em dono per satisfet si no li frustro l’oci: si no l’hi frustro del tot.

http://www.youtube.com/watch?v=dhpxqPk3N8Y

Jesús Tuson, Això és (i no és) Allò. Ara llibres

Les metàfores són el nostre pa de cada dia, i ens permeten entendre el món que ens envolta i alhora expressar-lo. A Això és i (no és) Allò, un dels professors del lingüística més rellevants del nostre país ens condueix d’una manera magistral i entenedora pel meravellós món de les metàfores.

PENSAMENT

Joan Mascaró i Fornés, La creació de la fe. Ed. Moll (col·lecció Tomir).

<<Per damunt de tot, no tengueu mai por. Millor morir que tenir por. Una vida amb por, no val la pena viure-la. La por és un senyal pequè facem alguna cosa i té la seva utilitat: quan ja hi hem fet el que hi podem fer, descansem en pau.>>

<<Ets lliure de tocar el piano notes equivocades, però això no produirà música. La llibertat per fer música ve de tocar les notes correctes.>>

La creació de la fe és el llibre que recull pensaments de J. Mascaró: traductor a l’anglès de les grans obres sànscrites com els Upanishads, el Dhammapada i el Bhagavad Gita.

http://joanmascaro.com/

Els sons del català

FONÈTICA: és la disciplina que analitza amb minuciositat les propietats físiques dels sons. S’encarrega dels processos que intervenen en la vehiculació dels sons en el llenguatge oral i s’ocupa de descriure’ls en el procés de parla.

El so és la sensació que perceben els òrgan auditius dels animals, provocat per una vibració que es propaga en forma sonora. Les llengües tenen com a base fonamental el so. Aquest té el seu origen en l’aparell vocal de l’emissor i la seva destinació els sistema auditiu del receptor. Alguns trets de la pronúncia d’un so poden dependre del context en què es produeix aquest so. Per exemple la b es pronuncia diferent a bata [b] i a poble [bb].

FONOLOGIA: se centra en l’estudi dels fonemes de cada llengua. L’objecte d’estudi és el so com a abstracció, atenent la funció que realitza dintre del sistema fonològic d’una llengua.

En canvi, si en lloc de /bata/ pronunciam /mata/, no solament hem introduït la variació d’un so sinó que, a més, aquesta variació fa variar el significat de la unitat lingüística. Aquestes variacions de so que provoquen canvis de significat seran anomenades fonema.

ORTOLOGIA: seria la correspondència a allò que és l’ortografia en la part oral i no la fonètica. Hi pot haver sordera fonològica quan som incapaços de destriar fonemes diferents i això passa sovint en l’aprenentatge de llengües o llengües en procés de substitució. Per tant, hem de tenir en compte alguns fonemes inexistents en castellà que desapareixen en català: les vocals obertes, algunes palatals, la ve.

 Els sons del català (Universitat de Barcelona)

Els mitjans de comunicació

La televisió és cultura? (Quim Monzó)

Escolta els cinc minuts primers de la presentació del llibre Aicnàlubma de Josep Maria Puyal i respon aquestes preguntes:

  • Quina diferència hi ha entre cridar l’atenció i interès? Com s’empobreix el missatge?
  • La televisió, és un servei – actualment – segons la llei nova?
  • Quines són les lluites d’interessos que encotillen els periodistes?
  • Com es manté la confiança del receptor?
  • Quin són els drets del receptor? A què han d’estar lligats?

Entrevista de Carles Capdevila a David Leigh, periodista de The Guardian. (Ara.cat)

Al Regne Unit hi ha dos tipus de periodistes. Els dels diaris comercials, els tabloides, que venen sensacionalisme i safareig i contracten detectius privats; i els dels diaris seriosos. La gent ens posa a tots al mateix sac.

En quin estat de forma està el periodisme?

___Està en plena transició revolucionària. Vivim uns canvis increïbles. El periodisme de masses fa poc més de cent anys que es va inventar, va ser una conseqüència de la industrialització del segle XIX, amb la invenció de les rotatives, del ferrocarril, l’alfabetització universal… Totes aquestes coses van portar l’explosió del periodisme de masses. Ara tot això està acabat, i gràcies a internet hi ha un canvi tecnològic increïble. Els diaris en paper estan obsolets, i és un procés dolorós.

¿Hi ha d’haver ideologia darrere del periodisme d’investigació?

___El periodisme d’investigació ha de jugar un paper crucial dins de la societat democràtica, perquè és un contrapoder del poder polític, econòmic, de tot tipus d’autoritat. I així és com funciona la democràcia, tenint contrapoders. La teva feina és publicar el que un determinat poder no vol que publiquis. És una ideologia professional.

_¿No creu que Wikileaks hagi ajudat el periodisme?

___Hi ha gent que suggereix que Wikileaks és el futur i que el tipus de periodisme que jo faig és el passat. I el que en realitat jo he estat dient des del principi és que la història de Wikileaks no era sobre Julian Assange, era sobre un canvi tecnològic. La tecnologia ha permès la creació de grans bases de dades que abans no existien. I el següent pas és la seva filtració: ja ho vam veure amb el cas Snowden. Nosaltres, al grup International Consortium of Investigative Jornalism, l’ICIJ, vam publicar cables sobre empreses deslocalitzades a les illes Verges, vam identificar polítics d’arreu del món que tenien empreses secretes deslocalitzades. Aquestes són coses que la tecnologia ens permet fer.

Entrevista a Jaume Barberà, director del programa Singulars, sobre la funció dels mitjans de comunicació, el periodisme i les xarxes socials. (Vilaweb)

Pàgina web per construir ciutadans crítics:

Una ciutadania crítica (segons el vidre amb què es miri, qui decideix les notícies?, són reals les imatges que veim?…)

 

Documental: Manufacturing consent: Noam Chomsky i els mitjans de comunicació.

Primera part

Segona part

Resum d’un text sobre comunicació no verbal

Llegeix aquest text i fes-ne un resum en 4 o 5 línies:

<<Qui sap si més d’una vegada no us haureu preguntat quina importància quantitativa té la comunicació verbal i com distribueixen la informació les diferents modalitats de comunicació. Us he de dir que tots els treballs quantitatius coincideixen a no donar mai més de la tercera part de la quantitat d’informació generada a la transportada mitjançant el llenguatge verbal en el sentit del lèxic més gramàtica. Tant és així que, fins i tot, el més famós i reconegut dels treballs amb base quantitativa realitzat sota la direcció del prestigiós psicòleg A. Mehrabian ofereix una distribució força sorprenent: pel que fa al llenguatge en sentit estricte, la seva aportació la situen cap al 7 %. Això sí, el 93% restant l’hauríem de distribuir entre un 38% de l’aportació informativa que faria la veu, sí, la veu; i un 55% l’aportaria la comunicació no verbal en sentit estricte, l’expressió de la cara, la mirada, el somriure, els gestos, el tacte…>>

El regal de la comunicació, Sebastià Serrano.

RESUM

En les relacions humanes, el llenguatge és només una petita part de la informació que es transmet, ja que també hi intervenen altres processos comunicatius com la veu i la comunicació no verbal.

Lectura i resums: els escriptors eficients demostren tenir més capacitat per discriminar la informació rellevant de la irrellevant. Els lectors deficients tenen en comú la presència de detalls visuals i de descripcions de fets molt concrets que no jugaven un paper gaire important en el marc del text però podien captivar l’interès personal dels individus. Al contrari, les frases seleccionades pels lectors fluids tenien un paper important en el marc del text. Exemple de resum. (D. Cassany)