Domini pràctic B1 maig 2016

DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC B1 (15 PUNTS, MÍNIM:7,5)

1. La intervenció _______ alumna ________ universitat ha tengut molt d’èxit.

a) de l’ / de l’

b) del / de l’

c) de l’ / de la

2. __________ olor de peix cru no m’agrada __________ ni mica.

a) Aquest / res

b) Aquesta / gens

c) Aquesta / res

3. L’actual ____________ va ser la meva _____________.

a) batlesa / mestre

b) batlessa / mestra

c) batlessa / mestre

4. Han obert una botiga de telèfons ___________ ben __________ ca nostra.

a) móbils / davant

b) mòvils / devant

c) mòbils / davant

5. El metge m’ha prohibit ______________ la ___________.

a) especialment / cafeïna

b) especialment / cafeína

c) espacialment / cafeïna

6. He canviat de feina: ara duc els ___________ d’una _____________.

a) comptes / empresa

b) comptes / empressa

c) contes / empresa

7. La setmana passada vàrem plantar ________________ _________________ a la nostra finca.

a) dos-cents vintidós / taronjers

b) dos-cents vint-i-dos / tarongers

c) dos cents vint-i-dós / tarongers

8. Per rebre la subvenció ________________ presentar una sol·licitud i la documentació que s’especifica en __________ de la convocatòria.

a) tenim que / l’annexe

b) hem de / l’annex

c) hem de / l’annexe
9. Ara t’ensenyaré la _______________ per fer calamars ______________.

a) recepta / farcits

b) receta / rellenos

c) receta / farcits

10. Si vols fer-me arribar el fitxer però no saps la meva _______________ electrònica, no podràs ______________.

a) adressa / enviar-me’l

b) adressa / enviar-m’ho

c) adreça / enviar-me’l

11. No he contestat el teu missatge _______ tenc avariat l’_________.

a) perque / ordinador

b) perquè / ordinador

c) perquè / ordenador

12. He anat a veure el ____________ per signar el divorci, però no he pogut evitar veure el meu _____________.** (Consultau el quadre amb la nova normativa)

a) jutge / ex-marit

b) jutje / ex-marit

c) jutge / exmarit

13. Ahir em vaig rompre ______ dents perquè _________ per una escala.

a) les / vaig caure

b) els / vaig caure

c) els / vaig tropessar

14. ___________ de sortir, passa per la _____________ i paga les ensaïmades.

a) Abans / caixa

b) Abans / caxa

c) Avanç / caixa

15. La meva filla no pot menjar _________ perquè hi té ____________.

a) cacahuets / al·lèrgia

b) cacauets / al·lèrgia

c) cacauets / alèrgia

16. El meu ________ és el ______ gran de tots.

a) despatx / mes

b) despatx / més

c) despaig / més

17. Els diumenges m’agrada sortir a ____________ i a comprar la _________.

a) passejar / prensa

b) passejar / premsa

c) passetjar / premsa

18. El nou _____________ de la nostra finca és _____________.

a) veï / psicòlog

b) vei / psicòleg

c) veí / psicòleg

19. Si no _________ tan cansat, vendria a ca teva a veure una ______________.

a) estés / película

b) estigués / pel·lícula

c) estigués / película

20. Per pintar la _________ has de menester el _________ gros.

a) paret / pinzell

b) pared / pincell

c) paret / pinsell

21. Esperava per _________ el bus quan un cotxe va pujar a ________ i la va atropellar.

a) agafar / l’acera

b) agafar / la vorera

c) collir / l’acera

22. Per al ____________, la ____________ diu que basta prendre una aspirina.

a) maldecap / enfermera

b) mal de cap / infermera

c) dolor de cap / infermera

23. ____ utilitat d’aquest sistema és evitar el problema de ____ última vegada.

a) L’/ l’

b) La / la

c) La/l’

24. No fas bona cara… Encara et trobes __________ o ja estàs ________?

a) mal / be

b) malament / bè

c) malament / bé

25. ___________ me’n vaig de viatge, m’ __________ molt.

a) Quan / enyor

b) Quan / anyor

c) Quant / enyor

26. Aquesta _____________ que escoltes és molt ________________!

a) música / avorrida

b) mússica / aborrida

c) música / aburrida

27. Avui vendran dos convidats: aniré a la ___________ a comprar _________.

a) carniceria / vedella

b) carnisseria / vedella

c) carnisseria / vadella

28. _____ no saps cuinar, apunta’t a un curs de cuina i així en __________.* (Cal tenir present que canviaran alguns diacrítics)

a) Sí / sabràs

b) Si / sebràs

c) Si / sabràs

29. He mirat si quedava ____________ dins la gelera però no __________.

a) mantequilla / n’hi ha

b) mantega / n’hi ha

c) mantega / ni ha

30. He anat d’excursió a la _________ amb el _________.

a) montanya / cavall

b) muntanya / cavall

c) muntanya / caball

 

SOLUCIONS

1c – 2b – 3b – 4c – 5a – 6a – 7b – 8b – 9a – 10c – 11b – 12a – 13a – 14a – 15b – 16b – 17b – 18c – 19b – 20a – 21b – 22b – 23c – 24c – 25a – 26a – 27b – 28c – 29b – 30b

*L’accent diacrític es manté en les següents paraules monosíl·labes: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos.

**Apareix el guionet en alguns mots compostos prefixats. Per exemple, exdirectora general passa a ser ex-directora general, i art no figuratiu esdevé art no-figuratiu.

CANVIS NORMATIUS DE L’IEC

polemica-diacritica_1660644073_34356090_987x487

Camí de cavalls (comprensió oral)

Llegiu els enunciats que teniu tot seguit i, d’acord amb la informació que escoltareu, indicau l’opció correcta de cada enunciat. (20 punts, mínim 10)

Extret de: Passaport BCN, «Camí de Cavalls», Barcelona TV (enllaç)
1. Aquest programa ens explica…

a) un nou camí per la costa de l’illa de Menorca que s’ha de fer a peu.

b) com s’ha reconstruït el camí de Cavalls de Menorca.

c) una excursió per la costa menorquina que segueix un camí del segle XVIII.

2. La presentadora, n’Àgueda i la seva néta es troben…

a) a un punt del nord de Menorca, e lGrau, no gaire lluny del començament de l’excursió.

b) al Grau, que és un parc natural situat a la punta sud de l’illa.

c) a l’Albufera, una zona cèntrica de l’illa de Menorca.

3. A l’hora de dinar, les tres excursionistes…

a) fan una menjada a l’aire lliure amb productes típics casolans.

b) s’aturen un moment a una platja i es mengen una ensalada de pasta.

c) fan un pícnic de formatge i sobrassada, però no tenen temps de descansar.

4. Després de dinar, la presentadora…

a) va a Cavalleria i continua cap a Rafalet, un lloc molt conegut.

b) deixa el nord de l’illa i va a Cavalleria, una zona urbanitzada.

c) va a la zona de Cavalleria i arriba a Rafalet, un lloc amagat.

5. Al final del programa la presentadora…

a) destaca la bellesa del paisatge i anima els visitants a conèixer Menorca.

b) encara que l’excursió és molt cansada, anima els visitants de l’illa a fer-la.

c) convida els turistes a fer el camí almenys com a mínim una vegada en la vida.

Encerts

5

4

3

2

1

0

Punts

14

10’5

7

4’67

2’33

0

SOLUCIONS

1c – 2a – 3a – 4c – 5a

1. Aquest programa ens explica…

a) un nou camí per la costa de l’illa de Menorca que s’ha de fer a peu.

b) com s’ha reconstruït el camí de Cavalls de Menorca.

c) una excursió per la costa menorquina que segueix un camí del segle XVIII. «Una excursió per les platges de l’illa de vent seguint el recorregut del camí de cavalls, que és del segle XVIII.»

2. La presentadora, n’Àgueda i la seva néta es troben…

a) a un punt del nord de Menorca, el Grau, no gaire lluny del començament de l’excursió.

b) al Grau, que és un parc natural situat a la punta sud de l’illa. «Al nord»

c) a l’Albufera, una zona cèntrica de l’illa de Menorca.

3. A l’hora de dinar, les tres excursionistes…

a) fan una menjada a l’aire lliure amb productes típics casolans.

b) s’aturen un moment a una platja i es mengen una ensalada de pasta. «formatjada i canyes de sobrassada»

c) fan un pícnic de formatge i sobrassada, però no tenen temps de descansar. «permet xerrar una estona i descansar»

4. Després de dinar, la presentadora…

a) va a Cavalleria i continua cap a Rafalet, un lloc molt conegut. «lloc secret»

b) deixa el nord de l’illa i va a Cavalleria, una zona urbanitzada. «Cavalleria és al nord»

c) va a la zona de Cavalleria i arriba a Rafalet, un lloc amagat.

5. Al final del programa la presentadora…

a) destaca la bellesa del paisatge i anima els visitants a conèixer Menorca. «un lloc per visitar, un món per descobrir»

b) encara que l’excursió és molt cansada, anima els visitants de l’illa a fer-la. «Als visitants en general»

c) convida els turistes a fer el camí almenys com a mínim una vegada en la vida. «podríem caminar tota la vida»

Menors i Facebook (comprensió oral)

Llegiu els enunciats que teniu tot seguit i, d’acord amb la informació que escoltareu, responeu si les afirmacions següents són vertaderes (a) o falses (b).

Extret de: «Menors a Facebook» — Info K, TV3. Proves IEB, maig 2013

6. Si Facebook fos un país seria el més habitat del món abans de la Xina i l’Índia.

a) Vertader

b) Fals

7. En general, arreu del món, l’edat mínima per a inscriure’s a Facebook és de 14 anys.

a) Vertader

b) Fals

8. Menys de 7,5 milions d’usuaris són menors de 13 anys.

a) Vertader

b) Fals

9. Facebook no és un bon lloc per a compartir fotos, s’ha de demanar permís a la gent que hi surt.

a) Vertader

b) Fals

10. Podem fer una contrasenya segura amb les lletres inicials d’una oració.

a) Vertader

b) Fals

Encerts 5 4 3 2 1 0
Punts 6 4,5 3 2 1 0

 

SOLUCIONS

6. Si Facebook fos un país seria el més habitat del món abans de la Xina i l’Índia.

a) Vertader

b) Fals (després de la Xina i l’Índia)

7. En general, arreu del món, l’edat mínima per a inscriure’s a Facebook és de 14 anys.

a) Vertader

b) Fals (s’ha de tenir 13 anys, tot i que a l’Estat espanyol s’ha apujat fins a 14).

8. Menys de 7,5 milions d’usuaris són menors de 13 anys.

a) Vertader

b) Fals (7’5 milions d’usuaris són menors de 13 anys i no «menys»).

9. Facebook no és un bon lloc per a compartir fotos, s’ha de demanar permís a la gent que hi surt. a) Vertader

b) Fals (s’ha de demanar permís a la gent de la qual penjam fotos).

10. Podem fer una contrasenya segura amb les lletres inicials d’una oració.

a) Vertader

b) Fals

 

Les abelles i els mòbils (comprensió oral)

MÒBILS I ABELLES – INFO K (enllaç) Proves IEB maig 2013

 

1. La gent…

a)  té por de les abelles quan passa la primavera.

b)  espera l’aparició de les abelles a la primavera.

c)  tem les picades dels insectes.

d)  tem les abelles, encara que són elles les que tenen una situació difícil.

 

2. En els darrers anys…

a)  les abelles es reprodueixen menys que abans.

b)  poques abelles han desaparegut.

c)  moltes abelles se n’han anat sense deixar cap pista.

d)  centenars de milions d’abelles no han pogut fugir del seu rusc.

 

3. Els especialistes…

a)  estan intranquils pel problema de les abelles.

b)  estan preocupats de l’aparició dels insectes.

c)  han posat un nom al problema: «Col·lapse de les abelles».

d)  estan tranquils amb un problema que no saben resoldre.

 

4. Si no hi hagués abelles…

a)  les plantes es podrien pol·linitzar.

b)  podrien desaparèixer uns altres animals.

c)  els humans menjaríem la meitat de coses.

d)  tan sols ens quedaríem sense mel.

 

5. L’explicació possible d’aquest problema…

a)  és la gran quantitat de renou.

b)  és el soroll que fan les abelles amb les ales.

c)  l’han trobada uns experts suïssos.

d)  és el mal ús dels telèfons mòbils.

 

Encerts 5 4 3 2 1 0
Punts 14 10’5 7 4’67 2’33 0

SOLUCIONS

1d – 2c – 3a – 4b – 5c

 

Comentari de Les vides negres també conten

CHIP SOMODEVILLA

BRUTALITAT

29 d’abril. Una setmana després de ser detingut per la policia de Baltimore, Freddie Gray moria a causa de les ferides provocades durant la detenció. L’enèsim cas de brutalitat policial als Estats Units va reobrir el debat sobre el racisme. Els aldarulls no es van fer esperar.

Les vides negres.png

Black lives matter’ / Les vides negres també compten (Ara Balears)

El de la caputxa negra a sobre el capó sóc jo, i el de l’anorac vermell és el meu germà petit. Va ser quan hi havia l’Obama, a la foto tinc catorze anys però és com si fos ara mateix, el moment va quedar-me gravat com quan marquen amb foc el bestiar. Pensava: què deu valdre, aquest cotxe? Un cotxe blanc que era dels blancs, encara que el portessin policies negres. Jo mai tindré un cotxe així, pensava, i em petava de riure, de fet encara em fa riure. Vam quedar ben retratats. Uns micos saltant sobre el cotxe patrulla, com quan a la guerra agafen un tanc enemic. El problema és quan l’enemic és el teu propi país i el teu país són els Estats Units, amb president negre i tot, la terra de les oportunitats, com l’oportunitat dels meus quan van embarcar-los de Kènia al Nou Món, cap als camps de cotó, cap als primers camps nazis de la història 1. Fixeu-vos en el nano de darrere, amb el dit aixecat, agafant-se el paquet i ballant. El cotxe és el seu cacauet, el seu plàtan 3. La policia havia matat un tal Freddie Gray, no el coneixia, és igual, en coneixia altres. El meu germà mateix, el de la foto, va acabar paralític en una topada amb cinc policies, després. Ja estàvem enganxats a l’heroïna. La policia entrava al barri amb els collons com pinyols, era la selva, el domini dels negres, la meitat de les cases estaven buides, no hi havia cap feina, al barri, eren cases comprades amb hipoteques escombraria, desclavaves les planxes de fusta de finestres i portes i ja tenies casa, i quan no hi cabies de merda te n’anaves a una altra i avall. Sortíem de nit i no ens veien, negres amb roba negra, com vaig a la foto. Érem sis germans i el meu nebot, que tenia mesos. Segons la meva mare, el meu pare era a la presó, però ni sabia el nom d’aquell home, i la cosa estranya seria que no fos a la presó, les presons són plenes de negres, com el barri, ja està, i qualsevol torna amb una dona hipopòtam que té sis fills i un nét. En fi. Les corredisses, l’estat d’excepció, tot aquell món dels còmics que el meu germà petit robava a la biblioteca, va arribar a Baltimore. El barri assetjat per la policia i l’exèrcit, toc de queda, helicòpters, furgonetes blindades, un merder de sirenes, i nosaltres tirant ampolles i pedres, enfilats al cotxe patrulla, robant a les botigues i cremant-ho tot. Una mica de justícia social. Encara que això de justícia social ho dic ara, llavors ni havia sentit *Strange fruit, la cançó que no canta Sinatra, jo només sabia que abans linxaven els negres i que ara ho feia la policia, sovint policies negres, en això estàvem pitjor, i que ara ens deien afroamericans 4 perquè érem mig americans, nascuts al costat fosc d’Amèrica, i que teníem números perquè un policia cagat de por o amb un mal dia ens fotés un tret. Però mireu com reia, aquell dia, amb una felicitat que no he sentit mai més. Cadascú té el seu moment de felicitat, això també és una fruita estranya, no la tries pas, per a un blanc pot ser el dia que es tira la Mila Kunis o l’Emma Stone, per a mi van ser els salts a sobre el capó, encara sento com s’abonyegava sota nostre, poc abans que al meu germà li trenquessin l’esquena.

Toni Sala

*Strange fruit és una cançó de la cantant Billie Holiday de l’any 1939 que tracta del cos d’un negre penjat a un arbre en contrast amb la imatge bucòlica del estats del sud d’EE.UU. La cançó fa referència als linxaments d’afroamericans que es produïen en aquests estats a final del segle XIX i principis del XX.

https://es.wikipedia.org/wiki/Strange_Fruit

https://www.youtube.com/watch?v=-_R8xxeMFEU

Enllaç: La música negra

1. Per què l’autor defineix els camps de cotó a on treballaven els seus padrins com els «primers camps nazis»?

2. A quin tipus de conflicte (o conflictes) fa referència aquesta història de Toni Sala?

3. En el text, hi apareix la frase: «El cotxe és el seu cacauet, el seu plàtan». Què deu voler expressar?

4. A quina figura literària es refereix el narrador quan explica que actualment s’empra «afroamericà» en lloc de «negre»?

5. Explica perquè duen accent aquestes paraules:

Kènia, món, érem, teníem, més.

6. Llegeix aquesta notícia i relaciona-la amb el relat anterior.

La policia de Chicago mata un estudiant i una dona negres, la segona “per accident”

La ciutat ha registrat nombroses protestes en els últims dies contra l’abús de poder de la policia amb la població afroamericana

ARA Barcelona 27/12/2015

La policia de Chicago ha matat aquest diumenge a la matinada dues persones de color, la segona d’elles “de forma accidental”, segons fonts oficials. Es tracta d’una dona de 55 anys, Bettie Jones, mare de cinc fills, que era veïna d’un jove de 19 anys al qual la policia també va donar mort, en aquest cas al·legant que es va comportar de manera agressiva.

Els agents de policia havien rebut una trucada de denúncia per violència domèstica. Un home assegurava que el seu fill, Quintonio LeGrier, de 19 anys i estudiant d’enginyeria, l’estava amenaçant. En arribar a l’habitatge, segons fonts oficials, es van trobar el noi colpejant la porta del pare amb un bat de beisbol.

Els agents asseguren que van haver d’enfrontar-se a “una persona combativa” i li van disparar, fet que li va causar la mort. En el tiroteig, a més, la veïna Bettie Jones va rebre un tret “de forma accidental i va morir tràgicament”, segons la nota policial. “Estenem el nostre més profund condol a la família i amics”, afegeix.

La cosina de la dona morta, Evelyn Glover Jennings, va reclamar una “investigació exhaustiva” sobre els fets. “Vull respostes”, va afirmar als mitjans locals. Segons la família del jove mort, LeGrier tenia problemes mentals però no era agressiu.

Aquestes noves morts de persones negres a mans de la policia es produeixen després d’uns dies de nombroses manifestacions a la ciutat de Chicago contra l’ abús de poder de la policia amb la població afroamericana.

Les protestes van esclatar en fer-se públic el vídeo de la mort d’un altre jove negre, de 17 anys, Lequan McDonald (ocorreguda feia un any), en què se’l veu caminant allunyant-se de la policia quan rep el primer dels 16 trets que li dispara un agent blanc.

En les protestes dels últims dies, els manifestants reclamaven la dimissió de l’alcalde, Rahm Emmanuel, el qual acusen d’haver encobert el policia blanc que va matar McDonald l’any 2014.

ENLLAÇ

http://www.ara.cat/internacional/policia-Chicago-estudiant-negres-accident_0_1493250838.html

SOLUCIONS

1. L’autor fa un símil entre la situació extrema i sense drets dels «camps de cotó» dels Estats Units a on es practicava l’esclavisme i el «camp de concentració» nazis, posteriors, en què empresonaren els dissidents o contraris al nazisme (alguns d’aquests es convertiren en camps d’extermini). D’altra banda, cal reparar que «camp» es pot referir tant a una ‘extensió de terreny’ com a ‘campament’.

En els estats del sud d’Estats Units durant gran part del segle XIX es practicà l’esclavisme. La majoria del esclaus eren de raça negra i molts d’ells havien de fer feina en plantacions de cotó. En les eleccions presidencials de 1860, el Partit Republicà dels Estats Units, dirigit per Abraham Lincoln havia fet campanya en contra de l’expansió de l’esclavitud més enllà dels estats en els quals ja existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sud declaressin la secessió de la Unió.

L’esclavitud és considerada avui en dia il·legal a tots els països del món i és una activitat criminal condemnada per les convencions de les Nacions Unides. Malgrat això, en alguns països com Myanmar (Birmània) i Sudan encara existeix, així com l’explotació infantil, que inclou la prostitució infantil i l’explotació de la mà d’obra infantil també existeixen en algunes regions de l’Àsia de l’Est, l’Àfrica i l’Europa de l’Est. Aquestes persones podrien ser considerades esclaves, ja que no tenen dret a queixar-se ni a abandonar aquesta situació perquè podria perillar la seva integritat física. El tràfic de persones consisteix a transportar i vendre persones per a l’esclavitud, especialment sexual.

https://es.wikipedia.org/wiki/Esclavitud_en_los_Estados_Unidos

2. Tracta tant del racisme (Doctrina que propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc.) i també de la justícia social que propugna el reconeixement dels drets socials dels individus, atenent no solament a llur treball, sinó també a llurs necessitats.

3. Anteriorment, el protagonista, mentre contemplava la fotografia, s’ha definit com a mico (moneia) a causa dels bots que pegaven damunt el cotxe de policia. Segurament, per a ells, el vehicle era equivalent a un trofeu, com ho pot ser un plàtan o cacauets per a una moneia.

4. Es tracta de l’eufemisme, que és una figura que consisteix a emprar un mot o una expressió suau, inofensiu, en lloc d’un de dur, indelicat, desplaent, etc.

5. Kènia: és una paraula esdrúixola (la síl·laba tònica és l’antepenúltima) de tres síl·labes (Kè-ni-a) i aquest tipus de paraules sempre duen accent. Com que la e tònica es pronuncia oberta du accent greu o obert.

Món: és un accent diacrític que serveix per distingir aquest cas, que significa ‘la Terra’, del possessiu àton equivalent a ‘el meu’ utilitzat en expressions com «mon pare».

Érem: s’accentua perquè és una paraula plana (la síl·laba tònica és la penúltima) que no acaba en vocal, vocal més essa, -en o -in. La e es pronuncia tancada i, per això, du accent agut o tancat.

Teníem: és un cas similar a l’anterior. És una paraula de tres síl·labes (te-ní-em), que és plana i s’accentua perquè no acaba en vocal, vocal més essa, -en o -in. La i sempre du accent tancat.

Més: És un cas d’accent diacrític. S’accentua quan és un adverbi de quantitat per distingir-lo de part de l’any (mes de febrer), de la conjunció equivalent a ‘però’ (la idea és bona, mes no és nova), o del possessiu àton plural (mes amigues).

Comprensió oral: Entrevista a Joan Margarit

Escolta aquest fragment de l’entrevista a Joan Margarit i digues si són vertaderes o falses aquestes afirmacions:

https://www.youtube.com/watch?v=JGae5FPg9p8 (a partir del 3:40)

1. Convé treure profit dels desavantatges.

2. Els defectes dels catalans són l’autocomplaença, la visió curta de la història i la manca d’estètica.

3. El més interessant de les notícies, segons Margarit, són els horaris comercials.

4. La formació són els coneixements sobre una obra d’art.

5. El poema serveix per enfrontar-se davant les dificultats i pors personals.

6. La cultura es divideix en ciències i Belles Arts.

7. La ciència resol la intempèrie moral.

8. Les Belles Arts requereixen d’un temps de dedicació.

9. Joan Margarit pensa que els adolescents l’entenen més bé que el ministre d’Educació.

SOLUCIONS

1. Convé treure profit dels desavantatges. V

2. Els defectes dels catalans són l’autocomplaença, la visió curta de la història i la manca d’estètica. V

3. El més interessant de les notícies, segons Margarit, són els horaris comercials. F (Ell no creu que sigui així).

4. La formació són els coneixements sobre una obra d’art. F (les experiències personals)

5. El poema serveix per enfrontar-se davant les dificultats i pors personals. V

6. La cultura es divideix en ciències i Belles Arts. V

7. La ciència resol la intempèrie moral. F (física)

8. Les Belles Arts requereixen d’un temps de dedicació. V

9. Joan Margarit pensa que els adolescents l’entenen més bé que el ministre d’Educació. V

El text descriptiu

CONEIXEMENTS PREVIS: Escolta l’àudio <<La vida opaca>> de Les hores, Josep Pla:

  1. Quines paraules t’han cridat més l’atenció? A quina categoria gramatical pertanyen? Hi ha enumeracions?
  2. En quin sentit humà es basa l’escrit?
  3. Quin tipus de text diries que és?
  4. Què és el text descriptiu?
  5. Es pot descriure la música?
  6. Que és un retrat?
  7. Una descripció pot estar inclosa dins un altre tipus de text?

LLEGEIX AQUEST TEXT I CLASSIFICA’N LES CARACTERÍSTIQUES

Des de l’exterior, des de l’escullera del moll de Palma, per exemple, el castell sembla una cosa antiga sense, però, crispació, una silueta plena i dolça com les edificacions filigranades i lineals, voltades d’un hàlit daurat que pintava el vell Lucas Cranach.

Quan hom, però, s’acosta al castell, les pedres produeixen una impressió de superba masculinitat. La seva elegància és a més a més inoblidable. La torre de l’homenatge, sobretot, és d’una finor i d’una distinció que no solen pas tenir gaires coses en aquest món, i encara molt de tant en tant. Entre la torre i el castell hi ha un arc apuntat, una ametlla d’aire d’una dolçor i d’una noblesa impertorbables. Dintre de l’ametlla hi ha enquadrada la catedral i tot l’urbanisme que la circumda, i la visió és meravellosa.

El castell és rodó i , en els quatre punts cardinals, torres emmerletades que són una filigrana. Hi ha un pati central. El castell és a peu pla. Sobre el pati, la galeria de la planta baixa està porticada amb arcs rodons; la del primer pis, amb arcs de mig punt d’un gòtic humaníssim, d’un gòtic per a viure-hi sense gairebé adonar-se’n.

La combinació d’aquestes dues sèries d’arcs superposats produeix una impressió, una emoció, inesborrable. Davant del Bassin des Miroirs del jardí de Versalles hom sent el xoc de la bellesa –que és un xoc que si, en el moment de rebre’l, hom portava a l’interior alguna cosa descentrada i fora de lloc, es produeix amb una rapidesa instantània el retorn al seu encaix de la cosa descentrada. Aquest xoc se sent també contemplant el pati i les galeries porticades del castell de Bellver, sobretot mirant el panorama petri des de dalt, des del teulat.

El castell està voltat de pinedes seculars i frondoses que fan, amb el vent del sud, una olor intensa –i sembla una joia posada dins d’un estoig somniat.

(Josep Pla: El castell de Bellver)

CARACTERÍSITQUES DEL TEXT DESCRIPTIU: representar alguna cosa amb paraules RESPOSTES I EXEMPLES
1 Fa veure al lector un objecte, un paisatge, una persona?

O fa sentir una experiència, una emoció, un sentiments de qui descriu?

El castell de Bellver i el paisatge dels seus voltants.

4t paràgraf: emoció de l’escriptor

2 És una descripció objectiva o subjectiva? Subjectiva
3 Gèneres: inventari, guia turística, text literari (retrat), fragments en texts narratius etc. Text literari
4 És una estructura espacial?

  • De més general a més concret
  • De dalt a baix
  • D’esquerra a dreta
Visió més general des de fora cap a l’interior. En el darrer paràgraf s’observa el paisatge dels voltants des de dins del castell.
5 Frases atributives (ser, estar, parèixer, semblar)

el castell sembla una cosa antiga

6 Verbs de percepció sensorial

Aquest xoc se sent també contemplant el pati.

7 Altres verbs: tenir, haver-hi, portar, dur, esdevenir-se, tornar-se, etc.

El castell és rodó i , en els quatre punts cardinals, torres emmerletades.

Hi ha un pati central

8 Abundància de noms

les galeries porticades del castell de Bellver, sobretot mirant el panorama petri

9 Adjectius i complements del nom

les galeries porticades del castell de Bellver, sobretot mirant el panorama petri

10 Situacionals i adverbis de lloc

Dintre de l’ametlla, des de dalt, des de l’exterior, des del teulat.

11 Verbs en present i imperfets

El castell és rodó i , en els quatre punts cardinals, torres emmerletades que són una filigrana. Hi ha un pati central.

12 Comparacions

Comparació amb les pintures del vell Lucas Cranach. (1r paràgraf)

Comparació amb el Bassin des Miroirs del jardí de Versalles. (4t paràgraf)

13 Metàfores

Hi ha un arc apuntat, una ametlla d’aire d’una dolçor i d’una noblesa impertorbables

14 Hipèrboles i lèxic valoratiu

Una impressió de superba masculinitat, una ametlla d’aire d’una dolçor i d’una noblesa impertorbables

15 Puntuació: comes en les enumeracions per indicar sèries, punt i coma per enllaçar sèries. En el primer paràgraf hi ha una oració composta amb incisos i enumeracions.

REFERÈNCIES:

PELC: Programa d’Ensenyament de la Llengua Catalana

Cuenca, Maria J., Comentari de texts. Edicions Bullent

Comprensió oral C2 IEB 2015

Tot seguit escoltareu dues vegades un fragment de l’entrevista a Victòria Camps al programa (S)avis, emès a TV3 el 24 de setembre 2014. Heu de respondre si les afirmacions següents són vertaderes (a) o falses (b).

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/savis/victoria-camps/video/5254089/

(A partir del minut 7)

1. La manca de reflexió generalitzada ha sobrevingut per causa de la unicitat de punts de vista que domina la societat actual.

a) Vertader

b) Fals

2. El plantejament del dubte és inherent al pensament i, per tant, necessàriament controverteix allò pensat.

a) Vertader

b) Fals

3. L’autoajuda difereix de la filosofia en el fet que la segona tendeix cap a l’abstracció

a) Vertader

b) Fals

4. Darrerament la filosofia entén que l’ètica és un subconjunt de la moral, la qual en redueix els principis a uns mínims comuns a tota la humanitat.

a) Vertader

b) Fals

5. La moral no és conduent a la felicitat, perquè hi ha autòcrates que en són, malgrat que oprimeixen el seu poble i actuen de manera capissera.

a) Vertader

b) Fals

camps

SOLUCIONS:

1. b — 2. a — 3. a — 4. b — 5. a

1. La manca de reflexió generalitzada ha sobrevingut per causa de la unicitat de punts de vista que domina la societat actual.

a) Vertader

b) Fals Perquè anam massa de pressa. S’ha de menester temps per poder-se plantejar les coses des de diferents punts de vista.

2. El plantejament del dubte és inherent al pensament i, per tant, necessàriament controverteix allò pensat.

a) Vertader.

b) Fals

Controvèrsia: Discussió seguida entre dues persones o més sobre un punt de doctrina.

3. L’autoajuda difereix de la filosofia en el fet que la segona tendeix cap a l’abstracció.

a) Vertader . L’autoajuda és una tècnica. La filosofia és un intent d’aprofundir i comprendre.

b) Fals

Abstracció: Procés mental mitjançant el qual alguns dels elements que constitueixen una realitat concreta són destriats dels altres i considerats separadament.

4. Darrerament la filosofia entén que l’ètica és un subconjunt de la moral, la qual en redueix els principis a uns mínims comuns a tota la humanitat.

a) Vertader

b) Fals. És l’ètica (és una moral mínima) que redueix els principis a uns mínims comuns, no la moral.

5. La moral no és conduent a la felicitat, perquè hi ha autòcrates que en són, malgrat que oprimeixen el seu poble i actuen de manera capissera.

a) Vertader. (Segons el solucionari de l’IEB). Si tenim en compte l’opinió dels sofistes. Ara bé, l’entrevistada creu que la justícia ens hauria de portar a la felicitat, cosa que hauria de ser la finalitat de la moral.

b) Fals

Capisser: Que obra capriciosament, segons el que li passa pel cap.

Entrevista a Ágnes Heller (comprensió lectora)

LLEGEIX AQUEST FRAGMENT DE L’ENTREVISTA DE CARLES CAPDEVILA A LA FILÒSOFA ÁGNES HELLER.

http://www.ara.cat/suplements/diumenge/Tots-ismes-son-preso_0_1262273773.html

Ágnes Heller: (…) Per mi, el que millor descriu què és la felicitat és un conte d’Anatole France. L’hi explico?

Carles Capdevila: Endavant, sisplau.

Ágnes Heller: És la història sobre un rei que estava molt malalt. Ara de la seva malaltia se’n diu depressió. No volia menjar, beure ni tenir contacte amb ningú. Sentia que es moria. Molts doctors el visitaven i li donaven diferents tipus de medicaments, però cap d’ells l’ajudava. Aleshores va venir un doctor i li va dir: “No necessita medicació. El que necessita és posar-se la camisa d’un home feliç”. El rei va anar a veure el millor erudit que coneixia, i li va preguntar si ell era feliç. L’erudit li va contestar que no, que com podia ser feliç amb tot el que encara no sabia i tot el que li quedava per saber. “Sóc molt infeliç”, li va dir. Així que el rei va anar a veure l’home més ric que coneixia, i li va preguntar si era feliç. “Com vols que sigui feliç si encara no sóc tan ric com vull ser?”, li va contestar. “Sóc molt infeliç”. El rei va decidir tornar a casa, molt trist. Pel camí va trobar-se un idiota, i va decidir preguntar-li si era feliç. “Sí, esclar, sóc molt feliç”, va contestar l’idiota. “D’acord, doncs dóna’m la teva camisa”, va dir-li el rei. I l’idiota va exclamar: “La meva camisa? No en tinc, de camisa!”. I aquesta és la història de la felicitat. I després va venir l’autoajuda.

COMENTARI DE TEXT

1. Quin és el tema del conte?

2. Té cap moralitat aquesta història? Treu, com a mínim, dues conclusions a partir de la reflexió que et proposa el conte.

REFLEXIÓ ESTILÍSTICA I GRAMATICAL

3. Has entès la història amb una sola lectura?

Més o manco, entre punt i punt, quantes paraules hi ha?

Com són les frases?

Què és la llegibilitat?

4. Saps per què <<història>> du accent?

Quin nom reben els accents d’aquesta oració: <<El que millor descriu què és la felicitat és un conte d’Anatole France>>?

Aquest <<què>> de l’oració per què du accent? Ets capaç d’escriure una oració amb un <<què>> i un altre amb un <<que>>, sense accent gràfic?

5. En la pregunta <<L’hi explico?>>, quants de pronoms febles hi ha? Quines paraules de l’oració anterior substitueixen?

DEBAT A PARTIR D’AQUESTES TRES REFLEXIONS D’ÁGNES HELLER:

Sobre l’art i la vida

Creu que l’art pot canviar el món?

Una vegada vaig debatre amb Zygmunt Bauman sobre si la bellesa podia canviar el món. No crec que puguem dir que l’art pugui canviar el món. L’art ens pot canviar la vida: i això també és alguna cosa.

Sobre les ideologies

No sóc marxista, però tampoc seré mai antimarxista. Odio la paraula anti. Tampoc m’agraden els ismes. Els ismes són una presó. Si ets dins d’un isme, has de fer i pensar el que fa un ista.

Sobre la felicitat

En aquest tema penso com Immanuel Kant, i crec que el concepte de felicitat no té sentit avui dia. Tenia sentit a l’Edat Antiga, quan sabien exactament què era la felicitat. Quan el concepte de felicitat era objectiu. Aristòtil deia que la felicitat era ser just i ètic. No hi havia dubte sobre què era ser feliç: si un home tenia fills, uns ingressos mitjans, era ètic, sa i decent, era feliç. Ara la felicitat és molt subjectiva. Un home pot tenir tot això, li pots preguntar si és feliç i et pot dir que no, que és infeliç.

Al·lèrgies (comprensió lectora IEB maig 2015)

Tot seguit escoltareu dues vegades el reportatge «Càpsules de ciència». Llegiu els enunciats i , segons el que heu escoltat, indicau-ne l’opció correcta.

6. El sistema immunològic...

a) actua ràpidament davant qualsevol estímul que provengui d’un problema gàstric.

b) respon de manera immediata sempre que menjam qualsevol aliment.

c) reacciona sempre que la persona sigui susceptible davant un agent determinat.

7. S’ha de saber que…

a) més d’un 90 % d‟aliments pot causar algun tipus d‟al·lèrgia.

b) a Catalunya, hi ha devers 170 persones que són al·lèrgiques a la llet.

c) malgrat la confiança que puguem tenir en certs aliments, tots poden causar una

reacció al·lèrgica.

8. L’origen d’una al·lèrgia…

a) es troba sobretot en factors ambientals.

b) en general, depèn dels hàbits de cada persona.

c) és determinat per diferents factors, però no hi ha una causa concreta.

9. Es pot afirmar que…

a) el cacauet i l’ou són la causa més freqüent d‟al·lèrgia a escala mundial.

b) en el món rural el percentatge d’al·lèrgies és més baix.

c) a tot Europa un 6 % de la gent té al·lèrgia al melicotó.

10. Els experts en al·lergologia…

a) confirmen que els aliments no manipulats són els que provoquen més al·lèrgia.

b) no comparteixen la tendència a creure que els aliments d‟elaboració industrial

porten additius que contribueixen a desenvolupar algun tipus d‟al·lèrgia.

c) Tant una resposta com l‟altra són vertaderes.

SOLUCIONS

6. C (interpreta un aliment com a nociu).

7. C (El 90 per cent de les al·lèrgies les cusen els aliments identificats)

8. C (A és només un dels factors)

9. B (A a on?, C un 6%?)

10 C

Madagascar, l’illa del tresor (comprensió oral IEB maig 2015)

1. Madagascar fa menys d’un milenar d’anys era territori africà.

a) vertader

b) Fals

2. Des de la perspectiva territorial, l’illa és considerada un continent, atès que està envoltada de quilòmetres d’aigua.

a) Vertader

b) Fals

3. Cada any, un grup d’estudiants catalans viatgen a l’illa per analitzar el comportament de les balenes geperudes.

a) Vertader

b) Fals

4. El que fa única aquesta illa són els endemismes i l’amalgama de cultures.

a) Vertader

b) Fals

5. El color rogenc que predomina a l’illa és també un tret característic del peculiar animaló de què parla el text.

a)Vertader

b) Fals

SOLUCIONS

1. Fals. Milenar (mil anys). Si es va separar fa 150 milions d’anys fa més d’un milenar d’anys d’això.

2. Fals. És considerada un continent des del punt de vista evolutiu no per estar separada d’Àfrica.

3. Fals. Aquest any per primera vegada.

4. Vertader. Fa referència al fet que el 70 per cent de les espècies són endèmiques (no viuen en cap altra part del món) i a la barreja d’Àsia i Àfrica des del punt de vista cultural.

5. Fals. No es parla del color de l’animaló. (De totes maneres no estic segur que l’àudio que he trobat sigui exactament el mateix.)

WhatsApp: efectes lingüístics col·laterals (comprensió lectora IEB 2015)

Llegiu el text següent i, a continuació, segons el que heu llegit, indicau la resposta correcta per als enunciats que figuren al final.

WhasApp: efectes lingüístics col·laterals

Quan més s’han allunyat els sistemes de comunicació del control individual, més dificultats han tengut les comunitats lingüístiques menys potents de ser competitives amb les de l’entorn. La invenció de nous sistemes de comunicació ha afavorit l’expansió de les “grans” llengües a l’interior de les comunitats de mides més reduïdes o en situacions polítiques de dependència.

Podríem remuntar-nos a la “invenció” de l’escriptura, però n’hi ha prou de recordar que la impremta va suposar un important filtre i hi ha llengües que mai no han arribat a accedir a aquest mitjà de reproducció o no ho han fet fins molt tard. És ver que, a més de facilitar l’expansió de les llengües poderoses en espais que fins aleshores havien estat patrimoni de les llengües pròpies de la comunitat, també facilità (i exigí) la normativització gramatical dels models “literaris” (els estàndards, diríem avui).

Posteriorment, altres mitjans contribuïren també a aquesta intromissió. Quan, als anys 60, la televisió s’estén a totes les llars, en aquelles que la llengua habitual no era el castellà, va ser com si un membre castellanoparlant s’hi incorporàs; un “familiar” molt xerrador i tan absorbent que sovint feia callar la resta.

Tant el control de la impremta com el de la televisió estava en poques mans i, a més de molt vinculat al poder, necessitat de grans inversions. En canvi, i de moment, els darrers invents comunicatius vinculats a la informàtica i a la comunicació telefònica, han introduït un canvi considerable en aquest sentit. Qualsevol individu és potencialment capaç de produir “texts” que assoleixin tant d’abast, o més, que els que produeixen empreses periodístiques. Internet ha pluralitzat les possibilitats de producció i consum de comunicació i d’informació. Els poders establerts ara tenen més dificultats per fer sòlides les versions oficials de molts de fets que ocorren; alguns fenòmens socials produïts els darrers anys no haurien estat possibles sense la cobertura d’Internet i dels altres recursos associats.

Avui, un text produït amb pocs recursos pot tenir el mateix abast territorial que qualsevol altre (tot el planeta, de fet). Una notícia escrita a Formentera per una sola persona pot arribar a tenir els mateixos lectors que una altra escrita a Barcelona per una organització complexa.

La irrupció del WhatsApp és una mostra evident d’aquests canvis. Aquesta aplicació va ser creada fa sols poc més de cinc anys i s’ha convertit en un recurs de comunicació obsessivament constant per a molts de ciutadans. Com tot, té avantatges i inconvenients. I, evidentment, detractors i entusiastes defensors.

Deixant a part l’al·lèrgia compulsiva que un amic grecocatalà té a la telefonia mòbil i els seus derivats, a causa de la dependència que crea i per la quantitat d’informació baldera que genera (necessitat de confirmar, rectificar, recordar… trobades i cites que abans bastava fixar un cop, per exemple), és ver que la comunicació per WhatsApp de vegades és lentíssima; pots necessitar hores per aconseguir un objectiu que amb una telefonada es resol amb menys d’un minut.

Però crec que el WhatsApp (o “Jahosap!”, que n’hi ha que diuen) ha tengut un efecte col·lateral molt important a favor de l’ús del català: ha incrementat moltíssim el nombre de persones que hi escriuen. Persones que diuen que mai no escriuen en català (perquè no en saben, mai n’han estudiat o tenen por de fer faltes), quan els demanes com escriuen els whatsapps, diuen que ho fan en català. Potser és perquè la missatgeria immediata trenca l’ortodòxia que atribuïm al text escrit. És una forma molt pròxima a l’oral espontani i, per tant, l’aproximació a les formes locals i personals, juntament amb els errors de teclat fruit de la rapidesa i la immediatesa, les formes abreujades, els símbols, la transgressió volguda en molts d’aspectes… que s’hi usen, relaxen el grau d’acompliment de la normativa gramatical.

I en situacions d’anormalitat lingüística, potser, fa falta aquest espai d’alliberament de la rigidesa de la norma per a usuaris primmirats, rovellats o inicials. Potser n’hi ha que s’estressen en veure aquesta despreocupació normativa, però fa falta. Ara, també és un error, ben intencionat o no (es pot veure quan només es pregona per a unes llengües i no per a altres), voler aplicar aquest model a qualsevol situació. La durabilitat, l’espontaneïtat, el tenor interpersonal, el canal, etc. són els factors que determinen l’adequació del model de llengua. No cal inventar res.     Joan Melià (Ara.cat)

1. Amb el naixement de la impremta…

a) totes les llengües del món aconsegueixen expandir-se i arribar a tots els àmbits.

b) només es normativitzaren les llegües pròpies de cada país.

c) va sorgir la necessitat de fixar un model estàndard de llengua.

2. La televisió…

a) va ser el mitjà propagandístic d‟aquelles llengües parlades en l‟àmbit familiar.

b) fins ara controlada, perd el protagonisme amb l’arribada d’Internet i tots els recursos comunicatius que hi estan vinculats.
c) passa a un segon pla, ja que les grans empreses només aposten per la telefonia mòbil.

3. Actualment…

a) la informació que s‟emet per televisió continua arribant a un major nombre de públic.

b) les relacions de comunicació han canviat negativament i de manera considerable amb la revolució d‟Internet.

c) emetre qualsevol informació no dependrà de la qualitat del mitjà que es faci servir, sinó del canal que s‟utilitzi per promocionar-la.

4. El WhatsApp

a) a banda de la dependència que en tenen alguns usuaris, aconsegueix informar d’un fet i comunicar-lo de manera immediata i instantània.

b) sempre és més eficient que no una telefonada.

c) ha estat el mitjà amb el qual molts usuaris s’han atrevit a escriure en la seva llengua pròpia.

5. L’autor defensa que aquesta aplicació per a telèfons mòbils en comunitats on existeix conflicte lingüístic…

a) ha contribuït a l’ús de la llengua catalana i a l’increment d’usuaris i de qualitat lingüística.

b) és una equivocació que contribueix a desnormativitzar la llengua.

c) ha contribuït a l’ús de la llengua catalana, perquè tenir llicència per a l’error pot ser positiu sempre que ho permeti el registre lingüístic.

SOLUCIONS

6. C La A és falsa (expansió de les gran llengües). La B és falsa (llengües pròpies amb país contra les «grans»).

7. B La A és falsa (parlades fora de l’àmbit familiar). De la C, no diu res.

8. C (A/B no ho diu.)

9. C

10. C