Llista de lectures d’ESPA

UEP!: CLASSIFICACIÓ DE LES LECTURES PER TEMES: CLICAU bibliot (document PDF)

CONTES

Quim Monzó, Mil cretins. Quaderns Crema.

<<Mil cretins inclou dinou contes, en el que l’autor considera que segurament és el seu treball més autobiogràfic. Aquest llibre és un gran tast del millor Monzó, on l’autor barceloní s’endinsa, com mai ho havia fet i a partir de l’experiència personal de la malaltia i la mort dels seus pares, en el món del dolor, la vellesa i la mort, sense oblidar, però , la ironia i l’humor que l’han caracteritzat.>>

Per què Quim Monzó no val al teatre

Sergi Pàmies, Cançons d’amor i de pluja. Quaderns Crema.

<<Hi ha una preocupació més gran per temes de maduresa: la mort d’aquells que has estimat, com els pares, la vellesa o el pas del temps esdevenen preocupacions que queden reflectides en aquests contes. En sis d’ells, la mort n’és la protagonista. I d’aquests, la figura de la mare n’és una constant. Lligada a la mort, la vellesa o la memòria (com el conte “La bufanda”, on una dona vella no és capaç de teixir com ho feia abans però insisteix en voler acabar una bufanda, o a “Tornar a casa a peu”, en el qual un home madur recupera els hàbits dels seus pares morts per obligar-se a recordar-los) esdevenen també temes rellevants.>> (Maria Canelles)

http://www.tv3.cat/videos/4671932/Nou-llibre-de-Sergi-Pamies-Cancons-damor-i-de-pluja

Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes. Quaderns Crema.

<<L’amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l’excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant incontinguda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d’uns personatges vulnerables, esclaus d’unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l’acidesa amb les propietats refrescants.

http://www.vilaweb.tv/?video=5362

James Finn Garner, Contes per a nens i nenes políticament correctes. Quaderns Crema.

Fa molt de temps, en una època llunyana, els homes (perdó: les persones masculines) de mitjana edat es reunien en els seus clubs elitistes, fumant sense parar puros pudents, i s’explicaven, els uns als altres, les aventures de la nit abans, exagerant-les una mica, si calia. Algunes d’aquestes aventures s’han perpetuat al llarg dels segles en forma de contes infantils. El problema és que aquelles aventures eren i són sexistes i racistes, i mostren un menyspreu cultural constant pels valors culturals que, com a persones, mereixen les bruixes, les fades, els animals…

Llegiu un dels contes

Salvador Espriu, Narracions. Empúries

Narracions és una tria molt representativa de la prosa de Salvador Espriu i una de les mostres més significatives i brillants de la narrativa catalana de qualsevol època. La selecció comprèn set proses d´Ariadna al laberint grotesc, la narració Letizia i cinc procedents de Les ombres.

http://www.tv3.cat/videos/2725310

Mercè Rodoreda, Semblava de seda i altres contes. Educació 62

Els contes utilitzen tècniques diferents, des de l’objectiva, posada en circulació per la novel·la nord-americana,fins a la més intimista i fins i tot fantàstica, ben present al conte que dóna títol al recull.L’autora demostra que, bona lectora atenta a les novetats literàries, és alhora una escriptora de forta personalitat i gran categoria. Aquests contes, de fet, han estat traduïts a diverses llengües i els trobem, també, en antologies del gènere.

http://www.youtube.com/watch?v=H40PIwf3GRY

NOVEL·LA

Jaume Cabré, Jo confesso. Proa

Tal com es pregona des del mateix títol, “Jo confesso” és el relat introspectiu que fa Adrià Ardèvol, el protagonista de la novel·la, quan comença a detectar els primers símptomes de la malaltia degenerativa que acabarà amb la seva vida intel·lectual. Al costat de la figura d’Adrià Ardèvol Jaume Cabré ens posa un altre protagonista tant o més important encara: un violí construït a Cremona el 1764 per Lorenzo Storioni. Un instrument de valor històric (i econòmic) incalculable del qual és posseïdor Adrià. Amb aquests dos elements –un home i un violí- com a eix vertebrador de tot el conjunt l’autor va desplegant davant nostre una estremidora reflexió sobre el Mal.

Entrevista breu a l’autor sobre Jo confesso

Guillem Frontera, L’adéu al mestre. Club Editor.

<<L’adéu al mestre és una novel·la que es desplega com un ventall. S’obre amb el taller de pintura del vell mestre Néstor Salvatori, on el narrador del relat, un jove ‘atret pel dibuix’, s’inicia en l’art de la pintura. Aquest espai consagrat a l’art, però, no serà del tot impermeable a les tòxiques interferències del mercat. L’alumne aviat descobreix que el mestre és més vulnerable del que sembla a les temptacions materials. Perquè Frontera explora de manera magistral què passa quan arriba aquell moment que els especuladors que han espoliat l’illa, siguin banquers, hotelers, o promotors immobiliaris, decideixen fotre mà en el mercat de l’art.>> (Bernat Puigtobella)

Entrevista a l’autor i vídeo de Vilaweb

Sebastià Alzamora, Dos amics de vint anys. Proa

Mentre el seu amic Bartomeu agonitza al sanatori del Brull, en Salvador rememora l’amistat que els han unit. Encara no han fet els vint-i-cinc anys, i tenen molt en comú: són intel·lectualment brillants i ambiciosos; estimen l’art i la literatura; són insolents, provocadors i senten l’exaltació de la joventut; els agrada riure i parlar durant hores, s’admiren mútuament i han navegat plegats d’una punta a l’altra de la mediterrània.

Presentació de la novel·la per part de l’autor

Joan-Lluís Lluís, Les cròniques d’un déu coix. Proa

És un llibre arriscat, que confronta la supèrbia d’un déu supervivent forçat a conviure d’incògnit amb les formiguetes humanes, la vida de les quals, segons diu el mateix déu, no duren més que un dels seus badalls. Les cròniques del déu coix ens parla de la precarietat de la vida humana, però alhora ens ofereix una gran professió de fe en la vàlua intrínseca de l’home, en la seva progressió, que, segle rere segle, pot arribar fer dubtar un déu, primer, i després a derrotar-lo. (Lluís A. Baulenas)

Jaume Oliver Ferrà, Vés a prendre la pastilla. Sloper

D’una manera o d’una altra, tots hi transitem, amb les nostres maletes plenes de disfresses, els nostres desitjos amagats i les nostres cabòries repetides. Un mosaic àcid del món actual, tan marcat per les noves tecnologies, on bojos i assenyats disputen a la frontera de l’enteniment, definitivament trencada, i cerquen amb desesper escapar de la pròpia solitud: veus per no perdre’s, referents per ubicar-se, plaers per divertir-se, mirades per reivindicar-se…

Entrevista al programa Ítaca a l’autor

Philip Roth, Nèmesi. La Magrana.

Bucky Cantor, un jove llançador de javelina frustrat perquè la mala vista l’ha exclòs de lluitar a la guerra, s’ha de conformar a fer de monitor en un esplai. Cantor, que es desviu pels xavals, és testimoni de com la pòlio comença a fer estratlls.

http://oficidelector.blogspot.com/2011/09/epistola-moral-philiph-roth.html

Charles Dickens, Conte de Nadal. Ed. Vicens Vives.

Ebenezer Scrooge és un vell avar que té esclavitzat el seu treballador, un jove pobre i de bon cor. La nit de Nadal rep la visita de tres fantasmes: el fantasma del passat el porta cap a la seva infància,perquè recordi el que va sentir llavors i s’entendreixi el seu cor; el fantasma del present l’apropa a casa del seu treballador, on malgrat la pobresa regna l’amor i l’esperit familiar (i on veu un nen malalt); i el fantasma del futur el porta a la seva mort, sol. Espantat per les visions, Scrooge decideix canviar de caràcter, ajuda la família del treballador i recupera amb això l’esperit del Nadal.

http://www.youtube.com/watch?v=YGGohTPuOeQ

Anton Txèkhov, Una història avorrida. Minúscula.

Nikolai Stepanòvitx, un vell professor de la facultat de medicina, veu acostar-se els seus últims dies enmig d’un procés d’estranyament però també de sorprenent indiferència per part seua. Li agradaria pensar que s’ha convertit en més savi amb la suma dels anys, però ha de constatar que no és així.Les classes a la facultat –abans tan estimulants- li suposen una tortura. I aquell “consell excel·lent” que el reptava des del fons de les edats (Coneix-te a tu mateix) no li ha servit de res, puix que venia sense instruccions d’ús.

http://oficidelector.blogspot.com/2011/02/sense-guerassim.html

Llorenç Villalonga, Mort de dama. Editorial Moll

Mort de dama, avui un clàssic contemporani de les lletres catalanes. Villalonga elabora l’acta notarial de l’enfonsament d’una Mallorca que mor amb ella. I basteix aquest fresc d’època a través d’uns personatges paradigmàtics, veritables arquetips. Així, l’ambivalència de l’autor envers el món dels botifarres mallorquins se’ns presenta a partir del dualisme representat per dona Obdúlia Montcada i dona Maria Antònia, la baronessa de Bearn.

http://www.youtube.com/watch?v=3XQA6tAC3dg

Albert Sánchez Piñol, La pell freda. La Campana.

<<Quan el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l’únic habitant de l’illa no sortís a rebre’l. Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors.>>

http://www.vilaweb.tv/?video=5365

Tom Sharpe, Wilt. Columna.

Henry Wilt, professor auxiliar, segon grau, a l’Escola Tècnica d’Arts i Oficis, ha tornat a veure rebutjada la seva proposta d’ascens a professor titular. Deu anys intentant entaforar literatura als cervells d’aprenents de guixaire, carnisser i altres… A casa seva les coses no li van millor. Eva, la seva desmesurada i dominant esposa, no para de turmentar-lo dia i nit per la seva manca d’esperit agressiu…

http://www.youtube.com/watch?v=ltDJ1C25njc

Stefan Zweig, Carta d’una desconeguda. Quaderns Crema

<<Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns caldreds tan forts sigui realment la fi.>>

Blai Bonet, El mar. Club Editor.

El mar, en publicar-se, va esclatar com un astre escandalós. En són protagonistes uns quants nois de vint anys que viuen en un sanatori per a tuberculosos, devorats interiorment per una mort segura i un desig de viure imperiós.

http://www.youtube.com/watch?v=NxRyvgDwi-k

PROSA AUTOBIOGRÀFICA

Josep M. Espinàs, A peu per Mallorca. La Campana

«Aquest és el viatge d’una sorpresa. La sorpresa davant un interior de Mallorca per on no ha passat el temps invasor, que ha naufragat a les platges.El lector potser no s’ho creurà. La famosa “Mallorca venuda al turisme” conserva els antics murets de pedra dels camins, no hi ha cases adossades ni hi pengen grans rètols comercials. He arribat a un forn seguint, carrer amunt, la flaire de pa. I he vist com es muntava a la plaça la fira de les herbes.>> http://www.tv3.cat/videos/1109539

Josep M. Espinàs, El meu ofici. La Campana.

<<El lector trobarà en aquestes pàgines un autoretrat indirecte però també una clara visió del que l’escriptor pensa sobre la importància de les idees i les emocions, de l’èxit i del fracàs, de l’ambició, de la quantitat i qualitat de l’escriptura, de l’admiració…>>

http://www.vilaweb.tv/?video=5351

http://www.youtube.com/watch?v=JqiNIjwE9FQ&feature=related

Joan Daniel Bezsonoff, Un país de butxaca. Empúries.

<<A ‘Un país de butxaca’ explora les seves arrels catalanes. A partir de la figura de l’avi matern, provinent de l’Empordà, recupera una llengua que va perdent pes social després de la segona guerra mundial. Bezsonoff, amb una prosa mordaç, repassa el procés endegat als 10 anys que el porta primer a sentir-se català i, més endavant, a assolir un sentiment de pertinença a una cultura els tentacles de la qual van des del Principat fins al País Valencià, les Illes o l’Alguer. Llegir Bezsonoff és una autèntica delicia perquè té una prosa rica i un sentit de l’humor no exempt de mala baba.>>

http://www.youtube.com/watch?v=7xuV_7RcSwo

POESIA

Omar Khayam, Els <<Robayat>>. Quaderns Crema

L’ésser humà es fa lliure després de sofrir;/ la gota presa en l’ostra en perla es convertí./ Si no conserves els teus béns, conserva el cap;/ la copa buida una altre cop es torna a omplir.

Aquell que avança en la felicitat/ cent vegades al dia t’ha expressat:/ <<Recull cada moment de temps; no ets /com l’herba que reneix quan s’ha tallat.

Jordi Sarsanedas, Cor meu, el món. Proa

<<(…) El teu somriure, l’instant feliç,/ almoina potser, de tu a mi,/ però gloriosa./ Jo teu, tu meva, tan poc meva,/ plorant en l’abraçada./ I he de trobar la força de dir gràcies. (…)>>

http://www.vilaweb.tv/?video=4331

Joan Margarit, Casa de Misericòrdia. Proa

<<(…) La vertadera caritat fa por/ És com la poesia: un bon poema,/ per bell que sigui, ha de ser cruel./ No hi ha res més. La poesia és ara/ l’última casa de misericòrdia.>>

http://www.youtube.com/watch?v=msme0n22T_w

http://www.youtube.com/watch?v=LFt7H0F7E-Y&feature=related

TEATRE

Toni Gomila, Acorar. Edicions Món de llibres.

<<Ara és aquella hora que clareja, i es sol surt amb simfonia de porcs que grunyen i trenquen es paisatge amb un esqueix que separa sa vida de sa mort, es ser des no ser. I fins i tot qui no té ànima, qui viu inconscient, amb sa inconsciència des bestiar, plany es comiat des sentiments, la fi des seus dies i de sa llum. Fitorada final. Centúries de dolor senyen sense dubtes es camí definitiu d’un acorador cap an es seu inevitable destí.>>

http://www.youtube.com/watch?v=IDXv0Pj7XB4

ASSAIG

Joan F. Mira, Una biblioteca en el desert. Bromera.

Recull d’assajos entorn dels viatges, nacions, llibres, llengua, els clàssics, la gent, la memòria i els valencians. Llegir un text de Joan F. Mira és un acte de cultura que ens proporciona un plaer doble. D’una banda, el d’accedir a un estil d’escriptura pensat per comunicar idees d’una manera entenedora i, alhora, bella. I, de l’altra banda, el d’entrar en contacte amb una manera irreductiblement lliure de pensar el temps I el país que ens ha tocat de viure.

http://www.vilaweb.tv/?video=5359

Joan Fuster, Diccionari per a ociosos. Edicions 62

<<Encara que els escriptors professionals afirmin que la literatura té unes finalitats excelses i transcendents, no hi ha dubte que també en té una altra de vulgar I efectiva: la d’omplir els ocis d’uns hipotètics lectors. (…) Jo em dono per satisfet si no li frustro l’oci: si no l’hi frustro del tot.

http://www.youtube.com/watch?v=dhpxqPk3N8Y

Jesús Tuson, Això és (i no és) Allò. Ara llibres

Les metàfores són el nostre pa de cada dia, i ens permeten entendre el món que ens envolta i alhora expressar-lo. A Això és i (no és) Allò, un dels professors del lingüística més rellevants del nostre país ens condueix d’una manera magistral i entenedora pel meravellós món de les metàfores.

PENSAMENT

Joan Mascaró i Fornés, La creació de la fe. Ed. Moll (col·lecció Tomir).

<<Per damunt de tot, no tengueu mai por. Millor morir que tenir por. Una vida amb por, no val la pena viure-la. La por és un senyal pequè facem alguna cosa i té la seva utilitat: quan ja hi hem fet el que hi podem fer, descansem en pau.>>

<<Ets lliure de tocar el piano notes equivocades, però això no produirà música. La llibertat per fer música ve de tocar les notes correctes.>>

La creació de la fe és el llibre que recull pensaments de J. Mascaró: traductor a l’anglès de les grans obres sànscrites com els Upanishads, el Dhammapada i el Bhagavad Gita.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s