El pollastre Mike

COMPRENSIÓ LECTORA

El 10 de setembre del 1945 un pagès de Colorado, Lloyd Olsen, va entrar al corral de la seva granja. Duia una destral, va agafar un pollastre qualsevol i li va tallar el cap. (La seva dona volia cuinar un pollastre per sopar.) Però la sorpresa del pagès no va tenir límits1 quan el pollastre va tornar amb els seus companys com si res. (Com si res però sense cap.) L’endemà2 encara estava viu, i l’altre, i la família3 Olsen va acabar batejant-lo com a Mike.

A aquestes altures de l’article el benvolgut lector ja haurà desenvolupat un sa escepticisme. No seria la primera vegada que es qüestiona la veracitat de les històries4 d’aquesta columna, però5 els asseguro que el cas del pollastre Mike és6 rigorosament cert. Qui en tingui dubtes pot consultar la web www.miketheheadlesschicken.org , de la petita localitat de Colorado on van passar els fets. (Una població, per cert, amb un nom de curioses reminiscències catalanes: Fruita.) De fet, a internet hi ha milers d’espais dedicats al pollastre Mike. Pel que fa a l’explicació científica, es veu que el cop de destral només es va endur tres quartes parts del cervell, i com que els cervells dels pollastres no són res de l’altre món7, amb una quarta part ja feia. (Ja ho deia Einstein: només fem servir el 10% del nostre cervell, i els pollastres el 25%.) Allò li va permetre sobreviure; allò i que al coll s’hi va formar un coàgul8 que impedia que es dessagnés.

Però la pregunta és: vostè què en faria d’un pollastre sense cap? Un hindú segurament el divinitzaria (la seva religió té uns 115.000 déus, molts de formes animals, però cap sense cap); un pigmeu el remataria i punt final, perquè amb cap o sense els pollastres estan fets per menjar-se’ls, mentre que un esquimal no reaccionaria de cap manera, perquè el 1945 els esquimals no havien vist cap pollastre, ni amb cap ni sense. I un català, en fi, faria servir l’estampa de Mike per imprimir samarretes contra el maltractament animal. Però Lloyd Olsen era nord-americà, així que es va deixar endur per un altre impuls: guanyar diners.

Olsen va començar una gira pels Estats Units amb Mike com a estrella. La gent pagava 25 centaus per veure el cap de Mike en un pot de formol mentre el cos desfilava alegrement per una tarima. L’èxit va ser tan fenomenal que Time i Life van dedicar-li les seves portades. Però el gènere humà és envejós de mena, i l’èxit de Mike va tenir altres conseqüències. Els veïns d’Olsen van començar a dirigir la seva insàniaA contra ell i el mateix Mike. “És un pollastre tan estúpid -va afirmar un veí- que no sabia que s’havia de morir”. O també, referint-se a una suposada impotència sexual d’Olsen: “Pobra dona de Lloyd! Fins ara havia d’aguantar un cap sense pollastre, i ara també un pollastre sense cap!” A més, a Fruita es va desencadenar una epidèmia d’assassinats d’éssers volàtils: tots els pagesos volien un Mike que els enriquís, així que van començar a decapitar pollastres i més pollastres. Però aviat es va demostrar que Mike era únic. Només n’hi va haver un que va sobreviure a la destral, però a diferència de Jesucrist, al tercer dia es va morir.

Mike encara va viure un any i mig sense cap. Sobre el seu final hi ha dues versions. Una simplement diu que un dia es va ennuegar amb un gra de blat de moro. Olsen l’alimentava amb injeccions, però de tant en tant li donava menjar sòlid directament per la part superior de l’esòfag. Aquell gra, massa gros, va obturar-li les venes. L’altra versió diu que Olsen va discutir-se telefònicament amb la seva dona. En aquell moment Olsen i Mike eren a Phoenix, Arizona. Després de la discussió Olsen es va emborratxar al bar de l’hotel. Va tornar a l’habitació molt begut i, en lloc d’una injecció de vitamines, li va posar una xeringada de whisky. L’endemà Mike era mort, amb les ales obertes i les potetes cap amunt. El més trist és que els advocats i representants d’Olsen van arruïnar-lo. Quan van acabar amb ell era més pobre que abans de tallar-li el cap a Mike.

Avui en dia Fruita dedica un espectacle anual a Mike. La seva web és plena de missatges de l’estil “Ànims, Mike! Ets un exemple de perseverança”, o “Admirem el teu coratge per sobreposar-te a les adversitats!”, uns missatges que sens dubte han escrit pollastres de tot el món que només fan servir el 15%, el 10% o el 5% del seu cervell. Mirin, jo he dedicat grans esforços a esbrinar el missatge moral que amaga el cas de Mike, i només arribo a una conclusió: que hi ha històries tan absurdes que no amaguen cap missatge en absolut.

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL. ARA.CAT

Vocabulari:

A. Insània: alienació mental.

1. Escriu un títol relacionat amb el tema del text i justifica’l.

2. Fes un resum de la història del pollastre Mike. (Pot orientar-te respondre aquestes preguntes: a on i quan s’esdevé el fet?, què li passa al pollastre?, per què?, què fa el pagès?) 

3. Què faries tu amb un pollastre sense cap que sobrevisqués com en Mike?

4. Quina és, per a tu, la versió més versemblant de la mort del pollastre Mike?

5. Quina és la moralitat que es pot extreure de la història segons l’autor? Se’n pot treure qualcuna al teu parer?

6. Digues per què duen accent aqueixes paraules:

límits

endemà

família

històries

però

és

món

coàgul

 ireneu-mike-pollo-sense-cap

SOLUCIONS

1. Aventures d’ultratomba d’un pollastre (títol original).

 El protagonista de l’article és un pollastre. En el títol, s’utilitza la paraula “aventures” perquè remet a una sèrie fets inesperats que li succeïren. D’altra banda, “ultratomba” es relaciona amb la circumstància inusual d’haver sobreviscut sense cap, similar a un mort vivent.

2. Un pagès de Colorado, l’any 1945, va tallar el cap a un pollastre, però l’aucell no va morir perquè va conservar una part del seu cervell. Com que el fet era tan extraordinari, el pagès va decidir posar-li Mike de nom i exposar-lo en una gira pels Estats Units per tal de guanyar doblers. El pollastre va morir al cap d’un any i mig, però la seva història encara es recorda avui en dia.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.

5. L’autor creu que la història del pollastre Mike és tan absurda que difícilment se’n pot extreure cap moralitat.

6. Digues per què duen accent aqueixes paraules:

Límits: s’accentua perquè és una paraula plana que no acaba en vocal, vocal+essa, -en, -in. La “i” sempre du accent tancat.

Endemà: s’accentua perquè és una paraula aguda acabada en vocal. La “a” sempre du accent obert.

Família: du accent perquè la síl·laba tònica és l’antepenúltima (fa-mí-li-a) i, segons les regles, les esdrúixoles sempre s’accentuen.

Històries: du accent perquè la síl·laba tònica és l’antepenúltima (his-tò-ri-es) i, segons les regles, les esdrúixoles sempre s’accentuen.

Però: s’accentua perquè és una paraula aguda acabada en vocal. La “o” és oberta i du un accent greu o obert.

És: es tracta d’un accent diacrític. La tercera persona singular del verb “ser” s’accentua per distingir-la del pronom feble reflexiu o recíproc (es renta, s’estimen).

Món: és un diacrític. S’accentua quan significa ‘planeta’ per tal de distingir-lo del possessiu àton (mon pare).

Coàgul: és una paraula plana i du accent perquè acaba no acaba en vocal, vocal+essa, -en, -in. La “a” sempre du accent obert.

Exercici del guionet

Completa aqueixa taula amb les paraules següents:
sud-americana, nord-oest, no-violència, trenta-tresena, un sensepapers, Sud-àfrica, seixanta-dos, ciència-ficció, quatre-cents,mà-llarg, cara-rodó, despús-ahir, para-xocs, poca-solta, abans-d’ahir, adeu-siau, despús-ahir, art no-figuratiu, a correcuita, a cuitacorrents, exlibris.

guionet exper

guionet exercici (teoria i solucions en PDF)

Accents diacrítics (normativa nova)

1. Quina conclusió pots treure d’aquesta taula?

Amb accent

Déu, són, té.

Vocals tancades

Sense accent

Deu, son, te.

Vocals obertes

2. Llegeix aquesta llista de paraules i estableix quina és la característica que tenen en comú des del punt de vista sil·làbic? Per què creus que s’accentuen?

1

(riquesa): L’examen està bé.

Be (anyell, nom de lletra)

2

Déu (divinitat)

Deu (10, 3a pers. Verb deure)

3

És (verb ser): En Joan és enginyer.

Es (pronom de 3a pers. Equivalent a se.)

4

Mà (part del cos): Li fa mal la mà.

Ma (possessiu àton): ma mare

5

Més (adverbi de quantitat)

Mes (part de l’any): Aquest mes plou molt.

6

Món (planeta): Cada casa és un món

Mon (possessiu àton): Mon pare.

7

Pèl (vellositat): Et caurà el pèl.

Pel (contracció): Pel que dius és vanitós.

8

Què (pronom interrogatiu o relatiu precedit de preposició): Què vols? El cotxe de què parles és car.

Que (conjunció o relatiu): La casa que veus és de son pare. Ja sé que no m’estimes gaire.

9

Sé (1a pers. verb saber): Jo sé la resposta.

Se (pronom reflexiu): Se dutxa.

10

Sí (afirmació)

Si (condicional): Si vens, ho deixaré tot.

11

Sòl (paviment, el terra): aquest sol és argilós.

Sol (astre, solitud): Quin sol més radiant.

12

Són (3a pers. verb ser): Ells són alcudiencs.

Son (dormida, possessiu): quina son que tenc! Digues-ho a son pare.

13

Té (3a pers. Verb tenir): Ell té 25 anys.

Te (pronom): Te va dir la solució.

14

Ús (utilització): N’ha fet un mal ús.

Us (pronom): Us vaig enganyar!

15

Vós (tractament): Tracta’l de vós.

Vos (pronom): Va contar-vos a tots.

!

Conserven l’accent en plural els mots següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans, mons).

3. Series capaç de fer una oració o un diàleg que inclogués totes les paraules accentuades de la llista anterior?

Per exemple: Què sé més de Vós, Déu? Idò sí!, les vostres lleis són que el bé és el pèl del món i que la mà té l’ús del sòl.

4. Accentua quan calgui els mots de les oracions següents:

    • Ha tret un deu a l’examen. Deu n’hi do!

    • Mon germa veu el mon per un forat.

    • Es pensa que es ell qui ho ha de fer.

    • Vols mores? Si, si es que son madures.

    • A aquell, no se li veu mai el pel.

    • Que t’han dit? – Que si.

    • Ja es prou neta? –Neteja-la mes be.

    • En aquesta foto, s’hi veu molt be l’assassi

    • Es un jersei fet a ma.

5. Accentua, si cal:

    • En Ramon i en Lluis estudien Ciencies, i la Maria , Historia.

    • Vols te? –No, cafe, que tenc molta de son.

    • Vols sucre? –Si, gracies. Dona-me’n un terros.

    • Que diuen? –Que ja son les deu. –Deu n’hi do; que es de tard!

    • Aquella dona gran ja es avia. Te dos nets.

    • Sortireu d’excursio per Pasqua? –No se que farem.

    • A l’examen m’he posat molt nervios. No m’agraden els examens.

    • Vens la moto? –Si, i em comprare un cotxe de segona ma.

6. Tenint en compte que s’escriuen sense accent diacrític els compostos i els derivats. Series capaç d’escriure un text amb aqueixes expressions: adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel (cerca-les al diec si és necessari).

7. Després d’haver contestat les qüestions anteriors, com definiries accent diacrític?

8. Quina conclusió pots treure d’aquests grups de mots amb accent: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc.

SOLUCIONS

1. Preferentment, duen accent les paraules que tenen vocal tancada.

2. Són paraules d’una síl·laba només (mots monosíl·labs). Duen un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d’altres mots que s’escriuen igual, però significat diferent, amb els quals es podrien confondre.

3. Resposta oberta.

4. Accentua quan calgui els mots de les paraules següents:

  • Ha tret un deu a l’examen. Déu n’hi do! Ves qui ho havia de dir.

  • Mon germà veu el món per un forat.

  • Es pensa que és ell qui ho ha de fer.

  • Vols mores? Sí, si és que són madures.

  • A aquell, no se li veu mai el pèl.

  • Què t’han dit? – Que sí.

  • Ja és prou neta? –Neteja-la més bé.

  • En aquesta foto, s’hi veu molt bé l’assassí.

  • És un jersei fet a mà.

5. Accentua els mots que hagin de dur accent:

    • En Ramon i en Lluís estudien Ciències, i la Maria , Història.

    • Vols te? –No, cafè, que tenc molta de son.

    • Vols sucre? –Sí, gràcies. Dona-me’n un terròs.

    • Què diuen? –Que ja són les deu. –Déu n’hi do; que és de tard!

    • Aquella dona gran ja és àvia. Té dos néts.

    • Sortireu d’excursió per Pasqua? –No sé què farem.

    • A l’examen m’he posat molt nerviós. No m’agraden els exàmens.

    • Vens la moto? –Sí, i em compraré un cotxe de segona mà.

7. A més de marcar gràficament la síl·laba tònica, l’accent també s’aplica a un curt nombre de mots monosíl·labs d’ús freqüent els quals, d’acord amb les regles generals d’accentuació, no s’haurien d’accentuar. Aquest accent s’anomena diacrític (o sia, distintiu), perquè serveix per a establir una distinció entre aquests mots i uns altres que tenen la mateixa forma gràfica però un significat diferent, i amb els quals tenen una certa possibilitat de confondre’s perquè podrien convenir en un mateix enunciat. Entre aquests mots, s’accentuen els que són tònics i, entre els tònics, els que tenen la vocal accentuada tancada. En el cas de sòl i sol, s’accentua el mot menys freqüent. (IEC)

8. L’accent diacrític també es fa servir en mots amb guionet.

Article d’opinió sobre la fragilitat digital

1. Llegeix aquest text i diques de quin gènere periodístic es tracta.

2. Tot seguit divideix-lo en introducció, desenvolupament i conclusió. Et pots guiar amb aquestes definicions:

Introducció: Allò que s’escriu o diu al començament d’un text abans d’entrar a fons en la matèria tractada. És una secció inicial el propòsit principal de la qual és contextualitzar el text

Desenvolupament: exposició dels temes, arguments, exemples, etc.

Conclusió: proposició final.

3. Quina és la seva tesi? I els arguments?

Visca la llibreta i el boli

Abans d’ahir vaig perdre el mòbil. Per sort -i perquè hi ha molt bona gent- el vaig recuperar al cap d’unes hores. En el moment que vaig adonar-me que no el duia em va caure el món a sobre. Justament va ser quan volia consultar a l’agenda l’adreça on anava. Vaig pensar a pidolar un telèfon a alguna bona persona i trucar a algú que me la pogués donar, però no em sé de memòria cap número on em poguessin donar aquella informació.

A casa tinc un munt de cintes de casset, discos de vinil, cederoms, cintes de vídeo domèstiques i pel·lícules en VHS sense cap aparell per reproduir-los. I una muntanya de cedés que ja no troben cap forat en el meu portàtil.

En el ciberatac de divendres el sistema sanitari de Londres no podia ni fer proves als pacients ni consultar els seus historials mèdics.

Ens estem abocant de cap i amb una entrega absoluta a un món connectat fabulós tot i tenir un munt de proves diàries de la seva immensa fragilitat.

I les solucions que ens ofereixen són també virtuals: actualitzacions de sistemes. Em sembla tan vulnerable el remei com la malaltia. Quan vaig perdre el mòbil anava a fer una conferència, i vaig celebrar que la duia preparada en una llibreta escrita a mà i no a l’apartat de notes del telèfon. Cada cop que trobo un àlbum antic de fotos impreses m’emociona girar full i saber que aquelles imatges són allà, no les he de buscar en cap disc dur ni he de lamentar que cap virus se les hagi endut.

Crec que el meu món de seguretat no el construiré amb còpies de seguretat virtual sinó amb artefactes reals, invulnerables a virus i a possibles caigudes de la llum o del wifi. Un món ple de llibres a les prestatgeries, en què un actiu molt important el té la meva memòria, no la de cap disc dur. En el meravellós i hiperfràgil món connectat, el més segur de cada casa serà el que no necessiti endoll ni cap connexió, els objectes i els afectes amb total autonomia. Com una llibreta i un boli.

CARLES CAPDEVILA 13/05/2017   Ara Balears

PROPOSTA DE SOLUCIONS

1. Llegeix aquest text i digues de quin gènere periodístic es tracta.

Article d’opinió: Un article d’opinió és un gènere periodístic argumental d’una certa extensió i importància en el qual s’expressen idees, opinions i judicis sobre temes d’actualitat o d’interès humà (viquipèdia).

2. Tot seguit divideix-lo en introducció, desenvolupament i conclusió.

Introducció: primer paràgraf

Desenvolupament: del segon al quart paràgraf

Conclusió: darrer paràgraf

3. Quina és la seva tesi? No preservarà les dades importants en format digital a causa de la seva inseguretat. I els arguments? (subratllat)

Visca la llibreta i el boli

Abans d’ahir vaig perdre el mòbil. Per sort -i perquè hi ha molt bona gent- el vaig recuperar al cap d’unes hores. En el moment que vaig adonar-me que no el duia em va caure el món a sobre. Justament va ser quan volia consultar a l’agenda l’adreça on anava. Vaig pensar a pidolar un telèfon a alguna bona persona i trucar a algú que me la pogués donar, però no em sé de memòria cap número on em poguessin donar aquella informació.

INTRODUCCIÓ

A casa tinc un munt de cintes de casset, discos de vinil, cederoms, cintes de vídeo domèstiques i pel·lícules en VHS sense cap aparell per reproduir-los. I una muntanya de cedés que ja no troben cap forat en el meu portàtil.

En el ciberatac de divendres el sistema sanitari de Londres no podia ni fer proves als pacients ni consultar els seus historials mèdics. 1R argument Ens estem abocant de cap i amb una entrega absoluta a un món connectat fabulós tot i tenir un munt de proves diàries de la seva immensa fragilitat.

I les solucions que ens ofereixen són també virtuals: actualitzacions de sistemes. 2N argument Em sembla tan vulnerable el remei com la malaltia. 3R argument Quan vaig perdre el mòbil anava a fer una conferència, i vaig celebrar que la duia preparada en una llibreta escrita a mà i no a l’apartat de notes del telèfon. 4T argument Cada cop que trobo un àlbum antic de fotos impreses m’emociona girar full i saber que aquelles imatges són allà, no les he de buscar en cap disc dur ni he de lamentar que cap virus se les hagi endut.

DESENVO-LUPAMENT

Tesi: Crec que el meu món de seguretat no el construiré amb còpies de seguretat virtual sinó amb artefactes reals, invulnerables a virus i a possibles caigudes de la llum o del wifi. Un món ple de llibres a les prestatgeries, en què un actiu molt important el té la meva memòria, no la de cap disc dur. En el meravellós i hiperfràgil món connectat, el més segur de cada casa serà el que no necessiti endoll ni cap connexió, els objectes i els afectes amb total autonomia. Com una llibreta i un boli.

CONCLUSIÓ

Tipus test sobre gènere

1. Quina de les frases següents és del tot correcta?

a. Vivia a les afores de la ciutat però hi estava bé.

b. Va fer un anàlisi literari molt interessant.

c. En Pere té el costum de prendre un te cada dia.

d. Mentres bullia les llegums pensava amb els postres que havia de preparar.

2. Quina oracióés correcta?

a. He deixat a casa la fiambrera amb el dinar.

b. Té la costum de comprar la fruita directament al pagès.

c. A ca la veïna s’hi sentia una aroma molt agradablede cafè acabat de fer.

d. L’edat mitgeval és encara molt idealitzada

3. Quina d’aquestes formes de plural és correcta?

a. Tòraxs

b. Índexos

c. Annexs

d. Crucifixs

4. Quina és la forma incorrecta?

a. Crisis econòmica

b. Tesi doctoral

c. Hipòtesi vàlida

d. Anàlisi literària

5. Quina de les frases següents és del tot correcta?

a. Vivia a les afores de la ciutat però hi estava bé.

b. N’Antònia és al·lèrgica al xocolate.

c. En Pere té el costum de prendre un te cada dia.

d. Mentres bullia les llegums pensava en els postres que havia de preparar.

6. Quina de les frases següents és correcta?

a. Té la costum de comprar espinaques congelades i llegums cuites

b. Hi ha moltes avantatges en aquesta manera de fer la feina.

c. Aquesta muntanya té una pendent molt pronunciada.

d. Aquesta anàlisi sintàctica és molt complicada.

Són masculins els mots següents: afores, anell, avantatge (i desavantatge), bacteri, batent (d’una porta, per exemple), compte, corrent, costum, deute, dot, dubte, escafandre, espinacs, estratagema, fel, front, full(diferent de fulla), llegum, narius, orde (religiós, per exemple), pendent, senyal, tèrmit (insecte), titella.

Són femenins els mots següents: allau, anàlisi (i els mots amb aquesta terminació: crisi, psicosi, tesi, etc.), aroma, calor (i tot d’altres mots amb aquest sufix blancor, resplendor, olor, suor, verdor) cercavila, dent, grip, icona, gla, marató, postres, remor, resta, síncope, síndrome (i, doncs, sida).

Referència: servei lingüístic UOC

SOLUCIONS

1. Quina de les frases següents és del tot correcta?

a. Vivia a les afores de la ciutat però hi estava bé. ALS AFORES

b. Va fer un anàlisi literari molt interessant. UNA ANÀLISI

c. En Pere té el costum de prendre un te cada dia.

d. Mentres bullia les llegums pensava amb els postres que havia de preparar. MENTRE, ELS LLEGUMS, LES POSTRES

2. Quina oracióés correcta?

a. He deixat a casa la fiambrera amb el dinar. CARMANYOLA

b. Té la costum de comprar la fruita directament al pagès. EL COSTUM

c. A ca la veïna s’hi sentia una aroma molt agradablede cafè acabat de fer.

d. L’edat mitgeval és encara molt idealitzada. EDAT MEDIEVAL

3. Quina d’aquestes formes de plural és correcta?

a. Tòraxs

b. Índexos ÍNDEXS

c. Annexs ANNEXOS

d. Crucifixs CRUCIFIXOS

4. Quina és la forma incorrecta?

a. Crisis econòmica CRISI (-ASI, -ESI, -ISI, -OSI: PSORIASI, TESI, CRISI, OSMOSI)

b. Tesi doctoral

c. Hipòtesi vàlida

d. Anàlisi literària

5. Quina de les frases següents és del tot correcta?

a. Vivia a les afores de la ciutat però hi estava bé. ALS AFORES

b. N’Antònia és al·lèrgica al xocolate. XOCOLATA

c. En Pere té el costum de prendre un te cada dia.

d. Mentres bullia les llegums pensava en els postres que havia de preparar. ELS LLEGUMS, LES POSTRES

6. Quina de les frases següents és correcta?

a. Té el costum de comprar espinacs congelats i llegums cuits [i no la costum ni espinaques congelades i llegums cuites].

b. Hi ha molts avantatges en aquesta manera de fer la feina [i no moltes avantatges].

c. Aquesta muntanya té un pendent molt pronunciat [i no una pendent molt pronunciada].

d. Aquesta anàlisi sintàctica és molt complicada.

 

 

Agenda d’Anna Roig (comprensió oral)

Tot seguit escoltareu dues vegades l’agenda de la cantant del grup Anna Roig i l’Ombre de ton chien, un fragment del programa 33 recomana del Canal 33. Heu de respondre si les afirmacions següents són vertaderes (a) o falses (b).
https://www.youtube.com/watch?v=gzPl5sgQoek

  1. Anna Roig és professora dels alumnes de 0 a 6 anys d’una escola de música.a) Vertader

    b) Fals

  2. La promoció del disc Un pas i neu i un pas serà divendres, dissabte i diumenge.a) Vertader

    b) Fals

  3. Algunes de les aficions actuals d’Anna Roig són la dansa africana i el cinema francès.a) Vertader

    b) Fals

  4. L’SCAN és una exposició sobre el talent fotogràfic de deu artistes.a) Vertader

    b) Fals

  5. Dos vespres, de dies diferents, anirà al concert de Joan Colomo i a veure la pel·lícula Les senyoretes de Rochefort.a) Vertader

    b) Fals

 

 

Encerts 5 4 3 2 1 0
Puntuació 5 3,75 2,5 1,67 0,83 0

SOLUCIONS

1. A Vertader

2. B Fals (serà al programa Divendres en dimecres de TV3 i no parla de diumenge en cap instant).

3. B Fals (dansa oriental).

4. B L’SCAN és un festival en el qual es fan diversos actes.

5. B Un vespre i una tarda (capvespre).

Domini pràctic B1 maig 2016

DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC B1 (15 PUNTS, MÍNIM:7,5)

1. La intervenció _______ alumna ________ universitat ha tengut molt d’èxit.

a) de l’ / de l’

b) del / de l’

c) de l’ / de la

2. __________ olor de peix cru no m’agrada __________ ni mica.

a) Aquest / res

b) Aquesta / gens

c) Aquesta / res

3. L’actual ____________ va ser la meva _____________.

a) batlesa / mestre

b) batlessa / mestra

c) batlessa / mestre

4. Han obert una botiga de telèfons ___________ ben __________ ca nostra.

a) móbils / davant

b) mòvils / devant

c) mòbils / davant

5. El metge m’ha prohibit ______________ la ___________.

a) especialment / cafeïna

b) especialment / cafeína

c) espacialment / cafeïna

6. He canviat de feina: ara duc els ___________ d’una _____________.

a) comptes / empresa

b) comptes / empressa

c) contes / empresa

7. La setmana passada vàrem plantar ________________ _________________ a la nostra finca.

a) dos-cents vintidós / taronjers

b) dos-cents vint-i-dos / tarongers

c) dos cents vint-i-dós / tarongers

8. Per rebre la subvenció ________________ presentar una sol·licitud i la documentació que s’especifica en __________ de la convocatòria.

a) tenim que / l’annexe

b) hem de / l’annex

c) hem de / l’annexe
9. Ara t’ensenyaré la _______________ per fer calamars ______________.

a) recepta / farcits

b) receta / rellenos

c) receta / farcits

10. Si vols fer-me arribar el fitxer però no saps la meva _______________ electrònica, no podràs ______________.

a) adressa / enviar-me’l

b) adressa / enviar-m’ho

c) adreça / enviar-me’l

11. No he contestat el teu missatge _______ tenc avariat l’_________.

a) perque / ordinador

b) perquè / ordinador

c) perquè / ordenador

12. He anat a veure el ____________ per signar el divorci, però no he pogut evitar veure el meu _____________.** (Consultau el quadre amb la nova normativa)

a) jutge / ex-marit

b) jutje / ex-marit

c) jutge / exmarit

13. Ahir em vaig rompre ______ dents perquè _________ per una escala.

a) les / vaig caure

b) els / vaig caure

c) els / vaig tropessar

14. ___________ de sortir, passa per la _____________ i paga les ensaïmades.

a) Abans / caixa

b) Abans / caxa

c) Avanç / caixa

15. La meva filla no pot menjar _________ perquè hi té ____________.

a) cacahuets / al·lèrgia

b) cacauets / al·lèrgia

c) cacauets / alèrgia

16. El meu ________ és el ______ gran de tots.

a) despatx / mes

b) despatx / més

c) despaig / més

17. Els diumenges m’agrada sortir a ____________ i a comprar la _________.

a) passejar / prensa

b) passejar / premsa

c) passetjar / premsa

18. El nou _____________ de la nostra finca és _____________.

a) veï / psicòlog

b) vei / psicòleg

c) veí / psicòleg

19. Si no _________ tan cansat, vendria a ca teva a veure una ______________.

a) estés / película

b) estigués / pel·lícula

c) estigués / película

20. Per pintar la _________ has de menester el _________ gros.

a) paret / pinzell

b) pared / pincell

c) paret / pinsell

21. Esperava per _________ el bus quan un cotxe va pujar a ________ i la va atropellar.

a) agafar / l’acera

b) agafar / la vorera

c) collir / l’acera

22. Per al ____________, la ____________ diu que basta prendre una aspirina.

a) maldecap / enfermera

b) mal de cap / infermera

c) dolor de cap / infermera

23. ____ utilitat d’aquest sistema és evitar el problema de ____ última vegada.

a) L’/ l’

b) La / la

c) La/l’

24. No fas bona cara… Encara et trobes __________ o ja estàs ________?

a) mal / be

b) malament / bè

c) malament / bé

25. ___________ me’n vaig de viatge, m’ __________ molt.

a) Quan / enyor

b) Quan / anyor

c) Quant / enyor

26. Aquesta _____________ que escoltes és molt ________________!

a) música / avorrida

b) mússica / aborrida

c) música / aburrida

27. Avui vendran dos convidats: aniré a la ___________ a comprar _________.

a) carniceria / vedella

b) carnisseria / vedella

c) carnisseria / vadella

28. _____ no saps cuinar, apunta’t a un curs de cuina i així en __________.* (Cal tenir present que canviaran alguns diacrítics)

a) Sí / sabràs

b) Si / sebràs

c) Si / sabràs

29. He mirat si quedava ____________ dins la gelera però no __________.

a) mantequilla / n’hi ha

b) mantega / n’hi ha

c) mantega / ni ha

30. He anat d’excursió a la _________ amb el _________.

a) montanya / cavall

b) muntanya / cavall

c) muntanya / caball

 

SOLUCIONS

1c – 2b – 3b – 4c – 5a – 6a – 7b – 8b – 9a – 10c – 11b – 12a – 13a – 14a – 15b – 16b – 17b – 18c – 19b – 20a – 21b – 22b – 23c – 24c – 25a – 26a – 27b – 28c – 29b – 30b

*L’accent diacrític es manté en les següents paraules monosíl·labes: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos.

**Apareix el guionet en alguns mots compostos prefixats. Per exemple, exdirectora general passa a ser ex-directora general, i art no figuratiu esdevé art no-figuratiu.

CANVIS NORMATIUS DE L’IEC

polemica-diacritica_1660644073_34356090_987x487

Camí de cavalls (comprensió oral)

Llegiu els enunciats que teniu tot seguit i, d’acord amb la informació que escoltareu, indicau l’opció correcta de cada enunciat. (20 punts, mínim 10)

Extret de: Passaport BCN, «Camí de Cavalls», Barcelona TV (enllaç)
1. Aquest programa ens explica…

a) un nou camí per la costa de l’illa de Menorca que s’ha de fer a peu.

b) com s’ha reconstruït el camí de Cavalls de Menorca.

c) una excursió per la costa menorquina que segueix un camí del segle XVIII.

2. La presentadora, n’Àgueda i la seva néta es troben…

a) a un punt del nord de Menorca, e lGrau, no gaire lluny del començament de l’excursió.

b) al Grau, que és un parc natural situat a la punta sud de l’illa.

c) a l’Albufera, una zona cèntrica de l’illa de Menorca.

3. A l’hora de dinar, les tres excursionistes…

a) fan una menjada a l’aire lliure amb productes típics casolans.

b) s’aturen un moment a una platja i es mengen una ensalada de pasta.

c) fan un pícnic de formatge i sobrassada, però no tenen temps de descansar.

4. Després de dinar, la presentadora…

a) va a Cavalleria i continua cap a Rafalet, un lloc molt conegut.

b) deixa el nord de l’illa i va a Cavalleria, una zona urbanitzada.

c) va a la zona de Cavalleria i arriba a Rafalet, un lloc amagat.

5. Al final del programa la presentadora…

a) destaca la bellesa del paisatge i anima els visitants a conèixer Menorca.

b) encara que l’excursió és molt cansada, anima els visitants de l’illa a fer-la.

c) convida els turistes a fer el camí almenys com a mínim una vegada en la vida.

Encerts

5

4

3

2

1

0

Punts

14

10’5

7

4’67

2’33

0

SOLUCIONS

1c – 2a – 3a – 4c – 5a

1. Aquest programa ens explica…

a) un nou camí per la costa de l’illa de Menorca que s’ha de fer a peu.

b) com s’ha reconstruït el camí de Cavalls de Menorca.

c) una excursió per la costa menorquina que segueix un camí del segle XVIII. «Una excursió per les platges de l’illa de vent seguint el recorregut del camí de cavalls, que és del segle XVIII.»

2. La presentadora, n’Àgueda i la seva néta es troben…

a) a un punt del nord de Menorca, el Grau, no gaire lluny del començament de l’excursió.

b) al Grau, que és un parc natural situat a la punta sud de l’illa. «Al nord»

c) a l’Albufera, una zona cèntrica de l’illa de Menorca.

3. A l’hora de dinar, les tres excursionistes…

a) fan una menjada a l’aire lliure amb productes típics casolans.

b) s’aturen un moment a una platja i es mengen una ensalada de pasta. «formatjada i canyes de sobrassada»

c) fan un pícnic de formatge i sobrassada, però no tenen temps de descansar. «permet xerrar una estona i descansar»

4. Després de dinar, la presentadora…

a) va a Cavalleria i continua cap a Rafalet, un lloc molt conegut. «lloc secret»

b) deixa el nord de l’illa i va a Cavalleria, una zona urbanitzada. «Cavalleria és al nord»

c) va a la zona de Cavalleria i arriba a Rafalet, un lloc amagat.

5. Al final del programa la presentadora…

a) destaca la bellesa del paisatge i anima els visitants a conèixer Menorca. «un lloc per visitar, un món per descobrir»

b) encara que l’excursió és molt cansada, anima els visitants de l’illa a fer-la. «Als visitants en general»

c) convida els turistes a fer el camí almenys com a mínim una vegada en la vida. «podríem caminar tota la vida»

Menors i Facebook (comprensió oral)

Llegiu els enunciats que teniu tot seguit i, d’acord amb la informació que escoltareu, responeu si les afirmacions següents són vertaderes (a) o falses (b).

Extret de: «Menors a Facebook» — Info K, TV3. Proves IEB, maig 2013

6. Si Facebook fos un país seria el més habitat del món abans de la Xina i l’Índia.

a) Vertader

b) Fals

7. En general, arreu del món, l’edat mínima per a inscriure’s a Facebook és de 14 anys.

a) Vertader

b) Fals

8. Menys de 7,5 milions d’usuaris són menors de 13 anys.

a) Vertader

b) Fals

9. Facebook no és un bon lloc per a compartir fotos, s’ha de demanar permís a la gent que hi surt.

a) Vertader

b) Fals

10. Podem fer una contrasenya segura amb les lletres inicials d’una oració.

a) Vertader

b) Fals

Encerts 5 4 3 2 1 0
Punts 6 4,5 3 2 1 0

 

SOLUCIONS

6. Si Facebook fos un país seria el més habitat del món abans de la Xina i l’Índia.

a) Vertader

b) Fals (després de la Xina i l’Índia)

7. En general, arreu del món, l’edat mínima per a inscriure’s a Facebook és de 14 anys.

a) Vertader

b) Fals (s’ha de tenir 13 anys, tot i que a l’Estat espanyol s’ha apujat fins a 14).

8. Menys de 7,5 milions d’usuaris són menors de 13 anys.

a) Vertader

b) Fals (7’5 milions d’usuaris són menors de 13 anys i no «menys»).

9. Facebook no és un bon lloc per a compartir fotos, s’ha de demanar permís a la gent que hi surt. a) Vertader

b) Fals (s’ha de demanar permís a la gent de la qual penjam fotos).

10. Podem fer una contrasenya segura amb les lletres inicials d’una oració.

a) Vertader

b) Fals

 

Les abelles i els mòbils (comprensió oral)

MÒBILS I ABELLES – INFO K (enllaç) Proves IEB maig 2013

 

1. La gent…

a)  té por de les abelles quan passa la primavera.

b)  espera l’aparició de les abelles a la primavera.

c)  tem les picades dels insectes.

d)  tem les abelles, encara que són elles les que tenen una situació difícil.

 

2. En els darrers anys…

a)  les abelles es reprodueixen menys que abans.

b)  poques abelles han desaparegut.

c)  moltes abelles se n’han anat sense deixar cap pista.

d)  centenars de milions d’abelles no han pogut fugir del seu rusc.

 

3. Els especialistes…

a)  estan intranquils pel problema de les abelles.

b)  estan preocupats de l’aparició dels insectes.

c)  han posat un nom al problema: «Col·lapse de les abelles».

d)  estan tranquils amb un problema que no saben resoldre.

 

4. Si no hi hagués abelles…

a)  les plantes es podrien pol·linitzar.

b)  podrien desaparèixer uns altres animals.

c)  els humans menjaríem la meitat de coses.

d)  tan sols ens quedaríem sense mel.

 

5. L’explicació possible d’aquest problema…

a)  és la gran quantitat de renou.

b)  és el soroll que fan les abelles amb les ales.

c)  l’han trobada uns experts suïssos.

d)  és el mal ús dels telèfons mòbils.

 

Encerts 5 4 3 2 1 0
Punts 14 10’5 7 4’67 2’33 0

SOLUCIONS

1d – 2c – 3a – 4b – 5c

 

Comentari de Les vides negres també conten

CHIP SOMODEVILLA

BRUTALITAT

29 d’abril. Una setmana després de ser detingut per la policia de Baltimore, Freddie Gray moria a causa de les ferides provocades durant la detenció. L’enèsim cas de brutalitat policial als Estats Units va reobrir el debat sobre el racisme. Els aldarulls no es van fer esperar.

Les vides negres.png

Black lives matter’ / Les vides negres també compten (Ara Balears)

El de la caputxa negra a sobre el capó sóc jo, i el de l’anorac vermell és el meu germà petit. Va ser quan hi havia l’Obama, a la foto tinc catorze anys però és com si fos ara mateix, el moment va quedar-me gravat com quan marquen amb foc el bestiar. Pensava: què deu valdre, aquest cotxe? Un cotxe blanc que era dels blancs, encara que el portessin policies negres. Jo mai tindré un cotxe així, pensava, i em petava de riure, de fet encara em fa riure. Vam quedar ben retratats. Uns micos saltant sobre el cotxe patrulla, com quan a la guerra agafen un tanc enemic. El problema és quan l’enemic és el teu propi país i el teu país són els Estats Units, amb president negre i tot, la terra de les oportunitats, com l’oportunitat dels meus quan van embarcar-los de Kènia al Nou Món, cap als camps de cotó, cap als primers camps nazis de la història 1. Fixeu-vos en el nano de darrere, amb el dit aixecat, agafant-se el paquet i ballant. El cotxe és el seu cacauet, el seu plàtan 3. La policia havia matat un tal Freddie Gray, no el coneixia, és igual, en coneixia altres. El meu germà mateix, el de la foto, va acabar paralític en una topada amb cinc policies, després. Ja estàvem enganxats a l’heroïna. La policia entrava al barri amb els collons com pinyols, era la selva, el domini dels negres, la meitat de les cases estaven buides, no hi havia cap feina, al barri, eren cases comprades amb hipoteques escombraria, desclavaves les planxes de fusta de finestres i portes i ja tenies casa, i quan no hi cabies de merda te n’anaves a una altra i avall. Sortíem de nit i no ens veien, negres amb roba negra, com vaig a la foto. Érem sis germans i el meu nebot, que tenia mesos. Segons la meva mare, el meu pare era a la presó, però ni sabia el nom d’aquell home, i la cosa estranya seria que no fos a la presó, les presons són plenes de negres, com el barri, ja està, i qualsevol torna amb una dona hipopòtam que té sis fills i un nét. En fi. Les corredisses, l’estat d’excepció, tot aquell món dels còmics que el meu germà petit robava a la biblioteca, va arribar a Baltimore. El barri assetjat per la policia i l’exèrcit, toc de queda, helicòpters, furgonetes blindades, un merder de sirenes, i nosaltres tirant ampolles i pedres, enfilats al cotxe patrulla, robant a les botigues i cremant-ho tot. Una mica de justícia social. Encara que això de justícia social ho dic ara, llavors ni havia sentit *Strange fruit, la cançó que no canta Sinatra, jo només sabia que abans linxaven els negres i que ara ho feia la policia, sovint policies negres, en això estàvem pitjor, i que ara ens deien afroamericans 4 perquè érem mig americans, nascuts al costat fosc d’Amèrica, i que teníem números perquè un policia cagat de por o amb un mal dia ens fotés un tret. Però mireu com reia, aquell dia, amb una felicitat que no he sentit mai més. Cadascú té el seu moment de felicitat, això també és una fruita estranya, no la tries pas, per a un blanc pot ser el dia que es tira la Mila Kunis o l’Emma Stone, per a mi van ser els salts a sobre el capó, encara sento com s’abonyegava sota nostre, poc abans que al meu germà li trenquessin l’esquena.

Toni Sala

*Strange fruit és una cançó de la cantant Billie Holiday de l’any 1939 que tracta del cos d’un negre penjat a un arbre en contrast amb la imatge bucòlica del estats del sud d’EE.UU. La cançó fa referència als linxaments d’afroamericans que es produïen en aquests estats a final del segle XIX i principis del XX.

https://es.wikipedia.org/wiki/Strange_Fruit

https://www.youtube.com/watch?v=-_R8xxeMFEU

Enllaç: La música negra

1. Per què l’autor defineix els camps de cotó a on treballaven els seus padrins com els «primers camps nazis»?

2. A quin tipus de conflicte (o conflictes) fa referència aquesta història de Toni Sala?

3. En el text, hi apareix la frase: «El cotxe és el seu cacauet, el seu plàtan». Què deu voler expressar?

4. A quina figura literària es refereix el narrador quan explica que actualment s’empra «afroamericà» en lloc de «negre»?

5. Explica perquè duen accent aquestes paraules:

Kènia, món, érem, teníem, més.

6. Llegeix aquesta notícia i relaciona-la amb el relat anterior.

La policia de Chicago mata un estudiant i una dona negres, la segona “per accident”

La ciutat ha registrat nombroses protestes en els últims dies contra l’abús de poder de la policia amb la població afroamericana

ARA Barcelona 27/12/2015

La policia de Chicago ha matat aquest diumenge a la matinada dues persones de color, la segona d’elles “de forma accidental”, segons fonts oficials. Es tracta d’una dona de 55 anys, Bettie Jones, mare de cinc fills, que era veïna d’un jove de 19 anys al qual la policia també va donar mort, en aquest cas al·legant que es va comportar de manera agressiva.

Els agents de policia havien rebut una trucada de denúncia per violència domèstica. Un home assegurava que el seu fill, Quintonio LeGrier, de 19 anys i estudiant d’enginyeria, l’estava amenaçant. En arribar a l’habitatge, segons fonts oficials, es van trobar el noi colpejant la porta del pare amb un bat de beisbol.

Els agents asseguren que van haver d’enfrontar-se a “una persona combativa” i li van disparar, fet que li va causar la mort. En el tiroteig, a més, la veïna Bettie Jones va rebre un tret “de forma accidental i va morir tràgicament”, segons la nota policial. “Estenem el nostre més profund condol a la família i amics”, afegeix.

La cosina de la dona morta, Evelyn Glover Jennings, va reclamar una “investigació exhaustiva” sobre els fets. “Vull respostes”, va afirmar als mitjans locals. Segons la família del jove mort, LeGrier tenia problemes mentals però no era agressiu.

Aquestes noves morts de persones negres a mans de la policia es produeixen després d’uns dies de nombroses manifestacions a la ciutat de Chicago contra l’ abús de poder de la policia amb la població afroamericana.

Les protestes van esclatar en fer-se públic el vídeo de la mort d’un altre jove negre, de 17 anys, Lequan McDonald (ocorreguda feia un any), en què se’l veu caminant allunyant-se de la policia quan rep el primer dels 16 trets que li dispara un agent blanc.

En les protestes dels últims dies, els manifestants reclamaven la dimissió de l’alcalde, Rahm Emmanuel, el qual acusen d’haver encobert el policia blanc que va matar McDonald l’any 2014.

ENLLAÇ

http://www.ara.cat/internacional/policia-Chicago-estudiant-negres-accident_0_1493250838.html

SOLUCIONS

1. L’autor fa un símil entre la situació extrema i sense drets dels «camps de cotó» dels Estats Units a on es practicava l’esclavisme i el «camp de concentració» nazis, posteriors, en què empresonaren els dissidents o contraris al nazisme (alguns d’aquests es convertiren en camps d’extermini). D’altra banda, cal reparar que «camp» es pot referir tant a una ‘extensió de terreny’ com a ‘campament’.

En els estats del sud d’Estats Units durant gran part del segle XIX es practicà l’esclavisme. La majoria del esclaus eren de raça negra i molts d’ells havien de fer feina en plantacions de cotó. En les eleccions presidencials de 1860, el Partit Republicà dels Estats Units, dirigit per Abraham Lincoln havia fet campanya en contra de l’expansió de l’esclavitud més enllà dels estats en els quals ja existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sud declaressin la secessió de la Unió.

L’esclavitud és considerada avui en dia il·legal a tots els països del món i és una activitat criminal condemnada per les convencions de les Nacions Unides. Malgrat això, en alguns països com Myanmar (Birmània) i Sudan encara existeix, així com l’explotació infantil, que inclou la prostitució infantil i l’explotació de la mà d’obra infantil també existeixen en algunes regions de l’Àsia de l’Est, l’Àfrica i l’Europa de l’Est. Aquestes persones podrien ser considerades esclaves, ja que no tenen dret a queixar-se ni a abandonar aquesta situació perquè podria perillar la seva integritat física. El tràfic de persones consisteix a transportar i vendre persones per a l’esclavitud, especialment sexual.

https://es.wikipedia.org/wiki/Esclavitud_en_los_Estados_Unidos

2. Tracta tant del racisme (Doctrina que propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc.) i també de la justícia social que propugna el reconeixement dels drets socials dels individus, atenent no solament a llur treball, sinó també a llurs necessitats.

3. Anteriorment, el protagonista, mentre contemplava la fotografia, s’ha definit com a mico (moneia) a causa dels bots que pegaven damunt el cotxe de policia. Segurament, per a ells, el vehicle era equivalent a un trofeu, com ho pot ser un plàtan o cacauets per a una moneia.

4. Es tracta de l’eufemisme, que és una figura que consisteix a emprar un mot o una expressió suau, inofensiu, en lloc d’un de dur, indelicat, desplaent, etc.

5. Kènia: és una paraula esdrúixola (la síl·laba tònica és l’antepenúltima) de tres síl·labes (Kè-ni-a) i aquest tipus de paraules sempre duen accent. Com que la e tònica es pronuncia oberta du accent greu o obert.

Món: és un accent diacrític que serveix per distingir aquest cas, que significa ‘la Terra’, del possessiu àton equivalent a ‘el meu’ utilitzat en expressions com «mon pare».

Érem: s’accentua perquè és una paraula plana (la síl·laba tònica és la penúltima) que no acaba en vocal, vocal més essa, -en o -in. La e es pronuncia tancada i, per això, du accent agut o tancat.

Teníem: és un cas similar a l’anterior. És una paraula de tres síl·labes (te-ní-em), que és plana i s’accentua perquè no acaba en vocal, vocal més essa, -en o -in. La i sempre du accent tancat.

Més: És un cas d’accent diacrític. S’accentua quan és un adverbi de quantitat per distingir-lo de part de l’any (mes de febrer), de la conjunció equivalent a ‘però’ (la idea és bona, mes no és nova), o del possessiu àton plural (mes amigues).

Comprensió oral: Entrevista a Joan Margarit

Escolta aquest fragment de l’entrevista a Joan Margarit i digues si són vertaderes o falses aquestes afirmacions:

https://www.youtube.com/watch?v=JGae5FPg9p8 (a partir del 3:40)

1. Convé treure profit dels desavantatges.

2. Els defectes dels catalans són l’autocomplaença, la visió curta de la història i la manca d’estètica.

3. El més interessant de les notícies, segons Margarit, són els horaris comercials.

4. La formació són els coneixements sobre una obra d’art.

5. El poema serveix per enfrontar-se davant les dificultats i pors personals.

6. La cultura es divideix en ciències i Belles Arts.

7. La ciència resol la intempèrie moral.

8. Les Belles Arts requereixen d’un temps de dedicació.

9. Joan Margarit pensa que els adolescents l’entenen més bé que el ministre d’Educació.

SOLUCIONS

1. Convé treure profit dels desavantatges. V

2. Els defectes dels catalans són l’autocomplaença, la visió curta de la història i la manca d’estètica. V

3. El més interessant de les notícies, segons Margarit, són els horaris comercials. F (Ell no creu que sigui així).

4. La formació són els coneixements sobre una obra d’art. F (les experiències personals)

5. El poema serveix per enfrontar-se davant les dificultats i pors personals. V

6. La cultura es divideix en ciències i Belles Arts. V

7. La ciència resol la intempèrie moral. F (física)

8. Les Belles Arts requereixen d’un temps de dedicació. V

9. Joan Margarit pensa que els adolescents l’entenen més bé que el ministre d’Educació. V