El pollastre Mike

COMPRENSIÓ LECTORA

El 10 de setembre del 1945 un pagès de Colorado, Lloyd Olsen, va entrar al corral de la seva granja. Duia una destral, va agafar un pollastre qualsevol i li va tallar el cap. (La seva dona volia cuinar un pollastre per sopar.) Però la sorpresa del pagès no va tenir límits1 quan el pollastre va tornar amb els seus companys com si res. (Com si res però sense cap.) L’endemà2 encara estava viu, i l’altre, i la família3 Olsen va acabar batejant-lo com a Mike.

A aquestes altures de l’article el benvolgut lector ja haurà desenvolupat un sa escepticisme. No seria la primera vegada que es qüestiona la veracitat de les històries4 d’aquesta columna, però5 els asseguro que el cas del pollastre Mike és6 rigorosament cert. Qui en tingui dubtes pot consultar la web www.miketheheadlesschicken.org , de la petita localitat de Colorado on van passar els fets. (Una població, per cert, amb un nom de curioses reminiscències catalanes: Fruita.) De fet, a internet hi ha milers d’espais dedicats al pollastre Mike. Pel que fa a l’explicació científica, es veu que el cop de destral només es va endur tres quartes parts del cervell, i com que els cervells dels pollastres no són res de l’altre món7, amb una quarta part ja feia. (Ja ho deia Einstein: només fem servir el 10% del nostre cervell, i els pollastres el 25%.) Allò li va permetre sobreviure; allò i que al coll s’hi va formar un coàgul8 que impedia que es dessagnés.

Però la pregunta és: vostè què en faria d’un pollastre sense cap? Un hindú segurament el divinitzaria (la seva religió té uns 115.000 déus, molts de formes animals, però cap sense cap); un pigmeu el remataria i punt final, perquè amb cap o sense els pollastres estan fets per menjar-se’ls, mentre que un esquimal no reaccionaria de cap manera, perquè el 1945 els esquimals no havien vist cap pollastre, ni amb cap ni sense. I un català, en fi, faria servir l’estampa de Mike per imprimir samarretes contra el maltractament animal. Però Lloyd Olsen era nord-americà, així que es va deixar endur per un altre impuls: guanyar diners.

Olsen va començar una gira pels Estats Units amb Mike com a estrella. La gent pagava 25 centaus per veure el cap de Mike en un pot de formol mentre el cos desfilava alegrement per una tarima. L’èxit va ser tan fenomenal que Time i Life van dedicar-li les seves portades. Però el gènere humà és envejós de mena, i l’èxit de Mike va tenir altres conseqüències. Els veïns d’Olsen van començar a dirigir la seva insàniaA contra ell i el mateix Mike. “És un pollastre tan estúpid -va afirmar un veí- que no sabia que s’havia de morir”. O també, referint-se a una suposada impotència sexual d’Olsen: “Pobra dona de Lloyd! Fins ara havia d’aguantar un cap sense pollastre, i ara també un pollastre sense cap!” A més, a Fruita es va desencadenar una epidèmia d’assassinats d’éssers volàtils: tots els pagesos volien un Mike que els enriquís, així que van començar a decapitar pollastres i més pollastres. Però aviat es va demostrar que Mike era únic. Només n’hi va haver un que va sobreviure a la destral, però a diferència de Jesucrist, al tercer dia es va morir.

Mike encara va viure un any i mig sense cap. Sobre el seu final hi ha dues versions. Una simplement diu que un dia es va ennuegar amb un gra de blat de moro. Olsen l’alimentava amb injeccions, però de tant en tant li donava menjar sòlid directament per la part superior de l’esòfag. Aquell gra, massa gros, va obturar-li les venes. L’altra versió diu que Olsen va discutir-se telefònicament amb la seva dona. En aquell moment Olsen i Mike eren a Phoenix, Arizona. Després de la discussió Olsen es va emborratxar al bar de l’hotel. Va tornar a l’habitació molt begut i, en lloc d’una injecció de vitamines, li va posar una xeringada de whisky. L’endemà Mike era mort, amb les ales obertes i les potetes cap amunt. El més trist és que els advocats i representants d’Olsen van arruïnar-lo. Quan van acabar amb ell era més pobre que abans de tallar-li el cap a Mike.

Avui en dia Fruita dedica un espectacle anual a Mike. La seva web és plena de missatges de l’estil “Ànims, Mike! Ets un exemple de perseverança”, o “Admirem el teu coratge per sobreposar-te a les adversitats!”, uns missatges que sens dubte han escrit pollastres de tot el món que només fan servir el 15%, el 10% o el 5% del seu cervell. Mirin, jo he dedicat grans esforços a esbrinar el missatge moral que amaga el cas de Mike, i només arribo a una conclusió: que hi ha històries tan absurdes que no amaguen cap missatge en absolut.

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL. ARA.CAT

Vocabulari:

A. Insània: alienació mental.

1. Escriu un títol relacionat amb el tema del text i justifica’l.

2. Fes un resum de la història del pollastre Mike. (Pot orientar-te respondre aquestes preguntes: a on i quan s’esdevé el fet?, què li passa al pollastre?, per què?, què fa el pagès?) 

3. Què faries tu amb un pollastre sense cap que sobrevisqués com en Mike?

4. Quina és, per a tu, la versió més versemblant de la mort del pollastre Mike?

5. Quina és la moralitat que es pot extreure de la història segons l’autor? Se’n pot treure qualcuna al teu parer?

6. Digues per què duen accent aqueixes paraules:

límits

endemà

família

històries

però

és

món

coàgul

 ireneu-mike-pollo-sense-cap

SOLUCIONS

1. Aventures d’ultratomba d’un pollastre (títol original).

 El protagonista de l’article és un pollastre. En el títol, s’utilitza la paraula “aventures” perquè remet a una sèrie fets inesperats que li succeïren. D’altra banda, “ultratomba” es relaciona amb la circumstància inusual d’haver sobreviscut sense cap, similar a un mort vivent.

2. Un pagès de Colorado, l’any 1945, va tallar el cap a un pollastre, però l’aucell no va morir perquè va conservar una part del seu cervell. Com que el fet era tan extraordinari, el pagès va decidir posar-li Mike de nom i exposar-lo en una gira pels Estats Units per tal de guanyar doblers. El pollastre va morir al cap d’un any i mig, però la seva història encara es recorda avui en dia.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.

5. L’autor creu que la història del pollastre Mike és tan absurda que difícilment se’n pot extreure cap moralitat.

6. Digues per què duen accent aqueixes paraules:

Límits: s’accentua perquè és una paraula plana que no acaba en vocal, vocal+essa, -en, -in. La “i” sempre du accent tancat.

Endemà: s’accentua perquè és una paraula aguda acabada en vocal. La “a” sempre du accent obert.

Família: du accent perquè la síl·laba tònica és l’antepenúltima (fa-mí-li-a) i, segons les regles, les esdrúixoles sempre s’accentuen.

Històries: du accent perquè la síl·laba tònica és l’antepenúltima (his-tò-ri-es) i, segons les regles, les esdrúixoles sempre s’accentuen.

Però: s’accentua perquè és una paraula aguda acabada en vocal. La “o” és oberta i du un accent greu o obert.

És: es tracta d’un accent diacrític. La tercera persona singular del verb “ser” s’accentua per distingir-la del pronom feble reflexiu o recíproc (es renta, s’estimen).

Món: és un diacrític. S’accentua quan significa ‘planeta’ per tal de distingir-lo del possessiu àton (mon pare).

Coàgul: és una paraula plana i du accent perquè acaba no acaba en vocal, vocal+essa, -en, -in. La “a” sempre du accent obert.

Accents diacrítics (normativa nova)

1. Quina conclusió pots treure d’aquesta taula?

Amb accent

Déu, són, té.

Vocals tancades

Sense accent

Deu, son, te.

Vocals obertes

2. Llegeix aquesta llista de paraules i estableix quina és la característica que tenen en comú des del punt de vista sil·làbic? Per què creus que s’accentuen?

1

(riquesa): L’examen està bé.

Be (anyell, nom de lletra)

2

Déu (divinitat)

Deu (10, 3a pers. Verb deure)

3

És (verb ser): En Joan és enginyer.

Es (pronom de 3a pers. Equivalent a se.)

4

Mà (part del cos): Li fa mal la mà.

Ma (possessiu àton): ma mare

5

Més (adverbi de quantitat)

Mes (part de l’any): Aquest mes plou molt.

6

Món (planeta): Cada casa és un món

Mon (possessiu àton): Mon pare.

7

Pèl (vellositat): Et caurà el pèl.

Pel (contracció): Pel que dius és vanitós.

8

Què (pronom interrogatiu o relatiu precedit de preposició): Què vols? El cotxe de què parles és car.

Que (conjunció o relatiu): La casa que veus és de son pare. Ja sé que no m’estimes gaire.

9

Sé (1a pers. verb saber): Jo sé la resposta.

Se (pronom reflexiu): Se dutxa.

10

Sí (afirmació)

Si (condicional): Si vens, ho deixaré tot.

11

Sòl (paviment, el terra): aquest sol és argilós.

Sol (astre, solitud): Quin sol més radiant.

12

Són (3a pers. verb ser): Ells són alcudiencs.

Son (dormida, possessiu): quina son que tenc! Digues-ho a son pare.

13

Té (3a pers. Verb tenir): Ell té 25 anys.

Te (pronom): Te va dir la solució.

14

Ús (utilització): N’ha fet un mal ús.

Us (pronom): Us vaig enganyar!

15

Vós (tractament): Tracta’l de vós.

Vos (pronom): Va contar-vos a tots.

!

Conserven l’accent en plural els mots següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans, mons).

3. Series capaç de fer una oració o un diàleg que inclogués totes les paraules accentuades de la llista anterior?

Per exemple: Què sé més de Vós, Déu? Idò sí!, les vostres lleis són que el bé és el pèl del món i que la mà té l’ús del sòl.

4. Accentua quan calgui els mots de les oracions següents:

    • Ha tret un deu a l’examen. Deu n’hi do!

    • Mon germa veu el mon per un forat.

    • Es pensa que es ell qui ho ha de fer.

    • Vols mores? Si, si es que son madures.

    • A aquell, no se li veu mai el pel.

    • Que t’han dit? – Que si.

    • Ja es prou neta? –Neteja-la mes be.

    • En aquesta foto, s’hi veu molt be l’assassi

    • Es un jersei fet a ma.

5. Accentua, si cal:

    • En Ramon i en Lluis estudien Ciencies, i la Maria , Historia.

    • Vols te? –No, cafe, que tenc molta de son.

    • Vols sucre? –Si, gracies. Dona-me’n un terros.

    • Que diuen? –Que ja son les deu. –Deu n’hi do; que es de tard!

    • Aquella dona gran ja es avia. Te dos nets.

    • Sortireu d’excursio per Pasqua? –No se que farem.

    • A l’examen m’he posat molt nervios. No m’agraden els examens.

    • Vens la moto? –Si, i em comprare un cotxe de segona ma.

6. Tenint en compte que s’escriuen sense accent diacrític els compostos i els derivats. Series capaç d’escriure un text amb aqueixes expressions: adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel (cerca-les al diec si és necessari).

7. Després d’haver contestat les qüestions anteriors, com definiries accent diacrític?

8. Quina conclusió pots treure d’aquests grups de mots amb accent: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc.

SOLUCIONS

1. Preferentment, duen accent les paraules que tenen vocal tancada.

2. Són paraules d’una síl·laba només (mots monosíl·labs). Duen un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d’altres mots que s’escriuen igual, però significat diferent, amb els quals es podrien confondre.

3. Resposta oberta.

4. Accentua quan calgui els mots de les paraules següents:

  • Ha tret un deu a l’examen. Déu n’hi do! Ves qui ho havia de dir.

  • Mon germà veu el món per un forat.

  • Es pensa que és ell qui ho ha de fer.

  • Vols mores? Sí, si és que són madures.

  • A aquell, no se li veu mai el pèl.

  • Què t’han dit? – Que sí.

  • Ja és prou neta? –Neteja-la més bé.

  • En aquesta foto, s’hi veu molt bé l’assassí.

  • És un jersei fet a mà.

5. Accentua els mots que hagin de dur accent:

    • En Ramon i en Lluís estudien Ciències, i la Maria , Història.

    • Vols te? –No, cafè, que tenc molta de son.

    • Vols sucre? –Sí, gràcies. Dona-me’n un terròs.

    • Què diuen? –Que ja són les deu. –Déu n’hi do; que és de tard!

    • Aquella dona gran ja és àvia. Té dos néts.

    • Sortireu d’excursió per Pasqua? –No sé què farem.

    • A l’examen m’he posat molt nerviós. No m’agraden els exàmens.

    • Vens la moto? –Sí, i em compraré un cotxe de segona mà.

7. A més de marcar gràficament la síl·laba tònica, l’accent també s’aplica a un curt nombre de mots monosíl·labs d’ús freqüent els quals, d’acord amb les regles generals d’accentuació, no s’haurien d’accentuar. Aquest accent s’anomena diacrític (o sia, distintiu), perquè serveix per a establir una distinció entre aquests mots i uns altres que tenen la mateixa forma gràfica però un significat diferent, i amb els quals tenen una certa possibilitat de confondre’s perquè podrien convenir en un mateix enunciat. Entre aquests mots, s’accentuen els que són tònics i, entre els tònics, els que tenen la vocal accentuada tancada. En el cas de sòl i sol, s’accentua el mot menys freqüent. (IEC)

8. L’accent diacrític també es fa servir en mots amb guionet.

Comentari de Les vides negres també conten

CHIP SOMODEVILLA

BRUTALITAT

29 d’abril. Una setmana després de ser detingut per la policia de Baltimore, Freddie Gray moria a causa de les ferides provocades durant la detenció. L’enèsim cas de brutalitat policial als Estats Units va reobrir el debat sobre el racisme. Els aldarulls no es van fer esperar.

Les vides negres.png

Black lives matter’ / Les vides negres també compten (Ara Balears)

El de la caputxa negra a sobre el capó sóc jo, i el de l’anorac vermell és el meu germà petit. Va ser quan hi havia l’Obama, a la foto tinc catorze anys però és com si fos ara mateix, el moment va quedar-me gravat com quan marquen amb foc el bestiar. Pensava: què deu valdre, aquest cotxe? Un cotxe blanc que era dels blancs, encara que el portessin policies negres. Jo mai tindré un cotxe així, pensava, i em petava de riure, de fet encara em fa riure. Vam quedar ben retratats. Uns micos saltant sobre el cotxe patrulla, com quan a la guerra agafen un tanc enemic. El problema és quan l’enemic és el teu propi país i el teu país són els Estats Units, amb president negre i tot, la terra de les oportunitats, com l’oportunitat dels meus quan van embarcar-los de Kènia al Nou Món, cap als camps de cotó, cap als primers camps nazis de la història 1. Fixeu-vos en el nano de darrere, amb el dit aixecat, agafant-se el paquet i ballant. El cotxe és el seu cacauet, el seu plàtan 3. La policia havia matat un tal Freddie Gray, no el coneixia, és igual, en coneixia altres. El meu germà mateix, el de la foto, va acabar paralític en una topada amb cinc policies, després. Ja estàvem enganxats a l’heroïna. La policia entrava al barri amb els collons com pinyols, era la selva, el domini dels negres, la meitat de les cases estaven buides, no hi havia cap feina, al barri, eren cases comprades amb hipoteques escombraria, desclavaves les planxes de fusta de finestres i portes i ja tenies casa, i quan no hi cabies de merda te n’anaves a una altra i avall. Sortíem de nit i no ens veien, negres amb roba negra, com vaig a la foto. Érem sis germans i el meu nebot, que tenia mesos. Segons la meva mare, el meu pare era a la presó, però ni sabia el nom d’aquell home, i la cosa estranya seria que no fos a la presó, les presons són plenes de negres, com el barri, ja està, i qualsevol torna amb una dona hipopòtam que té sis fills i un nét. En fi. Les corredisses, l’estat d’excepció, tot aquell món dels còmics que el meu germà petit robava a la biblioteca, va arribar a Baltimore. El barri assetjat per la policia i l’exèrcit, toc de queda, helicòpters, furgonetes blindades, un merder de sirenes, i nosaltres tirant ampolles i pedres, enfilats al cotxe patrulla, robant a les botigues i cremant-ho tot. Una mica de justícia social. Encara que això de justícia social ho dic ara, llavors ni havia sentit *Strange fruit, la cançó que no canta Sinatra, jo només sabia que abans linxaven els negres i que ara ho feia la policia, sovint policies negres, en això estàvem pitjor, i que ara ens deien afroamericans 4 perquè érem mig americans, nascuts al costat fosc d’Amèrica, i que teníem números perquè un policia cagat de por o amb un mal dia ens fotés un tret. Però mireu com reia, aquell dia, amb una felicitat que no he sentit mai més. Cadascú té el seu moment de felicitat, això també és una fruita estranya, no la tries pas, per a un blanc pot ser el dia que es tira la Mila Kunis o l’Emma Stone, per a mi van ser els salts a sobre el capó, encara sento com s’abonyegava sota nostre, poc abans que al meu germà li trenquessin l’esquena.

Toni Sala

*Strange fruit és una cançó de la cantant Billie Holiday de l’any 1939 que tracta del cos d’un negre penjat a un arbre en contrast amb la imatge bucòlica del estats del sud d’EE.UU. La cançó fa referència als linxaments d’afroamericans que es produïen en aquests estats a final del segle XIX i principis del XX.

https://es.wikipedia.org/wiki/Strange_Fruit

https://www.youtube.com/watch?v=-_R8xxeMFEU

Enllaç: La música negra

1. Per què l’autor defineix els camps de cotó a on treballaven els seus padrins com els «primers camps nazis»?

2. A quin tipus de conflicte (o conflictes) fa referència aquesta història de Toni Sala?

3. En el text, hi apareix la frase: «El cotxe és el seu cacauet, el seu plàtan». Què deu voler expressar?

4. A quina figura literària es refereix el narrador quan explica que actualment s’empra «afroamericà» en lloc de «negre»?

5. Explica perquè duen accent aquestes paraules:

Kènia, món, érem, teníem, més.

6. Llegeix aquesta notícia i relaciona-la amb el relat anterior.

La policia de Chicago mata un estudiant i una dona negres, la segona “per accident”

La ciutat ha registrat nombroses protestes en els últims dies contra l’abús de poder de la policia amb la població afroamericana

ARA Barcelona 27/12/2015

La policia de Chicago ha matat aquest diumenge a la matinada dues persones de color, la segona d’elles “de forma accidental”, segons fonts oficials. Es tracta d’una dona de 55 anys, Bettie Jones, mare de cinc fills, que era veïna d’un jove de 19 anys al qual la policia també va donar mort, en aquest cas al·legant que es va comportar de manera agressiva.

Els agents de policia havien rebut una trucada de denúncia per violència domèstica. Un home assegurava que el seu fill, Quintonio LeGrier, de 19 anys i estudiant d’enginyeria, l’estava amenaçant. En arribar a l’habitatge, segons fonts oficials, es van trobar el noi colpejant la porta del pare amb un bat de beisbol.

Els agents asseguren que van haver d’enfrontar-se a “una persona combativa” i li van disparar, fet que li va causar la mort. En el tiroteig, a més, la veïna Bettie Jones va rebre un tret “de forma accidental i va morir tràgicament”, segons la nota policial. “Estenem el nostre més profund condol a la família i amics”, afegeix.

La cosina de la dona morta, Evelyn Glover Jennings, va reclamar una “investigació exhaustiva” sobre els fets. “Vull respostes”, va afirmar als mitjans locals. Segons la família del jove mort, LeGrier tenia problemes mentals però no era agressiu.

Aquestes noves morts de persones negres a mans de la policia es produeixen després d’uns dies de nombroses manifestacions a la ciutat de Chicago contra l’ abús de poder de la policia amb la població afroamericana.

Les protestes van esclatar en fer-se públic el vídeo de la mort d’un altre jove negre, de 17 anys, Lequan McDonald (ocorreguda feia un any), en què se’l veu caminant allunyant-se de la policia quan rep el primer dels 16 trets que li dispara un agent blanc.

En les protestes dels últims dies, els manifestants reclamaven la dimissió de l’alcalde, Rahm Emmanuel, el qual acusen d’haver encobert el policia blanc que va matar McDonald l’any 2014.

ENLLAÇ

http://www.ara.cat/internacional/policia-Chicago-estudiant-negres-accident_0_1493250838.html

SOLUCIONS

1. L’autor fa un símil entre la situació extrema i sense drets dels «camps de cotó» dels Estats Units a on es practicava l’esclavisme i el «camp de concentració» nazis, posteriors, en què empresonaren els dissidents o contraris al nazisme (alguns d’aquests es convertiren en camps d’extermini). D’altra banda, cal reparar que «camp» es pot referir tant a una ‘extensió de terreny’ com a ‘campament’.

En els estats del sud d’Estats Units durant gran part del segle XIX es practicà l’esclavisme. La majoria del esclaus eren de raça negra i molts d’ells havien de fer feina en plantacions de cotó. En les eleccions presidencials de 1860, el Partit Republicà dels Estats Units, dirigit per Abraham Lincoln havia fet campanya en contra de l’expansió de l’esclavitud més enllà dels estats en els quals ja existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sud declaressin la secessió de la Unió.

L’esclavitud és considerada avui en dia il·legal a tots els països del món i és una activitat criminal condemnada per les convencions de les Nacions Unides. Malgrat això, en alguns països com Myanmar (Birmània) i Sudan encara existeix, així com l’explotació infantil, que inclou la prostitució infantil i l’explotació de la mà d’obra infantil també existeixen en algunes regions de l’Àsia de l’Est, l’Àfrica i l’Europa de l’Est. Aquestes persones podrien ser considerades esclaves, ja que no tenen dret a queixar-se ni a abandonar aquesta situació perquè podria perillar la seva integritat física. El tràfic de persones consisteix a transportar i vendre persones per a l’esclavitud, especialment sexual.

https://es.wikipedia.org/wiki/Esclavitud_en_los_Estados_Unidos

2. Tracta tant del racisme (Doctrina que propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc.) i també de la justícia social que propugna el reconeixement dels drets socials dels individus, atenent no solament a llur treball, sinó també a llurs necessitats.

3. Anteriorment, el protagonista, mentre contemplava la fotografia, s’ha definit com a mico (moneia) a causa dels bots que pegaven damunt el cotxe de policia. Segurament, per a ells, el vehicle era equivalent a un trofeu, com ho pot ser un plàtan o cacauets per a una moneia.

4. Es tracta de l’eufemisme, que és una figura que consisteix a emprar un mot o una expressió suau, inofensiu, en lloc d’un de dur, indelicat, desplaent, etc.

5. Kènia: és una paraula esdrúixola (la síl·laba tònica és l’antepenúltima) de tres síl·labes (Kè-ni-a) i aquest tipus de paraules sempre duen accent. Com que la e tònica es pronuncia oberta du accent greu o obert.

Món: és un accent diacrític que serveix per distingir aquest cas, que significa ‘la Terra’, del possessiu àton equivalent a ‘el meu’ utilitzat en expressions com «mon pare».

Érem: s’accentua perquè és una paraula plana (la síl·laba tònica és la penúltima) que no acaba en vocal, vocal més essa, -en o -in. La e es pronuncia tancada i, per això, du accent agut o tancat.

Teníem: és un cas similar a l’anterior. És una paraula de tres síl·labes (te-ní-em), que és plana i s’accentua perquè no acaba en vocal, vocal més essa, -en o -in. La i sempre du accent tancat.

Més: És un cas d’accent diacrític. S’accentua quan és un adverbi de quantitat per distingir-lo de part de l’any (mes de febrer), de la conjunció equivalent a ‘però’ (la idea és bona, mes no és nova), o del possessiu àton plural (mes amigues).