Comentari de Les vides negres també conten

CHIP SOMODEVILLA

BRUTALITAT

29 d’abril. Una setmana després de ser detingut per la policia de Baltimore, Freddie Gray moria a causa de les ferides provocades durant la detenció. L’enèsim cas de brutalitat policial als Estats Units va reobrir el debat sobre el racisme. Els aldarulls no es van fer esperar.

Les vides negres.png

Black lives matter’ / Les vides negres també compten (Ara Balears)

El de la caputxa negra a sobre el capó sóc jo, i el de l’anorac vermell és el meu germà petit. Va ser quan hi havia l’Obama, a la foto tinc catorze anys però és com si fos ara mateix, el moment va quedar-me gravat com quan marquen amb foc el bestiar. Pensava: què deu valdre, aquest cotxe? Un cotxe blanc que era dels blancs, encara que el portessin policies negres. Jo mai tindré un cotxe així, pensava, i em petava de riure, de fet encara em fa riure. Vam quedar ben retratats. Uns micos saltant sobre el cotxe patrulla, com quan a la guerra agafen un tanc enemic. El problema és quan l’enemic és el teu propi país i el teu país són els Estats Units, amb president negre i tot, la terra de les oportunitats, com l’oportunitat dels meus quan van embarcar-los de Kènia al Nou Món, cap als camps de cotó, cap als primers camps nazis de la història 1. Fixeu-vos en el nano de darrere, amb el dit aixecat, agafant-se el paquet i ballant. El cotxe és el seu cacauet, el seu plàtan 3. La policia havia matat un tal Freddie Gray, no el coneixia, és igual, en coneixia altres. El meu germà mateix, el de la foto, va acabar paralític en una topada amb cinc policies, després. Ja estàvem enganxats a l’heroïna. La policia entrava al barri amb els collons com pinyols, era la selva, el domini dels negres, la meitat de les cases estaven buides, no hi havia cap feina, al barri, eren cases comprades amb hipoteques escombraria, desclavaves les planxes de fusta de finestres i portes i ja tenies casa, i quan no hi cabies de merda te n’anaves a una altra i avall. Sortíem de nit i no ens veien, negres amb roba negra, com vaig a la foto. Érem sis germans i el meu nebot, que tenia mesos. Segons la meva mare, el meu pare era a la presó, però ni sabia el nom d’aquell home, i la cosa estranya seria que no fos a la presó, les presons són plenes de negres, com el barri, ja està, i qualsevol torna amb una dona hipopòtam que té sis fills i un nét. En fi. Les corredisses, l’estat d’excepció, tot aquell món dels còmics que el meu germà petit robava a la biblioteca, va arribar a Baltimore. El barri assetjat per la policia i l’exèrcit, toc de queda, helicòpters, furgonetes blindades, un merder de sirenes, i nosaltres tirant ampolles i pedres, enfilats al cotxe patrulla, robant a les botigues i cremant-ho tot. Una mica de justícia social. Encara que això de justícia social ho dic ara, llavors ni havia sentit *Strange fruit, la cançó que no canta Sinatra, jo només sabia que abans linxaven els negres i que ara ho feia la policia, sovint policies negres, en això estàvem pitjor, i que ara ens deien afroamericans 4 perquè érem mig americans, nascuts al costat fosc d’Amèrica, i que teníem números perquè un policia cagat de por o amb un mal dia ens fotés un tret. Però mireu com reia, aquell dia, amb una felicitat que no he sentit mai més. Cadascú té el seu moment de felicitat, això també és una fruita estranya, no la tries pas, per a un blanc pot ser el dia que es tira la Mila Kunis o l’Emma Stone, per a mi van ser els salts a sobre el capó, encara sento com s’abonyegava sota nostre, poc abans que al meu germà li trenquessin l’esquena.

Toni Sala

*Strange fruit és una cançó de la cantant Billie Holiday de l’any 1939 que tracta del cos d’un negre penjat a un arbre en contrast amb la imatge bucòlica del estats del sud d’EE.UU. La cançó fa referència als linxaments d’afroamericans que es produïen en aquests estats a final del segle XIX i principis del XX.

https://es.wikipedia.org/wiki/Strange_Fruit

https://www.youtube.com/watch?v=-_R8xxeMFEU

Enllaç: La música negra

1. Per què l’autor defineix els camps de cotó a on treballaven els seus padrins com els «primers camps nazis»?

2. A quin tipus de conflicte (o conflictes) fa referència aquesta història de Toni Sala?

3. En el text, hi apareix la frase: «El cotxe és el seu cacauet, el seu plàtan». Què deu voler expressar?

4. A quina figura literària es refereix el narrador quan explica que actualment s’empra «afroamericà» en lloc de «negre»?

5. Explica perquè duen accent aquestes paraules:

Kènia, món, érem, teníem, més.

6. Llegeix aquesta notícia i relaciona-la amb el relat anterior.

La policia de Chicago mata un estudiant i una dona negres, la segona “per accident”

La ciutat ha registrat nombroses protestes en els últims dies contra l’abús de poder de la policia amb la població afroamericana

ARA Barcelona 27/12/2015

La policia de Chicago ha matat aquest diumenge a la matinada dues persones de color, la segona d’elles “de forma accidental”, segons fonts oficials. Es tracta d’una dona de 55 anys, Bettie Jones, mare de cinc fills, que era veïna d’un jove de 19 anys al qual la policia també va donar mort, en aquest cas al·legant que es va comportar de manera agressiva.

Els agents de policia havien rebut una trucada de denúncia per violència domèstica. Un home assegurava que el seu fill, Quintonio LeGrier, de 19 anys i estudiant d’enginyeria, l’estava amenaçant. En arribar a l’habitatge, segons fonts oficials, es van trobar el noi colpejant la porta del pare amb un bat de beisbol.

Els agents asseguren que van haver d’enfrontar-se a “una persona combativa” i li van disparar, fet que li va causar la mort. En el tiroteig, a més, la veïna Bettie Jones va rebre un tret “de forma accidental i va morir tràgicament”, segons la nota policial. “Estenem el nostre més profund condol a la família i amics”, afegeix.

La cosina de la dona morta, Evelyn Glover Jennings, va reclamar una “investigació exhaustiva” sobre els fets. “Vull respostes”, va afirmar als mitjans locals. Segons la família del jove mort, LeGrier tenia problemes mentals però no era agressiu.

Aquestes noves morts de persones negres a mans de la policia es produeixen després d’uns dies de nombroses manifestacions a la ciutat de Chicago contra l’ abús de poder de la policia amb la població afroamericana.

Les protestes van esclatar en fer-se públic el vídeo de la mort d’un altre jove negre, de 17 anys, Lequan McDonald (ocorreguda feia un any), en què se’l veu caminant allunyant-se de la policia quan rep el primer dels 16 trets que li dispara un agent blanc.

En les protestes dels últims dies, els manifestants reclamaven la dimissió de l’alcalde, Rahm Emmanuel, el qual acusen d’haver encobert el policia blanc que va matar McDonald l’any 2014.

ENLLAÇ

http://www.ara.cat/internacional/policia-Chicago-estudiant-negres-accident_0_1493250838.html

SOLUCIONS

1. L’autor fa un símil entre la situació extrema i sense drets dels «camps de cotó» dels Estats Units a on es practicava l’esclavisme i el «camp de concentració» nazis, posteriors, en què empresonaren els dissidents o contraris al nazisme (alguns d’aquests es convertiren en camps d’extermini). D’altra banda, cal reparar que «camp» es pot referir tant a una ‘extensió de terreny’ com a ‘campament’.

En els estats del sud d’Estats Units durant gran part del segle XIX es practicà l’esclavisme. La majoria del esclaus eren de raça negra i molts d’ells havien de fer feina en plantacions de cotó. En les eleccions presidencials de 1860, el Partit Republicà dels Estats Units, dirigit per Abraham Lincoln havia fet campanya en contra de l’expansió de l’esclavitud més enllà dels estats en els quals ja existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sud declaressin la secessió de la Unió.

L’esclavitud és considerada avui en dia il·legal a tots els països del món i és una activitat criminal condemnada per les convencions de les Nacions Unides. Malgrat això, en alguns països com Myanmar (Birmània) i Sudan encara existeix, així com l’explotació infantil, que inclou la prostitució infantil i l’explotació de la mà d’obra infantil també existeixen en algunes regions de l’Àsia de l’Est, l’Àfrica i l’Europa de l’Est. Aquestes persones podrien ser considerades esclaves, ja que no tenen dret a queixar-se ni a abandonar aquesta situació perquè podria perillar la seva integritat física. El tràfic de persones consisteix a transportar i vendre persones per a l’esclavitud, especialment sexual.

https://es.wikipedia.org/wiki/Esclavitud_en_los_Estados_Unidos

2. Tracta tant del racisme (Doctrina que propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc.) i també de la justícia social que propugna el reconeixement dels drets socials dels individus, atenent no solament a llur treball, sinó també a llurs necessitats.

3. Anteriorment, el protagonista, mentre contemplava la fotografia, s’ha definit com a mico (moneia) a causa dels bots que pegaven damunt el cotxe de policia. Segurament, per a ells, el vehicle era equivalent a un trofeu, com ho pot ser un plàtan o cacauets per a una moneia.

4. Es tracta de l’eufemisme, que és una figura que consisteix a emprar un mot o una expressió suau, inofensiu, en lloc d’un de dur, indelicat, desplaent, etc.

5. Kènia: és una paraula esdrúixola (la síl·laba tònica és l’antepenúltima) de tres síl·labes (Kè-ni-a) i aquest tipus de paraules sempre duen accent. Com que la e tònica es pronuncia oberta du accent greu o obert.

Món: és un accent diacrític que serveix per distingir aquest cas, que significa ‘la Terra’, del possessiu àton equivalent a ‘el meu’ utilitzat en expressions com «mon pare».

Érem: s’accentua perquè és una paraula plana (la síl·laba tònica és la penúltima) que no acaba en vocal, vocal més essa, -en o -in. La e es pronuncia tancada i, per això, du accent agut o tancat.

Teníem: és un cas similar a l’anterior. És una paraula de tres síl·labes (te-ní-em), que és plana i s’accentua perquè no acaba en vocal, vocal més essa, -en o -in. La i sempre du accent tancat.

Més: És un cas d’accent diacrític. S’accentua quan és un adverbi de quantitat per distingir-lo de part de l’any (mes de febrer), de la conjunció equivalent a ‘però’ (la idea és bona, mes no és nova), o del possessiu àton plural (mes amigues).

Comprensió lectora i anàlisi d’un text sobre la lectura

LLEGEIX AQUEST TEXT I RESPON LES PREGUNTES SEGÜENTS.
HI HA UNA FORTA tendència a dictaminar què1 s’ha de llegir i què no s’ha de llegir. Aquesta tria l’acostumen2 a fer els qui tenen un criteri exigent, i sovint exclusivista, de la lectura.
És una actitud que es manifesta en molts camps, perquè3 sembla que ens agrada la disjuntiva: això o allò. I un cop hem optat per un criteri, la tendència a condemnar els qui no el comparteixen sembla, lamentablement, inevitable.
Potser4 perquè, ja d’adolescent, vaig ser un lector irregular, espontani, gens instruït sobre què estava bé i què estava malament llegir, em costa admetre que hi ha uns llibres indispensables. Em sembla que1 Oscar Wilde, sovint provocatiu però també lúcid, tenia raó quan deia: “És absurd tenir una norma sobre allò que s’ha de llegir i allò que no. Més de la meitat de la cultura intel·lectual moderna depèn d’allò que no s’havia de llegir”.
La llibertat de lectura és com la llibertat estètica. O com la d’escoltar una música entre totes les músiques. Al capdavall, els orígens de la paraula cultura són ben explicatius. En temps antics, llegir tenia el significat de collir, i més encara: equivalia a escollir. ¿Escollir pel gust propi o per identificar-se amb la tria que ha fet un altre?
Hi ha llibres que1 han aconseguit ser els preferits per uns entesos, que han aplicat a la lectura uns criteris perfectament vàlids de valoració. Però la lectura està a les mans de tothom, afortunadament, i ja no és el privilegi d’una minoria civil o eclesiàstica. El llibre pot ser4 un plaer o una medicina. O tot alhora.
Els llibres que agraden a tothom fan pudor, va dir Nietzsche. Aquests radicals són els antilectors.
JOSEP M. ESPINÀS, Arabalears.

1. Tria el títol que s’adeqüi més al contingut del text i justifica’n l’elecció.
a. Elogi de la lectura b. Llibertat per als llibres. c. Cap llibre sense lector
d. A favor dels llibres imprescindibles

2. Digues si són veritables o falses aquestes opinions:
a. Hi ha gent que decideix què s’ha de llegir.
b. Es tendeix a desaprovar l’opció descartada.
c. Segons Wilde, és contrari al sentit comú seguir una norma a l’hora de llegir.
d. Hem d’escollir les nostres lectures tenint en compte els entesos perquè saben aplicar uns criteris de lectura perfectament vàlids.

3. Quina és la tesi de Josep M. Espinàs? En quin paràgraf es troba? Quin són els seus arguments?

4. Analitza gramaticalment aquests casos:
Cas 1: quina diferència hi ha entre aquestes fomes?
Dictaminar què s’ha de llegir:
Em sembla que Oscar Wilde:
Hi ha llibres que han aconseguit:

Cas 2: quin sintagma substitueix el pronom apostrofat (l’):

Cas 3: Seria incorrecte escriure la forma “perquè” separada en aquest cas?

Cas 4: quan s’ha d’escriure junt i quan s’ha d’escriure separat?

 SOLUCIONS

1. Tria el títol que s’adeqüi més al contingut del text i justifica’n l’elecció.
a. Elogi de la lectura b. Llibertat per als llibres. c. Cap llibre sense lector
d. A favor dels llibres imprescindibles

2. Digues si són veritables o falses aquestes opinions:
a. Hi ha gent que decideix què s’ha de llegir. F (que vol marcar què s’ha de llegir, té la tendència, és partidària)
b. Es tendeix a desaprovar l’opció descartada. V
c. Segons Wilde, és contrari al sentit comú seguir una norma a l’hora de llegir. V
d. Hem d’escollir les nostres lectures tenint en compte els entesos perquè saben aplicar uns criteris de lectura perfectament vàlids. F

3. Quina és la tesi de Josep M. Espinàs? En quin paràgraf es troba? Quin són els seus arguments?
La seva tesi és que la tria del lector ha de ser lliure perquè les imposicions elitistes o dels entesos descoratgen els lectors.
1r argument: Ens agrada la disjuntiva i, per això, hi ha una tendència general a condemnar l’opció que no s’ha triat.
2n i 3r argument: L’exemple personal com a lector espontani i l’argument d’autoritat d’Oscar Wilde (“és absurd seguir una norma a l’hora de llegir”).
4t La lectura s’associa al gust propi* i llibertat.
5è L’accés general a la lectura fa que no sigui un privilegi d’un grup concret.
6è Es pot llegir només per plaer.
7è La imposició d’un criteri extern i elitista desencoratja els lectors*.

4. Analitza gramaticalment aquests casos:
Cas 1: quina diferència hi ha entre aquestes fomes:
Dictaminar què s’ha de llegir: és un pronom interrogatiu indirecte.
Em sembla que Oscar Wilde: és una conjunció que relaciona una oració principal “Em sembla que” amb una altra de subordinada “Oscar Wilde tenia raó…”.
Hi ha llibres que han aconseguit: és un pronom relatiu que substitueix “llibres”, que és l’antecedent, i relaciona la primera oració amb la segona: “que han aconseguit”.
Cas 2: quin sintagma substitueix el pronom apostrofat (l’):
Ordre neutre: Els qui tenen un criteri exigent (subjecte) acostumen a fer (verb) aquesta tria (CD = LA).
Cas 3: Seria incorrecta escriure la forma perquè separada en aquest cas?
Sí. Escrivim “perquè” quan és una resposta a la pregunta “per què“: Per què fas rubiols? Perquè és una tradició que se’n facin per Pasqua.
D’altra banda, cal tenir en compte que “per què” s’escriu tant en preguntes directes com indirectes: “Per què no vendràs?” i “No sé per què no vendrà”.
Finalment, “per què” també pot ser un pronom relatiu: “El pont per què (= pel qual) passa el tren és perillosíssim”.
Cas 4: quan s’ha d’escriure junt i quan s’ha d’escriure separat?
Potser = adverbi de dubte + verb en indicatiu
Pot ser que = perífrasi verbal + verb en subjuntiu
– Potser plourà [diferent de Pot ser que plogui].
– A hores d’ara potser ja han acabat [diferent d’ <<A hores d’ara pot ser que ja hagin acabat>>].
-El llibre pot ser un plaer. / Els llibres poden ser un plaer.

Deixeu-me ser una mica maleducat (comprensió lectora)

ALGUNA COSA es fa malament a les classes de català quan un jove brillant de la generació més ben formada se t’acosta i et diu: “Puc fer servir reimaginar?” “Sí, esclar, per què ho preguntes?” “És que el corrector automàtic m’ho subratlla i no és al diccionari”.
I és que el català s’ensenya massa com un camp ple de mines i massa poc com a font de joc i creació. I al final s’oblida que una llengua té regles, sí, però són productives, i això impedeix ficar-la en un diccionari, per gruixut que sigui.
Aquest biaix pobre d’esperit encara impregna molts manuals i treu el nas a l’Optimot, el portal institucional dedicat a resoldre dubtes lingüístics.
Imagineu que no sabeu si heu d’escriure mal educat o maleducat. L’Optimot us ho resol ràpidament. Diu que heu d’escriure mal educat, perquè en aquest cas, segons el diccionari, l’adverbi mal no s’ha convertit en prefix, com passa a malcriat.
En canvi, a la Gramàtica del català contemporani, la lingüista Lluïsa Gràcia ens desconcerta afirmant que encara que maleducar no sigui als diccionaris, “a diferència de maleducat ”, és una forma possible que el parlant pot crear espontàniament.
Gràcia s’equivoca: maleducat tampoc és als diccionaris. Però és un error disculpable. ¿Té sentit que hi hagi malcriats, malparits i no maleducats? Com ella diu molt bé, és una forma possible que sempre es pot crear. Com podem crear reimaginar afegint el prefix re- al verb imaginar. Són paraules formades aplicant correctament regles de la llengua i, per tant, correctes, siguin o no al diccionari.
De fet, hi ha raons per preferir maleducat a mal educat, perquè maleducat, com malcriat o malparit, no és la simple suma de l’adverbi mal i el participi d’un verb, com ho prova el DIEC2 entrant mal educat amb un sentit específic, i no, per exemple, mal vestit.

ALBERT PLA NUALART    12/04/2014

COMENTARIS
mettix
En aquesta fitxa es parla de mots prefixats amb re-: http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal

Sucarrat
A mi em sembla que aquesta font de joc i creació no l’explotem gaire. Penso que som poc agosarats a l’hora de crear. Per exemple transformar noms en verbs o en adjectius. O mirar de trobar aquella paraula que sovint se’ns “imposa” o ens imposem d’un altre idioma. Per exemple, no sé si el verb “becainar”, de becaina, podria arribar a ser admesa. O un “desvel”, de desvelar, una cosa que desvelem. O “bestret”, a partir d’una accepció de “bestreure”, de l’Alcover-Moll: “Contar o descobrir allò que caldria tenir secret”. Tant “desvel” com “bestret” no podrien substituir “spoiler”? Rieu, si voleu, no en sóc un especialista ni pretenc ser-ne, però jo veig que últimament en català no creem gran cosa, sinó que anem a remolc d’altres idiomes. On tenim el geni de la llengua que va crear tants refranys, frases festes i girs lingüístics a partir de la genuïnitat?

Mercurial
Molt d’acord, i moltes gràcies per “desvelar” una accepció de bestreure que desconeixia totalment. Així podríem tenir una homonímia nova (la del participi bestret o la dels substantiu bestreta, la que més ens agradi).

Pel que fa a això de convertir substantius en verbs i adjectius, l’anglès ho fa molt, i sense rubor. Del seu clàssic “gardening” per què no podem dir en català “jardinejar” en comptes d’arreglar les plantes o el jardí? I de treballar l’hort en podríem dir “hortejar”? De fet, ja ho fem, per exemple, amb discursejar a partir de fer discurs. Però potser al final és perillós i acabem conjugant el verb “malastrugançar”.

A Pla li vull comentar que jo sóc dels panolis (1) que quan el marcador de text li deia que maleducat no era correcte, el separava. Però està clar que junt, com a adjectiu, funciona millor, i no el tornaré a corregir.

1. Panoli: Beneit, curt d’enteniment, ignorant.

Text i comentaris extrets de l’Arabalears. Un tast de català, Albert Nualart: http://www.arabalears.cat/premium/Deixeu-me-mica-Maleducat_0_1118888127.html

DIGUES SI AQUESTES AFIRMACIONS SÓN VERITABLES O FALSES:

1. Reimaginar és una paraula incorrecta.
2. A través de l’entreteniment es pot fomentar la creació de paraules.
3. Lluïsa Gràcia s’equivoca inexcusablement quan diu que maleducat no surt al diccionari.
4. Segons l’autor, escriure mal educat separat és incoherent respecte d’altres paraules.
5. Sucarrat creu que “desvel” té el mateix significat que “spoiler”.
6. “Jardinejar” i “hortejar” podrien ser paraules noves.

 

SOLUCIONS

1. Reimaginar és una paraula incorrecta. F (Que no surti al diccionari no implica que ho sigui.)
2. A través de l’entreteniment es pot fomentar la creació de paraules. V
3. Lluïsa Gràcia s’equivoca inexcusablement quan diu que maleducat no surt al diccionari. F (És un error disculpable.)
4. Segons l’autor, escriure mal educat separat és incoherent respecte d’altres paraules. V
5. Sucarrat creu que “desvel” té el mateix significat que “spoiler”. F (Podria tenir el mateix significat).
6. “Jardinejar” i “hortejar” podrien ser paraules noves. V

Llibres i telèfons mòbils

Llegeix aquest text.

Ara fa pocs dies ens assabentàvem que la llibreria Documenta, a tocar de la plaça del Pi, havia hagut de recórrer a un soci capitalista i a una campanya de micromecenatge per sobreviure: amb això, Josep Cots, el llibreter en cap de l’establiment, podrà llogar un altre local, més assequible, i continuar la seva magnífica tasca de molts anys. La raó per la qual Cots i els seus han de mudar-se és que el lloguer d’un local com el que tenien ha quedat subjecte a la nova llei de lloguers de locals comercials, i el preu que ara demanen els amos per aquells metres quadrats és, imagino, deu vegades superior al que pagaven. Per aquesta mateixa raó, i amb menys fortuna, la llibreria Cervantes y Canuda també ha hagut de tancar, i en el seu lloc ja funciona una botiga de roba bona, bonica i barata (és un dir). Ai, amics Santi i Ramon, i Xavier, com us enyoro! Com aquesta, ha caigut la llibreria Jaimes, que s’ha hagut de traslladar a un local menys car, i han caigut, als últims dos anys, dues o tres llibreries més, entre elles l’emblemàtica Áncora y Delfín —l’emblema de la qual partia de la marca tipogràfica de l’editorial d’Aldo Manuzio, veneciana, establerta ja al segle XV—, la llibreria Roqué, als Jardinets de Gràcia, i les dues llibreries Platón, a la part alta de Barcelona. Però abans n’havien caigut una pila: van desaparèixer, per exemple, les tres (tres!) Llibreries Franceses que hi havia a Barcelona (una a la Rambla, la primera a desaparèixer, una altra a la cantonada de Diagonal amb Muntaner, i la més gran al passeig de Gràcia).

Però si els locals que ocupaven aquestes llibreries desaparegudes o traslladades ara són ocupats per negocis que poden pagar un lloguer sis, vuit o deu vegades superior, deu ser perquè allò que despatxen es ven molt, i amb un marge de benefici molt més gran que els llibres. Només podem arribar a una conclusió: si moltes llibreries de nou —quant a les de vell, caldria fer un altre article— han hagut de tancar o passen dificultats, això es deu, bàsicament, al fet que els llibres són relativament cars (posem-hi una mitjana de 20 euros), però, en especial, al fet que ara hi ha molts menys lectors que fa, diguem, 30 anys.

L’editor de Quaderns Crema, Jaume Vallcorba, va dir-me ara fa poc que l’edat mitjana dels lectors al nostre país era de 60 anys: això vol dir que hi ha molta gent d’entre 40 i 80 anys que llegeix, molt poca de menys de 40, i també poca —perquè solen morir-se— de més de 80.

Però continuem el raonament more geometrico: per què ara hi ha menys gent que llegeix? Se m’acuden dues raons: la primera, fonamental, és que ni a l’ESO ni al batxillerat no ensenyen prou literatura i, la que ensenyen sovint fa perdre als nois i noies les ganes de llegir (per exemple, les novel·les gracienques de Mercè Rodoreda, o les de Pedrolo, anys enrere, o la poesia de Martí i Pol); la segona, que el telèfon mòbil, en totes les seves variants, i, damunt, tota la resta de ginys electrònics —paraula que ja es fa servir per a qualsevol cosa, com ara els cigarrets “electrònics”, que no porten cap xip, i solament una pila com les de tota la vida, i són, per tant, només “elèctrics”— han acostumat la gent jove a distreure’s d’una manera molt més passadora que llegint, més barata, més interactiva i més generadora de sociabilitat.

Només cal passejar pel carrer, o agafar l’autobús, el tren o el metro per adonar-se de fins a quin punt les generacions més joves —fins als 40 anys?— depenen psicològicament i somàticament d’aquests artefactes. Després, quan són a casa, ja no miren tant la televisió, però continuen atrapats, com una rata, en el parany dels facebooks, els twitters i els whatsapps. Enmig d’aquesta enorme acumulació d’estris per a la distracció i la comunicació amb els altres, la lectura, que resta com una operació solitària i que sempre ha despertat un respecte distant per part dels qui veuen un ésser llegir, tendirà a esfumar-se.

Jordi Llovet

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/02/05/quadern/1391636431_553734.html

  1. Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

    a) A causa de la crisi econòmica algunes llibreries han hagut de tancar.

    b) Jaume Vallcorba ha fet un estudi el resultat del qual demostra que la mitjana d’edat dels lectors és de seixanta anys.

    c) Jaume Vallcorba és l’editor de Quadern Crema.

    d) Les novel·les de Gràcia de Mercè Rodoreda fan perdre les ganes de llegir dels nins.

    e) Els telèfons mòbils i la resta de ginys electrònics han acostumats els joves a distreure’s d’una manera més passable que no llegint.

    f) Els joves tenen addició a aquests ginys tecnològics.

ESQUEMA NUMÈRIC

 
  1. Moltes de llibreries han hagut de tancar o canviar de local a causa de la pujada de preu dels lloguers.

    1.2 Els locals ara estan ocupats per negocis més rendibles.

  2. Els llibres són relativament cars i el nombre de lectors han disminuït respecte fa un parell d’anys.

  3. La gent jove llegeix manco que l’adulta.

    3.1 Hi ha més pocs lectors perquè a l’escola no s’ensenya prou literatura i les lectures no són engrescadores.

    3.2 Les possibilitats que ofereixen els telèfons mòbils nous fan la vida més passable als joves.

  4. Davant la distracció i sociabilitat de les noves tecnologies, la lectura desapareixerà.

RESUM

Darrerament, moltes de llibreries han hagut de tancar o canviar de local per la pujada de preu dels lloguers. El negoci no és tan rendible, perquè els llibres són cars i el quantitat de lectors ha disminuït. La gent jove llegeix manco que l’adulta ja que a l’escola no s’ensenya prou literatura i les lectures no són engrescadores. D’altra banda, les possibilitats que ofereixen els telèfons mòbils fan la vida més entretenguda als joves i, davant la distracció i sociabilitat que ofereixen les noves tecnologies, la lectura tradicional desapareixerà.

SOLUCIONS DE LES PREGUNTES DE LA COMPRENSIÓ LECTORA

 
  1. A causa de la crisi econòmica algunes llibreries han hagut de tancar. F

  2. Jaume Vallcorba ha fet un estudi el resultat del qual demostra que la mitjana d’edat dels lectors és de seixanta anys. F (No es diu que hagi fet cap estudi.)

  3. Jaume Vallcorba és l’editor de Quadern Crema. F (Quaderns Crema)

  4. Les novel·les de Gràcia de Mercè Rodoreda fan perdre les ganes de llegir dels nins. V

  5. Els telèfons mòbils i la resta de ginys electrònics han acostumats els joves a distreure’s d’una manera més passable que no llegint. V (passadora = passable)

  6. Els joves tenen addició a aquests ginys tecnològics. F (addicció)

Sobre la lectura

1. Què és llegir?

  • Llegir: consisteix a oralitzar la grafia, tornar la veu a la lletra callada.

  • Llegir és comprendre.

  • Llegir és descobrir les intencions en què s’usa cada discurs, les estratagemes que amaga, les ideologies o tergiversacions que manega. (Daniel Cassany)

  • Consisteix en el fet que, si a qualcú li donen improvisadament un text imprès, el pugui llegir en veu alta, sabent què diu i fent-ho saber als altres. (José M. Valverde)

2. Quins són els mecanismes de comprensió d’un text?

La comprensió o la interpretació del text és l’aportació dels receptors a la construcció del significat textual: un text significa en la mesura que uns receptors el poden entendre. I aquest “treball” d’interpretació és un procés estratègic, en què els receptors utilitzen tot tipus d’informació (la que sorgeix del text mateix, la dels coneixements emmagatzemats en la memòria, la d’experiències prèvies o del context de la comunicació, etc.) i posen en fucionament els mateixos mecanismes cognitius amb la finalitat d’arribar a una determinada interpretació i dotar així el text d’un sentit complet. (Conca i altres, 1998).

3. Llegir com un escriptor

L’únic model per escriure una carta és una carta ja escrita. Un escriptor competent ha llegit i llegeix textos escrits exactament com un nen escolta. Podem aprendre incidentalment,  quan a mesura que llegim el text l’estam escrivint com un lector.

Per exemple: estam llegint una revista i, de cop i volta, ens aturam per fixar-nos atentament en l’ortografia de la paraula xou: no és una paraula nova, el que ens sorprén és l’adaptació catalana de la grafia anglesa show, hem après la nova grafia incidentalment, perquè no llegíem la revista amb la intenció d’aprendre-la.

En canvi, llegim com un receptor quan ens interessa comprendre només la informació que porta el text (per això hi ha bon lectors que són escriptors imcompetents). Daniel Cassany, Descriure escriure.

4. Què ens impel·leix a llegir?

Entendre el que es llegeix és la base de tota formació. I no és, com a vegades sembla, una simple qüestió de tècnica lectora. Requereix, per sobre de tot, curiositat -que en el fons és el motor del progrés humà-, receptivitat, empatia. Tenir bona comprensió lectora és fer teu el que llegeixes. I d’alguna manera ficar-t’hi dintre, obrir-hi escletxes que et permetin primer entendre-ho i després anar més enllà. Això és incompatible amb una idea de l’ensenyament que va desterrant la filosofia i les humanitats i que sembla tenir un objectiu primordial: modelar l’ Homo economicus , és a dir, avançar en el procés ideològic de construir humans d’una sola dimensió.

Josep Ramoneda (Diari Ara Balears, 9-10-2013)