Resum i esquema numèric d’un text sobre pensament crític

Llegiu aquest text amb l’objectiu de fer-ne un resum.

CRÍTICA AL PENSAMENT CRÍTIC

Em fa l’efecte que l’anomenat “pensament crític” és molt més lloat al nostre discurs pedagògic que practicat a les nostres aules. Sovint en parlem com si fos l’únic tipus de pensament digne d’aquest nom, però en la nostra conducta quotidiana és fàcil veure que tendim a actuar com si creguéssim que l’únic pensament veritablement crític és el que coincideix amb el nostre.

El pensament crític, per ser valuós, ni es pot reduir a una consigna ni pot substituir el pensament rigorós, però això és exactament el que s’esdevé quan, per bé de ser crítics, desconfiem de qualsevol criteri d’autoritat o quan ens preocupem més de sospitar de les intencions de l’altre que de la ignorància pròpia.

Pensar bé no és fàcil. Calen coneixements, habituació, domini del llenguatge i rigor en relació a les pròpies febleses. És impossible pensar críticament sobre un problema si no en comprenem bé les dades implícites. Quan, sense entendre un problema, ens llancem a opinar-ne, no estem donant una mostra de pensament crític, sinó d’incontinència verbal. És impossible pensar críticament si la pobresa del nostre llenguatge ens impedeix, per exemple, comprendre la ironia d’una situació. No hi ha cap possibilitat de pensament crític si no entenem la necessitat de confiar en els altres, ni podem estar satisfets del nostre pensament si no estem disposats a pensar contra nosaltres mateixos.

Afegeixo que tampoc mostrem un pensament pedagògicament crític si no entenem la necessitat que tenen els nostres alumnes de confiar en nosaltres, els seus mestres, i, per descomptat, en els seus pares, per poder sentir-se segurs en l’exploració del desconegut. Necessiten sentir-se estimats i recolzats just perquè són febles, i ells ho saben. Sovint es contradiuen, tenen sentiments oposats i es refugien en confortables prejudicis i fal·làcies. Precisament per tot això ens necessiten. Els calen adults al seu costat que els ajudin a pensar amb rigor i claredat. Pedagògicament parlant, no som prou crítics si no entenem el valor terapèutic de la confiança i del compromís entre les persones.

I un apunt més per concloure: la recent proposta del Partit Republicà de Texas de prohibir el pensament crític a les escoles em sembla, ras i curt, un magnífic exemple d’estupidesa.

 Gregorio Luri, Ara Balears.

1. Mentre llegiu el text per primera vegada:

  • Fixau-vos en quin tipus de text és i quina estructura té.

  • Teniu presents les preguntes: de què tracta el text? Què diu sobre el tema?

  • Efectuau mentalment resums parcials.

2. Seleccionau la informació. Subratllau el text en la segona lectura (no subratlleu els exemples) i apuntau frases temàtiques que resumesquin les idees principals.

3. Feis un esquema numèric amb les idees principals.

4. Elaborau el resum. Recordau que resumir significa escurçar un text prioritzant les idees principals que es volen transmetre i bandejant els detalls insignificants de manera que el producte final sigui un altre text fidel al contingut informatiu de l’original, cohesionat i ben estructurat.

Propostes de solucions:

ESQUEMA NUMÈRIC

1.El pensament crític està ben vist, però no és gaire pràcticat.

1.1 Forma part del discurs pedagògic.

1.2 Tendim a confondre la nostra opinió amb el pensament crític.

 

2. Tendrà més qualitat si és un pensament rigorós.

2.1 Ha de tenir en compte les veus autoritzades i no ha de sospitar dels altres punts de vista.

2.2 Hem de tenir presents les nostres mancances.

 

3. Pensar bé requereix unes aptituds concretes, coneixements, confiança amb l’altre i ser autocrítics.

 

4. Els alumnes necessiten el suport dels adults per millorar el seu pensament crític.

RESUM

El pensament crític està ben vist, però no es practica gaire. Si volem que sigui de qualitat, ha de ser rigorós, tenir presents els criteris d’autoritat i confiar en els altres. Així mateix, requereix coneixements, capacitat autocrítica i aptituds concretes. D’altra banda, per tal de desenvolupar-lo, els alumnes necessiten el suport dels adults.

Sobre la lectura

1. Què és llegir?

  • Llegir: consisteix a oralitzar la grafia, tornar la veu a la lletra callada.

  • Llegir és comprendre.

  • Llegir és descobrir les intencions en què s’usa cada discurs, les estratagemes que amaga, les ideologies o tergiversacions que manega. (Daniel Cassany)

  • Consisteix en el fet que, si a qualcú li donen improvisadament un text imprès, el pugui llegir en veu alta, sabent què diu i fent-ho saber als altres. (José M. Valverde)

2. Quins són els mecanismes de comprensió d’un text?

La comprensió o la interpretació del text és l’aportació dels receptors a la construcció del significat textual: un text significa en la mesura que uns receptors el poden entendre. I aquest “treball” d’interpretació és un procés estratègic, en què els receptors utilitzen tot tipus d’informació (la que sorgeix del text mateix, la dels coneixements emmagatzemats en la memòria, la d’experiències prèvies o del context de la comunicació, etc.) i posen en fucionament els mateixos mecanismes cognitius amb la finalitat d’arribar a una determinada interpretació i dotar així el text d’un sentit complet. (Conca i altres, 1998).

3. Llegir com un escriptor

L’únic model per escriure una carta és una carta ja escrita. Un escriptor competent ha llegit i llegeix textos escrits exactament com un nen escolta. Podem aprendre incidentalment,  quan a mesura que llegim el text l’estam escrivint com un lector.

Per exemple: estam llegint una revista i, de cop i volta, ens aturam per fixar-nos atentament en l’ortografia de la paraula xou: no és una paraula nova, el que ens sorprén és l’adaptació catalana de la grafia anglesa show, hem après la nova grafia incidentalment, perquè no llegíem la revista amb la intenció d’aprendre-la.

En canvi, llegim com un receptor quan ens interessa comprendre només la informació que porta el text (per això hi ha bon lectors que són escriptors imcompetents). Daniel Cassany, Descriure escriure.

4. Què ens impel·leix a llegir?

Entendre el que es llegeix és la base de tota formació. I no és, com a vegades sembla, una simple qüestió de tècnica lectora. Requereix, per sobre de tot, curiositat -que en el fons és el motor del progrés humà-, receptivitat, empatia. Tenir bona comprensió lectora és fer teu el que llegeixes. I d’alguna manera ficar-t’hi dintre, obrir-hi escletxes que et permetin primer entendre-ho i després anar més enllà. Això és incompatible amb una idea de l’ensenyament que va desterrant la filosofia i les humanitats i que sembla tenir un objectiu primordial: modelar l’ Homo economicus , és a dir, avançar en el procés ideològic de construir humans d’una sola dimensió.

Josep Ramoneda (Diari Ara Balears, 9-10-2013)