Poetes nascuts el 1913

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (poemes)

Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondàries de l’oblit,
l’abella so que clava la roent
agulla -fúria i foc- en el seu pit.

La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor

en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s’adorm amb un somriure embadalit.

Marià Villangómez (poemes)

Aquesta lluna pagesa
aquí és més lluna que enlloc.
Sortia grossa i encesa,
ara ha pres un color groc.

Ja no veu carro ni mula
ni el bestiar que recull.
Si avorrida, ho dissimula
alta i clara com un ull.

Temps ha que dorm la gallina
i els al.lots ja són al llit.
Na Xamena diu: “Au, vine”,
a l’home mig adormit.

No fa cas de petiteses
la lluna. Vol camp obert.
Sèquies, pins, camins, maleses:
tot ho mira amb aire expert.

Amiga de l’olibassa,
de la granota i el mart.
(Qui dorm i qui va de caça,
i qui mai troba que és tard.)

Vetlla el vent que sempre alena,
i la font que sempre neix,
i l’ona damunt l’arena,
i, amb un badall, jo mateix.

Lladre i adúlter, a l’una
volen anar d’amagat.
Es queixen: “Aquesta lluna!”
I troba una ombra el pecat.

La lluna de lloc es muda,
la lluna fa el seu camí.
La serena cau menuda
i arriba que tot té fi.

Salvador Espriu (poemes)

Definicions de literatura. Per què llegim? Característiques

1. QUINA DEFINICIÓ DE LITERATURA TRIARIES? PER QUÈ?

  1. Hi ha l’art de llegir i l’art d’escriure (Joan Mascaró). El paper del lector: <<Siguin quines siguin les vostres conviccions, sou més que una ideologia, i Shakespeare us diu alguna cosa en la mesura del que vosaltres li podeu aportar.>> (Harold Bloom)
  2. Coneixement de tot el que ha estat escrit.
  3. Segons Jakopson, la funció estètica o poètica del llenguatge és la dominant en el missatge literari. Aquesta funció es basa en una selecció i combinació de procediments que transformen el sentit denotatiu o neutre de la paraula en un sentit connotatiu o poètic.
  4. Texts que inclouen un saber fixat i transmès per escrit.
  5. Es limita a obres de ficció. Segons kant, la literatura és una lectura desinteressada, es llegeix per plaer.
  6. Frontalització: atreure l’atenció sobre el mateix enunciat.
  7. Literatura apareix quan a una persona li agrada sentir repassar, ja sense cap novetat. El grau suprem apareix quan, encara que ho recordi de memòria o, fins i tot, literalment, desitja tornar-lo a sentir sencer en el seu orde. (José M. Valverde)
  8. L’art de parlar bé amb una ficció versemblant. (Jaume Medina)
  9. <<La literatura és pot definir com una art bella que dóna les regles per a la deguda i bella confecció de l’obra literària, és una art retòrica.>>
  10. La literatura i l’art com a evasió.    Evadir-se: fig Cercar d’allunyar-se d’una situació desagradable, d’un problema, etc. Per exemple, a La rosa porpra del Caire (Woody Allen). En els anys 1930 als Estats Units, durant la Gran depressió, una jove cambrera de cerveseria, Cecilia, té un marit aturat i camanduler. Es consola passant les seves vesprades en el cinema, la seva gran passió.Un dia en què ha anat a veure, per cinquena vegada, la mateixa pel·lícula al Jewel Palace, un incident extraordinari es produeix: un dels personatges de La Rosa porpra del Caire, Tom Baxter, l’interpel·la a la sala. Surt de la pantalla, passa de la pel·lícula en blanc i negre al món en colors i la fica en una aventura imprevista. (Viquipèdia).

 2. PER QUÈ LLEGIM LITERATURA?

  1. Per interès propi.
  2. No llegim per contradir ni refutar, sinó per sospesar i considerar.
  3. Per considerar la naturalesa que comparteix amb nosaltres.
  4. Per enfortir el jo (millorar-se a un mateix).
  5. Per plaer.
  6. En resum, la classe de literatura ha de ser una finestra oberta que permeti conèixer l’altre i que faciliti, a través de la cultura, la solidaritat i l’intercanvi.

Fragments extrets de Glòria Bordons, Ensenyar literatura a secundària, Graó i Harold Bloom, Com llegir i per què, Anagrama.

3. QUÈ ÉS VERSEMBLANÇA?

Versemblança segons Vicenç Villatoro: «Quan intentava explicar a classe la idea de la versemblança literària, deia que, en una novel·la, la font de la versemblança és sempre al seu interior, no en la realitat exterior. Per la versemblança d’una novel·la importa un rave la realitat, el que importa és el que sembla real allà dins, en les particulars regles del joc narratiu. Alguns exemples. Jo no crec en els extraterrestres, però quan mor ET a la pel·lícula ploro. Perquè no m’importa si ET és real. M’emociona perquè el crec real dins de la pel·lícula. Importa si lliga en la trama de la novel·la. No importa si és real al carrer.

Creis que és versemblant aqueixa història?

4. DRETS DELS LECTORS, SEGONS DANIEL PENNAC:

  • El dret a no llegir.
  • El dret a botar-se pàgines.
  • El dret a no acabar el llibre.
  • El dret a rellegir.
  • El dret a llegir qualsevol cosa.
  • El dret a identificar-se amb el personatge.
  • El dret a llegir a qualsevol lloc.
  • El dret a fullejar.
  • El dret a llegir en veu alta.
  • El dret a callar.  (Extret d’Enric Queralt, Llegir més enllà de les lletres, Pagès editors).

5. ALGUNS CONCEPTES

Art: Habilitat, destresa, a fer certes coses adquirida amb l’estudi, l’experiència, l’abnegació. L’art d’ésser bon venedor.

Belles arts: Tradicionalment, arts que tenen per objecte l’expressió de la bellesa mitjançant el color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment (pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa).

Bellesa: Conjunt de gràcies o de qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d’admiració. La bellesa d’un cos jove. La bellesa d’una posta de sol. La bellesa d’una acció. Una altra definició: és la perfecció mateixa de les coses en la mesura que delecta l’esperit de qui les contempla. (Jaume Medina)

6. ESQUEMA SOBRE LITERATURA

  1. Comunicació artística.
  2. Texts literaris: 2.1 Un món de ficció. 2.2 Ús especial del llenguatge (comunica d’una manera que no és habitual). Llenguatge literari: recursos estílístics i crear art a través de la paraula.
  3. Finalitat: 3.1 Plaer estètic

3.2 Altres intencions:

3.2.1 Mostrar situacions que inciten a la reflexió i intercanvi   d’idees.

3.2.2 Comprendre millor el món, reflexionar sobre la vida i l’ésser humà.

3.2.3 Catarsi: sentiment d’alliberament i serenitat suscitat per la vivència d’una obra d’art.

3.2.4 Evasió

7. COMPARA AQUESTS TEXTS I DIGUES QUÈ EN PENSES

<<Una flor pot ser un objecte de comerç: una cosa que es compra i es ven amb diners. Aquest és el seu valor més baix. També pot ser un objecte d’interès intel·lectual, però llavors es transforma en abstracció i des d’un punt de vista merament intel·lectual a vegades pot ser més interessant una ortiga que una flor. Però per a l’ànima la flor és un objecte de joia, i per al poeta pot significar bellesa i veritat…>>

<<Totes les coses de la terra, des d’una flor a un ésser humà, poden ser un objecte d’amor o contemplació, un objecte d’interès intel·lectual, i un objecte de possessió>>.

Joan Mascaró, Els Upanishads. Editorial Moll

<<La bellesa perfecta, en aquest estadi de la vida, és la que conté, al costat d’elements de gratuïtat i de caprici, la meravellosa llum que prové de la seva utilitat concreta. Les roses són belles. Són bellíssimes. Però quina llàstima que no siguin comestibles! Si fossin comestibles serien més bones que les patates primerenques, els dolços pèsols tendres, les faves, les petites escarxofes de color amable i agraït>>.

Josep Pla, Les hores. Edicions Destino

Reflexions sobre poesia (Joan Margarit)

Escoltau aquesta entrevista breu i responeu les preguntes següents:

  • Per què serveix la poesia?
  • Quines altres disciplines artístiques tenen una utilitat similar a la poesia?
  • Quina diferència hi ha entre un poeta i un prosista?
  • Què vol dir ser exacte per a un poeta?

En aquest enllaç (Joan Margarit) trobareu una entrevista a l’escriptor Joan Margarit en la qual parla del seu darrer llibre No era lluny ni difícil i sobre què és la poesia, com es llegeix i quina és la seva funció.

Preguntes de seguiment:

  1. Quin és el tema del llibre?
  2. Quins dos camins hi ha en la vida? Cap a on porta el primer?, i el segon?
  3. Joan Margarit esmenta un dels errors de la seva generació, pots explicar-lo?
  4. Per quin motiu distingeix l’entreteniment de la cultura?
  5. Llibertat sense cultura, què en pensa?
  6. Què ordena la poesia, juntament amb altres disciplines artístiques?
  7. A què fa referència quan diu: <<aquí no es regala res>>?
  8. A partir del símil del concert, què és llegir poesia?
  9. La poesia és un art que està a cavall entre…?
  10. Què no es pot perdre mai de vista en la poesia i el càlcul d’estructures?
  11. A què s’han d’exposar quan conviden un poeta?