Examen UIB 2018: emoticones

emoticones

Llegiu atentament el text i responeu les qüestions plantejades.

Formo part d’aquesta escassa minoria que no utilitza emojis per comunicar-se, encara que no els menyspreo en absolut. El seu abast és gegantí, arriben a empetitir l’hegemonia de l’anglès. Per alguns, venen a representar el llenguatge corporal a l’era digital: ninotets hiperexpressius capaços d’inferir matisos emocionals a l’escriptura precipitada, desproveïda de la inflexió necessària per interpretar una cosa tan bàsica com simpatia o antipatia. Però, per molt que m’enviïn el morret arrugat amb un cor, jo només em sento besada virtualment si llegeixo «un petó». Què podria dir del vigorós bíceps inflat que, lluny de reconeixement, sona a befa, perquè els esforços als quals sol referir-se no tenen res a veure amb la suor? O d’aquests aplaudiments amb vibracions blaves que ni de molt no supliran el gaudi de llegir «bravo!», paraula ampla i universal com poques.

Les atropellades relacions socials avui no només s’aguanten sinó que s’estructuren a través d’una pantalla de telèfon. Entre els qui m’envien emojis, destaquen una professora d’universitat, un metge, una senyora de 76 anys, un poeta, una antropòloga, un agricultor i gairebé tots els menors de 40 anys amb qui em relaciono. Cal reconèixer que algunes emoticones contenen un camp semàntic ben atractiu, com en Travolta o la flamenca, que porta l’alegria del vestit de llunes i les castanyoles a tot arreu, però, en general, són una forma trivial i alhora asèptica de comunicar emocions. És curiós recordar-ne l’origen: segons explicava Fred Benenson a la revista Slate, van ser afegits al sistema operatiu IOS 5 amb la intenció que els usuaris poguessin tenir converses més llargues. Però, en un efecte bumerang, es va aconseguir tot el contrari: excusar la mandra mental que molts senten per cercar la paraula exacta.

Pels més papistes, la seva expansió és alarmant, un greuge al llenguatge normalitzat just quan l’analfabetisme semblava gairebé erradicat. Ara acaba l’any i la RAE informa que la paraula més cercada al seu diccionari ha estat haber. L’explicació no és existencial sinó tristament ortogràfica. Malgrat que un grapat de ridículs resistents ens oposem als moderns pictogrames, alguns investigadors, com el lingüista Vyvyan Evans, ens recorden que el 70 per cent de les nostres interaccions diàries tenen a veure amb el llenguatge no verbal. Ens expressem a través de gestos i senyals que, lluny de ser sostinguts per la paraula, la completen. I pot ser que en temps de postveritat estigui més devaluada que mai, però aquí hi ha una dada imbatible: les cares felices representen gairebé la meitat de l’ús d’emojis, mentre que els gestos tristois i enfadats no arriben al 15 per cent. La contrarietat sí que té qui li escrigui. Joana Bonet (La Vanguardia, 20-12-17)

Qüestions:

1. Posau un títol al text que n’expressi la idea principal i justificau l’elecció (màxim 5 línies). (1,5 punts)

2. Feu un resum del contingut del text (màxim 5 línies). (2 punts)

3. Identificau-ne les idees principals i les idees secundàries. (1,5 punts)

4. Responeu les qüestions següents relacionant-les amb els continguts del text i argumentant les respostes: (3 punts) a) Explicau el significat d’aquesta frase: «Ens expressem a través de gestos i senyals que, lluny de ser sostinguts per la paraula, la completen». b) Quins considerau que són els avantatges i els inconvenients de l’ús dels emojis?

5. Feu una valoració crítica del text. (2 punts)

PROPOSTA DE SOLUCIONS A LES TRES PRIMERES PREGUNTES

LECTURA REFLEXIVA

LECTURA ANALÍTICA

Introducció

Formo part d’aquesta escassa minoria que no utilitza emojis per comunicar-se, encara que no els menyspreo en absolut. El seu abast és gegantí, arriben a empetitir l’hegemonia de l’anglès. Per alguns, venen a representar el llenguatge corporal a l’era digital: ninotets hiperexpressius capaços d’inferir matisos emocionals a l’escriptura precipitada, desproveïda de la inflexió necessària per interpretar una cosa tan bàsica com simpatia o antipatia. Però, per molt que m’enviïn el morret arrugat amb un cor, jo només em sento besada virtualment si llegeixo «un petó». Què podria dir del vigorós bíceps inflat que, lluny de reconeixement, sona a befa, perquè els esforços als quals sol referir-se no tenen res a veure amb la suor? O d’aquests aplaudiments amb vibracions blaves que ni de molt no supliran el gaudi de llegir «bravo!», paraula ampla i universal com poques.

Només una petita part dels usuaris opten per no usar emoticones.

L’ús d’aquests pictogrames és molt abundant en l’era digital.

Les emoticones serveixen per expressar els gestos del cos.

Els emojis aporten matisos emocionals a l’escriptura.*

Desenvolupament

Les atropellades relacions socials avui no només s’aguanten sinó que s’estructuren a través d’una pantalla de telèfon. Entre els qui m’envien emojis, destaquen una professora d’universitat, un metge, una senyora de 76 anys, un poeta, una antropòloga, un agricultor i gairebé tots els menors de 40 anys amb qui em relaciono. Cal reconèixer que algunes emoticones contenen un camp semàntic ben atractiu, com en Travolta o la flamenca, que porta l’alegria del vestit de llunes i les castanyoles a tot arreu, però, en general, són una forma trivial i alhora asèptica de comunicar emocions. És curiós recordar-ne l’origen: segons explicava Fred Benenson a la revista Slate, van ser afegits al sistema operatiu IOS 5 amb la intenció que els usuaris poguessin tenir converses més llargues. Però, en un efecte bumerang, es va aconseguir tot el contrari: excusar la mandra mental que molts senten per cercar la paraula exacta.

Importància de les relacions socials a través dels telèfons intel·ligents avui en dia.

Excepte en alguns casos, les emoticones són una forma trivial de comunicar-se.

És una manera de comunicar emocions pot sentida.

L’ús d’emoticones substitueix l’exercici mental de trobar la paraula justa.

La intenció original era la contrària.

Conclusió

Pels més papistes, la seva expansió és alarmant, un greuge al llenguatge normalitzat just quan l’analfabetisme semblava gairebé erradicat. Ara acaba l’any i la RAE informa que la paraula més cercada al seu diccionari ha estat haber. L’explicació no és existencial sinó tristament ortogràfica. Malgrat que un grapat de ridículs resistents ens oposem als moderns pictogrames, alguns investigadors, com el lingüista Vyvyan Evans, ens recorden que el 70 per cent de les nostres interaccions diàries tenen a veure amb el llenguatge no verbal. Ens expressem a través de gestos i senyals que, lluny de ser sostinguts per la paraula, la completen. I pot ser que en temps de postveritat estigui més devaluada que mai, però aquí hi ha una dada imbatible: les cares felices representen gairebé la meitat de l’ús d’emojis, mentre que els gestos tristois i enfadats no arriben al 15 per cent. La contrarietat sí que té qui li escrigui.

La seva propagació preocupa als partidaris de l’escriptura normalitzada perquè creuen que tendrà conseqüències ortogràfiques.

Són una minoria els qui s’oposen a aquests pictogrames.

Alguns investigadors relacionen les emoticones amb la importància del llenguatge no verbal en l’acte comunicatiu.*

Les emoticones completen la informació dels missatges escrits.

Preferència pels emojis somrients.

Se’n pot deduir que l’animadversió s’expressa amb paraules.

3. Identificau-ne les idees principals i les idees secundàries. (1,5 punts)

1. Les emoticones aporten matisos emocionals a l’escriptura.

1.1 Només una petita part dels usuaris opten per no utilitzar-les.

1.2 El seu ús és molt abundant en l’era digital a través dels telèfons intel·ligents.

1.3 Els emojis serveixen per expressar els gestos del cos.

2. Excepte en alguns casos, les emoticones són una forma trivial de comunicar-se.

2.1 És una manera d’expressar emocions pot sentida.

3. La seva propagació preocupa als partidaris de l’escriptura normalitzada perquè creuen que tendrà conseqüències ortogràfiques.

3.1 Són una minoria els qui s’oposen a aquests pictogrames.

3.2 L’ús d’emoticones substitueix l’exercici mental de trobar la paraula justa.

3.3 La intenció original era la contrària.

4. Alguns investigadors relacionen les emoticones amb la importància del llenguatge no verbal en l’acte comunicatiu.

4.1 Les emoticones completen la informació dels missatges escrits.

5. Preferència pels emojis somrients.

5.1 Se’n pot deduir que l’animadversió s’expressa amb paraules.

2. Feu un resum del contingut del text (màxim 5 línies). (2 punts)

Avui dia, la majoria de gent utilitza moltes d’emoticones en els missatges dels telèfons intel·ligents. Aquests pictogrames, segons alguns investigadors, complementen el significat dels missatges escrits. No obstant això, hi ha persones que pensen que el seu ús tendrà conseqüències negatives en l’expressió escrita dels usuaris. Així i tot, és possible que certes emocions només es comuniquin a través de paraules.

1. Posau un títol al text que n’expressi la idea principal i justificau l’elecció (màxim 5 línies). (1,5 punts)

Emoticones: l’escriptura dels gestos

Les aportacions de les emoticones en els missatges.

Emoticones: un ús controvertit

Els missatges d’avui: combinació d’emoticones i paraules

Emoticones contra paraules

Avantatges i inconvenients de les emoticones

Les abelles i els mòbils (comprensió oral)

MÒBILS I ABELLES – INFO K (enllaç) Proves IEB maig 2013

 

1. La gent…

a)  té por de les abelles quan passa la primavera.

b)  espera l’aparició de les abelles a la primavera.

c)  tem les picades dels insectes.

d)  tem les abelles, encara que són elles les que tenen una situació difícil.

 

2. En els darrers anys…

a)  les abelles es reprodueixen menys que abans.

b)  poques abelles han desaparegut.

c)  moltes abelles se n’han anat sense deixar cap pista.

d)  centenars de milions d’abelles no han pogut fugir del seu rusc.

 

3. Els especialistes…

a)  estan intranquils pel problema de les abelles.

b)  estan preocupats de l’aparició dels insectes.

c)  han posat un nom al problema: «Col·lapse de les abelles».

d)  estan tranquils amb un problema que no saben resoldre.

 

4. Si no hi hagués abelles…

a)  les plantes es podrien pol·linitzar.

b)  podrien desaparèixer uns altres animals.

c)  els humans menjaríem la meitat de coses.

d)  tan sols ens quedaríem sense mel.

 

5. L’explicació possible d’aquest problema…

a)  és la gran quantitat de renou.

b)  és el soroll que fan les abelles amb les ales.

c)  l’han trobada uns experts suïssos.

d)  és el mal ús dels telèfons mòbils.

 

Encerts 5 4 3 2 1 0
Punts 14 10’5 7 4’67 2’33 0

SOLUCIONS

1d – 2c – 3a – 4b – 5c

 

Llibres i telèfons mòbils

Llegeix aquest text.

Ara fa pocs dies ens assabentàvem que la llibreria Documenta, a tocar de la plaça del Pi, havia hagut de recórrer a un soci capitalista i a una campanya de micromecenatge per sobreviure: amb això, Josep Cots, el llibreter en cap de l’establiment, podrà llogar un altre local, més assequible, i continuar la seva magnífica tasca de molts anys. La raó per la qual Cots i els seus han de mudar-se és que el lloguer d’un local com el que tenien ha quedat subjecte a la nova llei de lloguers de locals comercials, i el preu que ara demanen els amos per aquells metres quadrats és, imagino, deu vegades superior al que pagaven. Per aquesta mateixa raó, i amb menys fortuna, la llibreria Cervantes y Canuda també ha hagut de tancar, i en el seu lloc ja funciona una botiga de roba bona, bonica i barata (és un dir). Ai, amics Santi i Ramon, i Xavier, com us enyoro! Com aquesta, ha caigut la llibreria Jaimes, que s’ha hagut de traslladar a un local menys car, i han caigut, als últims dos anys, dues o tres llibreries més, entre elles l’emblemàtica Áncora y Delfín —l’emblema de la qual partia de la marca tipogràfica de l’editorial d’Aldo Manuzio, veneciana, establerta ja al segle XV—, la llibreria Roqué, als Jardinets de Gràcia, i les dues llibreries Platón, a la part alta de Barcelona. Però abans n’havien caigut una pila: van desaparèixer, per exemple, les tres (tres!) Llibreries Franceses que hi havia a Barcelona (una a la Rambla, la primera a desaparèixer, una altra a la cantonada de Diagonal amb Muntaner, i la més gran al passeig de Gràcia).

Però si els locals que ocupaven aquestes llibreries desaparegudes o traslladades ara són ocupats per negocis que poden pagar un lloguer sis, vuit o deu vegades superior, deu ser perquè allò que despatxen es ven molt, i amb un marge de benefici molt més gran que els llibres. Només podem arribar a una conclusió: si moltes llibreries de nou —quant a les de vell, caldria fer un altre article— han hagut de tancar o passen dificultats, això es deu, bàsicament, al fet que els llibres són relativament cars (posem-hi una mitjana de 20 euros), però, en especial, al fet que ara hi ha molts menys lectors que fa, diguem, 30 anys.

L’editor de Quaderns Crema, Jaume Vallcorba, va dir-me ara fa poc que l’edat mitjana dels lectors al nostre país era de 60 anys: això vol dir que hi ha molta gent d’entre 40 i 80 anys que llegeix, molt poca de menys de 40, i també poca —perquè solen morir-se— de més de 80.

Però continuem el raonament more geometrico: per què ara hi ha menys gent que llegeix? Se m’acuden dues raons: la primera, fonamental, és que ni a l’ESO ni al batxillerat no ensenyen prou literatura i, la que ensenyen sovint fa perdre als nois i noies les ganes de llegir (per exemple, les novel·les gracienques de Mercè Rodoreda, o les de Pedrolo, anys enrere, o la poesia de Martí i Pol); la segona, que el telèfon mòbil, en totes les seves variants, i, damunt, tota la resta de ginys electrònics —paraula que ja es fa servir per a qualsevol cosa, com ara els cigarrets “electrònics”, que no porten cap xip, i solament una pila com les de tota la vida, i són, per tant, només “elèctrics”— han acostumat la gent jove a distreure’s d’una manera molt més passadora que llegint, més barata, més interactiva i més generadora de sociabilitat.

Només cal passejar pel carrer, o agafar l’autobús, el tren o el metro per adonar-se de fins a quin punt les generacions més joves —fins als 40 anys?— depenen psicològicament i somàticament d’aquests artefactes. Després, quan són a casa, ja no miren tant la televisió, però continuen atrapats, com una rata, en el parany dels facebooks, els twitters i els whatsapps. Enmig d’aquesta enorme acumulació d’estris per a la distracció i la comunicació amb els altres, la lectura, que resta com una operació solitària i que sempre ha despertat un respecte distant per part dels qui veuen un ésser llegir, tendirà a esfumar-se.

Jordi Llovet

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/02/05/quadern/1391636431_553734.html

  1. Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

    a) A causa de la crisi econòmica algunes llibreries han hagut de tancar.

    b) Jaume Vallcorba ha fet un estudi el resultat del qual demostra que la mitjana d’edat dels lectors és de seixanta anys.

    c) Jaume Vallcorba és l’editor de Quadern Crema.

    d) Les novel·les de Gràcia de Mercè Rodoreda fan perdre les ganes de llegir dels nins.

    e) Els telèfons mòbils i la resta de ginys electrònics han acostumats els joves a distreure’s d’una manera més passable que no llegint.

    f) Els joves tenen addició a aquests ginys tecnològics.

ESQUEMA NUMÈRIC

 
  1. Moltes de llibreries han hagut de tancar o canviar de local a causa de la pujada de preu dels lloguers.

    1.2 Els locals ara estan ocupats per negocis més rendibles.

  2. Els llibres són relativament cars i el nombre de lectors han disminuït respecte fa un parell d’anys.

  3. La gent jove llegeix manco que l’adulta.

    3.1 Hi ha més pocs lectors perquè a l’escola no s’ensenya prou literatura i les lectures no són engrescadores.

    3.2 Les possibilitats que ofereixen els telèfons mòbils nous fan la vida més passable als joves.

  4. Davant la distracció i sociabilitat de les noves tecnologies, la lectura desapareixerà.

RESUM

Darrerament, moltes de llibreries han hagut de tancar o canviar de local per la pujada de preu dels lloguers. El negoci no és tan rendible, perquè els llibres són cars i el quantitat de lectors ha disminuït. La gent jove llegeix manco que l’adulta ja que a l’escola no s’ensenya prou literatura i les lectures no són engrescadores. D’altra banda, les possibilitats que ofereixen els telèfons mòbils fan la vida més entretenguda als joves i, davant la distracció i sociabilitat que ofereixen les noves tecnologies, la lectura tradicional desapareixerà.

SOLUCIONS DE LES PREGUNTES DE LA COMPRENSIÓ LECTORA

 
  1. A causa de la crisi econòmica algunes llibreries han hagut de tancar. F

  2. Jaume Vallcorba ha fet un estudi el resultat del qual demostra que la mitjana d’edat dels lectors és de seixanta anys. F (No es diu que hagi fet cap estudi.)

  3. Jaume Vallcorba és l’editor de Quadern Crema. F (Quaderns Crema)

  4. Les novel·les de Gràcia de Mercè Rodoreda fan perdre les ganes de llegir dels nins. V

  5. Els telèfons mòbils i la resta de ginys electrònics han acostumats els joves a distreure’s d’una manera més passable que no llegint. V (passadora = passable)

  6. Els joves tenen addició a aquests ginys tecnològics. F (addicció)

Comprensió oral C1 IEB gener 2014 – exercici 2

Llegiu els enunciats que teniu tot seguit i, d’acord amb la informació que escoltareu, indicau-ne l’opció correcta. EXTRET DE: Lletra petita, TV3

(A partir del minut 11:30)

6. Un dels avantatges dels nous telèfons mòbils és…
a) Que la bateria dura igual que en els telèfons mòbils clàssics.
b) que tots són de pantalla tàctil.
c) que la seva tecnologia és més avançada, tenen connexió a Internet i n’hi ha molts models.
7. Els hàbits han canviat en l’ús de la telefonia…
a) perquè, segons el que hem escoltat, ara només es fan servir els telèfons mòbils per fer fotos i enviar missatges de text.
b) perquè la possibilitat que ofereix aquesta nova tecnologia aplicada al sector supera l’ús que se’n fa.
c) Perquè els telèfons ja no s’utilitzen per telefonar, sinó únicament per a dades de text.
8. Si volem adquirir un smartphone…
a) s’ha de valorar que es puguin escriure missatges de manera ràpida.
b) segons el tècnic, és millor un telèfon que sigui operatiu en totes les companyies per poder elegir el tipus de permanència.
c) segons el tècnic, no perquè estigui vinculat a una companyia, ens sortirà més bé de preu.
9. Abans de canviar de tarifa…
a) és recomanable posar-se en mans d’experts.
b) és recomanable fer càlculs per elegir la tarifa.
c) és recomanable no contractar conjuntament el telèfon mòbil, el fix i Internet.

10. La moda de la telefonia mòbil ha arribat a tal punt que…
a) és com una selva, tothom hi diu la seva.
b) l’especialista la compara al desig de tenir un tot terreny per l’ús que se’n fa i perquè es desaprofiten moltes prestacions.
c) l’especialista insinua que tenir un tot terreny és com tenir un bon mòbil.

SOLUCIONS:

6c – 7b– 8c (La narradora explica que “lliure” significa que pot funcionar amb qualsevol companyia) – 9b (a: Hi ha empreses que donen aquests serveis.) – 10b (S’ha de ser conscients de l’ús que hi donarem; és la síndrome 4×4: quants surten de l’asfalt?)