Exercici apostrofació

Col·loca aqueixes paraules o expressions amb l’article inclòs en l’apartat que correspongui:

na Isabel, l’indi,  la universitat,  l’11,  la ela,  l’hostessa,  la UEFA,   l’XI,  la indústria, n’Antoni,  la o,   n’Úrsula,  n’Aina,  la una,   la història,   d’ara,  el hobby,   l’IVA,  la ema, de hooligans,   l’IEC,  títol d’ATS,  l’1,  el iogurt,  l’«antiguitat»,  la història d’El Álamo,  la ira, l’statu quo,  la humanitat,  el ioga,  la indiferència,   l’hora

S’APOSTROFA

NO S’APOSTROFA

  • Les xifres començades en vocal.

  • Les esses líquides amb l’article «el».

  • De + article en majúscula.

La/na + i/u àtona:

La inquietud

Davant una i/u consonàntica:

el ian-qui

La hac aspirada:

de Hitler

Noms de lletra: 

la efa

En alguns mots

apostrofacioexercici (SOLUCIONS AMB PDF)

Exercici del guionet

Completa aqueixa taula amb les paraules següents:
sud-americana, nord-oest, no-violència, trenta-tresena, un sensepapers, Sud-àfrica, seixanta-dos, ciència-ficció, quatre-cents,mà-llarg, cara-rodó, despús-ahir, para-xocs, poca-solta, abans-d’ahir, adeu-siau, despús-ahir, art no-figuratiu, a correcuita, a cuitacorrents, exlibris.

guionet exper

guionet exercici (teoria i solucions en PDF)

Accents diacrítics (normativa nova)

1. Quina conclusió pots treure d’aquesta taula?

Amb accent

Déu, són, té.

Vocals tancades

Sense accent

Deu, son, te.

Vocals obertes

2. Llegeix aquesta llista de paraules i estableix quina és la característica que tenen en comú des del punt de vista sil·làbic? Per què creus que s’accentuen?

1

(riquesa): L’examen està bé.

Be (anyell, nom de lletra)

2

Déu (divinitat)

Deu (10, 3a pers. Verb deure)

3

És (verb ser): En Joan és enginyer.

Es (pronom de 3a pers. Equivalent a se.)

4

Mà (part del cos): Li fa mal la mà.

Ma (possessiu àton): ma mare

5

Més (adverbi de quantitat)

Mes (part de l’any): Aquest mes plou molt.

6

Món (planeta): Cada casa és un món

Mon (possessiu àton): Mon pare.

7

Pèl (vellositat): Et caurà el pèl.

Pel (contracció): Pel que dius és vanitós.

8

Què (pronom interrogatiu o relatiu precedit de preposició): Què vols? El cotxe de què parles és car.

Que (conjunció o relatiu): La casa que veus és de son pare. Ja sé que no m’estimes gaire.

9

Sé (1a pers. verb saber): Jo sé la resposta.

Se (pronom reflexiu): Se dutxa.

10

Sí (afirmació)

Si (condicional): Si vens, ho deixaré tot.

11

Sòl (paviment, el terra): aquest sol és argilós.

Sol (astre, solitud): Quin sol més radiant.

12

Són (3a pers. verb ser): Ells són alcudiencs.

Son (dormida, possessiu): quina son que tenc! Digues-ho a son pare.

13

Té (3a pers. Verb tenir): Ell té 25 anys.

Te (pronom): Te va dir la solució.

14

Ús (utilització): N’ha fet un mal ús.

Us (pronom): Us vaig enganyar!

15

Vós (tractament): Tracta’l de vós.

Vos (pronom): Va contar-vos a tots.

!

Conserven l’accent en plural els mots següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans, mons).

3. Series capaç de fer una oració o un diàleg que inclogués totes les paraules accentuades de la llista anterior?

Per exemple: Què sé més de Vós, Déu? Idò sí!, les vostres lleis són que el bé és el pèl del món i que la mà té l’ús del sòl.

4. Accentua quan calgui els mots de les oracions següents:

    • Ha tret un deu a l’examen. Deu n’hi do!

    • Mon germa veu el mon per un forat.

    • Es pensa que es ell qui ho ha de fer.

    • Vols mores? Si, si es que son madures.

    • A aquell, no se li veu mai el pel.

    • Que t’han dit? – Que si.

    • Ja es prou neta? –Neteja-la mes be.

    • En aquesta foto, s’hi veu molt be l’assassi

    • Es un jersei fet a ma.

5. Accentua, si cal:

    • En Ramon i en Lluis estudien Ciencies, i la Maria , Historia.

    • Vols te? –No, cafe, que tenc molta de son.

    • Vols sucre? –Si, gracies. Dona-me’n un terros.

    • Que diuen? –Que ja son les deu. –Deu n’hi do; que es de tard!

    • Aquella dona gran ja es avia. Te dos nets.

    • Sortireu d’excursio per Pasqua? –No se que farem.

    • A l’examen m’he posat molt nervios. No m’agraden els examens.

    • Vens la moto? –Si, i em comprare un cotxe de segona ma.

6. Tenint en compte que s’escriuen sense accent diacrític els compostos i els derivats. Series capaç d’escriure un text amb aqueixes expressions: adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel (cerca-les al diec si és necessari).

7. Després d’haver contestat les qüestions anteriors, com definiries accent diacrític?

8. Quina conclusió pots treure d’aquests grups de mots amb accent: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc.

SOLUCIONS

1. Preferentment, duen accent les paraules que tenen vocal tancada.

2. Són paraules d’una síl·laba només (mots monosíl·labs). Duen un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d’altres mots que s’escriuen igual, però significat diferent, amb els quals es podrien confondre.

3. Resposta oberta.

4. Accentua quan calgui els mots de les paraules següents:

  • Ha tret un deu a l’examen. Déu n’hi do! Ves qui ho havia de dir.

  • Mon germà veu el món per un forat.

  • Es pensa que és ell qui ho ha de fer.

  • Vols mores? Sí, si és que són madures.

  • A aquell, no se li veu mai el pèl.

  • Què t’han dit? – Que sí.

  • Ja és prou neta? –Neteja-la més bé.

  • En aquesta foto, s’hi veu molt bé l’assassí.

  • És un jersei fet a mà.

5. Accentua els mots que hagin de dur accent:

    • En Ramon i en Lluís estudien Ciències, i la Maria , Història.

    • Vols te? –No, cafè, que tenc molta de son.

    • Vols sucre? –Sí, gràcies. Dona-me’n un terròs.

    • Què diuen? –Que ja són les deu. –Déu n’hi do; que és de tard!

    • Aquella dona gran ja és àvia. Té dos néts.

    • Sortireu d’excursió per Pasqua? –No sé què farem.

    • A l’examen m’he posat molt nerviós. No m’agraden els exàmens.

    • Vens la moto? –Sí, i em compraré un cotxe de segona mà.

7. A més de marcar gràficament la síl·laba tònica, l’accent també s’aplica a un curt nombre de mots monosíl·labs d’ús freqüent els quals, d’acord amb les regles generals d’accentuació, no s’haurien d’accentuar. Aquest accent s’anomena diacrític (o sia, distintiu), perquè serveix per a establir una distinció entre aquests mots i uns altres que tenen la mateixa forma gràfica però un significat diferent, i amb els quals tenen una certa possibilitat de confondre’s perquè podrien convenir en un mateix enunciat. Entre aquests mots, s’accentuen els que són tònics i, entre els tònics, els que tenen la vocal accentuada tancada. En el cas de sòl i sol, s’accentua el mot menys freqüent. (IEC)

8. L’accent diacrític també es fa servir en mots amb guionet.

Ortografia i redacció

Comprensió oral

  1. Què li preocupa més que l’ortografia, a Daniel Cassany?
  2. Com han de ser capaços els alumnes de formular els seus pensaments?
  3. Què ha sorgit gràcies a internet?
  4. Què haurien d’avaluar tots els professors?
  5. Com ho han de fer?
  6. Per què Daniel Cassany no es pren seriosament la proposta que li envien?
  7. Per què no és senzilla l’ortografia?
  8. Es poden relacionar les faltes d’ortografia de qualcú amb el seu nivell intel·lectual?

Decàleg de la redacció

  1. No tenguis pressa
  2. Utilitza el paper com a suport (fer llistes, esquemes…)
  3. Esborranya
  4. Pensa en la teva audiència
  5. Deixa la gramàtica per al final.
  6. Dirigeix la teva feina.
  7. Fixa’t en els paràgrafs.
  8. Repassa la prosa frase per frase.
  9. Ajuda el lector a llegir.
  10. Deixa reposar el teu escrit.

Text extret de La cuina de l’escriptura de Daniel Cassany