Deixeu-me ser una mica maleducat (comprensió lectora)

ALGUNA COSA es fa malament a les classes de català quan un jove brillant de la generació més ben formada se t’acosta i et diu: “Puc fer servir reimaginar?” “Sí, esclar, per què ho preguntes?” “És que el corrector automàtic m’ho subratlla i no és al diccionari”.
I és que el català s’ensenya massa com un camp ple de mines i massa poc com a font de joc i creació. I al final s’oblida que una llengua té regles, sí, però són productives, i això impedeix ficar-la en un diccionari, per gruixut que sigui.
Aquest biaix pobre d’esperit encara impregna molts manuals i treu el nas a l’Optimot, el portal institucional dedicat a resoldre dubtes lingüístics.
Imagineu que no sabeu si heu d’escriure mal educat o maleducat. L’Optimot us ho resol ràpidament. Diu que heu d’escriure mal educat, perquè en aquest cas, segons el diccionari, l’adverbi mal no s’ha convertit en prefix, com passa a malcriat.
En canvi, a la Gramàtica del català contemporani, la lingüista Lluïsa Gràcia ens desconcerta afirmant que encara que maleducar no sigui als diccionaris, “a diferència de maleducat ”, és una forma possible que el parlant pot crear espontàniament.
Gràcia s’equivoca: maleducat tampoc és als diccionaris. Però és un error disculpable. ¿Té sentit que hi hagi malcriats, malparits i no maleducats? Com ella diu molt bé, és una forma possible que sempre es pot crear. Com podem crear reimaginar afegint el prefix re- al verb imaginar. Són paraules formades aplicant correctament regles de la llengua i, per tant, correctes, siguin o no al diccionari.
De fet, hi ha raons per preferir maleducat a mal educat, perquè maleducat, com malcriat o malparit, no és la simple suma de l’adverbi mal i el participi d’un verb, com ho prova el DIEC2 entrant mal educat amb un sentit específic, i no, per exemple, mal vestit.

ALBERT PLA NUALART    12/04/2014

COMENTARIS
mettix
En aquesta fitxa es parla de mots prefixats amb re-: http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal

Sucarrat
A mi em sembla que aquesta font de joc i creació no l’explotem gaire. Penso que som poc agosarats a l’hora de crear. Per exemple transformar noms en verbs o en adjectius. O mirar de trobar aquella paraula que sovint se’ns “imposa” o ens imposem d’un altre idioma. Per exemple, no sé si el verb “becainar”, de becaina, podria arribar a ser admesa. O un “desvel”, de desvelar, una cosa que desvelem. O “bestret”, a partir d’una accepció de “bestreure”, de l’Alcover-Moll: “Contar o descobrir allò que caldria tenir secret”. Tant “desvel” com “bestret” no podrien substituir “spoiler”? Rieu, si voleu, no en sóc un especialista ni pretenc ser-ne, però jo veig que últimament en català no creem gran cosa, sinó que anem a remolc d’altres idiomes. On tenim el geni de la llengua que va crear tants refranys, frases festes i girs lingüístics a partir de la genuïnitat?

Mercurial
Molt d’acord, i moltes gràcies per “desvelar” una accepció de bestreure que desconeixia totalment. Així podríem tenir una homonímia nova (la del participi bestret o la dels substantiu bestreta, la que més ens agradi).

Pel que fa a això de convertir substantius en verbs i adjectius, l’anglès ho fa molt, i sense rubor. Del seu clàssic “gardening” per què no podem dir en català “jardinejar” en comptes d’arreglar les plantes o el jardí? I de treballar l’hort en podríem dir “hortejar”? De fet, ja ho fem, per exemple, amb discursejar a partir de fer discurs. Però potser al final és perillós i acabem conjugant el verb “malastrugançar”.

A Pla li vull comentar que jo sóc dels panolis (1) que quan el marcador de text li deia que maleducat no era correcte, el separava. Però està clar que junt, com a adjectiu, funciona millor, i no el tornaré a corregir.

1. Panoli: Beneit, curt d’enteniment, ignorant.

Text i comentaris extrets de l’Arabalears. Un tast de català, Albert Nualart: http://www.arabalears.cat/premium/Deixeu-me-mica-Maleducat_0_1118888127.html

DIGUES SI AQUESTES AFIRMACIONS SÓN VERITABLES O FALSES:

1. Reimaginar és una paraula incorrecta.
2. A través de l’entreteniment es pot fomentar la creació de paraules.
3. Lluïsa Gràcia s’equivoca inexcusablement quan diu que maleducat no surt al diccionari.
4. Segons l’autor, escriure mal educat separat és incoherent respecte d’altres paraules.
5. Sucarrat creu que “desvel” té el mateix significat que “spoiler”.
6. “Jardinejar” i “hortejar” podrien ser paraules noves.

 

SOLUCIONS

1. Reimaginar és una paraula incorrecta. F (Que no surti al diccionari no implica que ho sigui.)
2. A través de l’entreteniment es pot fomentar la creació de paraules. V
3. Lluïsa Gràcia s’equivoca inexcusablement quan diu que maleducat no surt al diccionari. F (És un error disculpable.)
4. Segons l’autor, escriure mal educat separat és incoherent respecte d’altres paraules. V
5. Sucarrat creu que “desvel” té el mateix significat que “spoiler”. F (Podria tenir el mateix significat).
6. “Jardinejar” i “hortejar” podrien ser paraules noves. V

Precisió lèxica 2

delfí: Príncep hereu d’altres regnes.
m. [LC] Persona que és considerada hereva del poder, de la riquesa, de la situació o del prestigi d’una altra persona.

dofí: Mamífer cetaci del grup dels odontocets, de cos fusiforme i musell allargat.

afamat -ada
adj Que té fam, famolenc.

famós -osa
adj 1 1 Que té una gran fama. Un metge famós.
2 p ext Una pintura famosa.
2 Remarcable en alt grau. Un famós xerrai

abans
1 adv 1 Denota prioritat en el temps, anterioritat. Ell va arribar abans. Tres hores abans.

3 com més aviat millor loc adv Tan aviat com sigui possible, al més aviat possible.

Òrgan:
2 1 Instrument o mitjà que serveix per a acomplir una acció. Els òrgans del govern.

orgue
[ pl orgues o, ant i dial, òrguens ] m 1 MÚS 1 Instrument musical amb jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per ventilador elèctric.

assecar
v1 tr1 Fer tornar sec, llevar la humitat (d’una cosa). Assecar les figues a l’assecador.
2 Deixar sense aigua (un riu, etc.). Assecar un pou.
3 Fer perdre el suc, la saba (a una planta, a un òrgan). La sequedat de l’estiu ha assecat els lliris.
4 INDÚST Separar un líquid del sòlid que el reté físicament per procediments no mecànics.

eixugar
v1 1 tr Assecar (una cosa molla) passant-hi quelcom que se n’emporti la humitat. Eixugar els plats amb un drap.
2 pronEixugar-se els llavis amb el tovalló. Eixugar-se els peus a l’estora. Eixuga’t els ulls i no ploris més.
3 trp ext Emportar-se la humitat, el líquid que cobreix una cosa. Amb una baieta, eixugar l’aigua que ha caigut a terra.
4 pronp extEixugar-se la suor, les llàgrimes, amb un mocador.
5 trp analEixugar la pols d’un moble passant-hi un drap.
2 1 tr Assecar (una cosa molla) fent que s’evapori l’aigua que la recobreix o amara. El sol eixuga les plantes molles de rosada. Aquest vent sec ho eixugarà tot!
2 pronAmb aquest vent la roba s’eixugarà de seguida!
3 1 tr Buidar un recipient del líquid que conté. Eixugar un safareig.
2 trfig Exhaurir. Eixugar l’edició d’un llibre.
3 tr Escórrer totalment la llet a una vaca, ovella, etc. Quan muny les cabres les eixuga.
4 tr Fer que (una vaca, ovella, etc.) deixi de donar llet.
5 pron Perdre totalment la llet una vaca, ovella, etc.
6 pron Assecar-se un riu, una font, etc.
7 eixugar la butxaca (a algú) Deixar-lo sense diners.
4 tr COMPT Liquidar, pagar totalment, un deute, un dèficit, etc.

esgarrapar
v tr 1 Esquinçar lleugerament la pell (d’una part del cos) amb les ungles, les urpes. Em va esgarrapar tota la cara. Els gats esgarrapen.

esgarrinxar
v 1 1 tr Esquinçar lleugerament la pell d’una part del cos amb una agulla, amb una punxa qualsevol. Sense voler vaig esgarrinxar-lo a la mà. Aquest clau li esgarrinxarà la cara.

alè
m 1 1 Aire que s’escapa dels pulmons en l’expiració.

ànim
m 1 1 L’ànima en tant que vol, en tant que és principi d’activitat. Aixecar l’ànim.
2 Volença.
2 1 Intenció, coratge, esperit, de fer una cosa. Donar ànim.

condol
m 1 Dolor per la pena d’un altre.
2 Expressió de dolor que hom sent per la pena d’un altre, especialment quan aquesta és motivada per la mort d’algun familiar. Una carta de condol. Donar, rebre, el condol.

dol
m 1 1 Aflicció causada per la mort d’una persona estimada o, en general, per una gran desgràcia. Mai no havíem vist un dol com el d’aquells xicots en morir llur germà. Les freqüents inundacions són causa de gran dol. Planys de dol.
2 ant Compassió, pena. De tan perduts, feia dol de veure els sembrats.

embut
m 1 Estri de metall, vidre o material plàstic que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex, el qual serveix, posant-lo al forat o al coll d’una bóta, ampolla, etc., per a abocar-hi o trafegar-hi un líquid, gra, etc.
2 p ext Objecte o detall d’un objecte la forma del qual s’assembla a la d’un embut.
3 pl fig 1 Circumloquis, ambigüitats, etc., emprats per a no dir clarament una cosa.

embús
[ pl -ussos ] m 1 Obstacle que embussa un conducte. Al canó hi ha un embús i l’aigua no passa.
2 Embussament 1.

dispar
adj Mancat de paritat.

tret
[s. XIII; del ll. tractus, part. de trahĕre ‘arrossegar, estirar’]
m 1 1 ARM Descàrrega d’una arma de foc o altra que llança projectils; tir. Vaig sentir un tret d’escopeta.

asseure v 1 tr Posar (algú) sobre un suport qualsevol de manera que resti descansant sobre l’extremitat inferoposterior del tronc. Assegueren el malalt prop de la finestra.

Seure: Estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l’extremitat inferior del tronc, estar assegut. Seure en un banc. Seure un infant a la falda de la mare. No podreu seure: s’han acabat les cadires. Seure a terra.

mànega
f 1 Màniga.
2 1 Nom donat a diversos objectes en forma de mànega.

màniga
f 1 1 INDUM Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braç.

buc
m 1 1 Objecte que forma una cavitat.
2 Ventre d’un home o d’un animal.
3 AERON Cos estructural principal d’un aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega.
4 APIC Rusc.
5 AUT Carrosseria.
6 CONSTR Conjunt de les parets i la teulada que limiten l’espai que ocupa una casa.
7 CONSTR Caixa o conjunt de parets que limiten una escala i li fan de suport.
8 CONSTR NAV Cos d’un vaixell, sense màquines ni superestructures.

vaixell
m 1 1 Atuell, vas, de qualsevol mena.
2 esp EMBAL FUST Bóta grossa, especialment destinada a contenir vi. Un vaixell cercolat de ferro de cent trenta càntirs.
2 1 CONSTR NAV Embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques d’importància.

navili
m 1 MAR 1 ant Conjunt de vaixells.
2 Vaixell, especialment el de grans dimensions.
2 ant MAR GUER Vaixell de vela, de guerra, generalment de tres pals, que era aparellat de fragata, amb dues bateries o més per banda, i portava 60 canons o més.

retall
m 1 Tros sobrant de paper, de roba, de pell, de planxa metàl·lica, etc., resultant de retallar una cosa, que resta com a rebuig en l’execució d’un treball. Quan tallis aquesta peça per fer el vestit, no llencis els retalls.

retallada
f 1 Acció de retallar;
2 l’efecte.

defugir
v 1 tr Esquivar, eludir. Defugir una pregunta, una promesa, una visita.

Fugir
intr
1 1 Allunyar-se corrent per tal d’evitar un dany, un perill, etc. Fuig; si no, t’agafaran. Els lladres van fugir encalçats pels guàrdies.
2 fig Allunyar-se, alguna cosa, ràpidament. El barret, amb el vent, li va fugir del cap.

plegat -ada
1 adj 1 pl Junts, l’un amb l’altre. Mai no se separen: sempre van plegats.
2 m 1 Manera d’estar plegada o enrotllada una cosa.

creuat -ada
adj HERÀLD Dit del moble, principalment el món i l’asta d’una bandera, somats d’una creu.
desprendre v 1 1 tr Separar (alguna cosa) d’una altra a la qual és agafada. No ho podràs desprendre: és massa arrapat.

caure
v* intr 1 1 Moure’s, una cosa, pel seu propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Caure un cos en el buit. Caure pedra, neu.

passi
m DR 1 Document que serveix per a poder entrar en un indret, espectacle o local, sense restriccions, o per a circular d’un lloc a un altre.

pas m 1 1 Acció de passar. El pas de la mar Roja pels israelites. Érem allí al pas de la processó. Un ocell de pas. El pas de les guatlles. El pas del Sol pel meridià. El pas de l’aigua per una canonada. El pas d’un to a un altre. El pas del dia a la nit. El pas de l’estat líquid a l’estat sòlid.

ficar
v1 1 tr Posar, fer entrar, una cosa dins una altra. Fica-ho ben endins. No poder ficar la clau al pany. Ficar diners a la guardiola.
2 pronFicar-se en una escletxa. Ficar-se al llit. No et fiquis el dit al nas! Ficar-se la mà a la butxaca. Ficar-se de peus en un bassal.

posar
v 1 tr 1 Fer que una cosa sigui o estigui en un lloc determinat on no era. Posar un llibre a l’armari.
2 Fer estar una cosa en una nova posició, en un nou estat o d’una nova manera. Posar dreta l’escombra. Posa bé les cadires.

adormir
1 tr Fer dormir. Adormir un infant gronxant-lo.
2 pron Començar a dormir. No poder-se adormir fins a la matinada.

dormir
v*intr1 1 Estar, una persona o un animal, en l’estat de repòs caracteritzat per la suspensió de la sensibilitat i d’altres funcions vitals, durant un cert temps, generalment a la nit. Ara dorm. Dormir profundament.

manilla
f 1 Anell de ferro que es posa al voltant d’un puny i és unit ordinàriament per una cadena o barreta amb un altre de posat a l’altre puny.

busca
f 1 1 Porció menuda, subtil, d’alguna cosa, engruna, volva, bri, etc.
2 pl dial Escaig. Són les set i busques. N’he pagat deu euros i busques.

mentrestant
adv Durant el temps en què s’esdevé alguna cosa. Tots treballàvem; i tu, què feies, mentrestant?

mentre
[1211; reducció del cat. ant. dementre (v. aquest mot); l’existència de parelles de mots de sentit semblant amb de- i sense de-, com fora/defora, sota/dessota, sobre/dessobre, avall/davall, etc., acabà per fer preferir mentre a dementre]
conj 1 Durant el temps en què. Mentre tu plomes el pollastre, jo encendré el foc.
2 Suposant que, posat cas que, si. Mentre això sigui així, pots comptar amb nosaltres.

aparat
m 1 Allò que fa pompós un acte, una cerimònia.
2 1 p ext Conjunt de fets o d’aspectes vistosos o impressionants que acompanyen un fenomen o un esdeveniment. Una tempesta amb molt aparat de llamps i trons.

aparell
m 1 Preparatius, aparellament.
2 Ostentació de preparatius, de mitjans. Un gran aparell de forces. Un sopar de gran aparell.
3 1 TECNOL Sistema o conjunt de sistemes mecànics i eventualment elèctrics o electrònics constituït en general a la manera d’unitat substancialment independent d’altres i d’una certa complexitat constructiva o de funcionament, que serveix per a executar alguna operació o que duu a terme determinades funcions. Aparell de ràdio. Aparell ortopèdic.
2 p ext Dit de certs ginys (com els avions).
3 GIMN En gimnàstica artística, qualsevol dels instruments que hom utilitza per a realitzar els exercicis, com ara les paral·leles, el cavall amb arcs, les anelles, etc.
4 aparell manual GIMN En gimnàstica rítmica, qualsevol dels aparells lleugers i mòbils, manipulats amb les mans, que hom fa servir en els exercicis, com ara la cinta, la corda, el cèrcol, etc.
4 Arreus per a muntar o carregar les bèsties de bast.
5 1 BIOL Conjunt d’òrgans, d’origen embrionari generalment comú, especialitzats a dur a terme una funció determinada. Aparell respiratori. Aparell digestiu.

Ensarronada
f El fet d’ensarronar algú, de fer-li creure una falsedat.
emboscar
v
1 1 tr Ficar, fer entrar, en l’espessor d’un bosc.
2 pron Ficar-se en l’espessor d’un bosc.
2 tr TÀCT Posar tropes a l’aguait en un lloc amagat per sorprendre l’enemic.

tauler -a
1 m i f 1 Persona que té (a mercat, en una fira, etc.) una taula de vendre carn, peix, llet, etc.
2 HIST Administrador d’una taula de canvi i de dipòsits o de pagaments i cobraments.
2 m 1 Post o conjunt de posts unides pel cantell, que presenta una superfície plana i llisa, reforçada de manera que no es guerxi, sovint amb un o més travessers a la seva cara oposada a aquella, com l’emprada en dibuix o en pintura per a fixar-hi, amb xinxetes, amb cinta adhesiva, etc., el paper o la tela. Un tauler de delineant. Tauler d’anuncis.

taulell
m 1 1 Taula més o menys estreta i llarga.
2 esp Taula llarga i alta que hi ha a les botigues per a mostrar els gèneres als compradors, als bars i cafès per a servir-hi les begudes, etc.

Precicisó lèxica

Llençar: Tirar alguna cosa a una certa distància o posar-la en algun lloc destinat a recollir els rebuigs, per desfer-se’n. El dinar s’ha fet malbé i l’he llençat a les escombraries.
2 fig Malmetre alguna cosa, malgastar diners. Comprar això és llençar els diners. Acaba-t’ho, que no estem per llençar menjar!

Tirar: Deixar anar amb un cert impuls una cosa, donar un cop, una empenta, etc., a una cosa, de manera que recorri una certa distància. Li va tirar una pedra i el va tocar del cap. La mar va tirar la nau contra les roques.
2 tr Deixar caure una cosa, un condiment, etc., dins un recipient, sobre una superfície, etc. Tirar sucre al cafè. Tirar pa als peixos de l’estany. Tirar una carta al correu. Tirar els daus. Tirar un as, la manilla, un atot.
3 pron Llançar-se. Es va tirar al riu

Maldecap Allò que pertorba i inquieta l’ànim, que preocupa pregonament. Passar maldecaps per alguna cosa.
2 mal de cap Cefalàlgia.

Consegüentment: Per consegüent, en conseqüència. Consegüent: Que segueix com a resultat o deducció. Els desastres consegüents a la guerra.

Conseqüentment: adv D’una manera conseqüent. Que té conseqüència o consistència lògica. Un raonament conseqüent. Una conducta conseqüent. Ésser conseqüent amb les seves idees, amb si mateix.

Planell
m 1 Indret pla i elevat.
2 Esquena d’un ganivet; cas.

Plànol 1 Projecte ordenat d’una obra a realitzar, d’una cosa a fer, d’una conducta a seguir. El pla d’un drama, d’una novel·la. El pla d’una batalla. Pla de vida.

Cabal: Magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual circula.

Cabdal: adj Principal, eminent.

Subterrani: adj Que és situat sota terra. Un passadís subterrani.

Soterrani: 2 m CONSTR Habitació, espai, recinte, situat per sota de la rasant del carrer.

Cadascú: pron Tota persona indistintament, tothom distributivament. Cadascú és lliure de tenir el seu parer.
Cadascun: adj Tota persona o tota cosa de les que formen part d’un grup o una col·lectivitat. Donaran una baldufa a cadascun dels nens. Posar etiquetes a cadascuna de les capses.

Muscle Part superior i lateral de l’espatlla de l’home.

Múscul: m ANAT ANIM Nom dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments.

Gelosament adv D’una manera gelosa.
Gelosia:f 1 PSIC 1 Sentiment recelós del qui tem que un altre li pot ésser preferit.

Zelosament: D’una manera zelosa. Zel:m 1 1 Interès ardent i actiu a favor d’una persona o d’una idea, d’una causa, etc.
2 Cura eficaç que hom posa en el compliment de les seves obligacions.

Treure: Portar, fer sortir, algú o alguna cosa fora del lloc on està tancat, retingut, posat. Treure algú de la presó. Treure aigua del pou. Treure una embarcació del mar. Fer-se treure un queixal. Treure una espina.

Prendre: tr 1 Agafar una cosa amb la mà. Li prengué la mà en senyal d’afecte. Et passo una poma; té, pren-la!

Bodega: En els vaixells mercants, espai tancat que és situat sota la coberta superior i és destinat al transport de la càrrega.

Taverna: f Establiment, botiga, on hom ven vi al detall i on gairebé sempre també serveixen algunes altres begudes alcohòliques.

Celler: m 1 VITIC Local on són elaborades i sotmeses a envelliment o a maduració les begudes alcohòliques fermentades.
2 VITIC Petit local subterrani d’una casa on hom sol guardar vi, menjar, etc.
3 Botiga on hom ven vins i altres begudes.

Taulell: 1 Taula més o menys estreta i llarga.
2 esp Taula llarga i alta que hi ha a les botigues per a mostrar els gèneres als compradors, als bars i cafès per a servir-hi les begudes, etc.

Barra: 4 1 Taulell d’un bar on hom serveix menjars i begudes per a ésser consumits allà mateix.

Tauler: 1 Persona que té (a mercat, en una fira, etc.) una taula de vendre carn, peix, llet, etc.

Fondo: 1 adj Pregon, profund.
2 adv Amb profunditat. Llaurar fondo. Respirar fondo.

Fons m inv 1 1 Part inferior d’un recipient, d’una cavitat, extrem més baix d’un precipici, etc. El fons d’una banyera. El poble és al fons de la vall. Va caure al fons de la timba.

Endegar: 1 tr Arranjar, endreçar, compondre. Quin desordre! Si més no, hauríem d’endegar una mica el despatx! Dóna-li tres o quatre hores, i t’endegarà un article sobre qualsevol tema.

Donar a alguna cosa una direcció adequada, un bon camí a seguir. Cal que ens esforcem a endegar l’empresa.
2 pron Em sembla que l’afer, de mica en mica, es va endegant.

Engegar 1 Fer que una cosa comenci a anar, a funcionar, a rutllar. Engegar una fàbrica. Van engegar les campanes al vol.

Abocar: Acudir d’un cop molta gent en un indret. Tothom s’abocà a l’església per refugiar-s’hi.

Bolcar: Tombar a un costat (un recipient, un vehicle). Bolcà el cistell d’una revolada.
2 pron Això no té gaire estabilitat i es bolca fàcilment.
3 intr 1 Tombar-se i caure de costat un vehicle. Ha bolcat un camió de taronges.

Feina: f Treball que hom fa per obligació, en què hom s’ocupa, amb què hom es guanya la vida. No tinc feina: estic en vaga. Cercar feina. Anar a la feina. Una feina molt cansada. Si avancem feina, podrem plegar més aviat. Un dia de feina. Cavar la terra no és la teva feina. Feina feta no té destorb.

Treball: m 1 1 Acció de treballar, esforç sostingut. El treball corporal, intel·lectual.

Esborrador: 1adj Que esborra. Goma esborradora. Líquid esborrador.
2 m Tros de drap, raspall, etc., amb què hom esborra una pissarra.
3 f TÈXT Eina emprada per a esborrar els teixits.

Esborrany m Escrit de primera intenció, esbós, destinat a ésser copiat després de fer-hi totes les esmenes, addicions i supressions que calguin.

Gros: 1 adj 1 Que té un volum considerable, que ultrapassa el volum ordinari. Un home alt i gros. Té el cap molt gros. El meu llibre és més gros que el teu.
2 De major volum respecte al d’altres coses similars. El dit gros. Bestiar gros. El peix gros es menja el petit. Artilleria grossa. Intestí gros.
3 Que ultrapassa accidentalment el seu volum habitual. El riu baixa gros.

Gran: 1 adj 1 Que té unes mesures considerables, que excedeix la mida o el grau ordinaris, usuals, en dimensions superficials, capacitat, quantitat, intensitat. Una plaça, un estany, grans. La sala del davant és més gran que la del darrere. Un gran nombre de persones. Grans obstacles, dificultats, etc. La màquina fa un gran soroll.
2 Dit d’allò que és més gran que una altra cosa de la mateixa espècie, que l’excedeix en mida o grau. Posa-ho al calaix gran.
2 esp 1 adj Que és pervingut al límit o a un grau considerablement avançat de l’edat o la creixença pròpies de l’estadi corresponent. Un home, una noia, un nen, grans. El meu pare és tan gran com el teu.
2 adj i m i f Que és més gran que un altre o els altres, que els excedeix en edat o alçada. El germà gran. És la nena gran de la colla.
3 adj i m pl Dit de la persona adulta, per contraposició al nen, o de la persona d’edat avançada, per contraposició al jove. Una persona gran no ha d’abusar d’un menut. A la tarda, fan una sessió per als petits, i a la nit la fan per als grans.

Nombre: m 1 MAT 1 Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres, quatre, etc., i també un, o sia, la unitat) o qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte.

Número: m 1 1 Nombre amb què una cosa és designada dins una sèrie o col·lecció. La casa número 12. Treure un bon número. Número extraordinari d’una revista.
2 números vermells Situació deutora d’un client amb relació a un banc, sia en un compte concret, sia en el seu saldo global amb l’entitat.
2 1 Càlcul, compte. No em surten els números.

Medicina: f 1 MED Ciència i art que comprèn l’estudi de l’home sa i de l’home malalt i el coneixement dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties i també la tècnica d’aplicar-los. Medicina general. Medicina del treball. Medicina legal.
2 Medecina, remei.

Medecina: f pop Medicament.

Caixa: 1 Receptacle rígid de forma paral·lelepipèdica i de dimensions relativament grans destinat a estotjar-hi objectes o a embalar-los per al transport. Paral·lelepípede: m GEOM Prisma de sis cares, totes elles paral·lelograms.
2 p ext Contingut d’una caixa. Una caixa de pomes.

Capsa f 1 1 Receptacle de cartó, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma variable, més aviat petit, amb una tapa solta o agafada, destinat a transportar o guardar diferents objectes. Capsa de llumins. Capsa de píndoles. Capsa d’aquarel·les, de pintures.

Assecar: 1 Fer tornar sec, llevar la humitat (d’una cosa). Assecar les figues a l’assecador.
2 Deixar sense aigua (un riu, etc.). Assecar un pou.
3 Fer perdre el suc, la saba (a una planta, a un òrgan). La sequedat de l’estiu ha assecat els lliris.
4 INDÚST Separar un líquid del sòlid que el reté físicament per procediments no mecànics.

Eixugar: 1 tr Assecar (una cosa molla) passant-hi quelcom que se n’emporti la humitat. Eixugar els plats amb un drap.
2 pron Eixugar-se els llavis amb el tovalló. Eixugar-se els peus a l’estora. Eixuga’t els ulls i no ploris més.
3 tr p ext Emportar-se la humitat, el líquid que cobreix una cosa. Amb una baieta, eixugar l’aigua que ha caigut a terra.
4 pron p ext Eixugar-se la suor, les llàgrimes, amb un mocador.
5 tr p anal Eixugar la pols d’un moble passant-hi un drap.
2 1 tr Assecar (una cosa molla) fent que s’evapori l’aigua que la recobreix o amara. El sol eixuga les plantes molles de rosada. Aquest vent sec ho eixugarà tot!
2 pron Amb aquest vent la roba s’eixugarà de seguida!
3 1 tr Buidar un recipient del líquid que conté. Eixugar un safareig.

Croada: f 1 HIST Expedició de cristians contra els musulmans per a reconquerir Terra Santa.
2 p ext Qualsevol expedició de cristians contra musulmans, contra heretges o contra sobirans separats de la disciplina papal.
Creuada: adj HERÀLD Dit del moble, principalment el món i l’asta d’una bandera, somats d’una creu.

Giny: 1 Mitjà que hom s’enginya per tal d’aconseguir o executar alguna cosa, especialment estratagema, maquinació.

Enginy: Esperit d’invenció, habilitat, aptesa, a trobar els mitjans d’aconseguir o d’executar alguna cosa. Un home d’enginy. Més val enginy que força.

Ruïna:
f 1 1 Fet de caure, de destruir-se, una construcció. Accelerar la ruïna d’un edifici. El pont, la volta, amenaça ruïna.
2 pl ART Restes d’un o més edificis arruïnats.
2 fig 1 La ruïna d’un imperi, d’un país, d’una família.
2 esp Pèrdua total o gairebé total dels béns de fortuna.

Runa: f 1 Enderroc, conjunt de materials provinents d’una demolició o enderroc.
2 Material pedregós d’una tartera.
3 Brossa arrossegada per la revinguda d’un riu, d’un torrent, per la mar.

Enderroc: 1 Acció d’enderrocar;
2 l’efecte.
2 Conjunt de materials provinents d’una construcció enderrocada.

Decennal: adj 1 Que consta de deu anys.
2 Que s’esdevé cada deu anys.

Desenal: dj 1 Relatiu o pertanyent a una desena.
2 esp Que s’esdevé, que apareix, etc., un cop cada deu dies. Una revista desenal.