Temes de Comentari de text

PROPIETAT INTEL·LECTUAL I INTERNET

ÀNIMA <<LABORATORI DE PIRATERIA>> http://www.tv3.cat/3alacarta/html5/#/videos/3925311/

  • Lucia Etxebarria: l’artista no podrà viure de la seva feina. Es convertirà en un art corporatiu, de privilegiats, art burgès o pagat pel govern.
  • Jaume Sisa: si traguéssim el tràfic il·legal d’internet, baixarien a la meitat el tràfic mundial i això, a les indústries tecnològiques o de les comunicacions, no els interessa.
  • Josep Jover: tot és un gran joc de tramposos. Cercar un punt mig tenint en compte els drets dels consumidors.
  • El públic d’internet vol consumir amb rapidesa: aquí i ara. Aquesta immediatesa  ens ha canviat la vida. La indústria ha d’apostar-hi i interessar-s’hi.
  • Les empreses culturals no poden rendibilitzar les seves inversions a la xarxa. El fet de no tenir una presència molt activa a la xarxa implica anar una passa enrere respecte al món real.
  • L’educació dels més joves; cal conscienciar-los. Formar i informar amablement. S’ha instal·lat l’opinió pública que tot ha de ser de franc. Però, segons Sisa, s’han de fer lleis dures i han d’engarjolar els que se n’aprofiten.
  • Cal atacar a qui fa mal ús de l’eina, però no s’ha d’atacar l’eina.

59 SEGUNDOS. <<LOS DERECHOS DE AUTOR>>

http://www.rtve.es/noticias/derechos-autor/

  • Possible col·lisió drets d’autor i drets de l’usuari. Cal una legislació.
  • Reforma del ministeri. No hauria de ser possible tancar una pàgina web amb una ordre administrativa, sense autorització judicial.
  • Caldria adaptar-se a una manera nova de remuneració.
  • 3 errors: no és un tema de creadors contra usuaris; no existeixen descàrregues de franc; es protegeix el “paràsit”.
  • Idea que el creador és l’amo. Haurem de canviar tots.

Com es poden protegir els drets d’autor? (diversos participants)

  • Traduint la popularitat per internet de grups musicals en concerts.
  • Traient els “paràsits” (precedent amb els medicaments).
  • Trobar un consens raonable sense arribar als extremismes.
  • Falta d’alternatives legals amb preus raonables. Exemple de Spotify.
  • La indústria telefònica ha contribuït al fet que la gent cregui que la cultura és gratuïta. Els operadors són els que treuen benefici econòmic.
  • Els jutges són els que haurien de decidir sobre aquest tema.
  • La indústria cultural ha estat incapaç de trobar una alternativa per fer-ho rendible, el problema de format.
  • A la resta del món no es fan intervencions administratives.
  • Conflicte entre les resolucions dels jutges a favor de pàgines web d’enllaços i el ministeri de cultura.
  • Com es podrien aplicar mecanismes independents del govern per protegir la propietat intel·lectual?
  • Cercar un mètode de remuneració alternatius que vénguin d’altres vies i no es contradiguin amb la propietat intel·lectual.
  • Estam disposats a establir un consens en què la indústria ofereixi productes d’una manera més accessible, però que també el sector internauta admeti que la propietat intel·lectual és quelcom digne de ser respectat?

IGUALTAT DE GÈNERE

  1. La desigualtat entre sexes:  injustícia i dominació d’un sexe sobre l’altre”.La igualtat de gènere és la capacitat legal, social i política de les dones i homes per mobilitzar i gestionar tot tipus de recursos en condicions igualitàries
  2. Un món masclista:En el segle XX, les dones van fer un salt significatiu i irreversible.L’emancipació de la dona, xoca també, amb una mena de resistència no visible que fa que la situació real presenti no poques anomalies respecte la situació dels homes.
  3. La conciliació laboral i familiar:Ser mare i a la vegada fer feina.Les diferències en el contracte de treball. Un exemple molt palpable del primer problema es troba en el món empresarial. Quantes dones veieu que hagin accedit als consells d’administració de les empreses? En l’administració pública, la situació és diferent, gràcies a que els horaris són més adaptables a la conciliació de la vida laboral i familiar; però generalment no és aquesta la situació per un alt directiu d’empresa.Generalment són les dones, conjuntament amb els joves i els immigrants, els col·lectius amb més presència dins el treball temporal i a temps parcial.Permisos de maternitat (i paternitat!) d’un any de duració, compensats econòmicament; en l’adaptació dels horaris a les necessitats de la llar.
  4. La superació de la discriminació en el món del treball: una feina justa i equiparada amb sou amb la de l’home.Tot i l’avenç espectacular que ha assolit l’ocupació femenina en les últimes dècades, les taxes d’ocupació de la dona encara es troben a una llarga distància de les corresponents a l’home. Tant és així, que a l’any 2008 la taxa d’ocupació femenina a Catalunya (proporció de dones treballant/dones entre 15 i 64 anys) encara es trobava 15 punts per sota de la dels homes (la dels homes, per cert, arriba al 77%).
  5. Dia Internacional de la Dona: el 8 de març és actualment el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (ONU). És un dia tradicionalment aprofitat per reivindicar el feminisme. Aquest dia commemora de lluita de la dona per la seua participació juntament amb l’home al camp del treball i la societat, en general.
  6. La fi de la violència de gènere
  7. L’entrada a llocs de govern de la dona
  8. CONCLUSIÓ: Si volem una societat justa, l’entrada al mercat laboral no ha d’implicar un sacrifici de temps per al desenvolupament personal. I no és només per una qüestió de justícia, sinó de llibertat: si reconeixem que tothom hauria d’assolir un lloc a la societat, d’acord amb les seves capacitats i voluntat, hem de garantir que la dona sigui capaç d’escollir el seu camí vital; i que res, fora de les seves capacitats, suposi la seva discriminació. Aquesta és una causa prioritària, siguin els nostres temps de crisi econòmica o bonança i creixement.

(Article de David Fernández al diari Ara, Catalina M. Arbona i Xisca Rosselló i Viquipèdia)

EL CONSUMISME

  1. El consumisme com a camí per aconseguir la felicitat.

  • Consumir més no comporta la felicitat.

  • Pot produir estrès i malalties.

  1. Cada consumidor ha de ser responsable del seu consum i per ser-ho cal tenir en compte algunes condicions:

  • Prendre consciència del que es consumeix.

  • Informar-se d’on ve aquest producte i com s’ha fabricat.

  • Informar-se sobre les marques.

   3.   Ha penetrat a les nostres vides i a la nostra societat.

  • Des de 1960 el consum per càpita s’ha multiplicat per tres.

  • S’utilitzen recursos i serveis equivalents a 1’4 planetes Terra.

  • Les conseqüències del consumisme: cal extreure més combustibles fòssils i minerals. Tallar més arbres. Generació de més residus.

  1. La crisi global vista com una oportunitat de canvi a un món postmaterialista.

  • Celebrar i crear en comptes de competir i consumir.

  • Una bona crisi si s’avança cap a una societat més sana, sàvia i ecològica.

  1. Xarxa pel Decreixement (experts des de l’àmbit universitari estudien com fer el canvi) com a alternativa al model capitalista actual.

  • Difusió d’idees.

  • Projectes fidels a aquest corrent.

  1. Grans empreses aconsegueixen productes competitius gràcies a la feina de persones tercermundistes: Condicions de feina infrahumanes.

Lluís Aguiló Moragues

Malva Roca

APRENDRE DEL CONFLICTE

  1. Definició de conflicte: Un conflicte és una situació de tensió o hostilitat produïda per un desacord entre dues o més persones. Quan esdevé enfrontament, pot provocar una discussió verbal o en el grau extrem una guerra, mentre que si no aflora provoca inestabilitat psíquica en el subjecte, que necessita recobrar l’ordre o la pau.
  2. Tipus:Intern: el conflicte personal, la discrepància es produeix entre el que vol o creu l’individu i la seva consciència, el seu deure o les expectatives alienes.Relacional: afecta dues persones que mantenen una amistat o una convivència i es focalitza en la contraposiciò de personalitats o maneres de ferSocial: té a veure amb la no-acomodació d’un individu o grup a les normes acceptades o un desig de canvi d’estructura.
  3. El conflicte com a experiència negativa: inevitable i natural, normal en tota relació humana.
  4. Aspectes positius del conflicte: el que importa és com es planteja i acaba. Un canvi d’opinió o mentalitat arran d’un conflicte viscut. Propiciador d’autonomia i criteri personal. Lliçons que et dóna la vida.
  5. Aspectes negatius de les persones que ajuden als conflictes: supèrbia, excés d’orgull, vanitat.
  6. Educar per a la convivència: estar oberts i receptius a tota realitat.
  7. Causes dels conflictes: (els motius del conflicte poden ser ideològics, de sentiments, de creences, de negació a l’autoritat o d’altres) provocats pel consum de droga o alcohol, baixa autoestima, desocupació, dèficit de valors, per recursos naturals o riquesa quan és entre països, etc.
  8. Conseqüències dels conflictes: poden afectar a la salut de les persones, a la rendibilitat de les empreses, destruir famílies, transformar moltes vides, generar guerres, etc.
  9. La conflictologia és el compendi de coneixements i habilitats per comprendre i intervenir en la resolució pacífica i no-violenta dels conflictes.

Aprender Del Conflicto: Conflictología y Educación, Ramón Alzate Sáez de Heredia

Catalina M. Arbona

Viquipèdia

ELS SENTIMENTS I L’EMPATIA

  1. Definició de sentiment: un sentiment és una emoció sotmesa a un pensament. Per exemple el patiment és un sentiment creat pel pensament inspirat en l’emoció del dolor.
  • Tipus: acceptació, alegria, amor, anticipació, avorriment, compassió, confiança, culpabilitat, desig, disgust, enuig, enveja, fàstic, felicitat, gelosia, odi, orgull, patiment, plaer, pena, pietat, por, remordiment, sorpresa, vergonya.
  1. A la majoria de les persones els costa molt mostrar els seu sentiments obertament.
  • Normalment la gent sol mostrar els seus sentiments a les persones més properes, a qui tenen confiança.
  • Vergonya a l’hora d’expressar el que pensam o sentim.
  1. No tots els sentiments són idèntics n’hi ha alguns considerats bàsics: admiració, amor, odi, desig, alegria, pena, plaer.
  2. Definició d’emoció: és un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l’ambient que indueix sentiments tant a l’ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica .
  • Tipus: dins les emocions primàries es troben la ràbia, la por, la pena, l’alegria, el fàstic i la sorpresa.

5. Les emocions influeixen en la nostra vida diàriament.

  • Formen part de nosaltres.
  • Poden influir en la memòria (recordam moments d’eufòria, alegria, tendresa… I alguns moments de por, tristor, etc.)
  • La por pot ajudar-nos a sobreviure.
  1. Empatia: interpretar els sentiments de les persones que ens envolten.
  • Per ser empàtics s’ha de percebre les preocupacions dels altres i comprendre’n els problemes i interessos.
  • Cal posar-se a la situació de l’altra persona per tenir empatia.
  • Saber gestionar amb positivitat la comunicació.
  • Exemples de les conseqüències de l’empatia: ganes d’ajudar, sentiment de ràbia, plorar o sentir el dolor del teu company.
  • És la clau que obre i tanca la porta als sentiments. Sincronia amb les persones del nostre voltant. És necessària per millorar les nostres relacions.
  1. Intel·ligència interpersonal: habilitat pràctica de la intel·ligència emocional. Intel·ligència emocional cap als valors.
  1. Els gestos corporals i les expressions facials poden descriure el nostre estat d’ànim.

Paula Bonnín Bonnín

Yolanda Fernández Castro

Malva Roca

LES NOVES TECNOLOGIES

  1. Tipus de tecnologia: industrial, alimentació, aeroespacial, militar i tecnologia domèstica.La tecnologia domèstica: Comunicació (telèfons fixos i mòbils, internet, telecomunicacions) i electrodomèstics d’ús habitual (televisió, ràdio, mòbils, ordinadors i altres aparells).
  2. Les Tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d’informàtica, internet i telecomunicacions.
  3. Les noves tecnologies són una revolució dins de la societat actual.
  • Els més joves les utilitzen diàriament
  • Faciliten la comunicació i l’accés a notícies d’última hora.
  • Permeten treballar des de qualsevol lloc del món.
  • Noves formes de fer les activitats quotidianes que ens serveixen per realitzar una acció de manera més còmoda a través d’internet o ginys tecnològics.
  1. Hi ha diferents tipus de noves tecnologies: xarxes socials, correu electrònic, whatsupp…
  2. Avantatges:
  • S’aprèn de manera diferent.
  • Capten l’atenció de l’alumnat.
  • Faciliten l’accés a la informació.
  • Podem comunicar-nos sense importar-nos ni el temps ni l’espai.
  • Faciliten la tasca del mestre.
  • Ajuden a les persones a ser més autònomes (el cas del vídeo fa referència a una persona amb un tipus d’invalidesa).
  • Permeten treballar des de casa.
  1. Desavantatges:
  • Aïllen a les persones.
  • Són difícils de manipular segons per a quines edats.
  • Sempre estàs localitzat.
  • Creen dependència.
  • Afavoreixen el sedentarisme.
  • Disminueixen la creativitat.
  • Són més freds a l’hora de comunicar-nos.
  1. Addicció o mal ús de les noves tecnologies.
  • Subjectes que poden arribar a fer-ne un mal ús o dedica’ls-hi un temps excessiu.
  • Aquest tipus de conductes que podríem anomenar com obsessives, tenen en comú que resulten agradables en la primera etapa, però després no poden ser controlades pel subjecte. Igual que ocorre amb altres addiccions, el subjecte acabarà efectuant aquesta conducta ja no tant per la recerca de gratificació, sinó per reduir el nivell d’ansietat que els produeix el fet de no realitzar-la. La diferència és que no parlaríem d’una addicció química (opiacis, nicotina, alcohol, etc …) sinó d’una addicció de caràcter psicològic. Ambdues, malauradament, solen manifestar-se conjuntament en molts dels afectats.

Xisca Reinés Vidal, Joan Serra Femenias, Viquipèdia, http://2avideo.blogspot.com.es/2010/10/avantatges-i-desavantatges-de-les-noves.html

ELS LÍDERS

  1. Definició de líder per l’IEC: Cap d’un partit polític, d’una associació, d’una secta, etc. Lideratge: El lideratge és el conjunt de capacitats que una persona té per influir en la ment de les persones o en un grup de persones determinat, fent que aquest equip treballi amb entusiasme, encara que la realitat sigui diferent, en l’assoliment de metes i objectius. També s’entén com la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar un grup o equip.
  • Tipus de líders: carismàtic, legítim i tradicional.
  1. La credibilitat base d’un lideratge reixit.
  • La credibilitat és important per a qualsevol líder ja que les persones estan més disposades a seguir algú si poden creure el que aquesta persona diu i fa. Cal de recordar que hi ha una gran diferència entre direcció i lideratge.¡

3. Qualitats d’un líder polític:

  • El poder de l’oratòria
  • Context ideal per desenvolupar les qualitats

4.  Un exemple: Adolf Hitler, líder nazi.

  • Situació d’Alemanya després de la Gran Guerra. Gran poder d’oratòria.
  • Conseqüències: destrucció d’un poble, crisi europea.
  • Alguns projectes beneficiosos: les Autobahm o “el cotxe del poble”

5. Màxima dels líders: explotar qualitats i minimitzar les mancances.

6. Un altre exemple: lideratge tipus Kennedy:

  • Emfatitza el que cadascú pot fer pel seu país.
  • S’apel·la més a necessitats humanes com el creixement personal, l’autoestima, l’autorealització que no a l’interès material o als guanys.
  • Líders percebuts com a posseïdors d’un alt grau de moralitat, confiança i integritat. Aquests líders són capaços d’emprendre grans canvis a partir de la transcendència de la visió que transmeten, inspirant, aglutinant, dotant de més significació l’acció dels seguidors i oferint un terreny comú per enrolar-los en el procés de canvi.
  • Escassedat d’aquest tipus de líder.

Lluís Aguiló Moragues

Àngel Castiñeira, article: Lideratge: un u per cent decisiu.

Viquipèdia: el lideratge

LA CRISI ECONÒMICA

  1. La crisi econòmica està hipotecant el nostre present i el nostre futur.
  2. El sistema capitalista (neoliberalisme) i les dinàmiques financeres dels últims anys han tocat sostre.
  3. Cas espanyol:
  • Augment de l’atur.
  • Expedients de regulació d’ocupació. Suspensió de pagaments.
  • Bombolla immobiliària: caiguda del sector immobiliari. Reducció dràstica de venda d’habitacles i de lloguer.
  • Ineficàcia de les mesures preses per part del govern que afecten la població en general: retallades en sanitat i educació, pujada de l’IVA, etc.
  • Els bancs posen molts d’entrebancs a l’hora de donar crèdits.
  • Desnonaments.
  • Crítica: l’Estat espanyol fa demagògia entorn del fet migratori i contra el jovent del nostre país.
  1. Trontolla la societat del benestar:
  • la crisi impossibilita l’accés de moltes persones a una educació, habitatge i treball de qualitat.

5. La jerarquia catòlica té una gran influència institucional.

6. Espanya continua incomplint el protocol de Kyoto.

  • La Unió Europea ha denunciat a Espanya per l’especulació i densitat urbanística.

Yolanda Fernández Castro

Xisca Reinés Vidal

Examen comentari de text de 2009

L’EDUCACIÓ

  1. Definició d’educació: (del llatí educare, “guiar”, i educere, “extreure”) és el procés d’ensenyament i aprenentatge d’una persona.
  2. Objectius:
  • Incentivar el procés d’estructuració del pensament, de la imaginació creadora, les formes d’expressió personal i de comunicació verbal i gràfica.
  • Afavorir el procés de maduració dels nens en la manifestació lúdica i estètica, la iniciació esportiva i artística, el creixement soci afectiu, i els valors ètics.
  • Estimular hàbits d’integració social, de convivència grupal, de solidaritat i cooperació i de conservació del medi ambient.
  • Enfortir la vinculació entre la institució educativa i la família.
  • Prevenir i atendre les desigualtats físiques, psíquiques i socials originades en diferències d’ordre biològic, nutricional, familiar i ambiental mitjançant programes especials i accions articulades amb altres institucions comunitàries.
  1. L’educació dels nostres infants s’hauria de basar principalment en la vivència d’unes relacions de proximitat, afecte, confiança i també de respecte i responsabilitat.
  • Educar és oferir capacitat d’escolta i de mostrar exemples vitals d’un mateix des del comportament de l’educador.
  1. Hem de cercar les nostres mancances en els nostres accions per saber si hem invertit prou temps en la coneixença i l’acompanyament dels nostres fills.
  • Escoltar i comprendre abans de demanar compromís.
  • Tothom educa perquè vivim en societat i donam exemples i contraexemples als altres.
  1. Vivim en una societat en què no disposam de prou temps per escoltar les raons dels altres.
  2. Necessitats de models educatius ètics.
  3. Necessitam mestres-tutors que acompanyin al nin, que esdevenguin autèntics referents en l’aspecte instructiu, però també en el vessant personal i matenguin una relació amb la família.
  4. Facilita l’aventura de la conquesta de l’autonomia personal i del compromís.
  5. Edgar Morin, Le tête bien faite:
    <<L’educació és una paraula de pes: <<Aplicació dels mitjans adequats per assegurar la formació i el desenvolupament d’un ésser humà; aquests mitjans mateixos>>.<<L’ensenyament, art o acció de transmetre a un alumne coneixements de manera que els comprengui i els assimili, té un sentit més restrictiu, únicament cognitiu.>>

    <<El coneixement pertinent és aquell que és capaç de situar qualsevol informació en el seu context i, si pot ser en la globalitat en què s’inscriu.>>

  6. Salvador Cardús, El desconcert de l’educació:
  • <<L’alumne depèn de la coherència ideològica del món escolar en el qual se suposa que ha de participar, i s’adona perfectament de si el sistema és prou fort en la seva forma actual per ser confirmat a través del procés d’identitat, o bé si està prou debilitat per suggerir-ne la renovació, reforma o revolució>>.
  • <<La publicitat i cultura popular de massa són la nova versió, més sofisticada des del punt de vista tecnològic i simbòlic, dels sermons, el catecisme i la cultura religiosa popular de la societat tradicional>>.
  • <<L’educació en i amb valors, que consisteix en la transmissió d’unes actituds bàsiques –actituds lligades necessàriament a l’experiència, perquè això en determina la seva solidesa i honestedat. I aquestes actituds bàsiques mai poden ser artificis com la solidaritat la pau o la tolerància –ni com la democràcia si el que es té al cap és la defensa de la Constitució espanyola-, sinó la confiança en la paraula donada, el joc net, el respecte crític, l’estimació madura, la generositat franca, el plaer de l’autoexigència… O bé els seus contraris, és clar, que també actuen com a valors: ensenyar a malfiar-se de tothom…>>.

Xavier Melgarejo: <<Millorar l’educació per millorar la societat>>. Singulars.

Salvados: Educació a Finlandia.

Balears té la taxa d’abandonament i fracàs escolar més altes d’Espanya. Diario de Mallorca.

El fracaso escolar encalla en Balears y País Valencià. Público

Un 40,8% de los 170.120 alumnos escolarizados en las islas deja los estudios al concluir la enseñanza obligatoria. Balears supera en 9,6 puntos la media nacional cifrada en 31,1%. El porcentaje de alumnos repetidores también es de los más elevados a nivel nacional, ya que el 6,7% de los estudiantes repite el segundo curso de Enseñanza Primaria, el 6,9% el cuarto curso y el 9,1% el sexto curso.

Xisca Rosselló Martorell

Viquipèdia i llibres susdits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s